No TU no, i jo que si.
TU cap ací jo cap allà.
No vas ni amb rodes!!
Jo vaig on vull
i com puc.
Si vulguessis caminaries millor.
Es que no t'hi esforces!!
I jo que se!!!
Tens peresa mental.
Em fa mal el cervell
Ets un gandul
No puc amb la meva ànima!
No tens caràcter.
Et deixes arrastrar.
No tinc el caracter que tu vols.
Ni que fòssim tots de L'Opus!!
Vaig amb els que em consideren vàlid.
Si haguessin guanyat els Alemanys
amb aquest nano l'haurien eliminat
No farà mai res de bo...
Es que no creu.
Sempre serà un tarat!
Plou,el carrer del miracle patina
em fotre de lloros.
Ets dolent!
Soc dolent?
Se n'enfoten de mi,
em proboquen, m'empenyen...
Soc dolent?. No tinc dret a decidir rés??
"Ets la proba vivent d'algun pecat dels teus pares"!!!
No puc amb aquest crio!!
Ets un desgraciat!!
No tinc cap gràcia?
Encara no has superat les coses dels anys seixanta!!
I TU? mamon! que vas tenir que superar?
Seràs Veterinari mal te pesi!
No em passaré la vida xafant merda!!
Quan puja a l'escenari es caga als pantalons!!!
La mare que et va parir!!! cabrit !!
Ara només mos falta que s'exibeixi per tot arreu
amb aquesta mania de cantar!!!
Jo no me'n recordo de que soc coix
però ells m'ho retreuen continuament...
Estic sol amb aixó...no em trobo be quasi mai.
Si; Soc un poca vergonya!!
De que n'hauria de tenir de Vergonya?
Tenen vergonya de mi...
No em puc queixar.. estic sol.
Estic molt cansat sempre em fan mal les cames:
es que estas deprimit.
Deprimit???
se'm adormen els peus, les mans...
Això és que estas deprimit...
pren-te aquestes pastilles
Tinc taquicardies, formigues a les cames...
Es que estas deprimit:pren-te aquestes pastilles...
Si t'has de medicar tota la vida pues et mediques
però deixa de donar la murga!!
No tens voluntad!!
Es que no vol treballar!!
per a que? res del que faci valdra res!!
Em publicaran dos poemes en un llibre recopilatori!!
I això quin benefici et reporta?
No hi ha res a fer:
son idiotes del cul!!
He de marxar d'aqui i no tornar més.
Es un alcoholic de merda!!
L'alcohol em treu el dolor
encara que sigui un parell d'hores.
Soc un alcoholic?
Bueno i qué? tant se m'en fot.
Es que aquest paio no ha treballat mai: he???
Sempre arribes tard a tot arreu!!
Veus? ja t'han tornat a passar al davant!!
Calla que només dius tonteries!!
Et un immadur!!
No fas prou exercici!
El caracter tambés es forma aguantant el dolor!!
Bueno, pero donam una aspirina!!! no??
T'aguantes!!
m'en vaig a missa .
Si això ves a resar!! pels xinets de l'Africa
No et fot!!!
Miquel Àngel, quin resum de la teva vida més colpidor! N'hi ha molts que treballen que no t'arriben a l'altura, jo inclosa.
ResponEliminaNo sé què dir... tens una força que ja voldrien molts. Me'n vaig a missa jo també.
ResponEliminaPetons
De què hem de tenir vergonya? o
ResponEliminamillor dit...
Qui hauria de tenir vergonya?
Qui és tan perfecte per "jutjar" a un altre?
On és aquesta perfecció?
Què és la perfecció?
M'han posat molt trista alguna de les frases llegides.
Aferradeta ben forta!
Vinc a abraçar-te. I a dir-te que ets valent i únic. I deixo petons a la porta, dels que no es marceixen mai.
ResponEliminaLa Polio no és solament una malaltia vírica que afecta a la motoneurona. Es un estigma social que comença en el si de la propia familia que viu La Polio com un càstig, una vergonya, una cosa lletga, quelcom a amagar o a dissimular. Si el nen afectat no s'adapta al requeriments de aquesta situacio familiar i es rebela. Serà culpat de trancar "l'equilibri del Clan" i maltractat silent o públicament en un intent constant de destruïr-lo socialment, per tal de convertir-lo en culpable ... fer-lo fora . Expulsar-lo i en alguns, massa, casos ocasionar-li la mort... De tots els crios que varem tenir la Polio al meu poble en una mateixa epidèmia que fòrem uns quans, uns 14 Només en vivim dos, els altres han mort joves i d'una manera cruel, indigna... i dels que no es varen adaptar només quedo jo. els altres que varen agafar-la després, varen salvar la pell previa una summisió total.
ResponEliminaAdaptar? I perquè ningú s'hauria d'adaptar a un entorn hostil?
ResponEliminaForça, caràcter, rebel·lia... tot això justament és el que tu tens i el que precisament necessitaves...
I per sort, trobo que està molt i molt bé i molt encertat que siguis un cançons ...
Vergonya de tu... com pot ser? Vergonya ells, vergonya d'anar a missa i no saber estimar, coi! Que no fa falta tanta missa per estimar-te!
Orgull de tu haurien de tenir... com jo, em sento ben orgullosa de tu, nano! Endavant!
Una mica massa de lluny, però acompanyant-nos, de tota manera!
No sempre he tingut Força ni Caràcter. Carme. Molt sovint el dubte em feia trontollar, m'inhabilitava jo mateix en un intent inconsient de complir el mandat subliminal que hi havia darrera de tant d'oprobi. Sies un desgraciat! necessitem que no n'encertis ni una per a Justificar-mos tots!!. Ara crec que he tardat tota una vida per adonar-me de l'abast del condicionament a que vaig ser sotmés . Ells estan convençuts de que fan el que han de fer. Ara ja no hi ha més opció que fer un triple mortal amb flore i manilla i accedir al perdò de la ignorància.I no per ells sinò per mi. Tanmateix evitant que el dany es continui produïnt... que no es el mateix que venjar-se. Ni autodestruir-se.
ResponEliminaBé, jo tampoc he tingut gaire força ni caràcter i l'he hagut d'anar inventant durant la vida. I això que no he tingut condicions adverses com tu i també m'ha costat lo meu... per tant, sento que tu encara em guanyes en força. :)
ResponEliminaEl perdó de la ignorància, és una bona manera de veure-ho, o al menys crec que a mi em serviria.
Tens raó, ni venjar-se ni autodestruir-se.
Venjar-se és poc productiu, sovint té l'efecte rebot. Autodestruir-se causa molt dolor i perplexitat en els altres.
ResponEliminaNo, Miquel, no. Perdona, res és més sublim i dóna més pau a l'esperit.
Petons...
Tot aquest conflicte naix ,Be , sempre hi ha estat, però emergeix d'una manera resoluda, i final.En el moment en que m'adono de que he de fer net,i perdonar el que al capdavall ha estat un conflicte de personalitats i de vergonyes. En el moment en que vull exercir el perdó .No em deixen fer-ho perque el meu estatus es el de inhabilitat de facto per una familia que fa trenta anys que no parla amb mi. Al final es converteix en un assumte recurrent durant més de quatre anys Fins que em veig -a pesar meu- forçat a trencar amarres definitivament ;Perquè no puc acceptar aquest estatus. Jo no soc el personatge que ells han construït per a justificar-se i per tant el rebutjo . Aquest estiu he reproduït la traca final d'aquest sainet- L'incoscient ve per lliure i fa emergir "La plantada" quan vol i com vol.Ara ja s'ha acabat. No en tornaré a Parlar. El Llibre de Màrio es complet.El Tornar de Tú és complet. Ja he dit el que havia de dir. Ara ja res te cap importància, només en té estar tranquil amb mi mateix.
ResponEliminaMiquel Àngel, no saps com puc comprendre i solidaritzar-me amb les teves paraules. Les meves circumstàncies no són les teves, però vaig patir una infantesa horrible per culpa dels maltractaments psicològics del meu pare, i això ha condicionat tota la meva vida d'una forma terrible, molt dolorosa. Ara, amb els 50 ja fets, i encara amb llacunes afectives que mai seran resoltes, m'adono que tenint en compte les circumstàncies me n'he sortit molt bé, força bé, i que he d'estar orgullosa de mi mateixa malgrat els condiconants que em van regalar com a equipatge. I crec que tu també has d'estar orgullós de tu mateix, d'haver arribat fins on hs arribat. Una persona capaç de cantar els poemes de Màrius Torres amb la teva sensibilitat ha de ser una persona excepcional, amic meu.
ResponEliminaUna abraçada!
Galionar ,aquestes coses tots les portem a la motxilla, i penso que s'han de ventilar perque hi ha qui en viu molt be de posar-ho en un pou mort .Allò que es socialment correcte es el que ens te presoners. Gràcies per ser valenta i per ser forta .
ResponElimina