.UNA FITA MES ALTA...: avui m'en vaig

dilluns, 6 d’agost del 2012

avui m'en vaig

M'en vaig però tornaré
no us deixaré mai sols
perque sense vosaltres
m'aburriria tant !! però tant!!
que no ho podria resistir ...
Ja no podria resistir de viure sense el vostre carinyu!!
Així que avui m'en vaig però si Deu vol; Tornaré.
( amb les darreres cançonetes....
Vaig de vacançes!!)

12 comentaris:

sa lluna6 d’agost del 2012, a les 10:48
Jo ja hi estic de vacances...i, des de la meve terrona, et desitjo
QUE HO PASSIS MOLT, MOLT BÉ!!

Una aferradeta i fins la tornada!
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 6 d’agost del 2012, a les 10:53
gracies lluna . que descansis molt les va-gancies....
ResponElimina
Respostes
Sílvia 6 d’agost del 2012, a les 11:07
Jo també estic de vacances, però com que la feina de paraigüera no em dóna gaires calés, no me'n vaig gaire lluny! Que vagi molt bé i descansa i agafa forces i fes molt el cançons. Una abraçada!!
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 6 d’agost del 2012, a les 11:25
Bueno pos hem de parlar de negocis potse podriem posar una botiga.taller de reparacions de paraigues als Monegros, de ben segur que si ajuntem esforços mos en sortirem .Jo hi crec molt en la vocació de paraiguero es una questió de Fe . Si tenim Fé podrem fer una gran negoci de Paraigues fins hi tot a Mauritània que els fan servir molt....
Molt Bones vagancies Silvina cantaré cançons ... Si.
ResponElimina
Respostes
Dafne6 d’agost del 2012, a les 15:30
Desconnecta molt, gaudeix de tot, passa-t'ho la mar de bé!!!
Petonssssss i fins la tornada!!!
ResponElimina
Respostes
Dafne6 d’agost del 2012, a les 15:30
Desconnecta molt, gaudeix de tot, passa-t'ho la mar de bé!!!
Petonssssss i fins la tornada!!!
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals6 d’agost del 2012, a les 15:50
Quina enveja, jo ja he acabat les vacances!
ResponElimina
Respostes
cantireta6 d’agost del 2012, a les 18:39
Torna...però sent "cançons". I descansa.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog6 d’agost del 2012, a les 22:07
Si necessiteu un soci capitalista per això del negoci del paraigües m'ho dieu, que no se en que invertir els calerons.
I si no plou, els paraigües els podem reconvertir en para-sols, que us sembla quina bona pensada, oi?

Bones Vacances, Miquel Àngel!
Descansa, gaudeix i fins a la tornada. Una abraçada!
ResponElimina
Respostes
Carme Girona7 d’agost del 2012, a les 3:47
Jo tampoc podria resistir massa temps sense llegir-te, escoltar-te a tu i a la colla tant bonica que et visita sovint. Un petonet de sal i sol i un altra de mar tintat de plata. Que descansis i gaudeixis a tope amb els sons i el silenci!!!!
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas8 d’agost del 2012, a les 11:34
Bones vacances, Miquelangelet...

Jo també estic de vacances i no hi sóc gaire, però de tant en tant trec el cap.

Fins aviat. Jo també tornaré!
ResponElimina
Respostes
Núria Pujolàs9 d’agost del 2012, a les 16:40
Com diu la cançó...Torna aviaaaaat!...O, millor dit, torna quan vulguis que, de tornada (o de tonada) et farem una abraçada virtual!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...