...EL TEMPS DE SEDUÏR-ME...
Sembla tan senzill, així mateix com ho dius... però no ho és. és tot un aprenentatge d'anys i de vida. I encara ens falta molt per aprendre.Tot i així crec que a la nostra edat... qui més qui menys, alguna cosa ja l'anem sabent...Juntament amb el poema - promesa de l'altre dia, és una bona declaració de principis en la manera d'estimar.Per cert... jo tampoc. :)Bon dia, miquelangelet!
Com diu la Carme això és tan difícil d'aprendre. Jo em vaig passar deu anys volent imaginant que algú era com jo volia que fos per a poder-lo estimar, fracàs total. Per què tot s'apren a patacades?
:) Sí, noia, tot s'aprèn a patacades i em temo que no hi ha perquè. És així i punt. Jo no l'he sabut trobar pas.
Saps? a mi m´agraden les persones com són, no com volen o semblen ser -amb els seus errors i els seus encerts-i així les estimo.Bessets, nin.
Passar el ribot. Collarets al coll amb les serradures de l'altre.I anar refent el collaret.
Voler ser el que hom és, estimar el que s'estima, és norma per a la felicitat.M'agrada molt aquest poema!
Pretendre canviar a les persones és un error. I, gairebé sempre, impossible .
Sembla tan senzill, així mateix com ho dius... però no ho és. és tot un aprenentatge d'anys i de vida. I encara ens falta molt per aprendre.
ResponEliminaTot i així crec que a la nostra edat... qui més qui menys, alguna cosa ja l'anem sabent...
Juntament amb el poema - promesa de l'altre dia, és una bona declaració de principis en la manera d'estimar.
Per cert... jo tampoc. :)
Bon dia, miquelangelet!
Com diu la Carme això és tan difícil d'aprendre. Jo em vaig passar deu anys volent imaginant que algú era com jo volia que fos per a poder-lo estimar, fracàs total. Per què tot s'apren a patacades?
ResponElimina:) Sí, noia, tot s'aprèn a patacades i em temo que no hi ha perquè. És així i punt. Jo no l'he sabut trobar pas.
ResponEliminaSaps? a mi m´agraden les persones com són, no com volen o semblen ser -amb els seus errors i els seus encerts-
ResponEliminai així les estimo.
Bessets, nin.
Passar el ribot. Collarets al coll amb les serradures de l'altre.
ResponEliminaI anar refent el collaret.
Voler ser el que hom és, estimar el que s'estima, és norma per a la felicitat.
ResponEliminaM'agrada molt aquest poema!
Pretendre canviar a les persones és un error. I, gairebé sempre, impossible .
ResponElimina