.UNA FITA MES ALTA...: JA SO AQUI

dilluns, 2 de juliol del 2012

JA SO AQUI

Musica i Orenetes

BON DIA i BONA HORA !!

D'ACI D'ALLÀ, L'EXJECUTOR , EXJECUTA UNA EXJECUCIÓ PERFECTA

SIMPLICITAT.... Conversors Cirrus Logic.... Yamaha 8 pistes analógiues, Previs Soundcraft, Mackie, Alesis... compresió de batalla, SM ProAudio BBB. Samplitude 12.1 Lo millor sofware natiu del Mon! (Tengo Tu amor!!! para que Quiero mas!!! me conformo con ser feliz.....(Fórmula Quinta)....... BONS MICROS.... L'ESTUDI VA AL PIANO I NO EL PIANO A L'ESTUDI... Abey Road a Pons. Si els Beatles haguessin Tingut el que tenim nosaltres: El Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, no hauria sonat com un punyetero merder. Tot i ser tan bo....

9 comentaris:

Sílvia 2 de juliol del 2012, a les 9:57
Ja patia jo! Tant de temps sense sentir la teva veu... Bon dia i bona hora :)
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas2 de juliol del 2012, a les 9:58
Bon dia, miquelangelet... et trobava a faltar!

I bona hora, i bona hora...

Una abraçada de retrobament.
ResponElimina
Respostes
cantireta2 de juliol del 2012, a les 10:08
Bon dia i ben tornat.
ResponElimina
Respostes
sa lluna2 de juliol del 2012, a les 10:08
Ja t´anyorabaaaaaaa!
Molt bon dia!

Uns bessets i un gran somriure ;)
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 2 de juliol del 2012, a les 11:45
's'vàtout trés bien , je suis en train d'enrregistrer de la musique et je suis voleé par ses musses...apres cette etee je vous racontaré tout ce que se havait passe . Edementres us haureude conformar, amb petites noticies ocasionals . Cosa que em sap greu però ara tinc lo cap a dins la caixa d'un piano de cua i no el puc treure d'allí. Gràcies amiegues meves per ser tant patidores però d'allí on soc no m'és fàcil de conectar-me i passo bastant potser la setmana que ve ja em podré connectar més fàcilment i us expliare més coses ...jasabeu que soc un cançons . Pos això ara estic fentde cançons!!
ResponElimina
Respostes
sa lluna2 de juliol del 2012, a les 11:56
Molt maca aquesta foto, molt ehhh!
Mem...idò aixó, quan puguis i quan vulguis, però esperem!!!

Més bessets i aferradetes!
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas2 de juliol del 2012, a les 19:24
Si sabem que se t'han endut les muses, ja no patirem gens... les muses són bona companyia.

Que gaudeixis molt! Fins aviat!
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog3 de juliol del 2012, a les 1:16
Ep, ja veus que tothom t'enyorava! Jo també.
Doncs, ben retrobat i que les muses t'acompanyin!
ResponElimina
Respostes
Carme Girona3 de juliol del 2012, a les 3:32
Uauuu, quina bona sorpresa: Estàs enregistrant inspirat com sempre i amb el ventall del vol d'orenetes. Bona música fins aviat, oi?
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...