DIÀLEG
-Trencarem un got de vidre,
deia l'amiga a l'amant.
I com la terra, ajaguda
amb tot d'espigues de blat,
t'ensenyaré la mà plana
amb arestes de cristall.
Emmorenida, l'esquena
et fa una corba suau.
Ja no la volem la roba,
ja no la voldríem mai.
Passadissos de misteri
tenen racons vellutats.
La lluna ens mirarà, roja
i rodona al finestral...
Ai, quin rellotge d'arena!
Ai, quin rajolí de sang!
--Tu seràs el got de vidre,
deia l'amic a l'amant.
Ella somriu, tota nua,
amb una mica d'esglai.
Jordi Pàmias i Grau
"Cançons de la nit benigna"
Tià de sa Real. Manacor 1980
Música:Miquel Àngel Tena
De totes les Cançons Benignes i nocturnes que vaig fer des-del 1999- 1980 al 1985 i a les que podríem afegir els temes que conformaven la sintonia de l'obra teatral que en Jaume Jovells va adaptar magníficament de la novela "ULLS DE GAT MESQUER" del Joann Barceló . De fet només en varem encabir en un disc deu temes. No hi havia més espai en aquells temps. La cara d'un LP donava per a uns 18 minuts justets si no volies que els temes finals ja sonessin malament. D'en Jordi Pàmias es van quedar pel camí quatre temes del seu Llibre que donava títol al projecte. d'en Barceló , entre el "Clam de la pedra" , de Pas de dansa a "Tot deu tenir un símbol amagat" de Diables d'Escuma. I "Caldran Princesetes" de No saps veure l'espai que t'envolta" i el"Lirà Lirà" dels Ulls de Gat Mesquer. Hi havia tota una munió de cançons que no van veure la llum , ni tan sols me les vaig plantejar . En Josep Pons em va dir "Tu grava'm amb una Revox el disc en l'ordre com el voldries que sortís i llavors veurem com queda i si hem de fer algun canvi... Hi havia algunes cançons de la família del "Turo de cada Vila" que a mi no em feien el pes perquè les trobava massa fàcils, comercials ...Després em vaig adonar que allò es el que més agradava al públic. Podríem haver fet un disc de turronets i de cançonetes com aquesta i encara ahuriem tingut més penetració al mercat. Però quan vaig gravar les Benignes, jo ja estava de tornada , de fet la Cançó catalana i tot el seu mundillo ja m'interessava molt poc , estava molt més interessat en descobrir materials com les cançons de Pandero , i feia una mica com L'Artur Blasco, salvant les enormes distàncies entre el Mestre i L'alumne. Buscava i rebuscava per la Noguera , l'Urgell i el Segrià, per les Garrigues fins a Ulldemolins, l'origen de la jota i de les cançons de Ronda.. Això m'interessava més que competir amb L'Isaac, en Muntaner,La Marina o fins hi tot amb el meu bon amic Miquel Pujadó. Arribar a fer ombra al Llach. No era possible, perqué era una questió d'Estat. Ni els que podrien fer-ho estaven interessats . En Subirachs passa com d'ací a Roma i si vol li fot vint voltes , el cas es que l'equilibri entre fer cançons comercials per a tenir èxit o fer bones cançons i no tenir-lo, només el va resoldre en llach a costa d'ell mateix segurament. Cada persona es un mon i cada artista una galaxia... El motiu pel que no es va fer un disc doble on potser les Benignes haurien donat tot el tomb a l'obra d'en Barceló i d'en Pàmias d'una manera més completa; Fou purament econòmic . Edigsa en aquell temps amb un Pufo de milions amb la SGAE, (que mai van pagar i per tant tampoc van cobrar els artistes de la Cançó aquesta estafa s'haurie d'investigar a fons, i també les raóns polítiques que van permetre un frau tan colossal sense que ningú en parlés ni mica. Ara potser ja a prescrit, oi? )Edigsa estava moribunda i de cap manera si haurien jugat los quartos amb un projecte tan car . (Ara ho deixo i desprès continuo que ha vingut lo metge a punxar-me...)
Ja soc ací unaltre colp. !!! La Teràpia Neural , mitiga el dolor i millora el meu estat general , però t'has de deixar acribillar cada x temps amb una dilució de Procaina amb suero fisiologic que bloqueja o estimula neurotransmisors i coses molt complicades d'explicar ací, un dia en parlarem a fons. Ara encara estic una mica grogui, pero em trobo força be. Com us deia les Benignes foren un projecte que es va quedar a mig camí del que ahuria d'haver estat . Tot i que dit i fet i ben comtat, em va costar tres milions i mig de les antigues i enyorades pesetes. Ara acabar el projecte , fer- els altres materials amb les mateixes condicions de músics i de Maquines analògiques , una Taula Amek analógica de valvules . Ara es un somni impossible de trobar i tenir a disposició al Josep Pons. Es impensable perque ara es el director de l'Orquestra Nacional i esta sempre pel planeta. Així que Ai! tempus Fugit!!. Si faig alguna cosa seràn coses noves i amb uns altres recursos i plantejaments. Sempre i quan pugui fer-ho - que per ara encara que hagi fet alguna actuació- no vol pas dir que estigui en condicions físiques de fer un disc perque com diu la Ló fer pessigolles a l'anim no es pas bufar i fer ampolles Perque en un disc , en una pintura , en una novela o en una Fotografia , si no t'hi deixes la pell i una part de l'ànima, sino tota , mai dels mais valdrà res, encara que en venguis deu millions a tot el mon, seguirà sent un simulacre. I Jo soc, vaig triar ser: un artista i no un simulacre...
