Si ho sabessis
com em deleixo per TU.
Com t'espero, com em sobresalta
qualsevol senyal
de que tornes a casa.
Encara que sigui
amb algun retret a la cara
per l'última malifeta.
Si ho sabesis
que ja ho saps.
Perque entre TU i Jo ja ni calen més paraules
i el poema s'escriu amb fets.
L'un darrera l'altre els fets
van fer saltar els ploms
de les cases en ruina...
I la captura fou tant definitiva
que no podria entendre haber-me deixat
anar tant dòcilment, si els fets no demostressin
Dia a dia que l'amor es una preso dolça,
i el sexe les manilles.
De les que et vaig donar les claus.
Soc el monjo del teu claustre.
Miquel Àngel Tena-Rúbies
Dimecres 9 de maig de 20012
És una presó feliç al capdevall, com la presó d'amor dels trobadors. Les manilles com un joc, perquè en principi el sexe allibera els cossos, no? Sigui com sigui, que el poema l'escriguin els fets i no al revés.
ResponEliminaLes manilles mes que un joc ( a mi això de cueru ni fu) es una manera de dir que el sexe condiciona massa l'amor, moltes vegades . en qundera va dir que l'amor era el desig de dormir al costat d'una altra persona ... o alguna cosa aixi, , en aquest sentit el sexe allivera el cos de la tensió pero subyuga l'amor a dependencies que no hi tenen res a veure ... no se m'ha sortit aixines perque ho sentia aixines i ara jasta dit , es un poemet menor , un acudit , un pensament volàtil...Opotser no tant volàtil...
ResponEliminaNo, no, gens de volàtil! I acudit tampoc, no m'ha fet riure pas. Només que el dolç de la presó m'ha xocat amb les manilles, però sí que vist així el sexe esdevé una presó més dins l'amor. Res, que m'han saltat els ploms cap al final. Saps què m'agrada? El to del jo: "si ho sabessis, que ja ho saps", la complicitat entre el monjo presoner i qui guarda les claus.
ResponEliminaAllò que guanyem sempre ens empresona... cert!
ResponEliminaNo estic tan segura que el que perdem ens vivifiqui sempre... només a vegades.
I el poema explica molt bé una manera de sentir... d'un instant en una història. Curt o llarg, tan se val, però em sembla un instant. :)
És molt maco. Felicitats.
ResponEliminaSi un instant, que ja dura i dura ,un instant que decanta pòssit de bon vi,ja i que n'es perdut i n'es guanyat i no diré més que alego tot se sap...i massa que he dit ja.
ResponEliminaFelicitat per a tu per aguantar ferma i tornar a obrir el blog , cantireta Ja ho saps que fas falta oi? Doncs al tajo que es lo que toca , Angelet extraviat...
ResponEliminaTu si que has estat dies extraviat!
ResponEliminaÉs ben cert que exclavitza l´amor...
pero tots ens enamorem, tard o d´hora,
i ja no té remei.
M´agrada el sentir del teu poema,
bessets nin!
Ai!! Lluneta mallorquina , un dia t'exlicaré ,potser... los meus errors-amors.Dels que al fer-ne un còmput rigorós tampocs son tants i molt pocs de veritables. En que un home o una dona que no te ganes d'estimar i npo estima n'es un picasoques sense barretina roja , un Puput escapçat,i que no canta, Un au del paradís sense plomes ni parada- Un sòmines que no viu-es mort;Potser només guanye peles?? Un que te lo cor penjat a la vora del capell, al costat de la porta.Un dia Lluna cuinera -hostalera.Protectora d'extraviats i desficiats, sabràs més encara del que saps...
ResponEliminaA mi també m'agrada molt.
ResponEliminaPer mi el sexe és el pitjor d'una relació, però n'hi ha que ho posen com a condició si ne qua non, aleshores que se'n vagin a la porra. "La felicitat és el desig de repetir", diu el qundera, i jo no vull repetir.
Si algú m'escrigués un poema em posaria contenta, si fos sentit i arribés al cor, encara més. Si rebés una poesia tant ben parida com aquesta ploraria, riuria i saltaria pels bancals com faig ara de tant com m'ha agradat...
ResponEliminaAquest poema es una signatura de pau , de rendicio a l'amor en si , amb sexe o sense i per damunt de tot, cada persona viu l'amor i el sexe segons el seu cor i el seu cos li demana .Tanmateix estic convençut que el cinema , la publicitat i la literatura han posat al sexe a una alçada
ResponEliminaque de fet no es del tot certa en molts casos. En altres potser si , pero per a una gran majoria de persones jo crec que els sexe es un accessori més de l'amor , una manifestació física que tampoc es del tot imprescindible, ni tampoc prescindible del tot , el nivell l'escull cadascu segon el seu arbritri i les seves necessiatas, però compte que no siguin necessitats creades per una societat emmalaltida ...una societat de necessitats exagerades i addictives que sobredimenssiona les reals necessitats del ser humà per a viure tranquil i fecil ...la questió es vendre ... Que moltes vegades es això.
Gràcies Carmeta Girona per ser tan existidora!!! i entusiasta de la vida!!! Me fas venir ganes de viure a tope i menjar molta xicolata i vestir-me de pallasso !!!!!
ResponEliminaL'últim vers va donar peu a parlar del sentit de les metàfores, ahir a classe. Alguns es van quedar muts d'admiració.
ResponEliminaAlça manela Cantireta !!!vols dir que no t0has passat? no n'hi ha per tant tobut... (la falsa modestia es una argúcia hipòcrita de l'orgull...)
ResponElimina