.UNA FITA MES ALTA...: POTSER UN DELS DISCOS QUE MES M'HAN PLAGUT DE SENTIR MAI?

dijous, 12 de juliol del 2012

POTSER UN DELS DISCOS QUE MES M'HAN PLAGUT DE SENTIR MAI?

Editat l'any 1996, i producte d'una estreta col·laboració amb Pedro Guerra . Luis Pastor en aquest disc es va entregar sense reserves al sentiment i a l'emoció de l'amor . Es un disc que vola per si mateix i que molt sovint em retorna a mi mateix quan me'n distrec .Inspiradíssim. Per a mi és una de les grans fites artístiques del gènere .

Segurament Pedro Guerra s'hi va multiplicar en aquest disc del que ne's en la meitat responsable i on Luis Pastor també va potenciar el seu talent com potser mai havia fet . De vegades del xoc de dos planetes en surt unaltre encara més gran...
Estoy esperando un barco......

8 comentaris:

cantireta12 de juliol del 2012, a les 11:47
"Pues así como la espada gasta su vaina,
Y el alma consume el pecho,
Asimismo el corazón debe detenerse a respirar,
E incluso el amor debe descansar."

Sonet, "We'll no more go a-roving", Lord Byron. Extret de
http://amediavoz.com/byron.htm

Excel·lent poema. Música que ronda el cervell al cap de 20 anys.
Gràcies!
ResponElimina
Respostes
sa lluna12 de juliol del 2012, a les 12:00
Què som sense el sentiment i l´emoció del amor?...poqueta cosa.

M´agrada veure´t per aquí!

Bessets, nin!
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas12 de juliol del 2012, a les 15:13
Bentornat del regne de les muses...

Ja he escoltat les cançons! M'han agradat tot i que no les recordava...

una abraçada, miquelangelet cançons!
ResponElimina
Respostes
novesflors12 de juliol del 2012, a les 19:47
Un post molt complet. Ara no tinc temps d'escoltar-lo, hi tornaré demà.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog13 de juliol del 2012, a les 1:45
M'ha agradat molt.
Bé, Pedro Guerra sempre m'agrada molt. Al Lluís Pastor no el coneixia.
Genial!
M'alegra retrobar-te, Miquel Àngel. Una abraçada!
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 13 de juliol del 2012, a les 10:25
gracies a vosaltres he estatuna mica out aquestos dies .Estava fent potinades Ara hi torno.despres vinc .No passa res , vosaltres aneu fent... En Lluis Pastor es una Historic de la Cançó Castellana .En aquest disc la van clavar amb el Pedro Guerra de fet es un llibre de poemed'en Pastor musicat pel guerra i cantat pel pator osia un experiment molt guapo que va sortir molt be!!
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals13 de juliol del 2012, a les 13:25
Com m'agrada la Dulce Pontes sempre!
ResponElimina
Respostes
Carme Girona15 de juliol del 2012, a les 16:16
Quin regal tan preciós. Gràcies, no la coneixia. Una lletra i dues veus fonent-se com la pluja a la pell asedegada...
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...