per a poder-te dir
tota la foscor,l'esclat de basarda
despres de llençar una força, un pensar
després d'estimar tant, per a no estimar-te gens.
Per dir-te que han passat també aquest hivern
la neu i el fret , sense cremar res ni gelar.
Ara soc tan aprop teu. Com estàs tu lluny de mi...
I m'envolta la neu i el fret sense cremar res ni gelar...
Ara soc tan aprop teu . Com estas tu lluny de mi...
i m'envolta..
Voldria tirar un raig de paraules
per que en sabessis prou...
d'aquell pes al pit
que em deixa l'engoixa
i que em fa tornar un infant
pregant un petit perdó, per estimar-te tant
i buscant un motiu per a quedar-me sol.
I m'envolta a neu i el fret sense cremar res ni gelar.
Ara soc tan aprop teu. Com estàs tu lluny de mi...
I m'envolta la neu i el fret sense cremar res ni gelar...
Ara soc tan aprop teu . Com estas tu lluny de mi...
i m'envolta...
Miquel Àngel Tena-Rúbies. Barcelona 1969.
En Manel Romaní, cirurgià, i boníssim compositor de cançons bellíssimes i un dels millors amics que he tingut mai, tot i que no ens veiem prou sovint, per mor de circumstàcies diverses. Havia escrit una cançó d'amor preciosa ," No em deixis no , tinc por d'estar sol , vine aqui amb mi.../ com l'ocell que del niu se'n va i no hi torna mai més... / així tu un dia em deixaràs perdut i sol immens..." I jo em sentia incapàs de fer una cançó d'amor, perqué en aquells temps, els meus enamoraments eren purament platónics. En aquell temps a mi em rondava una fal·lera trista, per impossible. Per una noia del barri que també cantava cançons... en Nolo ja sap de qui parlo i ella també, així que millor que quedi entre nosaltres... han passat 42 anys ....Mare de Deu Sinyor!!! , com és possible !!! Aquest quadern de paper quadriculat que he redescobert, m'està fent viure cada Flash Back !! que me n'hauré d'anar definitivament a Monjo si vull sobreviure....
