Quan estic sol a la casa nova i clara
i em pren de tu un frisar d'enyorança
com si em faltés la menja acostumada.
O potser un tros de l'ànima molt gros.
Tot escapçat, m'agito i em desvetllo.
On és la pau que em lliures a mans plenes?
Quan estic sol, ja no se viure a penes
perquè de tu ja me n'he fet un motllo
un camí, un solc, una forma d'entendre
ço que es proper i que sense tu em perdria.
Torno de tu mes net que mai: tibat.
Sirga d'un pont per a passar la vida.
Quan estic sol, de prompte trobo en falta
la teva mà . Alosa de confiança.
Fita essencial dels meus anys que transcorren,
ja com un riu que n'ha creat un delta,
prop de la mar, prest a la mort de l'aigua...
Miquel Àngel Tena-Rúbies 3 /Juliol/ 2012
i em pren de tu un frisar d'enyorança
com si em faltés la menja acostumada.
O potser un tros de l'ànima molt gros.
Tot escapçat, m'agito i em desvetllo.
On és la pau que em lliures a mans plenes?
Quan estic sol, ja no se viure a penes
perquè de tu ja me n'he fet un motllo
un camí, un solc, una forma d'entendre
ço que es proper i que sense tu em perdria.
Torno de tu mes net que mai: tibat.
Sirga d'un pont per a passar la vida.
Quan estic sol, de prompte trobo en falta
la teva mà . Alosa de confiança.
Fita essencial dels meus anys que transcorren,
ja com un riu que n'ha creat un delta,
prop de la mar, prest a la mort de l'aigua...
Miquel Àngel Tena-Rúbies 3 /Juliol/ 2012
Com m'agrada!
ResponEliminaTens una enyorança preciosa...
Preciosa!
ResponEliminaMolt bon dia!
Surar en els origens de la vida. La sal i el corall.
ResponEliminaBon dia!
Molt bell. El final no me'l crec pas!
ResponEliminaUn poema bellíssim.
ResponEliminaI el final jo tampoc me'l crec.
No ens vulguis enredar, eh?! no, jo tampoc me'l crec. La resta m'ha encantat. Fantastic.
ResponEliminaVa dir el Mestre Panikkar a qui dec molts pensaments...¿ Que li passa a l'aigua de la gota d'aigua que cau al damunt del mar??? la gota s'integra al mar (la unitat) i a l'aigua no li passa res segueix sent aigua. Si soc un riu tot el que em pot passar es que em torni aigua salada...La mort de l'aigua es la NO mort ... perquè per a mi la mort no existeix més que en la nostra por .....Em creureu mort .Jo no hauré mort .Faré vacances..faré vacances....
ResponEliminaUn poema preciosíssim. M'encanta el contingut i el ritme.
ResponElimina