M'estic cremant els dits amb aquest incunable de l'Anton Sala-Cornadó. Em val la pena fer de llibreter de vell virtual.Tinc la sensació de ser un pioner... Amb la gran quantitat de llibres enviats a les trituradores, i la superproducció de deixalles culturals, aquests exemplars de llibres autoeditats per autors que amb el pas dels anys han esdevingut veus personalíssimes, i probadament incorruptibles. Son, al meu modest entendre, autèntics tresors.(AI! si pugues trobar el manuscrit perdut del Llet i Vi que en Palol va extraviar una nit de trons i vinatxo en un Bar llardós del Carrer de Regomí, ...Això fora la meva fortuna!!--somni...somnis, record..records.. em faig vell es clar, ja em cargola el reuma i m'acaben de posar una cadira de rodes al cul...una lentitud em pessiga amb tremor les venes i els ossos...Com ho sabies tu tot això Miquel?- i per qué vaig posar música precisament a aquests versos jo,? Ara mateix vaig a buscar el llibre de les mutacions...he de fugir cap al cim nevat de les muntanyes...M'he d'afanyar si vull publicar "El crit..." abans de fi d'any. Serà el meu regalet de Nadal als meus clients desfidelitzats... Je!...............................................
Sembla que no, però he d'anar amb compte, els projectes han de tenir la mida justa de les meves possibilitats físiques, si no vull que em passi com amb el somni d'edició multimèdia de les "Cançons de la nit benigna" de Jordi Pàmias. Moltes hores, massa dolor i fatiga i al final tot parat durant mesos i mesos. He d'estudiar com em plantejo les "Cançons.." per acabar-ho sense deixar-hi la pell. Això - el quit de la qüestió : fer les coses sense deixar-hi la pell. Estic disgustat avui. L'informe de la Guttman presuposa que: no soc sincer quan parlo del meu dolor? -No sé que pensar. Però aquest metge hem produeix una inseguretat i una sensació de dejà vú que m'esborrona. No tinc esma d'anar a cantar nadales a la Guttmann, no em trobo be, no em recupero del cansament que hi vaig agafar, ni del dolor muscular. Em fan mal les mans. Merda!. He baixat un altre graó i un graó vol dir que no hi ha tornada, no em recuperaré. Ja en tinc prou experiència com per saber-ho. He estat un il·lús, es pressuposa que ells saben el que es fan, però no. Ni idea. Fan experiments. Proben de pillar-te en fals... estan a la defensiva?-Jo que sé... . Que es deu pensar aquest nino per a fer un informe tan absolutament capciós?. Jo l'hi vaig demanar una carta de cortesia per al meu neuròleg, i per demà.-Que vol dir ja. A que ve que ara, a vint dies vista, m'envii a domicili un informe amb segones, terceres i alguna directa? BBBBRRRRR!! -N'estic fart dels metges!
