dilluns, 19 de novembre del 2012





"EL PIS DE LA BADIA"


He estat pujant a peu al pis de la badia
com un infant intens frisós d'anar a fira
i, en veure'm ja pel quart, he trobat que semblava
com si m'hagués quedat l'edat endarrerida
rodolant cap avall mentre jo prosseguia
grimpant el darrer tram amb l'ajut d'unes ales
que essent part del meu cos ja feia temps no usava.
He arribat al sisè lleuger com la pelussa
que escampen els ocells a trenc de primavera
i aborrallona el vent pels racons de la tarda.
Però tot just obrir, he vist per la barana
que circumda el balcó tot un rengler de xifres
simulant no ser més que un estol d'oronelles.
M'he trobat molt feixuc, gravat per la tristesa
de sentir-me ferit per la fredor d'uns signes
que se'm claven al cor talment un escarràs.
I, en guaitar pel balcó, he estat a temps de veure
per un instant molt breu però prou per delmar-me
l'espectre de la mort tombant la cantonada.


Miquel Àngel Riera "El Pis de la Badia"
Columna 1993 2ª edició







   EL Pis de la Badia.(Directe al CAT 96) by Miquel Angel Tena








dijous, 15 de novembre del 2012

PRECÍS AMOR

Precís amor de dos i dos fan quatre,
amor embaumador d'afanys certíssims,
colpidora exactesa de les coses.
Ja me couen els ulls, les mans me piquen
de tant de relliscar perfils claríssims,
de tant d'anar a les coses rectilini
com un al·lot hermós tot corrent cintes.
De vegades em creix una mà nova
i em va escapçant pel front tots els conceptes
i és que els enganys són bells com a roselles
si t'allunyes un poc. Però retornes,
planetària i fervent, amb la mirada
tota empaperinada de dreceres
i me torn a quedar en pel sense butxaques
amb un poquet de borra que em consoli
ni una mà de sis dits que em justifiqui. 
Tu mates perfilant. Ai, no me deixes  
jugar a quatre cantons amb les paraules.
Amor, quan jug amb tu mai va fer embustes,
precís amor de dos i dos fan quatre.

Miquel Àngel Riera"Tots el Poemes"
Edicions 62. 1985. 3ª Edició






dilluns, 12 de novembre del 2012

"EM DEIS QUE SOM MOLT LENT"


Em deis que som molt lent i que me qued estàtic
com si el meu pensament romangués com un àncora
tirada en el no-res d'unes aigües molt fondes.
Me deis, quan així ho feis, que se'm veu molt enfora
i no sabeu si cal o no fer que retorni.
Doncs vull que sapigueu que estic fent inventari
de les aigües tranquil·les on existiu vosaltres,
i, en trobar tan reblits els prestatges de l'ànima,
m'entra un astorament molt dolç que em deixa immòbil
només que passi el dit pel fris ple de cadències
que en mi configurau: semblantment ho fa l'home
que toca d'amagat l'obra d'art que el fascina
per si hi hagués quedat retengut algun pàlpit
d'aquell autor que estima fins i tot carnalment.
Ell va lent, com jo hi vaig, per que l'amor demana
esser demoratius en perseguir un orgasme
d'aquells que justifiquen haver provat de viure.

Miquel Àngel Riera "El Pis de la Badia"
Columna 1992 1ª Edició

dissabte, 10 de novembre del 2012

"T'ESTIM, PERÒ ME'N  FOT"


T'estim, però m'en fot. No em resta gaire
de suportar la humiliació del vòmit
d'ésser que és estimar. Ja acaba eixa hora
de finestrals oberts i de dents polsoses,
de taques de pantaix per les solapes
i de taurons pels músculs o dreceres.
Ta'teix si em fon els ploms de la mà dreta
un calfred com un crit sempre que et xucla
camí dels meus endins, pels dits em neixen
aurores boreals com a contagis.
T'estim però me'n fot. Visc a l'espera
del glop definitiu que em redimeixi,
del glop unificant que em deixi dir-te:
-Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.

 
 MIQUEL  ANGEL RIERA
                                                  "Tots el Poemes"Edicions 62. 1985. 3ª Edició


divendres, 9 de novembre del 2012

PERQUÈ L’HOME RETORNA


Perquè l'home retorna als seus començos,
l'empenta enamorada del parlar-te'n
peregrinar m'ha fet al temple rústic
-avui ja dins del poble-, aquest diumenge
de vol baix i febrer duent l'amplada
de la pitrera a tall de crull oberta,
perquè l'home es commou amb la seva ombra
i té l'arrel girada a l'enyorança.
Ni la casa de test ni la figuera,
vora el pou casolà. Enderrocades
les senyes que l'amor em serva intacte.
Esmicolada pedra i dimitida,
més fusa avui que el goig que protegia,
ara despulla el lloc que entotsolava
per fer-me donar gràcies a la vida
tot estorat davant l'amor naixent.
Ha estat el que devia jo m'ho deia
ha romàs guanyadora la memòria
contra un món esfullat, del qual no en queda
ni una ombra amagadissa per les pedres
ni un pantaix arrufat per dins el fred.
Tot és mes meu que mai, tot és la història
d'un anar cap a tu, Nai , que ara et cont.


Miquel Àngel Riera,  
Biografia  "Tots els Poemes"  1974 Cara i Creu Ed. 62.

dijous, 8 de novembre del 2012

JA N'HI HA PROU


Ja n'hi ha prou de ser tan circumspecte,
és hora ja de fer el que vulgui fer
sense anar per la vida amb revolteris:
davant ningú no em vull captenir més.
Ja n'estic fart de tants i tants obstacles
que em feren créixer esmús i esquitxerell,
i d'apropar-me al goig ple de temences
com si el plaer fos d'altri i no fos meu.
Vull pecar molt, de totes les maneres,
a contrapèl de tots els manaments.
Des d'ara dic que, mentre tengui vida,
per molt que m'assetgeu amb bons consells,
vull dur la meva ossada reblanida
per la conducta més concupiscent.
No som a temps de fer-ho cap enrere,
però cap endavant sí que hi seré:
vull una aurora boreal de gaudis
amb la qual viure un nou sentit del temps.
Si no em seguiu, prest us perdré de vista,
si em criticau, cantant m'eixordaré.
No vull ser més com sou, una desgràcia
d'homúnculs desinflats i reticents:
dels plaers no fruïts, raça insensata,
un dia en respondreu davant dels déus. 

Miquel Àngel Riera"El Pis de la Badia"
Columna 1992 1ª Edició

dissabte, 3 de novembre del 2012

No TU no, i jo que si.
TU cap ací jo cap allà.
No vas ni amb rodes!!
Jo vaig on vull
i com puc.
Si vulguessis caminaries millor.
Es que no t'hi esforces!!
I jo que se!!!
Tens peresa mental.
Em fa mal el cervell
Ets un gandul
No puc amb la meva ànima!
No tens caràcter.
Et deixes arrastrar.
No tinc el caracter que tu vols.
Ni que fòssim tots de L'Opus!!
Vaig amb els que em consideren vàlid.
Si haguessin guanyat els Alemanys
amb aquest nano l'haurien eliminat
No farà mai res de bo...
Es que no creu.
Sempre serà un tarat!
Plou,el carrer del miracle patina
em fotre de lloros.
Ets dolent!
Soc dolent?
Se n'enfoten de mi,
em proboquen, m'empenyen...
Soc dolent?. No tinc dret a decidir rés??
"Ets la proba vivent d'algun pecat dels teus pares"!!!
No puc amb aquest crio!!
Ets un desgraciat!!
No tinc cap gràcia?
Encara no has superat les coses dels anys seixanta!!
I TU? mamon! que vas tenir que superar?
Seràs Veterinari mal te pesi!
No em passaré la vida xafant merda!!
Quan puja a l'escenari es caga als pantalons!!!
La mare que et va parir!!! cabrit !!
Ara només mos falta que s'exibeixi per tot arreu
amb aquesta mania de cantar!!!
Jo no me'n recordo de que soc coix
però ells m'ho retreuen continuament...
Estic sol amb aixó...no em trobo be quasi mai.
Si; Soc un poca vergonya!!
De que n'hauria de tenir de Vergonya?
Tenen vergonya de mi...
No em puc queixar.. estic sol.
Estic molt cansat sempre em fan mal les cames:
es que estas deprimit.
Deprimit???
se'm adormen els peus, les mans...
Això és que estas deprimit...
pren-te aquestes pastilles
Tinc taquicardies, formigues a les cames...
Es que estas deprimit:pren-te aquestes pastilles...
Si t'has de medicar tota la vida pues et mediques
però deixa de donar la murga!!
No tens voluntad!!
Es que no vol treballar!!
per a que? res del que faci valdra res!!
Em publicaran dos poemes en un llibre recopilatori!!
I això quin benefici et reporta?
No hi ha res a fer:
son idiotes del cul!!
He de marxar d'aqui i no tornar més.
Es un alcoholic de merda!!
L'alcohol em treu el dolor
encara que sigui un parell d'hores.
Soc un alcoholic?
Bueno i qué? tant se m'en fot.
Es que aquest paio no ha treballat mai: he???
Sempre arribes tard a tot arreu!!
Veus? ja t'han tornat a passar al davant!!
Calla que només dius tonteries!!
Et un immadur!!
No fas prou exercici!
El caracter tambés es forma aguantant el dolor!!
Bueno, pero donam una aspirina!!! no??
T'aguantes!!
m'en vaig a missa .
Si això ves a resar!! pels xinets de l'Africa
No et fot!!!





dimarts, 9 d’octubre del 2012

Mes aviat fou com una bona pensada
saber de cop que el teatrí no calia
que d'estar tant de temps entre tramoies
m'havia passat el gust pel focus i la ceguesa
i que de tant de fer rajar les cançons d'altri
les meves em semblaven impossibles
ni abaixant lo llistò per fer-les més mengívoles
me servien per a vendre a pes lo meu enginy.
I vaig fer un mutis per foro Entrí en un silenci
voluntari que no pas una retractació
i mantení el llistó a l'altura que em marquí d'entrada
sense pietat per a mi ni per ningú
Que encar està per demostrar que em faci falta
dir bretolades i cantar nanes per a satisfer tothom
I en així
donada la circumstàcia me vaig tornar
com un roquissar del Montsech de Rúbies
com les pedres de Colobó com els penyasegats
de Montrebei... present i ausent alhora
per venir a mi s'ha de caminar molt entre garrigues
perque no m'ensenyo fàcilment
trobo en clus i en clos recòndit m'amago
No dic el nom sinò a la manera enganyosa
Car un cant amb el sentit rebuscat
no val tant al començament
com després quan hom l'enten,
Així en dic coloma a l'aliga
i card a la poncella...
i m'estimo més mil vegades romandre així
fosc inhabitat desert inconegut i pur
que anar brillant tota la vida per jubilar-me
de fàstics de tant de fer lo pallasso per les tarimes
I tanmateix faig cançons igualment que podria fer sinó
un trobaire tan vocacionat com jo?
vendre seguros? adaptar-me? ser un bon minyò i guanyar-me
la vida fent de mercat? A NO! mai dels mais !!
No m'interessa la vostra podridura i el vostre verí
de fa molts anys soc un bon home
No cambiarà el plom si no tinc Pà...

A! i que no estic pas sol en veure-ho aixines
sino escolteu l'última del Fill que també
n'es un trobaire que te quelcom que dir o desdir..

divendres, 5 d’octubre del 2012

I en pensar només per un instant
en la mesquina condició de la vida
que obliga a medrar i a discutir
per un tros de roc un tros de fideu
un tros de dona un tros d'home
un tros de terra, un tros de casa
me sembla que el deu que ho va parir tot
era una bandarra ves quin deu que
ara resulta que qualque li podria
corregir la pàgina i la malifeta
val més no pensar gaire
me dic ara de bon matí quan m'afaito
amb una màquina xinesa de 9.90 euros
que va millor que una Brahun...
tants caps tants barrets
mentres apuro els pels de la piga
que tinc a la boreta del nas
tants Deus tants crims
tanta fanàtica exclusió
jo tinc la raó i tu no
jo soc el camí si no estàs amb mi
estàs contra mi que primitius
els deus qui els va inventar!!
ara es barallen com feiem noltros
fa 400 anys ara es maten
atiats pel benefici d'altri
ara els matem tots agenollats
resant resant que el nostre deu ens salvi
però que primer elimini la nostra inquietud
no hi haurà cap mes alta instància?
que aquestos deus sanguinaris? em dic
mentres em poso Bàlsam a la cara marca La Toja
i quedo ben polit em faré un té amb llimona decideixo
mentres em miro la guitarra he de fer cançons
m'hi he de posar de jà de jà...
Deu meu quina boria que fot avui
no ho veig gens de clar!!

dimecres, 26 de setembre del 2012

I doncs I doncs...

"Nuestros hijos aprenden que hay que seducir, hacer trampas y mentir para tener éxito"

La psiquiatra considera que cada vez hay más 'personas perversas' y analiza los motivos del abuso de debilidad

Libros | 26/09/2012 - 00:05h
Probablemente en más de una ocasión ha tenido la sensación de que alguien quiere aprovecharse de usted. El problema surge cuando esa extralimitación supone un grave perjuicio para la persona estafada, timada o manipulada. La psiquiatra, psicoanalista y psicoterapeuta de familia Marie – France Hirigoyen aborda en El abuso de debilidad (Editorial Paidós) los agravios cometidos contra los que están en situación de debilidad o que se sienten débiles aún sin serlo y que acaban permitiendo que personas sin escrúpulos los utilicen y se aprovechen de ellos con total impunidad. Según la autora, este tipo de casos van al alza y por eso exige que los estados protejan a los ciudadanos más vulnerables. La psiquiatra ha escrito también El acoso moral, Las nuevas soledades, Mujeres maltratadas y El acoso moral en el trabajo.

- En Francia es conocida por ser la impulsora de la denuncia del acoso moral, ¿ahora qué le ha llevado a escribir sobre al abuso de debilidad?
- En estos temas el límite entre lo normal y lo anormal es muy poco preciso y, por lo tanto, me pregunté cuál era esta zona gris. Las personas que yo trato que han sido víctimas de acoso o de violencia psicológica se quejan de que, a pesar de que en Francia existe una ley que lo regula, es difícil aportar pruebas porque hubo “consentimiento”.

- Póngame un ejemplo.
- En el acoso sexual puede ser que un hombre presione a una mujer hasta el punto que acabe invadiendo su psique y su presencia y ella no tenga ningún medio para resistirse psicológicamente. Podríamos decir que esto sucede porque esa mujer es débil, pero no es así, sino que la técnica para invadirla es muy eficaz.
- En este sentido, ¿cuál es su principal preocupación?
- Cómo se llega a aceptar una situación que no nos conviene. Una de las objeciones al primer libro que escribí, el del acoso moral, hacía referencia a que no había tantos comportamientos  perversos en la sociedad, pero ahora es algo indiscutible: cada vez hay más personas perversas en el mundo. 

- ¿Y cuál es el fundamento de esta conclusión?
- Pienso que nuestra sociedad ha cambiado bajo la influencia de los actuales métodos de gestión y de los nuevos medios de comunicación. Las cosas van muy deprisa y todo parece posible instantáneamente. Por ejemplo, en el mundo laboral se utiliza a las personas como si fueran piezas de ajedrez, se les promete muchas cosas maravillosas sobre su futuro profesional y después se las desecha cuando no se las necesita. Hay una especie de cinismo generalizado y el motor esencial de nuestra sociedad es el poder y el dinero.

- Suena desesperanzador.   
- Se ha demostrado con los grandes escándalos internacionales ocurridos recientemente de banqueros, políticos y dirigentes que han hecho trampas, han mentido y no les ha pasado nada. Nuestros hijos aprenden que hay que seducir, hacer trampas y mentir para tener éxito. Esto es grave. Los casos de manipulación que trato son una especie de alegoría de lo que sucede en el mundo.

- ¿Qué persigue con esta denuncia social?
- En nuestra época los criterios para tener éxito profesional o político son exactamente los mismos que utilizan los perversos oradores o manipuladores, casi psicópatas, que describo en el libro. El objetivo es que nos interroguemos y que a través de estos casos, que pueden parecer anecdóticos, nos preguntemos qué pasa con la sociedad y con los límites que nos concedemos sobre comportamientos que pueden ser aceptables o no.

- ¿Qué es el abuso de debilidad?
- Desde un punto de vista jurídico, es el uso excesivo de un derecho que va en contra del derecho de otra persona. Las personas vulnerables en Francia, según la ley, son la gente mayor, los discapacitados y los niños. También se refiere a las personas que están sometidas económicamente, bajo el poder de otras. Al principio se había añadido esto último a la ley para luchar contra las sectas.

- ¿Pero?
- Es muy difícil probar que una persona ha aceptado un comportamiento que le perjudica. Los casos que se juzgan en Francia están más relacionados con gente mayor que ha sido manipulada por personas que en principio las tenía que ayudar y que se han aprovechado para ocupar un espacio y excluir a la familia, que han conseguido que las pusieran en el testamento. La rivalidad por la herencia también puede darse dentro del entorno familiar, pero lo que es nuevo y se está extendiendo por toda Europa es el poder de las sectas sobre la gente mayor.

- ¿A qué es debido?
- La gente vive más años y, por lo tanto, hay más personas que son vulnerables, que han tenido un accidente vascular-cerebral, aparentemente son autónomas, pero tienen una deficiencia de las capacidades cognitivas y, por lo tanto, es como un filón para conseguir algo.

- ¿El principal motivo del abuso de debilidad es el económico?
- No únicamente es el dinero, también puede ser el poder. Es una manipulación afectiva que consiste en decir “yo soy el preferido o preferida de una persona mayor”, hay un registro de prepotencia, de ser el más fuerte, es un juego que excita mucho, más que el dinero que se pueda sacar.

- El 95% de las demandas en Francia afectan a gente mayor, ¿qué otro perfil de personas son víctimas potenciales de este tipo de abusos?
- Personas fragilizadas por una enfermedad, por un duelo o una separación, que necesitan amor y ser reconfortadas. Un manipulador puede aprovechar la situación para acercarse y colmar las lagunas afectivas de estas personas, que no se protegerán suficientemente porque estarán muy confiadas. Pongo un ejemplo.

- Adelante.
- Una chica que traté hace unos días me explicó que pasó por una crisis familiar y profesional en la que conoció a un hombre que le prometió amor, confianza, amistad, y la llevó a prácticas sexuales que no estaban en el registro de ella. Llegó a filmar cosas muy íntimas y colgarlas en Internet e, incluso, las hizo llegar al trabajo de esta mujer.

- ¿Se puede decir que es un caso aislado?
- No, este tipo de situaciones se dan mucho, sobre todo, entre los jóvenes porque hay una especie de tendencia a pensar que uno tiene que ser transparente, por lo que la gente no se protege suficientemente, no hay demasiada desconfianza, no hay límites de lo íntimo, de lo que se puede divulgar, de lo que es aceptable y de lo que no lo es, de lo que conviene y de lo que es inadmisible.
- ¿Y cuál es la solución?
- Hay que concienciar a la gente de que todo no es posible y que hay que poner límites para protegernos, pero también poner límites a nuestro comportamiento respecto a los demás para evitar convertirnos en abusadores.

- ¿Hasta qué punto influencian las redes sociales en propagar la vida íntima?
- Muy claramente los medios tienen algo que ver, pienso que los nuevos métodos de comunicación, en que todo es instantáneo y se puede difundir, es algo que ha cambiado nuestra relación con el mundo. Además, los padres han perdido los marcos de la educación, no ponen límites, les cuesta hacerse respetar y esas barreras que eran antes demasiado fuertes, ahora han desaparecido y esto puede poner algunas veces a los jóvenes en peligro.

- ¿El nivel de formación es una prevención contra el abuso de debilidad?
- Al contrario, contra más cultos e inteligentes somos, más percepción tenemos de que no corremos peligro y no desarrollamos nuestro espíritu crítico sobre este tipo de cosas. Puede ser una trampa.
- ¿Todas las víctimas de abuso de debilidad son débiles?
- Desde un punto de vista jurídico, sí, pero desde mi punto de vista, no. Tengo un ejemplo, que cito en el libro, que es de un amigo mío que fue víctima de un estafador. Y me dijo: "No es un abuso de debilidad porque yo no era débil cuando encontré a ese hombre, pero es un abuso de simpatía, conocí a alguien tan seductor, agradable, inteligente y culto que no desconfié suficientemente hasta que me enteré que era un timador buscado por la policía.

- ¿Las personas débiles pueden cambiar su estatus de víctima?
- Creo que se puede salir del estatus de víctima, trabajo para conseguirlo, porque sino, sería un fracaso para mí. Pero cuando se ha estado mucho tiempo bajo el poder de alguien, es más difícil abandonar este rol.

- ¿Qué prevención se tiene que tomar para no ser tan fácilmente manipulables?
- Desarrollar el espíritu crítico y escuchar un poco más nuestros sentimientos, no reaccionar solo a la rapidez de los intercambios, darse un tiempo de reflexión, preguntarse “¿esta situación me conviene o no?”. Y esto hay que hacerlo bastante deprisa porque cuando estamos inmersos en una situación de manipulación, hay un momento en que no se entiende nada, entonces, hay que hablar con otra persona, distanciarse un poco para intentar ver las cosas de otra manera.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/libros/20120926/54351044289/entrevista-abuso-debilidad-marie-france-hirigoyen.html#ixzz27Yx6s0p5
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

dimarts, 18 de setembre del 2012

Pau Gabarrella i Manel Montañés

42



Oh, foll, orgullós embriac!
Si deixes obertes les portes i fas el boig publicament;
Si buides el teu bagul en una nit i et mofes de la prudència;
Si camines per rutes estranyes i jugues amb coses inútils;
Si no coneixes rima ni raó;
Si, estenent les veles a la tempesta, trenques en dos trossos el timó;
Aleshores, et seguiré, company, m'emnriagaré i esdevindré un perdut.

He malversatels dies i les nits en companyia de savis i assenyats.
El molt saber m'ha fet tornar els cabells grisos i el molt vetllar m'ha enterbolit l'esguard.
Durant anys i anys he reunit i aplegat trossets i fragments de coses.
Destrueix-les tu, i balla al seu damunt, tot escampant-les al vent.
Car ara sé que la més gran saviesa és embriagar-se i esdevenir un perdut.

Que s'esvaeixin els meus escrúpols i que el meu camí es perdi sense esperança.
Que un vent de vertigen salvatge vingui a trenar-me les àncores.
El món és ple d'homes dignes, treballadors, útils i savis.
Que siguin feliços i afortunats, però jo seré bojament inútil.
Car prou sé que és la fi de totbtreball, embriagar-se i esdevenir un perdut.

Juro renunciar des d'ara a tot dret d'estar entre els dignes.
Deixo el meu orgull de saber i de judicar el bé i el mal.
Desfaré el meu vaixell de recordances, escampant la darrera gota de plor.
L'escuma del vi més vermell banyarà les meves rialles i les omplirà d'alegria.
Trencaré en mil trossos l'ensenya dels raonables i assenyats.
I faré jurament d'ésser indigne, d'embriagar-me i esdevenir un perdut.


Obra Selecta. Rabindranath Tagore. Traducció: Maria Quadras. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.


dissabte, 15 de setembre del 2012

QUE VOLS SER DE GRAN ?; NEN?

 
Cuando el presidente Mujica fue consultado por los medios acerca de esta nota, esto fue lo que contestó:
“Yo no soy pobre, pobres son los que creen que yo soy pobre.
Tengo pocas cosas, es cierto, las mínimas, pero solo para poder ser rico.
Quiero tener tiempo para dedicarlo a las cosas que me motivan. Y si tuviera muchas cosas tendría que ocuparme de atenderlas y no podría hacer lo que realmente me gusta.
Esa es la verdadera libertad, la austeridad, el consumir poco.
La casa pequeña, para poder dedicar el tiempo a lo que verdaderamente disfruto. Si no, tendría que tener una empleada y ya tendría una interventora dentro de la casa. Y si tengo muchas cosas me tengo que dedicar a cuidarlas para que no me las lleven.
No, con tres piecitas me alcanza. Les pasamos la escoba entre la vieja y yo y ya, se acabó.
Entonces sí tenemos tiempo para lo que realmente nos entusiasma.
No somos pobres”.

Soy feliz porque siento amor por la humanidad
Siento amor porque vivo en amor a mi pueblo
Tengo de todo porque no necesito más de lo que requiero para ser feliz
Comparto lo que tengo porque nunca me sobra, pero alcanza para todos
Vivo con mi vieja y no necesitamos más de lo que nuestro esfuerzo nos repara
Soy feliz por el amor que siento
Y porque cada día el verde es más verde
El rojo más intenso
El azul más esplendoroso
Y el hombre, el ser, cada día despierta más mi ilusión por vivir.
Amo y me amo
No soy pobre… el dinero no es mi Dios
Mi Dios es la emancipación…


Escrito en critica social, Med. natural ( Procedent del Blog de Josep Pàmies http://joseppamies.wordpress.com/ )

divendres, 14 de setembre del 2012

ENCAR

"Encar que només formis part d'una minoria, d'un. La veritat segueix essent la veritat..."
                                                                       

Mahatma Gandhi

dilluns, 6 d’agost del 2012

avui m'en vaig

M'en vaig però tornaré
 no us deixaré mai sols
perque sense vosaltres
m'aburriria tant !! però tant!!
que no ho podria resistir ...
Ja no podria resistir de viure sense el vostre carinyu!!
Així que avui m'en vaig però  si Deu vol; Tornaré.
( amb les darreres cançonetes....
Vaig de vacançes!!)

dijous, 2 d’agost del 2012

Posats a escoltar Rock, mes m'estimo aquest ....





Hey Joe, on vas amb aquesta arma a les teves mans?
Hey Joe, on vas amb aquesta arma a les teves mans?

Vaig a foter-li un tret a la meva dona,
t'ho dic, l'he enxampat amb un altre.
Vaig a foter-li un tret a la meva dona,
ja ho saps i això no està bé.

Hey Joe, m'han dit que vas disparar-li
i la vas matar d'un tret,
Hey Joe, m'han dit que vas disparar-li
i la vas matar d'un tret,
Sí, sí que ho vaig fer;
perquè anava voltant-la per la ciutat,
sí que li vaig disparar
perquè anava voltant-la per la ciutat.

Hey Joe, on aniràs ara?
t'estic preguntant.
Hey Joe, on aniràs ara?
t'estic preguntant.

Me'n vaig cap al sud, a Mèxic,
on pugui ser lliure
i ningú no em trobarà.

Cap botxí no m'amarrarà
el nus al coll,
és millor que em creguis,
ara mateix me'n vaig.
Hey Joe, posat a córrer,
més t'hi val.
Hey Joe.

Versió de Equus El cor del mar

dissabte, 21 de juliol del 2012

TINC UNA TXURRA QUE M'ESPATXURRA!!!

La meravella de la teva existència
m'obre les ales
vull ser l' estrella de la teva esperança.
Bàlsam pel teu dolor.
Per la teva tristesa
rialles i abraçades...
Que més pot voler un home?

dijous, 12 de juliol del 2012

POTSER UN DELS DISCOS QUE MES M'HAN PLAGUT DE SENTIR MAI?

Editat l'any 1996, i producte d'una estreta col·laboració amb Pedro Guerra . Luis Pastor en aquest disc es va entregar sense reserves al sentiment i a l'emoció de l'amor . Es un disc que vola per si mateix i que molt sovint em retorna a mi mateix quan me'n distrec .Inspiradíssim. Per a mi és una de les grans fites artístiques del gènere .
Segurament Pedro Guerra s'hi va multiplicar en aquest disc del que ne's en la meitat responsable i on Luis Pastor també va potenciar el seu talent com potser mai havia fet . De vegades del xoc de dos planetes en surt unaltre encara més gran...
Estoy esperando un barco......


dimarts, 3 de juliol del 2012

DELTA

Quan estic sol a la casa nova i clara
i em pren de tu un frisar d'enyorança
com si  em faltés la menja acostumada.
O potser un tros de l'ànima molt gros.
Tot escapçat, m'agito i em desvetllo.
On és la pau que em lliures a mans plenes?
Quan estic sol, ja no se viure a penes
perquè de tu ja me n'he fet un motllo
un camí, un solc, una forma d'entendre
ço que es proper i que sense tu em perdria.
Torno de tu mes net que mai: tibat.
Sirga d'un pont per a passar la vida.
Quan estic sol, de prompte trobo en falta
la teva mà . Alosa de confiança.
Fita essencial dels meus anys que transcorren,
ja com un riu que n'ha creat un delta,
prop de la mar, prest a la mort de l'aigua...

Miquel Àngel Tena-Rúbies   3 /Juliol/ 2012



dilluns, 2 de juliol del 2012

JA SO AQUI

BON DIA i BONA HORA !!


     D'ACI D'ALLÀ,  L'EXJECUTOR , EXJECUTA UNA EXJECUCIÓ PERFECTA
SIMPLICITAT.... Conversors Cirrus Logic.... Yamaha 8 pistes analógiues, Previs Soundcraft, Mackie, Alesis... compresió de batalla, SM ProAudio BBB. Samplitude 12.1 Lo millor sofware natiu del Mon! (Tengo Tu amor!!! para que Quiero mas!!! me conformo con ser feliz.....(Fórmula Quinta)....... BONS MICROS.... L'ESTUDI VA AL PIANO I NO EL PIANO A L'ESTUDI... Abey Road a Pons. Si els Beatles haguessin Tingut el que tenim nosaltres: El Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band,   no hauria sonat com un   punyetero merder. Tot i ser tan bo....

dimecres, 20 de juny del 2012

Paraules coloms blancs...


I en dir el Poema així diguent-lo
sia amb lo cant que hi duu posat
com un pensament previ o una roba interior de fantasia
que el poeta ja ni amaga perquè la vol lluir per seduir-mos
En dir-lo en fer-lo cant es quan n'agafa una volada
com si lliurés pels terrats un estol de coloms blancs
i em pren del cor endins un muscle diastòlic
un vent de sang cap la gola que en pujar
de l'estomac cap al coll gira fort com un fibló
contaminant-ho tot de bondat i d'emoció
I perds lo mon de vista
com aquell que n'infla globus pels infants
i acaba marejat de tant bufar
N'és lo vers que s'apodera de tots
i ja només ets el ninot xerraire el ventríloc
del poeta que va escriure el guió del drama
que s'exalta en la música 
O l'Arlequí de la comèdia bufa d'un orat
que escrivia de nits voltat de fums
d'herbes de marge o de cascalls...
ves a saber de quin bolet
en va sortir aquell ramat d'escolanets
No soc pas jo ... que en soc posseït per vers i pel seu cant
La paraula m'empeny a ser agosarat
talment com el miracle de la multiplicació del Pa
El poema es propaga com un foc ànima endins pels ulls i les orelles
I sento un clik!! un espetec de colors a les mirades
I sé que ja no es meva la cançó
Que ja no tornaran els coloms blancs al colomar
Que ja son Pa multiplicat
El poeta somriu al cel estant i el ventríloc baixa de l'altar
Es l'hora dels petons, les abraçades... les paraules dolces de sentir
Es l'hora de vigilar molt perquè les mirades cremen.
I no saben perquè però t'estimen i n'has de tornar el Pa just a cadascú
Després en la calma del silenci quan ja tot es passat
entens molt be perquè ho fais això de fer volar paraules
com si fossin coloms blancs

Miquel Àngel Tena-Rúbies. Dimecres 20 de juny de 2012

diumenge, 17 de juny del 2012

D'UNA NIT DIFICIL .... I D'UNES CONCLUSIONS.

Mai de la vida, en tots els anys que fa que canto, m'havia trobat amb una circumstància tant surreal, absurda.- Emprenyadora - molesta .... Algú es va equivocar a l'hora de donar per bona la data del concert programat a la Sala Fiveller. I  ens varem creuar amb una celebració de la festa de fi de curs de l'Esplai que hi ha just a l'altura de la porta d'entrada lateral de l'Escenari Just a la placeta des d'on es pot descarregar Els Equips  a peu pla i d'una manera molt còmoda. Unes duecentes persones tenien programat un sopar i un seguit d'actuacions dels nens i nenes de l'Esplai i altres events sonoritzats també amb un equip de so. L'Esplai havia fet be les coses, tenien els permisos corresponents per ocupar la plaça. I nosaltres havíem contractat la Fiveller per a fer un recital de poesia cantada, amb prou de temps d'antelació com per a que no hi hagués cap problema. El cas es que ambdós actes van coincidir en horaris i lloc... 
Desprès de detenir el nostre concert a la tercera cançó per mor de que els de L'Esplai van començar a emetre música pels seus altaveus a tot gas i fer impossible prosseguir es va produir una situació d'una certa tensió entre ambos "bàndols" fins que es va arribar a un acord de col·laboració . Nosaltres cantaríem mentre ells feien altres actes sense micros ni música i callaríem quan ells tinguessin que fer cants i música també. El cas es que prèvia la tensió inevitable, es va arribar a una "entente cordiale". Però ni ells van poder fer el que tenien programat. Ni nosaltres varem poder fer un concert normal ... tant fou així que jo vaig témer per una deserció del públic que tampoc es que fos tan nombrós com per renunciar a cap oient i em va sortir una venada de xarrera mig "Rubianesca" , mig "Teatre de guerrilla" que va aconseguir mantenir al personal atent a l'escenari a pesar del xivarri que ocorria a pocs metres, més ben dit a l'altre costat de la porta d'emergències del teatre... Cada cert temps ens avisaven que teníem que parar el concert i llavors ells feien la seva i jo feia de pallasso per que la gent no se'm aburrís. I contava Històries de la vora del foc o establia col·loquis amb el públic, alguns coneguts i altres assistents. Amb alts i baixos varem anar fent via fins arribar a interpretar vint cançons, triades dels discos de les "Cançons Benignes" , de "Tot el fret que s'acosta" de Màrius Torres, algunes cançons Tradicionals del disc "Terra" i altres projectes mai enrregistrats  i del "Tornar de TU " disc inèdit que sortirà a la venda abans dels nadals d'enguany si tot va com ha d'anar , que mai hi va, però es igual perquè, ara,  ja soc; Definitivament Lent. I n'estic molt orgullós perquè m'ha costat tota una vida superar  un trastorn de hiperactivitat que vaig adquirir amb 12 anys despres  d'una operació que em va tenir sis mesos enguixat. Ara  la Lentitud em dona un valor afegit que em permet pensar les coses amb perspectiva. Fora del tràfec vertiginós dels dies...Fora del " Samsara" i "Lungo mirante" que deia el Mestre Raimon Panikkar. Tanmateix cantar amb aquell xivarri de fons era una punyetera tortura contínua que tant al Pianista, en Xavier Palà, com a mi , en una més gran mida, em feu distreure sovint i malversar alguna cançó o al menys no fer-la com tocava i anar mes aviat "ad líbitum" .Per a mi anar "Amb barca" quan canto, no es cap cosa nova, perquè sempre he tingut problemes d'atenció i de memòria del treball, cosa que em dificulta, de vegades enormement seguir un patró establert d'antuvi. No em preocupa ja ... Abans si que em causava neguit, Fin hi tot n'estava avergonyit. Ara no; Ho supleixo amb una interpretació acurada del vers i crec que aconsegueixo que el public quedi pres i captivat per l'eixarm de la poesia, que al capdavall es del que és tracta...  Per a mi la Música es el vehicle, no el fi en si mateixa .Soc un poeta que canta ... i canto com em dicta el poema i el cor o l'arravatament d'un instant concret, moltes vegades irrepetible.
Malgrat totes les paraules sobreres i tot el xivarri de fons i els neguits amb el so i Tot Plegat: Estic content... Molt content. L'any passat vaig fer quatre concerts menors , com a provatura i aquest era el primer que em plantejava com una prova definitiva per medir la meva real capacitat de fer un concert de dues hores, sense patir físicament les consequències de la fatiga dels muscles respiratoris i del diafragma. O entrar en contractures musculars de difícil solució. Sense aquesta seguretat no m'atreviria a fer un recital complert. Si he d'anar a patir pels escenaris, millor em dedico a escriure i prou. Considerant les dificultats afegides per l'incident que ja  he esmentat, em puc donar per satisfet. Avui estic cansat, però no més que en altres ocasions semblants en que he fet un esforç més enllà del punt de la fatiga i el dolor. Potser ho pagaré demà, o en diferit... Però .No es cert com em va dir un "especialista", que si feia el que ahir vaig fer, podria tenir un "paro respiratori" .No és cert que el Post-Pòlio m'impideixi actualment exercir el meu ofici .Si prenc les precaucions adequades de descans previ i de evitació de estres, que es la causa primera del dolor i de la fatiga immediata . En aquest assumpte de la Poliomielitis, hi han tantes coses que no son certes, que em pregunto fins a on ens han enganyat i utilitzat ...Deixe-m'ho córrer. Potser no, que no podré portar un ritme d'actuacions trepidant. Però si que podré fer-ho mesuradament i amb la preparació adequada. Ara desprès d'once anys de no cantar per mor del que deien els metges i en definitiva per por. He aprés a dosificar les minses forces que em resten, he après que ser lent. Anar a poc a poc, es una gran avantatge per a mi. He après que cantar poesia, fer cançons es un ofici massa valuós com per fer-ne renuncia ...perquè no hi tinc dret tampoc a privar-me'n a a mi mateix i perquè sempre he considerat la cançó com un servei i en aquesta actitud em justifico i em motivo. Se que tocar el cor i l'ànima de la gent.Tocar les emocions i els sentiments es un assumpte sagrat. Que mai dels mais pot ser només un negoci, o sols un modus vivendi... perquè. Jo també m'hi jugo l'ànima, el cor, els sentiments i les emocions i si alguna vegada he dubtat de mi mateix, ha estat per mor d'altri. Per manca de confiança en mi mateix i per manca d'esperança.
Seguiré escrivint , i composant , i seguiré cantant sempre que pugui o m'ho demanin ... Es el Meu Ofici, el vaig triar quan tenia 15 anys. I mai , n'he fet renuncia . Altra cosa si he fet .He renunciat a la Fama, al Reconeixement, a sortir a la foto,  i a fer-me el qui no soc, per mor d'un negoci que mou tants calers com el cinema o més. Malfieu-vos del poeta que escriu per diners; No és un home lliure. No diu la veritat. Ni que volgués no podria. Malfieu-vos de mi, si veieu que em faig molt ric...Ja no cantaré amb el cor.

dijous, 7 de juny del 2012

Ja st'a, buff !!!


CANÇONS I MÉS CANÇONS

XIV
La meva cançó,
quan la lluna és alta,
uneix, amb un fil,
somnis i paraules.
Jordi Pàmias



Estimaré la cançó, sí, més enllà
d’allò que els orbs entenen per cantar,
que és ben trobar el fat que en resta
de viure com qui trepitja la collita
madura dels raïms de la vida,
exaltant-s’hi en l’esperit que s’hi anuncia.
 
Practicaré la cançó, sí, la veu del vers
que em xiula com un vent al ritme
de la branca a la finestra i de la pluja
als vidres en un xàfec, com un tel hialí,
previ al verger de molsa molla i verd
de fulla i vida i boira de terra que respira.

Estudiaré la cançó, sí, la paraula
molt abans que el tambor, el so
del gemec de l’home, el panteix
inherent a la sofrença infinita
pel repte inabastable de viure
i deixar viure en fracàs mil·lenari.

I cantaré la cançó, sí, que és l’alè
de l’esperança del qui birba
la paraula exacta, el nom de cada cosa,
per tal de gosar viure en vetlla enfront dels homes.
Congregant-s’hi en l’harmonia coral.
Amb la nota mes clara de l'acord ben travat .


Miquel Àngel Tena-Rúbies
Tornar de Tu , Suports virtuals A.C. 2004 Mollet del Vallès
Només puc estimar-te com ets
no com m'agradaria que fòssis
això he aprés.Ningú es
com voldria que fós,
jo tampoc...

divendres, 1 de juny del 2012

dimecres, 30 de maig del 2012

No vinguis pel darrera, et vull veure venir .
Vine pel davant, tapa't la cara si tens por.
Vine amb ganivet  molat.
No tardis, clava'l certer i deixa'l clavat.
Per matar un cor amb una sola coltellada n'hi ha prou.
El desamor es un negoci perillós.
-Vigila quan marxis, no deixis senyes,
que el teu pas sigui sigilós.
Que no et vegin els ulls de la nit.
I que la teva boca s'emporti l'alé de 21 grams.
Queda te'm .Mata!... inspira'm!
porta'm !. I jo dormiré somnis al teu ventre. TU.
Ballaràs com Lilith la dansa d'un orgasme etern.

 Miquel Àngel Tena-Rúbies Dimecres 30 maig 2012 

divendres, 25 de maig del 2012

I entonces lo mataron , como a Lennon, como a king, o Gandi , como a Olof Palme, o incluso a Kènnedy, y a Jim Mòrrisson , y a qualquiera que incida en massas con un pensamiento distinto al de los que mandan... como a los 36 mil de Bèziers...


Aquesta escuma que em neix i m’arrabassa,
no fóra possible ni l’entendria si no fos que sempre,
d’ençà que sóc a la cort dels homes,
he triat, a partir d’un misteri inicial
i una curiositat tendra i profunda pel bastiment de les persones,
qui ha de ser qui m’ocupi les hores i faci amb mi els trajectes.
De vegades, massa poques, hi ha una marea sobtada,
com si la lluna i la vida fessin l’acord d’eixamplar dominis.
És llavors que en llevar-me, just quan obro les finestres,
sembla que un pinzell genial ha estès, de nit, vernissos pel paisatge,
deixant uns colors molt vius pels murs i els vegetals
que el dia abans, esmorteïts, groguejaven.
I passa que la terra que trepitjo viu més propera y palpable
com si m’hagués crescut, dormint,
un accessori per veure-hi millor de prop.
I tot em fa un pessigolleig com si brunzís arreu
un eixam d’abelles enfurides de sol i de flors...
-Quan hi ha aquesta marea
i s’aproxima un ser,
com jo, que mira d’encabir-se dins d’un cos
i estar-hi a mida.
Entenc com mai que si l’home, només
albira la possibilitat, per incerta que sigui,
d’obrir les portes,
hissar bandera blanca,
i estendre les ales cap a un altre...
ja és a mig camí d’allò que ara en dic TU,
per tal d’unificar tots els conceptes esparsos
que per costum anomenem amor.

dimarts, 22 de maig del 2012

ENDEMENTRES N'EM A BUSCAR CUSCURULLES?



A BUSCAR CUSCURULLES

A buscar cuscurulles me'n vull anar
trobo una pujadeta no la puc pujar
trobo una pujadeta i no la puc pujar.

Don-me-la mà au jove don-me-la mà
don-me-la ben estreta sinó cauré
don-me-la ben estreta sinó cauré.

Un dia per provar-la jo li vaig dir
mira la gent que diuen de tu i de mi
mira la gent que diuen de tu i de mi.

Diuen que jo amb tu em caso i no és veritat
a la presó de França ja hi sóc estat
a la presó de França ja hi sóc estat.

No hi estat pas per lladre ni per malvat
hi estat per tot allò que més he estimat
hi estat per tot allò que més he estimat.

A buscar cuscurulles me'n vull anar
trobo una pujadeta no la puc pujar
trobo una pujadeta i no la puc pujar.

( Font; Amades- Massot. Adaptació cantàbile, Miquel Àngel Tena, Pandero i veu Miquel Àngel Tena.  Veus i percusions Pere Salas . Laura mejia . Cantada a Sa Pobla - Illa de Mallorca .Tradicionàrius 2001)


Varem anar amb tota la Ponentina en pes a mallorca convidats pel Toni Torrent Insigne Apotecari amant de les tradicions mes genuïnes de ses Illes i provocador directe i també indirecte de moltes grans jaranes del Tradicionàrius tan a mallorca com a barcelona i altres terres Valencianes... I a qui des-de aquestes linies reto el meu homenatge més sincer.  Dic dons que varem anara cantar amb els Ximbombaires de Sa Pobla i els d'Urbàlia Rurana que en son i n'eren un dels grans grups de aportacions i nous llenguatges del Folk de les terres de València. Varem cantar a la plaça de sa Pobla amb un bon equip i un bon só i una miqueta de desgavell perque també hi havia molñta canalla fent el mono pujant per l'escenari  . I entre tant de cable no era massa convenient . Despres també l'endemà haviem de cantar Riera al davant d'una preciosa esglèsia que ens feia de marc molt adequat però hi va haver problemes amb l'equip que no es va muntar be o no era suficient, jo no estava comode perque no sentia res i en Pere salas es va mig trabucar i va negar-se a tocar en aquelles condicions, i no seré jo qui li retreurà res , perque aquella no era manera de plantejar una actuació en Homenatge a Riera . Per mi que van fallar els Xispes del Poble en els que en Toni Torrent devia confiar , i despres el van penjar.  Llàstima perque hauriem pogut fer una previa del concert que l'endemà havien de fer al Port de Manacor. Sobre els poemes del Miquel Àngel Riera .
Jo n'ava descontent dels musics. Erem massa gent, que no assajaven prou i fallaven massa notes . Ja estava amenaçat pel Neuròleg de que aquelles coses no les havia de fer , perque l'estres i l'SPP son una combinació letal. I cada dia em trobava pitjor. Tot plegat que en Toni degué quedar un pel decebut de que només jo fes alguns temes d'en Riera a pel quasi , perque en Pere no va voler tocar. Jo ho vaig deixar correr perquè no hi havia Monitors i no em sentia , i era fatal per afinar .Total que no hi va haver el recital planejat fou una mena de simulacre. Evidentment alló va tenir repercusions a l'hora dels emoluments, per lo qual jo vaig tenir que rebaixar el sou al personal i quasive marxar de buit.  I amb una emprenyadura del 15 . Ells mig mercenaris, mig amics, no van entendre res i la culpa fou meva . Com quasi sempre jo m'emporto la merda cap a casa i acabo sent el dolent de la peli - Però quatre dies o cinc  Mallorca . Per fer tres bolos que van acabar sent dos i dormint en una casa amb piscina per a nosaltres sols i el menjar pagat i al damunt negar-se a col·laborar, perque hi ha problemes tècnics, te un càstic a l'hora de cobrar . Van deixar de cobrar unes 6000 pesetes cada un. Tampoc era com per a posar-se a bramar!!perque se n'enportaben 60.000. Però ho van fer i alguns van desertar i jo em vaig mantenir impàvid, veien com tota la feinada feta se'n anava a la merda, perque als molt capullos no els importava el projecte, només la pasta i les vacances pagades. (A cagal·la vaig pensar!!) tampoc s'ho mereixien, tocaben malament i no se sabien el guió, que volien ??? Els únics que van complir al recital del Port de Manacor varen ser La Laura i en Pere Salas , els demes anavem perduts con cecs al desert, i em van fer emprenyar molt , perque quan passa aixó. Jo agafo la guitarra , abaixo el volum dels musics i faix la meva veta com si no hi fòssin per tal de salvar el bolo amb la meva  corpenta i lavia i simpatia i la meva veu que val molts calers, Collon !!! i així va ser . No calia que haguessin vingut pel que van fer, excepte la Laura i en Pere, els altres sobraven . Així que si després no van cobrar el que mes o menys s'havia previst (que això sempre es aproximat ) es perquè no s'ho van guanyar . Que jo me n'anes a casa posant'hi peles de la meva butxaca. No em va donar la gana. Tot i que van guanyar més ells que jo.  Explico això, perquè aquestos conflictes son molt habituals entre els musics que fan de mercenaris i tan se'ls -in fot tocar una rumba, que un bolero, que rock o jazz; La questio es baixar bandera i parar la mà sense assajar una merda ... I jo ja soc massa gat vell per acceptar aquesta "moda" de mediocritat genralitzada a preu de estrella estrellada. Tinc la consciència ben tranquil·la jo. Quan varem tornar de Mallorca. La Cia Ponentina de Cançons de Pagesia tornàvem a ser en Pere Salas i jo, i els altres segueixen fent la "carrera" amb el qui sigui...Ja s'ho faran. Jo no soc només un músic, soc un poeta que canta .I  No en faig de cantonades.
Un anys desprès;  Un mig amic que em deu dos milions de les antigues peles per lo menos i que no mel's pagarà mai perquè ell diu que no mels deu i es queda tan tranquil,( I jo vaig sumant interessos com fan los bancs) no va parar de fer.me la pilota per aconsseguir que li donessa cançons, fruit dels meus treballs de recerca i de les meves relacions amb altres músics i folkloristes com jo i de tant com va insistir em vaig compadir del seu nerviosisme i li'n vaig donar sis, gravades en un CD , entre elles aquesta de LES CUSCURULLES . Va fer un disc i la va destrossar de mala manera i demés de no dir que la cançó l'havia tret jo de les catacumbes i fer-se passar per Cristòfol Colom . Això ja em va arribar als collons i ara ho dic tal qual  es, perquè, les coses son com son i no com molta gent fa veure que son. I a la vida aprens a desfer-te dels "xupasangres" i dels morosos que viuen de fer de paparra,  a cops de peu si convé i aquest paio amb mi ja no hi tindrà entrada, ni permís de res mai més, perquè es un xorisso i  es dolent i jo no em faig amb gent dolenta i punto. Apa que m'he quedat ben Tranquil !!! he?? igual que en Rubianes que no se'n callava ni una!!! , com Lo Gall de la Pasió... que menja i calla. .... I que consti que jo no en soc de rancorós, només estic fins als ous de pagar i callar. Que sembla que soc tontet jo ? o que? ....Potser si .

Bona nit. TU

Avui no l'he cagat massa vegades, només m'he encabronat una vegada i ha durat poca estona  .Em sembla que m'en puc anar a dormir bastant tranquil , al igual he dit alguna mentideta d'aquelles que dic quan no se que dir per animar lo cotarro , però això no es pecat me sembla. . M'he de prendre les potingues de la nit i vaig directe al sobre , endementres resare per tu , i per Tu i TU i també per TU i alego endemetres reso  a no se qui , passant les denes d'un rosari tibetà de fusta aspra i feta a mà que tinc a la tauleta de nit m'adormire unaltra cop pensant amb TU i amb TU amb el pèu dret lligat amb un cordill de fil de plata a la pota del llit no fos que sortis volant de nit a fer lo tarambana com de vegades faig ...
Bona nit. TU.

dijous, 17 de maig del 2012

L'ESPERANÇA FA DE MAL ESPERAR

Somniava, pensava ...
afluixarà ...buscarà la manera
de saltar per damunt d'una fotesa tan innòcua.
No aguantarà així, la rancúnia per sempre més.
Aquest silenci hinòspit, desesmat, aquest oblid despectiu,
sabrà restaurar, entendrà: no pot ser així,
que tots  fem. I en fer desfém.
Sap que la perfecció no existeix, em deia.
Esperava i esperava ...
No vull!! . Em ve de TU; Un avís cruel, cor indiferent i mut.
Em nomenes decepció?.
M'humilies fins al limit mes fosc de la tristesa.
Em cau el teu amor pel front avall
em bec de la por, la salabror de llàgrima i suor.
Encar t'estimo? Et perdo... Dec ser fill de la nit. Si.. "La nuit je mens"... JO.

              Miquel Àngel Tena-Rúbies . 17 /maig /2012

dimarts, 15 de maig del 2012

PERVERSA


 


Ai las, si hagués pogut intuir que els vostres encisos
havien d'amagar, senyora, fiblons dels més inics,
m'hauria limitat a uns innocents jocs indecisos.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

La meva mà no hauria abandonat la seva estada
al clavecí, senyora, d'on extrec els sons més rics.
M'hauria sols permès un madrigal, no una balada.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

Quan algú com vostè ha rebut el do de la bellesa,
és trist tenir el cor ple de vils designis enemics.
Esteu sabotejant el vostre ofici de princesa.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

El vostre impuls és assassí per naturalesa
i sucumbeixo, o quasi, si em fiteu amb l'esguard fix
-jo, que no tinc ja edat per a cometre una bestiesa!
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

El meu darrer recurs és fer-me frare, sí, senyora,
i aconseguir l'oblit amb rituals austers i antics.
I és que m'heu destruït: si fos ciutat, Numància fóra.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

Lletra:   Georges Brassens
Música: Georges Brassens
Altres: Adaptació al català de Georges Brassens Miquel Pujadó

dijous, 10 de maig del 2012

Alegria!!

M'he escapolit de l'escomesa!!!
El meu art xamànic del que ara en tinc una part escapçada, per haver fet sense fer i dit sense dir i haver mostrat lo meu orgull ... encara aixínes,  tot solet amb unes herbes que  se, m'he tapat un riu de sang d'allà a la voreta del cor que em menava a l'Hospital de pet. Odio si es que en sé, que no ho sé, els Hospitals. Només d'entra-hi agafo febre, em poso a 48 i mig en passar de la porta, em torna una Hospitalitis crònica que me venen malalties que surten de les habitacions a saludar-me. Me torno literalment foll quan entro a l'Hospital. L'únic Hospital que no em posa malalt es la Guttmann ( o com s'escrigui que mai m'en recordo). Suposo que es perquè en lloc d'un Hospital sembla un Aeroport, tope modern i allí els habitants son tots com jo. Gent partida per la meitat i que han de tornar a aprendre a viure, prèvia acceptació d'un altre estatus. L'estatus de Minvat.Que bèstia!! es veritat!
M'he escapolit de l'escomesa!!! el metge que ja havia decidit portar-me a galeres, però me l'he driblat com fa lo Messi i Goooooool!! a la medicina moderna, no ho entenia com s'ha parat ( si.. si i ja cicatritza ! ha dit sorpres , incredul... el molt cretí . No sap que el metge soc jo Je,, je!!! a mi ja no me la foten més aquestos fanàtics dels laboratoris. He guanyat elis elis!! Em sento com un crio petit que acaba de guanyar jugant al mocador...una bossa de boles...
Ara em toca descans absolut uns dies. No sé com estaré per n'ar a Navarcles, mecatxis !!! mira que en tinc ganes he??? a vorer si faig molta bondat ?.
Us escric des de el meu flamant i baratet "tablet Pc" que em vaig comprar al Mèdia Marck en un atac de compritis, compulsiva i perquè soc tonto. Em va de conya per a escriure des de el llit. Avui vindrà lo meu fill gran a vorem, a nit va trucar. Es un gran tipo lo meu fill gran . Ara s'ha tornat a posar a estudiar als 25 i desprès d'estar cinc anys a primera linea d'urgencies de psiquiatria a la vall d'hebron, lo podrit del Boi Ruiz, lo va despedir a ell i a uns quants milers i el nano es va fer antisistema passiu. I no n'hi ha per menys. al meu temps hauriem cremat el ministeri... Però ja torna a treballar i a estudiar. Estic tan orgullós del meu fill que no me'n puc estar de dir-ho. Tot i que se que no es elegant parlar del talent dels fills. Penso que alguna cosa harem fet be ...
Perquè jo d'això de fer de pare, no en tinc ni  puta idea.

Avui estic content .



Versió grabada en el disc: "Las Últimas Composiciones" grabat l'any 1966.

dimecres, 9 de maig del 2012

LO que em perdo em vivifica; LO que guanyo m'empresona.

Si ho sabessis
com em deleixo per TU.
Com t'espero, com em sobresalta
qualsevol senyal
de que tornes a casa.
Encara que sigui
amb algun retret  a la cara
per l'última malifeta.
Si ho sabesis
que ja ho saps.
Perque entre TU i Jo ja ni calen més paraules
i el poema s'escriu amb fets.
L'un darrera l'altre els fets
van fer saltar els ploms
de les cases en ruina...
I la captura fou tant definitiva
que no podria entendre haber-me deixat
anar tant dòcilment, si els fets no demostressin
Dia a dia que l'amor es una preso dolça,
i el sexe les manilles.
De les que et vaig donar les claus.
Soc el monjo del teu claustre.
   

     Miquel Àngel Tena-Rúbies 
    Dimecres 9 de maig de 20012

dimarts, 8 de maig del 2012

- M'ACLAME A TU- I encara més Ovidi, perquè ell també n'era valent!!!



M'aclame a tu 
M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
seguix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il.limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, illuminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Serás la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il.luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

          Lletra : Vicent Andrés i Estellés
           Música : Ovidi Montllor

divendres, 27 d’abril del 2012

Ovidi Montllor en directe a TVE, Prado del Rey, Madrid. Amb Toni Xuclà, Toti Soler i Yashu (Tete Matutano). MONTSERRAT.


Montserrat  (Ovidi Montllor)

El pas tel temps farà de nosaltres colors.
Ja no se n'anirà l'ocell de tants amors.
Vidres fràgils de goig.
Nits i dies de sols.
Vaixells de deu mil ports.
Adéu a tots els dols.
El vent que se'n va.
Campanes de tardor.
Pluja, neu, on són ja?
Cap segon sense enyor.
Desmesuradament.
Tot és com ha de ser.
El rellotge és absent.
I sempre hi ha que fer.
 Plor d'amor, ja són mar.
Raig de foc que no para.
Els Déus volen baixar.
Font fresca tot i encara.
 Onades contra el roc.
Tempestes d'inquietud.
Tot menjat pel nou foc.
Amor meu, és per a TU.