divendres, 27 d’abril del 2012
Ovidi Montllor en directe a TVE, Prado del Rey, Madrid. Amb Toni Xuclà, Toti Soler i Yashu (Tete Matutano). MONTSERRAT.
Montserrat (Ovidi Montllor)
El pas tel temps farà de nosaltres colors.
Ja no se n'anirà l'ocell de tants amors.
Vidres fràgils de goig.
Nits i dies de sols.
Vaixells de deu mil ports.
Adéu a tots els dols.
El vent que se'n va.
Campanes de tardor.
Pluja, neu, on són ja?
Cap segon sense enyor.
Desmesuradament.
Tot és com ha de ser.
El rellotge és absent.
I sempre hi ha que fer.
Plor d'amor, ja són mar.
Raig de foc que no para.
Els Déus volen baixar.
Font fresca tot i encara.
Onades contra el roc.
Tempestes d'inquietud.
Tot menjat pel nou foc.
Amor meu, és per a TU.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Desmesuradament bo!
ResponEliminaBona felicitació a les Montserrats!
ResponEliminaDes d'aquí m'hi afegeixo tot escoltant l'Ovidi.
Una abraçada.
M´has posat color a aquest matí
ResponEliminagris i fosc, gràcies nin!
Una aferradeta dolça i bon dia!
(Per cert, ja tindrás resposta al teu comentari al meu post.
És de bojos el que passa aquí, et puc deixar comentaris a tu,
a na Carme no, i al meu bloc tampoc...fins arribar a casa)
Fan falta cançons així! més poesia i menys tonteries.
ResponEliminaUna abraçada
Gran felicitació. En farem un bis, si més no.
ResponEliminaPS: Me'n vaig a felicitar-ne unes quantes.
Monta aquell nivell no tornarà mai mes ; Ja se'n van cuidar que no pervisqués, ni tingués relleu. I encara noltros potser en som conscients que "els astronautes i les futileses" van molt be per entretenir i mantenir la "Pau Social"
ResponEliminaSilvina de Totes les lletres del Rock Català dels collons la mes bona es com la mes fluixa de totes les que va escriure l'Ovidi, o el Quico Pi, o fins hi tot en Pere Tàpies... varem bescambiar tomates per diamants.
ResponEliminaHo van fer els de sempre els que se sentien molestos amb els cantautors dels collons que els deien a la cara que n'aven per la dreta per molt que fessin veure que eren la Casa Gran, ...
Carmeta si et diguessis Montserrat avui et felicitaria !!! així que avui et dius Montserrat .Felicitats!!!
ResponEliminaLLuneta , res m'agradaria més que incitar-te a fer allò que vulguis fer...pel demes endavant !!! i també felicitats per l'escrit del Tigre que em va agradar molt i molt!!
ResponEliminaJordi , Quantes Montserrats tens Tu? perque jo només en tinc una .No et fot el tio !! Però no et tinc pas enveja he , ni mica!! Goita!!!
ResponEliminaQuin tresor ens mostres avui! I que jove està ací l'Ovidi, com passa el temps...
ResponEliminasi oi? , novesflors? has vist la tete que joveneta i el Toti que semblava un xavalet, i en xucla, un nen. El temps ens passa pel damunt com una pissonadora...però queden els versos, queden les melodies que s'acotxen a la banda de dins del cor i es queden allí per sempre...
ResponEliminaDe la plana estant no em veig tan morena com diuen ;)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina