La meravella de la teva existència
m'obre les ales
vull ser l' estrella de la teva esperança.
Bàlsam pel teu dolor.
Per la teva tristesa
rialles i abraçades...
Que més pot voler un home?
Molt abans d'haver llegit el "mai donis per finit el temps de seduir-me" gràcies a tu, crec que ja el posava en pràctica... i tens raó sempre estaven al meu servei...
Ara em dec fer gran... alguna cosa ha canviat i no sé ben bé què.
Hi ha coses que no canvien: M'agrada llegir-te content.
Ueppp! en Miquel Àngel és per aquí!! I sembla que està molt content, això m´agrada molt perquè ens torna regalar paraules que semblen música celestial.
Carmeta : ES IGUAL SI ENS FEM GRANS ESTAR ENAMORAT ES UNA CONDICIÓ APLICABLE A QUALSEVOL COSA , PERSONA , FENÒMEN , NATURALESA ,ART , ANIMAL, ES IGUAL DE QUE ESTIGUIS ENAMORAT LA QUESTIO ES ESTAR-HO. i ARA PERQUE ESCRIC AMB MAJUSCULES JO? ( he canviat el teclat i encara no m'el sé...)
Lluna vaig i vinc aquest estiu paro a un poble que no te cobertura i quasi no em conecto així que t'hauràs de conformar amb sortides esporàdiques , tanmateix us llegeixon amb un catxarrillo pad que em vaig comprar que es una murga perque es conecta molt malament i es molt pesat de fer anar petonets molts i quedem per un trempó aviat he??
Un home enamorat vol pensar en sa amada en tot moment i està feliç de fer-la riure; car ella riu per tot, que el cor se li fa gran quan arriba el seu do. Iuuuuuhuuuuu, tot rebé!!!!!
Glo , el plaer es meu de que em vinguis a veure encara que no sé d'on treieu qu estigui tant content , ara que estava trist? DE VEGADES HOM NO ES BEN CONSCIENT D'ALLÒ QUE COMUNICA , ES UN MISTERI ...
Carmeta jo passava per Levalenet i Tu eres la Dama del castell .Una Trobairitz molt agosarada, intima amiga de l'Esclarmonda... Veram tenir un enconcre fugaç, Com sempre havien estat els nostres ... jo partia prest cap a Montsegur i marxava de nit per evitar encontres amb escamots de Montfort... Despres vaig saber que el castell fou pres dos dies despres que marxés , et vaig plorar secretament ...i vaig seguir lluitant..
No em faria res que la història es repetís,només per poder sentir els teus versos lliscant pel meu cabell descabellat i la teva mirada, clavi fi, d'olivera noble travessant mon cor. Com sempre fugaçment. Com mai més he enyorat i plorat la meva mort que em deia la fi de mai més retrobar-te.
Qui estima protegeix.
ResponEliminaQuin home més afortunat...
ResponElimina:) I jo que m'alegro que tornis per aquí i si tornes tant content... encara més.
Coi, amb les muses! ja ens podries ensenyar el camí! :)
Es ver, Elena. Qui estima valora allò estimat tan o més que a si mateix.
ResponEliminaCarmeta Les musses estan sempre enamorades , posa en pràctica el "mai donis per finit el temps de seduïr-me" i les tindràs sempre al teu servei...
ResponEliminaSaps, miquelangelet?
ResponEliminaMolt abans d'haver llegit el "mai donis per finit el temps de seduir-me" gràcies a tu, crec que ja el posava en pràctica... i tens raó sempre estaven al meu servei...
Ara em dec fer gran... alguna cosa ha canviat i no sé ben bé què.
Hi ha coses que no canvien: M'agrada llegir-te content.
Ueppp! en Miquel Àngel és per aquí!!
ResponEliminaI sembla que està molt content, això m´agrada molt perquè ens torna regalar paraules que semblen música celestial.
Uns bessets!
Carmeta : ES IGUAL SI ENS FEM GRANS ESTAR ENAMORAT ES UNA CONDICIÓ APLICABLE A QUALSEVOL COSA , PERSONA , FENÒMEN , NATURALESA ,ART , ANIMAL, ES IGUAL DE QUE ESTIGUIS ENAMORAT LA QUESTIO ES ESTAR-HO. i ARA PERQUE ESCRIC AMB MAJUSCULES JO? ( he canviat el teclat i encara no m'el sé...)
ResponEliminaLluna vaig i vinc aquest estiu paro a un poble que no te cobertura i quasi no em conecto així que t'hauràs de conformar amb sortides esporàdiques , tanmateix us llegeixon amb un catxarrillo pad que em vaig comprar que es una murga perque es conecta molt malament i es molt pesat de fer anar petonets molts i quedem per un trempó aviat he??
ResponEliminaUn plaer llegir-te i més tan content!
ResponEliminaQue ho passis bé en aquest poble sense cobertura. Ja ens ho explicaràs!
Un home enamorat vol pensar en sa amada en tot moment i està feliç de fer-la riure; car ella riu per tot, que el cor se li fa gran quan arriba el seu do. Iuuuuuhuuuuu, tot rebé!!!!!
ResponEliminaI jo ara m'enamoro dels teus versos! M'agrada que treguis el cap de tant en tant. Petonets
ResponEliminaGlo , el plaer es meu de que em vinguis a veure encara que no sé d'on treieu qu estigui tant content , ara que estava trist? DE VEGADES HOM NO ES BEN CONSCIENT D'ALLÒ QUE COMUNICA , ES UN MISTERI ...
ResponEliminaCarmeta jo passava per Levalenet i Tu eres la Dama del castell .Una Trobairitz molt agosarada, intima amiga de l'Esclarmonda... Veram tenir un enconcre fugaç, Com sempre havien estat els nostres ... jo partia prest cap a Montsegur i marxava de nit per evitar encontres amb escamots de Montfort... Despres vaig saber que el castell fou pres dos dies despres que marxés , et vaig plorar secretament ...i vaig seguir lluitant..
ResponEliminaM'agradat molt aquest germen de novela que has escrit Silvia,Llençat ja a escriure llarg que be que pots fer-ho i molt rebe que t'en sortiràs.
ResponElimina" I have nothing to declare except my genius", Oscar Wilde.
ResponEliminaJa sóc a l'Urgell. Abraçades!
No em faria res que la història es repetís,només per poder sentir els teus versos lliscant pel meu cabell descabellat i la teva mirada, clavi fi, d'olivera noble travessant mon cor. Com sempre fugaçment. Com mai més he enyorat i plorat la meva mort que em deia la fi de mai més retrobar-te.
ResponEliminaEstimar, i correspondre; no es pot demanar més. Que siguis per aquí i desprenguis aquesta energia, ens alegra a tots!!!
ResponEliminaUna abraçada!!!!
Hola mi nuevo amigo Miquel
ResponEliminaMe alegro de que te siga. y si usted sigue mi blog también. Y ya que has seguido mi blog para más que esto. Un beso súper Yo! Leilinha