dissabte, 28 d’abril del 2007

Tornar...Tornar...

Acabar amb el dolor , encara que sigui com un pedaç temporal a base de dosis massives de Gabapentina, Duloxetina, Ibuprofé i Paracetamol, amb un afegit de corticoides matinals, te el preu d'una absoluta manca de capacitat mental. I per tant d'una absència d'entregues al meu Bloc.
Ha valgut la pena? Jo diria que si. Dormir com ho estat fent durant aquest temps i recuperar un estat d'ànim que podria qualificar d'insòlit ha valgut i encara val, decididament la pena (no se que opinarà el meu fetge ...). Podria parlar d'un alliberament. Han calgut quasi 15 anys per encertar amb un metge que em parli amb un cert coneixement de causa del que em passa i m'ha passat al llarg de tota la meva vida ... benvingut Dr. Alegre. Vos m'heu retornat una mica a l'esperança, i per que no dir-ho, a la dignitat. Tornar si, tornar. De vegades penso que podré tornar a cantar en públic, que podré recuperar la memòria immediata i la capacitat d'atenció necessària per fer un concert i recuperar-me a mi mateix i a la meva obra... De vegades vull creure que algun dia em serà possible.