dimarts, 27 de juliol del 2010

REEDITAR MÀRIUS TORRES?... VOSTÉ PRIMER, SR. XAVIER RIBALTA


PASSI VOSTÈ PRIMER SR. XAVIER RIBALTA. Li toca per dret, per Antiguitat i per Qualitat. Temps hem de tenir per a fer reedicions . Ara Presenti lo seu vers amb lo seu cant , sense cap mena de Moscardó, ni competència absurda. Un Poeta d'alçada Universal com Màrius Torres es mereix una mica de respecte ...lo ben igual que un trobaire com Vos , que de tants anys que es passeja amb ses cançons arreu de lo mon lo conèixa.

Només faltaria que , ab lo centenari, ( com si als set cels, comptassin els anys , els centenaris o els mil·lennis... il·lusos!!) s'establís una mena de cursa, per a veure qui s'apària més bolos i qui aconsegueix millors crítiques, més primeres planes i més vendes de discos. A mi si voleu que us ho digui ben clar. Me la bufa lo centenari d'en Màrio Torres, per lu menus tant, com lo centenari de ma padrina Montserrat, que ja s'es passat i ni me'n he adonat. Que pretenen: Ara!!!??? els manaires de la cultura-"Zepelin"- dirigir l'atenció de la MASSA BOT ADORADORA, cap al Màrius Torres durant tot un any? i després tornara passar d'ell i de la seva poesia uns altres 25 , o 50 o cent anys mes? Que s'han cregut que això es com "el dia del padre, o de la madre del CorteInglés" o es que s'han tornat majaretes de tant dirigir el globus de la cultura, ara, cap ací.... ara, cap a llà..... jjjajaa jajjaja-- ja!!! cap aquíiii, cap allaaa!!! cap aquíiii !!! JIJIJIJIJI!!!cap allaaaa!!!! jjajajajajjaaaaa!!!!! Panda de Cretins!!! Lo Màrius Torres us bufarà la llana del clatell, si lo feu emprenyar massa i us asseguro que fa venir una esgarrifança que ni la factoria de noveles d'esgarips de l'Estephen King!!!amb totes les seves pelis de sang i fetge.

Molt poca gent s'ha llegit a fons al Màrio de cal Perenya. "Molts parlen d'ells, dient que parlen d'ell". Los de sa Puta Mare Església, si que ho han fet. I amb la lupa de la inquisició. I els ha fet sempre una por, que es caguen. On s'és vist que un Spírita declarat, els passi la mà per la cara a tots els Poetes Catòlics, Apostòlics i Romans (l'imperi Romà, roman amagat a sota de les sotanes, entre els penjolls dels escrots a rebossar i pudorosos... d'esmegma, encara) de tot el segle XX?. Potser només Rilke li podria fer una miqueta d'ombra, diguem que complementària. No van aconseguir que Sor Josepina digués una mentida. Ni en nom de Deu!!! i mira que ho van intentar!! ella mateixa m'ho va dir. Màrius Torres Perenya, fou un poeta Spírita, d'inspiració cristiana, però de cap manera Catòlic i això es el que més els fot. Per que a demés ,Sr. Josepina - catòlica, ella- , va dir que Màrius Torres era un Sant. m'ho va dir a mi amb llàgrimes als ulls ,i aquella dona no mentia , per que no en sabia de mentir. I per tant. O es seu o no serà i per ara no ha sigut o ha sigut ben poc, pel que és mereix i ens mereixem els catarlans.

Passi doncs Sr. Ribalta i faci el seu homenatge i acatament al nostre germà, que també fou un gran músic i trobaire. Faci el seu consolament. Es el seu torn. És el seu dret. I és la seva obligació. Com a bon Càntar Segarrenc.




dimarts, 20 de juliol del 2010

Cantar Poesia o entretenir a la canalla

Sempre m'he preguntat perqué , estant en un pais on abunden els poetes, la gent en general es tant
desconeixedora i poc respectuosa amb la poesia. Hi ha tantes preguntes sense resposta en aquest pais nostre , en aquesta nació nostra "il·legal", o "alegal", que ja cansa. Cansa que un noi colocat fins a les celles de ves a sabre qué , es passi tot un concert de poesia xerrant amb veu alta , a primera fila i ningú mogui un dit. Cansa que com en el temps del franquisme vinguin a rebentar un acte cultural, a posta i amb tot el morro, al menys llavors sabiem a que venien, ara resulta que es un crio que no sap el que fa. Fins i tot era simpàtic el nano, la portava del 15 però era simpàtic.
No em penedeixo gens d'haver-lo tractat d'idiota, perqué estava fent l'idiota. Llàstima perqué era un tipus simpàtic. M'adono que seguir fent "el que feiem" es més necessari que mai . Hem passat d'anar contra una dictadura feixista a lluitar contra l'estultícia.

diumenge, 11 de juliol del 2010

ESPAÑA : LA NACION INDEPENDIENTE

Despres de veure i de viure la manifestació d'avui. Un company de colla ha llançat una idea prou bona per solucionar l'assumpte d'una vegada. Fomentar intensament i amb tots els instruments possibles: un dessig legítim i plenament fonamentat en el dret que tenen les nacions a decidir, de que el poble Español s'independitzi d'una puta vegada de nosaltres. Que es destetin definitivament , es tregin la clasca del cul , marxin de casa nostra, es posin a treballar i ens deixin viure tranquils. Per que cansa molt tenir a les criatures a casa fotent el manta i barallantse pel mando de la tele durant trenta i pico d'anys. Carles ets un Geni .

dijous, 8 de juliol del 2010

JA JA JA!!!JEJEJE!! JIJIJI!! JOOO!DER CON EL PODER ITAL!!!!!




La ventatge de ser un creador com la copa del pi de formentor" COM EL JORDI I SUS SEQUAZES" es que et pots fotre del mort i el vetllador quan et donen per ses cul .
Bravo !!!!!plas plas plas!!!! bravo!!!plas Plas! ad infinitum!!!!!!! i Plas !! i el nº PI

dimarts, 6 de juliol del 2010

EN JAUME EM VA FER UN REGAL...

En Jaume va pujar fins a La Plana, després de l'ccident, just quan començava a notar clarament els efectes de la fuetada neuronal que representa estampar un cos contra un mur a 90 per hora amb la feble protecció de la xapa d'un Panda. Encara n'ava amb croses, tot just m'havien tret els gixos i el vessament de medula osea en sang, encara em feia bordejar la psicòssi. Ningú va pujar a veure'm en aquells mesos. Només en Jaume i va fer-ho amb un regal , un regal dels que m'han fet més il·lusió de tots els que la vida m'ha fet: em va fer un encàrrec : possar música a la seva adaptació teatral dels "Ulls de gat mesquer" de Joan Barceló. Em va dur el guió i els minutatges...aquell regal del Jaume fou la meva barca per a tornar "l'altra riva", a ser qui era. Allí mateix vaig començar a fer melodies...i fou decissiu per la meva recuperació. Almenys portes endins. Cara als meus, seguia estant com un llum d'oli.
Al Jaume el vaig perdre una nit que havia empalmat un management amb la Salseta i un bolo meu a Mollerusa. Fou culpa meva, en entrar al poble, en un estat d'esgotament total, vaig comprar unes llaunes de cervesa; La reacció fou fulminant, i en uns minuts estava en un estat de desorientació total...L'SPP ja estava actuant per mi . I fou com si els dos ens morissim a l'hora i l'un per l'altre.