Xalar es poc de veure com xalava el repodrit. I jo que ja no aguanto ni allò que en diuen una bona peli, em vaig empassar tota la sessió doble d'en Riba, per cert, me'n recordo de la pellisa de pell de corder, la duia en una matinal als Jesuïtes de Sarrià, amb els de Música Dispersa... I al Quintana li deien Castafiore!!! Ja! no saben rés aquesta canalla!!
He tingut enveja... o reconec, enveja de veure com aquest bon home acaba fent quadrar el cercle i acaba tenint el temps de part seva... I jo que em miro la festa per la puta finestra i que penso talment parell amb ell de la vida i de la mort, ara tinc el cap verd d'enveja i vermell i no se si agafar la guitarra i estampar-la contra la paret o escapar-me de casa!! que se jo!!
-Gràcies home Riba per fer-me venir ganes de cantar alguna jotilla de les Garrigues.
He tingut enveja... o reconec, enveja de veure com aquest bon home acaba fent quadrar el cercle i acaba tenint el temps de part seva... I jo que em miro la festa per la puta finestra i que penso talment parell amb ell de la vida i de la mort, ara tinc el cap verd d'enveja i vermell i no se si agafar la guitarra i estampar-la contra la paret o escapar-me de casa!! que se jo!!
-Gràcies home Riba per fer-me venir ganes de cantar alguna jotilla de les Garrigues.
Projecte
Quan ja seré molt vell
i em cargoli el reuma
i una lentitud pessigui amb tremor
les meves venes i els meus ossos
em caiguin les dents i les bosses dels ulls
i no senti els brams dels homes
calaré foc a la manta i a la cadira de rodes
aniran per la finestra els bàlsams i els xarops
sense espardenyes fugiré rient per la pluja
i els meus ulls veuran la posta
al cim nevat del mar i les muntanyes.
Miquel de Palol
Quan?
Els llibres de l'Óssa menor
Barcelona, 1979
