JA N'HI HA PROU
Ja
n'hi ha prou de ser tan circumspecte,
és
hora ja de fer el que vulgui fer
sense
anar per la vida amb revolteris:
davant
ningú no em vull captenir més.
Ja
n'estic fart de tants i tants obstacles
que
em feren créixer esmús i esquitxerell,
i
d'apropar-me al goig ple de temences
com
si el plaer fos d'altri i no fos meu.
Vull
pecar molt, de totes les maneres,
a
contrapèl de tots els manaments.
Des
d'ara dic que, mentre tengui vida,
per
molt que m'assetgeu amb bons consells,
vull
dur la meva ossada reblanida
per
la conducta més concupiscent.
No
som a temps de fer-ho cap enrere,
però
cap endavant sí que hi seré:
vull
una aurora boreal de gaudis
amb
la qual viure un nou sentit del temps.
Si
no em seguiu, prest us perdré de vista,
si
em criticau, cantant m'eixordaré.
No
vull ser més com sou, una desgràcia
d'homúnculs
desinflats i reticents:
dels
plaers no fruïts, raça insensata,
un
dia en respondreu davant dels déus.
Miquel Àngel Riera"El Pis de la Badia"
Miquel Àngel Riera"El Pis de la Badia"
Columna 1992 1ª Edició
És genial...
ResponEliminaReplantejament de vida.
M'agrada molt i molt i sobretot el final. "Raça insensata, un dia en respondreu davant dels déus!"
Francament....m'agrada mes, molt mes, aquesta versió de tú.
ResponEliminaPeto-nets
Aquest poema el vaig enrregistrar fa anys en una previa del Disc que ara ens ocupa, decidiré si hi poso la cançó si la trobo ,perque no se on la tinc. Tanmateix Jo en tinc moltes de versions de mi mateix, com tothom em sembla , el que passa es que quasi tothom només ensenya la foto que li convé i a mi tan se m'enfout ensenyar el que em passa per la barretina i les crissis existencial que pugui tenir- Com tothom té. Gracies amiguetes per estar-hi Ja sé que soc un plasta. Però tambe tan m'enfout.!!
ResponEliminaPenso que és molt vigent, encara que fa anys que el tenguis escrit.
ResponEliminaTambé penso que tots hauriem de mostrar-nos tal com som. Tanmateix tots petim les mismes misèries i gaudim dels moments bonics, gairebé de la mateixa manera.
Aferradetes!
És un poeta genial, el Miquel Àngel Riera. Feia temps que no el llegia, i ara, en entrar a casa teua, l'he desempolsat i en rellegiré alguna cosa. Potser m'abellirà i tot plasmar algun poema seu en un post, ja veurem.
ResponElimina"No som a temps de fer-ho cap enrere, però cap endavant sí que hi seré", m'encanta aquest poema, quants cops hem dit prou? jo molts però mai tan ben dit i tan intensament.
ResponElimina