dijous, 10 de maig del 2012

Alegria!!

M'he escapolit de l'escomesa!!!
El meu art xamànic del que ara en tinc una part escapçada, per haver fet sense fer i dit sense dir i haver mostrat lo meu orgull ... encara aixínes,  tot solet amb unes herbes que  se, m'he tapat un riu de sang d'allà a la voreta del cor que em menava a l'Hospital de pet. Odio si es que en sé, que no ho sé, els Hospitals. Només d'entra-hi agafo febre, em poso a 48 i mig en passar de la porta, em torna una Hospitalitis crònica que me venen malalties que surten de les habitacions a saludar-me. Me torno literalment foll quan entro a l'Hospital. L'únic Hospital que no em posa malalt es la Guttmann ( o com s'escrigui que mai m'en recordo). Suposo que es perquè en lloc d'un Hospital sembla un Aeroport, tope modern i allí els habitants son tots com jo. Gent partida per la meitat i que han de tornar a aprendre a viure, prèvia acceptació d'un altre estatus. L'estatus de Minvat.Que bèstia!! es veritat!
M'he escapolit de l'escomesa!!! el metge que ja havia decidit portar-me a galeres, però me l'he driblat com fa lo Messi i Goooooool!! a la medicina moderna, no ho entenia com s'ha parat ( si.. si i ja cicatritza ! ha dit sorpres , incredul... el molt cretí . No sap que el metge soc jo Je,, je!!! a mi ja no me la foten més aquestos fanàtics dels laboratoris. He guanyat elis elis!! Em sento com un crio petit que acaba de guanyar jugant al mocador...una bossa de boles...
Ara em toca descans absolut uns dies. No sé com estaré per n'ar a Navarcles, mecatxis !!! mira que en tinc ganes he??? a vorer si faig molta bondat ?.
Us escric des de el meu flamant i baratet "tablet Pc" que em vaig comprar al Mèdia Marck en un atac de compritis, compulsiva i perquè soc tonto. Em va de conya per a escriure des de el llit. Avui vindrà lo meu fill gran a vorem, a nit va trucar. Es un gran tipo lo meu fill gran . Ara s'ha tornat a posar a estudiar als 25 i desprès d'estar cinc anys a primera linea d'urgencies de psiquiatria a la vall d'hebron, lo podrit del Boi Ruiz, lo va despedir a ell i a uns quants milers i el nano es va fer antisistema passiu. I no n'hi ha per menys. al meu temps hauriem cremat el ministeri... Però ja torna a treballar i a estudiar. Estic tan orgullós del meu fill que no me'n puc estar de dir-ho. Tot i que se que no es elegant parlar del talent dels fills. Penso que alguna cosa harem fet be ...
Perquè jo d'això de fer de pare, no en tinc ni  puta idea.

Avui estic content .



Versió grabada en el disc: "Las Últimas Composiciones" grabat l'any 1966.

16 comentaris:

  1. Què t'ha passat??? Me n'alegro moltíssim que hagis driblat els metges, que estiguis bé i content, que tinguis una tablet i un fill tan guai. Recupera't de pressa que diumenge no hi pots faltar. Petons

    ResponElimina
  2. Jo també. Cada dia se n'aprèn, a ser pare.

    ResponElimina
  3. No res de l'atre mon , coses d'aixos que tinc i que de vegades va i de vegades venen. Los metges no en tenen ni puta idea .Així que jo m'he fet metge de mi mateix i soc molt bo Je je !!! tanmateix ara no puc ni moure un dit o no podre estar be per Navarcles.Espero i reso perque siiiii!!!
    Resem germans perque tots siguem companys i el nostre Amor no s'esbuqui en Roma. Amen !

    ResponElimina
  4. Si cantireta , no en sabem pero ho fem oi? i TU ho fas moltissim be , en això també ets admirable.

    ResponElimina
  5. Home, alguna cosa deus saber, de ser pare,si pots estar orgullós del teu fill...
    Ens alegra veure't content.

    ResponElimina
  6. Novesflors que Tu també saps de que va aixòs no? Tu ja me'nteeens !? com diu lo xiquet del carrer blanc de Xativa. Lo poble on van portar encadenat al Compte Jaume d'Urgell El Dissortat. Despres que perdes la guerra contra els Vaticanistes del Frare Vicente Ferrer -i les tropes de Ferran d'Antequera- que al Compromís de casp va decantar la balança de la corona d'aragó acap a Ferran d'Antequera,qui va destruir el castell Formós i capturar al compte , desterrant-lo a Xàtiva on va morir, diuen Assassinat pels fills de Ferran que no va durar gaire... i tal... I ara perqué cony m'enrrollo com una persiana amb la Història del meu poble jo? dec estar fluix de motlles encara... bueno a una profe com Tu , també li de anar ve de repassar una miqueta no?? me perdones oi???

    ResponElimina
  7. Jo crec que ho has fet molt bé tot...
    fer de pare, de metge, d´amic i si vols
    hi poso una llarga llista més, però no
    acabaria mai, així que sols dir-te,
    ENHORABONA MIQUEL ÀNGEL!!
    i que ho puguem seguir gaudint per molts d´anys
    i jo que ho vegi ;)

    Bessets.

    ResponElimina
  8. Miquel Àngel, des que et conec, que ja fa uns quants dies, m'he adonat q ue fas mooooltes coses bé.

    M'alegro molt que entre elles hi hagi fer-te de metge a tu mateix quan, ells no en saben prou.

    M'alegro que estiguis millor.

    I estar orgullosos dels nostres fills és una de les millors coses de la vida. Te'n felicito a tu, com me'n felicito a mi mateixa... mil vegades.

    ResponElimina
  9. UFF avui us esteu posant molt carinyosos he?? que al final em posare com un pavo reial i estaré inaguantable he??? ja se que soc bon xiquet pero tambe foto cada cagada que Deu ni dé he?? millor que calli jo millor...

    ResponElimina
  10. Durant molt temps, els meus pericles pels hospitals van ser inacabables. Quan em preguntaven tot sovint "ets al·lèrgica a alguna cosa, responia; Sí, als hospitals, i els molt capullos reien"!!!
    Després, ja vaig passar de fer la gràcia, que a mi poca me´n feia. Així, que desfebre´t aviat, i a poc a poc a posar-te bé!!! A tranques i barranques, anar tirant.
    I el teu fill gran, que vingui i gaudiu d'aquesta relació tan preuada!!!
    Petonsssssssssssssssss curatius,
    Xamana Lídia!!!!

    ResponElimina
  11. EOEO XIM BUM BUM Lidia!! el club dels xamànics poetes i xiruqueros autèntics augmenta visca els AC DC!!!

    ResponElimina
  12. Foc, foc, foc joliu,
    crema, crema amb gran deliu,
    foc, foc, foc joliu,
    alegra'ns la nit!

    Vella xiruca, quantes hores passades...

    Etc, etc...

    ResponElimina
  13. Que estiguis content de tu, que no t'agradin els hospitals ni creguis en els metges, que facis tanta broma... i a més que estiguis cofoi del teu fill i li ho diguis. Tot això a les 5,30 del matí em farà anar a dormir amb un graaaaaaaaaan somriure als llavis.

    ResponElimina
  14. Bueniuuuuuu!!!! SOOOOO!!! o pareu d'ensabonar-me o m'en vaig a menjar xicolata ara mateix sense parar fins caure intoxicat!!! . He Glo??, que ja t'hen vas adonar de que em pirrio pel xicolata???? doncs ja tinc un vici...

    ResponElimina