No vinguis pel darrera, et vull veure venir .
Vine pel davant, tapa't la cara si tens por.
Vine amb ganivet  molat.
No tardis, clava'l certer i deixa'l clavat.
Per matar un cor amb una sola coltellada n'hi ha prou.
El desamor es un negoci perillós.
-Vigila quan marxis, no deixis senyes,
que el teu pas sigui sigilós.
Que no et vegin els ulls de la nit.
I que la teva boca s'emporti l'alé de 21 grams.
Queda te'm .Mata!... inspira'm!
porta'm !. I jo dormiré somnis al teu ventre. TU.
Ballaràs com Lilith la dansa d'un orgasme etern.

 Miquel Àngel Tena-Rúbies Dimecres 30 maig 2012 

I entonces lo mataron , como a Lennon, como a king, o Gandi , como a Olof Palme, o incluso a Kènnedy, y a Jim Mòrrisson , y a qualquiera que incida en massas con un pensamiento distinto al de los que mandan... como a los 36 mil de Bèziers...

Aquesta escuma que em neix i m’arrabassa,

no fóra possible ni l’entendria si no fos que sempre,

d’ençà que sóc a la cort dels homes,

he triat, a partir d’un misteri inicial

i una curiositat tendra i profunda pel bastiment de les persones,

qui ha de ser qui m’ocupi les hores i faci amb mi els trajectes.

De vegades, massa poques, hi ha una marea sobtada,

com si la lluna i la vida fessin l’acord d’eixamplar dominis.

És llavors que en llevar-me, just quan obro les finestres,

sembla que un pinzell genial ha estès, de nit, vernissos pel paisatge,

deixant uns colors molt vius pels murs i els vegetals

que el dia abans, esmorteïts, groguejaven.

I passa que la terra que trepitjo viu més propera y palpable

com si m’hagués crescut, dormint,

un accessori per veure-hi millor de prop.

I tot em fa un pessigolleig com si brunzís arreu

un eixam d’abelles enfurides de sol i de flors...

-Quan hi ha aquesta marea

i s’aproxima un ser,

com jo, que mira d’encabir-se dins d’un cos

i estar-hi a mida.

Entenc com mai que si l’home, només

albira la possibilitat, per incerta que sigui,

d’obrir les portes,

hissar bandera blanca,

i estendre les ales cap a un altre...

ja és a mig camí d’allò que ara en dic TU,

per tal d’unificar tots els conceptes esparsos

que per costum anomenem amor.

ENDEMENTRES N'EM A BUSCAR CUSCURULLES?

A BUSCAR CUSCURULLES

A buscar cuscurulles me'n vull anar
trobo una pujadeta no la puc pujar
trobo una pujadeta i no la puc pujar.

Don-me-la mà au jove don-me-la mà
don-me-la ben estreta sinó cauré
don-me-la ben estreta sinó cauré.

Un dia per provar-la jo li vaig dir
mira la gent que diuen de tu i de mi
mira la gent que diuen de tu i de mi.

Diuen que jo amb tu em caso i no és veritat
a la presó de França ja hi sóc estat
a la presó de França ja hi sóc estat.

No hi estat pas per lladre ni per malvat
hi estat per tot allò que més he estimat
hi estat per tot allò que més he estimat.

A buscar cuscurulles me'n vull anar
trobo una pujadeta no la puc pujar
trobo una pujadeta i no la puc pujar.

( Font; Amades- Massot. Adaptació cantàbile, Miquel Àngel Tena, Pandero i veu Miquel Àngel Tena.  Veus i percusions Pere Salas . Laura mejia . Cantada a Sa Pobla - Illa de Mallorca .Tradicionàrius 2001)

Varem anar amb tota la Ponentina en pes a mallorca convidats pel Toni Torrent Insigne Apotecari amant de les tradicions mes genuïnes de ses Illes i provocador directe i també indirecte de moltes grans jaranes del Tradicionàrius tan a mallorca com a barcelona i altres terres Valencianes... I a qui des-de aquestes linies reto el meu homenatge més sincer.  Dic dons que varem anara cantar amb els Ximbombaires de Sa Pobla i els d'Urbàlia Rurana que en son i n'eren un dels grans grups de aportacions i nous llenguatges del Folk de les terres de València. Varem cantar a la plaça de sa Pobla amb un bon equip i un bon só i una miqueta de desgavell perque també hi havia molñta canalla fent el mono pujant per l'escenari  . I entre tant de cable no era massa convenient . Despres també l'endemà haviem de cantar Riera al davant d'una preciosa esglèsia que ens feia de marc molt adequat però hi va haver problemes amb l'equip que no es va muntar be o no era suficient, jo no estava comode perque no sentia res i en Pere salas es va mig trabucar i va negar-se a tocar en aquelles condicions, i no seré jo qui li retreurà res , perque aquella no era manera de plantejar una actuació en Homenatge a Riera . Per mi que van fallar els Xispes del Poble en els que en Toni Torrent devia confiar , i despres el van penjar.  Llàstima perque hauriem pogut fer una previa del concert que l'endemà havien de fer al Port de Manacor. Sobre els poemes del Miquel Àngel Riera .

Jo n'ava descontent dels musics. Erem massa gent, que no assajaven prou i fallaven massa notes . Ja estava amenaçat pel Neuròleg de que aquelles coses no les havia de fer , perque l'estres i l'SPP son una combinació letal. I cada dia em trobava pitjor. Tot plegat que en Toni degué quedar un pel decebut de que només jo fes alguns temes d'en Riera a pel quasi , perque en Pere no va voler tocar. Jo ho vaig deixar correr perquè no hi havia Monitors i no em sentia , i era fatal per afinar .Total que no hi va haver el recital planejat fou una mena de simulacre. Evidentment alló va tenir repercusions a l'hora dels emoluments, per lo qual jo vaig tenir que rebaixar el sou al personal i quasive marxar de buit.  I amb una emprenyadura del 15 . Ells mig mercenaris, mig amics, no van entendre res i la culpa fou meva . Com quasi sempre jo m'emporto la merda cap a casa i acabo sent el dolent de la peli - Però quatre dies o cinc  Mallorca . Per fer tres bolos que van acabar sent dos i dormint en una casa amb piscina per a nosaltres sols i el menjar pagat i al damunt negar-se a col·laborar, perque hi ha problemes tècnics, te un càstic a l'hora de cobrar . Van deixar de cobrar unes 6000 pesetes cada un. Tampoc era com per a posar-se a bramar!!perque se n'enportaben 60.000. Però ho van fer i alguns van desertar i jo em vaig mantenir impàvid, veien com tota la feinada feta se'n anava a la merda, perque als molt capullos no els importava el projecte, només la pasta i les vacances pagades. (A cagal·la vaig pensar!!) tampoc s'ho mereixien, tocaben malament i no se sabien el guió, que volien ??? Els únics que van complir al recital del Port de Manacor varen ser La Laura i en Pere Salas , els demes anavem perduts con cecs al desert, i em van fer emprenyar molt , perque quan passa aixó. Jo agafo la guitarra , abaixo el volum dels musics i faix la meva veta com si no hi fòssin per tal de salvar el bolo amb la meva  corpenta i lavia i simpatia i la meva veu que val molts calers, Collon !!! i així va ser . No calia que haguessin vingut pel que van fer, excepte la Laura i en Pere, els altres sobraven . Així que si després no van cobrar el que mes o menys s'havia previst (que això sempre es aproximat ) es perquè no s'ho van guanyar . Que jo me n'anes a casa posant'hi peles de la meva butxaca. No em va donar la gana. Tot i que van guanyar més ells que jo.  Explico això, perquè aquestos conflictes son molt habituals entre els musics que fan de mercenaris i tan se'ls -in fot tocar una rumba, que un bolero, que rock o jazz; La questio es baixar bandera i parar la mà sense assajar una merda ... I jo ja soc massa gat vell per acceptar aquesta "moda" de mediocritat genralitzada a preu de estrella estrellada. Tinc la consciència ben tranquil·la jo. Quan varem tornar de Mallorca. La Cia Ponentina de Cançons de Pagesia tornàvem a ser en Pere Salas i jo, i els altres segueixen fent la "carrera" amb el qui sigui...Ja s'ho faran. Jo no soc només un músic, soc un poeta que canta .I  No en faig de cantonades.

Un anys desprès;  Un mig amic que em deu dos milions de les antigues peles per lo menos i que no mel's pagarà mai perquè ell diu que no mels deu i es queda tan tranquil,( I jo vaig sumant interessos com fan los bancs) no va parar de fer.me la pilota per aconsseguir que li donessa cançons, fruit dels meus treballs de recerca i de les meves relacions amb altres músics i folkloristes com jo i de tant com va insistir em vaig compadir del seu nerviosisme i li'n vaig donar sis, gravades en un CD , entre elles aquesta de LES CUSCURULLES . Va fer un disc i la va destrossar de mala manera i demés de no dir que la cançó l'havia tret jo de les catacumbes i fer-se passar per Cristòfol Colom . Això ja em va arribar als collons i ara ho dic tal qual  es, perquè, les coses son com son i no com molta gent fa veure que son. I a la vida aprens a desfer-te dels "xupasangres" i dels morosos que viuen de fer de paparra,  a cops de peu si convé i aquest paio amb mi ja no hi tindrà entrada, ni permís de res mai més, perquè es un xorisso i  es dolent i jo no em faig amb gent dolenta i punto. Apa que m'he quedat ben Tranquil !!! he?? igual que en Rubianes que no se'n callava ni una!!! , com Lo Gall de la Pasió... que menja i calla. .... I que consti que jo no en soc de rancorós, només estic fins als ous de pagar i callar. Que sembla que soc tontet jo ? o que? ....Potser si .

Bona nit. TU

Avui no l'he cagat massa vegades, només m'he encabronat una vegada i ha durat poca estona  .Em sembla que m'en puc anar a dormir bastant tranquil , al igual he dit alguna mentideta d'aquelles que dic quan no se que dir per animar lo cotarro , però això no es pecat me sembla. . M'he de prendre les potingues de la nit i vaig directe al sobre , endementres resare per tu , i per Tu i TU i també per TU i alego endemetres reso  a no se qui , passant les denes d'un rosari tibetà de fusta aspra i feta a mà que tinc a la tauleta de nit m'adormire unaltra cop pensant amb TU i amb TU amb el pèu dret lligat amb un cordill de fil de plata a la pota del llit no fos que sortis volant de nit a fer lo tarambana com de vegades faig ...

Bona nit. TU.

L'ESPERANÇA FA DE MAL ESPERAR

Somniava, pensava ...
afluixarà ...buscarà la manera
de saltar per damunt d'una fotesa tan innòcua.
No aguantarà així, la rancúnia per sempre més.
Aquest silenci hinòspit, desesmat, aquest oblid despectiu,
sabrà restaurar, entendrà: no pot ser així,
que tots  fem. I en fer desfém.
Sap que la perfecció no existeix, em deia.
Esperava i esperava ...
No vull!! . Em ve de TU; Un avís cruel, cor indiferent i mut.
Em nomenes decepció?.
M'humilies fins al limit mes fosc de la tristesa.
Em cau el teu amor pel front avall
em bec de la por, la salabror de llàgrima i suor.
Encar t'estimo? Et perdo... Dec ser fill de la nit. Si.. "La nuit je mens"... JO.

              Miquel Àngel Tena-Rúbies . 17 /maig /2012

PERVERSA

 

Ai las, si hagués pogut intuir que els vostres encisos
havien d'amagar, senyora, fiblons dels més inics,
m'hauria limitat a uns innocents jocs indecisos.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

La meva mà no hauria abandonat la seva estada
al clavecí, senyora, d'on extrec els sons més rics.
M'hauria sols permès un madrigal, no una balada.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

Quan algú com vostè ha rebut el do de la bellesa,
és trist tenir el cor ple de vils designis enemics.
Esteu sabotejant el vostre ofici de princesa.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

El vostre impuls és assassí per naturalesa
i sucumbeixo, o quasi, si em fiteu amb l'esguard fix
-jo, que no tinc ja edat per a cometre una bestiesa!
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

El meu darrer recurs és fer-me frare, sí, senyora,
i aconseguir l'oblit amb rituals austers i antics.
I és que m'heu destruït: si fos ciutat, Numància fóra.
Com és possible ser perversa tenint uns pits bonics?
Tan perversa, amb uns pits tan bonics.

Lletra:   Georges Brassens
Música: Georges Brassens
Altres: Adaptació al català de Georges Brassens Miquel Pujadó

Alegria!!

M'he escapolit de l'escomesa!!!

El meu art xamànic del que ara en tinc una part escapçada, per haver fet sense fer i dit sense dir i haver mostrat lo meu orgull ... encara aixínes,  tot solet amb unes herbes que  se, m'he tapat un riu de sang d'allà a la voreta del cor que em menava a l'Hospital de pet. Odio si es que en sé, que no ho sé, els Hospitals. Només d'entra-hi agafo febre, em poso a 48 i mig en passar de la porta, em torna una Hospitalitis crònica que me venen malalties que surten de les habitacions a saludar-me. Me torno literalment foll quan entro a l'Hospital. L'únic Hospital que no em posa malalt es la Guttmann ( o com s'escrigui que mai m'en recordo). Suposo que es perquè en lloc d'un Hospital sembla un Aeroport, tope modern i allí els habitants son tots com jo. Gent partida per la meitat i que han de tornar a aprendre a viure, prèvia acceptació d'un altre estatus. L'estatus de Minvat.Que bèstia!! es veritat!

M'he escapolit de l'escomesa!!! el metge que ja havia decidit portar-me a galeres, però me l'he driblat com fa lo Messi i Goooooool!! a la medicina moderna, no ho entenia com s'ha parat ( si.. si i ja cicatritza ! ha dit sorpres , incredul... el molt cretí . No sap que el metge soc jo Je,, je!!! a mi ja no me la foten més aquestos fanàtics dels laboratoris. He guanyat elis elis!! Em sento com un crio petit que acaba de guanyar jugant al mocador...una bossa de boles...

Ara em toca descans absolut uns dies. No sé com estaré per n'ar a Navarcles, mecatxis !!! mira que en tinc ganes he??? a vorer si faig molta bondat ?.

Us escric des de el meu flamant i baratet "tablet Pc" que em vaig comprar al Mèdia Marck en un atac de compritis, compulsiva i perquè soc tonto. Em va de conya per a escriure des de el llit. Avui vindrà lo meu fill gran a vorem, a nit va trucar. Es un gran tipo lo meu fill gran . Ara s'ha tornat a posar a estudiar als 25 i desprès d'estar cinc anys a primera linea d'urgencies de psiquiatria a la vall d'hebron, lo podrit del Boi Ruiz, lo va despedir a ell i a uns quants milers i el nano es va fer antisistema passiu. I no n'hi ha per menys. al meu temps hauriem cremat el ministeri... Però ja torna a treballar i a estudiar. Estic tan orgullós del meu fill que no me'n puc estar de dir-ho. Tot i que se que no es elegant parlar del talent dels fills. Penso que alguna cosa harem fet be ...

Perquè jo d'això de fer de pare, no en tinc ni  puta idea.

Avui estic content .



Versió grabada en el disc: "Las Últimas Composiciones" grabat l'any 1966.

LO que em perdo em vivifica; LO que guanyo m'empresona.

Si ho sabessis
com em deleixo per TU.
Com t'espero, com em sobresalta
qualsevol senyal
de que tornes a casa.
Encara que sigui
amb algun retret  a la cara
per l'última malifeta.
Si ho sabesis
que ja ho saps.
Perque entre TU i Jo ja ni calen més paraules
i el poema s'escriu amb fets.
L'un darrera l'altre els fets
van fer saltar els ploms
de les cases en ruina...
I la captura fou tant definitiva
que no podria entendre haber-me deixat
anar tant dòcilment, si els fets no demostressin
Dia a dia que l'amor es una preso dolça,
i el sexe les manilles.
De les que et vaig donar les claus.
Soc el monjo del teu claustre.
   

     Miquel Àngel Tena-Rúbies 
    Dimecres 9 de maig de 20012

- M'ACLAME A TU- I encara més Ovidi, perquè ell també n'era valent!!!

M'aclame a tu 

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
seguix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il.limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, illuminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Serás la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il.luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

          Lletra : Vicent Andrés i Estellés
           Música : Ovidi Montllor