"T'ESTIM, PERÒ ME'N FOT"
T'estim,
però m'en fot. No em resta gaire
de
suportar la humiliació del vòmit
d'ésser
que és estimar. Ja acaba eixa hora
de
finestrals oberts i de dents polsoses,
de
taques de pantaix per les solapes
i
de taurons pels músculs o dreceres.
Ta'teix
si em fon els ploms de la mà dreta
un
calfred com un crit sempre que et xucla
camí
dels meus endins, pels dits em neixen
aurores
boreals com a contagis.
T'estim
però me'n fot. Visc a l'espera
del
glop definitiu que em redimeixi,
del
glop unificant que em deixi dir-te:
-Ja
t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.
MIQUEL ANGEL RIERA
"Tots el Poemes"Edicions 62. 1985. 3ª Edició
Abans de llegir en MA Riera creia que la idea literària (o de Hollywood) de l'amor era possessiu. Però m'equivocava. L'amor perdura encara que l'altre no hi sigui, com a icona que venerar. Amor com a energia, com a motor universal.
ResponEliminaGràcies. No em cansaria mai de llegir-lo, ni de llegir-te.
Molts petons.
N'hi ha un que va de poeta i prossista estripacalçes, que creu que això es una collonada... Ves que hi farem ... N'hi ha que ja naixen més savis que el Proust...
ResponElimina