EM SÉ UN GUERRER, VAIG SER UN BÖN .DE LA TRISTESA EN FAIG PA, I DE LA FEBLESA ALES PER VOLAR...

Hi ha nits que al llit m’adorm una mà d’ungles
arrapada al pit
i una boira de malson m’acull com un hospici cruel.
I en eixir,
només de posar els peus a terra,
ni tot l’amor que et tinc em salva
que es perllongui als meus replecs
el lladre de l’alegria, el doll de la tristesa,
prou de temps com per creuar-me la vida,
un altre cop, d’una ganivetada.
Te’n parlava com d’una terra llunyana
on havia viscut una malura innombrable,
o d’una guerra antiga
que m’havia fet més viu, més fort, més savi...
Ho volia així, però sospitava que hauria de tornar-hi,
com un soldat que enfila un camp de mines,
tan incert i extens com l’horitzó de la vida.
Fa dies que el silenci em necessita i l’alè em pesa,
com un hoste que ve lent,
com un canvi d’estació
m’avisa amb signes de tardor i em pren la saba..
M’hi revolto furiós i em deixa exhaust.
I si em dono ja ni fa estalvi de la culpa
per no assolir ni l’esma de vestir-me.
Ve poderós com una religió, profund com un presagi...
contemplo, inert, l’incendi dels meus sembrats...
del blat madur i de la nostra casa nova.
Ja en veig les restes,
desolat,
només amb un bri d’herba al puny,
tens i tenaç cap al Deu, alçat
mes a prop de l’improperi
que del prec.
I torno com sempre tornaré,
encara que em costi la sang de tots els dies,
com qui arriba a un port estrany
sense diners ni equipatge,
amb un paper arrugat a la butxaca
on duu escrit, borrós,
el teu telèfon.

Miquel Àngel Tena-Rúbies .TORNAR DE TU. Lo Petit Plató. Suports virtuals AC -Mollet del vallès 2004

NO SE , TU COM HO SENTS...

No sé tu com ho sents .A  mi la pena
me fa volar pels ulls estels de fosca
i m'ha deixat la sang amb gest d'eclipsi,
com si m'entràs la son d'un deu cansat.
No se tu com ho sents. Ja no me queda
ni un múscul per tensar amb una rialla,
ni un arrecés de sang per jugar a barques,
ni un os que enacara cregui en horitzons.
Un plor encés, com una gran mordala
m'estima peixos pel caló del coll,
i, ellà del crit, el mon ja ni és llegenda.
Estic alegre perqué estic tristíssim
patin religions teves que els àngels
no podrien gaudir. Tu, Nai, apaga't:
combregaré calfreds, dejunant albes.
Un centímetre és prou de pell plorosa
per deixar-me enrrampat tota la vida.

Poemes a Nai-  Miquel Àngel Riera Daedalus, 1965 Palma.

MONTA AND TUNISIA BLUES BAND 19 anys després

Tunísia estava formada per Manel Montañés, Eduard Ribera,Òscar Gutiérrez i Josep M.
 Viola. Enregistrada el 1993 amb producció de Hendrick Roever (Los Del Tonos). Inèdita.



Qualsevol diria que no es veia venir TOT el que està passant ara ; Ho veiem venir de fa molt de temps - Altres,molts, es venien Lo cul mentres sols alguns romaniem fidels a la Idea de que UNALTRE MON ERA-ES POSSIBLE!!!!

Ja m'ho semblava a mi que el cor em papalloneja massa....

"El cor té cervell"

Que el cor té cervell és una metàfora, no?

No .S'ha descobert que el cor compta amb un sistema nerviós independent i ben desenvolupat amb més de 40.000 neurones i una complexa i atapeïda xarxa de neurotransmissors, proteïnes i cèl · lules de suport.


És intel · ligent?

Gràcies a aquests circuits tan elaborats, sembla que el cor pot prendre decisions i passar a l'acció independentment del cervell, i que pot aprendre, recordar i fins i tot percebre. Hi ha quatre tipus de connexions que parteixen del cor i van cap al cervell del cap.

Primera ...La comunicació neurològica mitjançant la transmissió d'impulsos nerviosos. El cor envia més informació al cervell de la que rep, és l'únic òrgan del cos amb aquesta propietat, i pot inhibir o activar determinades parts del cervell segons les circumstàncies.


Significa això que el cor pot influir en la nostra manera de pensar?

Pot influir en la nostra percepció de la realitat i per tant en les nostres reaccions.

Segona connexió ...La informació bioquímica mitjançant hormones i neurotransmissors. És el cor el que produeix l'hormona ANF, la qual assegura l'equilibri general del cos: l'homeòstasi. Un dels seus efectes és inhibir la producció de l'hormona de l'estrès i produir i alliberar oxitocina, la que es coneix com a hormona de l'amor.

Tercera ...La comunicació biofísica mitjançant ones de pressió. Sembla que a través del ritme cardíac i les seves variacions el cor envia missatges al cervell i a la resta del cos.

Quarta ...La comunicació energètica: el camp electromagnètic del cor és el més potent de tots els òrgans del cos, 5.000 vegades més intens que el del cervell. I s'ha observat que canvia en funció de l'estat emocional. Quan tenim por, frustració o estrès es torna caòtic.

I s'ordena amb les emocions positives?

Sí .I sabem que el camp magnètic del cor s'estén al voltant del cos entre dos i quatre metres, és a dir, que tots els que ens envolten reben la informació energètica continguda en el nostre cor.

A quines conclusions ens porten aquests descobriments?
El circuit del cervell del cor és el primer en tractar la informació que després passa pel cervell del cap.

No serà aquest nou circuit un pas més en l'evolució humana?

¿...?

Hi ha dues classes de variació de la freqüència cardíaca: una és harmoniosa, d'ones àmplies i regulars, i pren aquesta forma quan la persona té emocions i pensaments positius, elevats i generosos. L'altra és desordenada, amb ones incoherents.

Apareix amb les emocions negatives?

Sí, amb la por, la ira o la desconfiança. Però hi ha més: les ones cerebrals es sincronitzen amb aquestes variacions del ritme cardíac, és a dir, que el cor arrossega al cap. La conclusió és que l'amor del cor no és una emoció, és un estat de consciència intel · ligent.

..., el cervell del cor activa en el cervell del cap centres superiors de percepció completament nous que interpreten la realitat sense recolzar-se en experiències passades. Aquest nou circuit no passa per les velles memòries, el seu coneixement és immediat, instantani, i per això, té una percepció exacta de la realitat.

Sembla ciència ficció.

Està demostrat que quan l'ésser humà utilitza el cervell del cor crea un estat de coherència biològic, tot s'harmonitza i funciona correctament, és una intel · ligència superior que s'activa a través de les emocions positives.

Doncs sembla que ningú l'utilitzi ...

És un potencial no activat, però comença a estar accessible per a un gran nombre de persones
.
I com puc activar aquest circuit?

Cultivant les qualitats del cor: l'obertura cap al proïsme, l' escoltar, la paciència, la cooperació, l'acceptació de les diferències, el coratge ...

Sants les 24 hores?

És la pràctica de pensaments i emocions positives. En essència, alliberar l'esperit de separació i dels tres mecanismes primaris: la por, el desig i l'ànsia de domini, mecanismes que estan ancorats profundament en l'ésser humà perquè ens han servit per sobreviure milions d'anys.

I com ens lliurem d'ells?

Prenent la posició de testimonis, observant els nostres pensaments i emocions sense jutjar-los, i escollint les emocions que ens poden fer sentir bé. Hem d'aprendre a confiar en la intuïció i reconèixer que el veritable origen de les nostres reaccions emocionals no està en el que passa a l'exterior, sinó dins nostre.

Ja.

Cultivi el silenci, contacti amb la natura, visqui períodes de soledat, mediti, contempli, cuidi el seu entorn vibratori, treballi en grup, visqui amb senzillesa. I pregunti al seu cor quan no sàpiga què fer.


Annie Marquier, matemàtica i investigadora de la consciència

(Extret de la contra de la vanguardia)

ELS DIUMENGES... (Llibre de viatges- 70)

Ja  resulta que de fa un temps ençà,
més aviat ens fa mandra d'anar a veure coses
o a menjar a fora ... perquè potser ja ho em vist tot.
I ens sembla que ni ens fa falta que ens facin companyia.
Potser que ens fet grans? i el nostre temps vol poc soroll...
Ocorreix un fet que tampoc es rés de l'atre mon.
Un dia quedes per conèixer una altra gent que només has vist
per la cara bona de la foto. Que és la que tots posem
al nostre currículum de seduccions amb el que juguem a
tocar i parar a la plaça del poble, que ara resulta que es lo mon sencer.
I com més t'hi atanses, més et creix una mà ampla, i l'altra mà també,
com si es fessin ja el resum de que hauran de donar abraçades a granel.
I aquell brunzir d'abelles que et pessigolleja el cor... que ja conèixes.
I que sempre tens al pit quan vas a can'algú a fer encanteris...
I et dius que avui les arts de la seducció que es fan servir al teu ofici...
Avui, perquè es avui, no valen, ni toquen, ni tocaran.
I t'obligues a romandre quiet de llengua i de gest
per tal de no passar la ratlla del mocador de colors que tots duim al coll
per tal de seduir-mos a cor ple , perquè ens agrada compartir-mos
i remenar-mos i fregar-mos com als gats.
I saber-mos l'entrellat de més enllà de la careta.
L'aulor de la cara, la lluïssor dels ulls, la rialla clara,
la vergonya de saber-mos exposats a l'escrutini d'altri,
per mor de la nostra pròpia necessitar de fer-mos saber.
I aquest neguit alegre de cosa nova i de principi...
Com si s'inaugurés una casa  o una plaça amb bancs
i ombra i una font , com han de ser les places ...fins i tot les virtuals.
I en arribar a lloc ja voldries saber-te els noms-Tots- de memòria
per poder tractar de TU a -Tots- amb lo seu nom.
Fins i tot les criatures, que estan atents a l'alegria i cal que hi siguin,
perquè al·lego se'n recorden d'aquell dia que va fer
una llum més forta que els altres dies, que sempre son iguals...
I ens porteu a casa per ensenya-mos la pedra de la que esteu fets
i la vida de diari amb la que aprofiteu el temps que teniu per estimar.
I en veure que els petits ja son amics donem per començada
la missa major i passem per alt les oracions preliminars.
De cop  ja no ens cal  vigilanr-mos tant per si de cas, com fan
tots els animals , també, nosaltres... Peruqé ho som -I ja en fem consagració.
Ja som un grup amb intenció d'anar plegats la resta de la cerimònia.
Es llavors quan comença l'intercanvi sense revolegis
i ens preguntem les dèries i ens coneixem les xacres
i ens trèiem els polls i ens toquem sense por, ja sense por de cap mena.
Perquè em fet tribu, i em començat a estimar-mos les diferències
i a admirar-mos de la nostra pròpia singularitat.
I tot passa tan depressa que no tenim prou temps
per aprendrens de memòria, com voldriem, els trets distintius
de cadascú, que ens fan persones amb nom, i cognom i epitafi.
I mengem el pa junts perquè es Diumenge.
I els Diumenges es va a Missa...

AQUESTA CANÇO ES DEDICADA AL LLUC, A LA JANA, AL JUGADOR DE LA NINTENDO...en POL A LA BEATRIU A L'ARIANNA Palà, ALS FILLETS DE LA LYDIA D'OLIOLA, I ALS GATETS DE COLORS DE CA LA CANTIRETA...QUE SON ELS PROTAGONISTES DEL NOSTRE FUTUR...

A punta de sol se'ls veu traficar
quan munyen la nit les últimes bruixes
s'apleguen al cor d'un sec canyissar
els nens febrosencs que planten maduixes

i enxarxen estels amb amples filats.
Xarrupen la llum que escampa la Plata
penjada d'un cel on astres daurats
són peixos de gel que arruixen escata.

AI turó de cada vila
un ramat d'escolanets
disfressats de focs follets
ballen amb sotana lila.

Apunten al sol rocs de purpurina:
li volen buidar els Monstres benignes
per treure el secret d'aquesta metzina
que ens ruixa els teulats de mots i de signes.

Compte amb I 'Assassí que us volta els sembrats!
Es menja els infants i penja les fades,
escanya els ocells i ofega els guillats.
EI Crim un cop més té cames alades.

AI turó de cada vila
un ramat d'escolanets
disfressats de focs follets
ballen amb sotana lila.

POEMA: JOANN BARCELO 

MUSICA: MIQUEL ÀNGEL TENA

PER CERT AQUESTA ES UNA MOLT BONA GUITARRA PER A TOCAR TRASH METAL TAMBÉ HE? ENCARA QUE NO PORTI AMBUKERS MG. I DUGI UN PONT PATENTAT DE PEAVEY QUE ES COM L'ALTRE QUE NO T'AGRADA. SI LI TREUS LA PALANCA NO ES MOURÀ NI MICA ,NOMÉS CAL DESENRROSCAR-LA... A I NO ES MOLT CARA!!!PERUQE SI VOLS UNA JAKSSON PREPARA LA BUTXACA... A i també et pots fer les MG a part i posar-ne una o dues substituint les originals .A l'igual et surt un cacharro de matar!! matar!!


I AQUESTA ES D'UN LUTHIER BASILERO MESTRE BELLUCCI QUE FA UNES GUITARRES PRECIOSES ... I TE LA PAGINA WEB SOBRE GUITARRES MES INERESSANT DEL MON MUNDIAL.

AVUI TOCA PARLAR D'EN PERE SALAS , UN GRAN MÚSIC ,UN AMIC, UN ARTISTA I UN PEDAGOG...UNA PERSONA HUMANA.

Pere Salas

Nascut a Barcelona (La Sagrera) ,1959

Estudia Música moderna i Jazz a l’ESCOLA DE MÚSICA ZELESTE i posteriorment al Taller de Músics de Barcelona.

Estudia Guitarra amb Toni Xuclà i David Mitchel i armonía amb Frederic Sesé , i Mario Lecaros.

Ha estat cantautor associat a l' A.C.I.C (Associació de Cantants i intèrprets professionals en llengua catalana) i ha estat vinculat amb projectes diversos dins de circuïts de música tradicional amb formacions com "La Companyia Ponentina de cançons de pagesia, Marmara, Suara, u Ondiana-xana participant en diverses edicions del "Tradicionarius” tocant guitarres i ,mandola. Ha acompanyat a Miquel Àngel Tena (Cantautor Lleidatà) , i és membre fundador de formacions com Vai Varina (músiques de La Lusitània, música portuguesa i Fado) o La Orchestrina della Luna ( músiques del Món) tocant guitarra clàssica ,mandola ,cavaquinho i guitarra portuguesa . També és fundador i membre de la Cia de Teatre musical infantil( la POnenTINA de cançons de pagesia)on ha treballat arreu del país com actor ,músic i cantant. Ofereix també un ample ventall d'espectàcles teatralitzats dirigits a escoles Breçol, treballant la sensopercepció musical a traves de la música i el gest . Actualment es dedica també a l'ensenyament en diverses escoles de música com Els Amics de la Unió de Granollers, Praeludium de Sabadell ,Centre Cultural de Canovelles i CLAP de Mataró.

LA PAGINA WEB DE'N PERE SALAS 

Vaig conèixer al Pere Salas per casualitat , un dia que voltava per l'Ateneu Barcelonès, vaig anar a trucar per telèfon i allí, a la cabina de fusta, antiga que hi ha just al davant de la porta de l'ascenssor, em vaig trobar un Nº antic de la revista del Tradicionàrius - el CAT, on ell havia posat un anunci . Quelcom així : com  "Guitarrista, polivalent, s'ofereix per acompanyar tot el que calgui acompanyar..." Jo que n'ava desganat feia temps, de cantar i distret de mi mateix perquè estava abduït en la feinada inacabable de seguir-li la veta al Salvador Escriba ,"l'amo, el Patró, el Boss, de la Salseta del Poble Sec , a qui donava vidilla, idees i nits amb blanc, a cambi d'un sou de merda i un tracte consemblant. Perquè heu de saber que el Jo, durant una gran part de la vida ha estat un gilipollas del 4,5 , justet en la linea del "suspenso" vital, per mor d'entregar la meva energia , idees, i esforços a  altri sense ni la més elemental retribució: es a dir, gratis. i amb negre. Osia que he estat fent de "negre" quasi sempre...
Donquis em va agradar l'anunci i jo que vaig i el truco de pet allí mateix . I ell , que es veu que havia possat l'anunci feia molts mesos enrrera , es va sorprendre que el truqués. I jo li vaig dir : Mira que fa molt temps que no canto , perquè l'estrés se'm menja i m'agradaria assajar una miqueta encara que d'entrada no tinc previst fer cap bolo ... i em va dir buenu, pos si vols ens trobem i anem preparant el teu repertori i desprès ja ho veure'm ...o potser vaig ser jo qui va dir això o alguna cosa semblant ...Total que ens varem trobar a Argentona que era lo seu Poble perquè s'havia casat amb l'Anna Palàcios, una ballarina, ballarina de veritat.. que es una dona preciosa i molt bona artista i persona.. i ademes es Pubilla d'Argentona Que no és cualsevol cosa... ser d'una vila que te més de quaranta fonts ...
I jo deseguida m'hi vaig trobar molt a gust assajant amb el Pere ; Tot i que n'ava rovellat de compàs com sempre i de veu i al principi no me'n sortia gairebé , com em passa quan perdo la vocació i desprès m'he de posar al dia , que em costa un colló perquè això que faig jo , aquestes cançons que no semblen gran cosa de l'atre mon , costen un ou de cantar perquè em surten aixines i no hi ha volta de full .O treus lo fetge per la boca o no sona una merdeta , i clar tot plegat vol molt d'esforç i de picar pedra, abans ni et plantegis de sortir al teatrí a fer Alló que et saps de memòria però se t'ha oblidat...
Varem estar potser ben be dos anys assajant regularment i replantejat repertoris amb lo Pere, ell , que es un home disciplinat i seriós , va entregar lo millor que tenia a dins seu , i va fer una feina molt gran també, d'armonitzacions i arranjaments , amb les guitarres , la mandola , la guitarra Portuguesa,,, percussions i veus , va fer una nova construcció del meu edifici de tres plantes :la primera les meves pròpies cançons  sobre els poetes que estimo i em fan cantar, la segona la meva dèria de remenar la memòria del país cercant els orígens del que i perquè cantem i com ho fem, amb les cançons tradicionals que mes que trobar- perquè ja tot està trobat i només cal desenterrar-ho - he interpretat a la meva manera ; Les Cançons de Ronda , i les de Pandero ...les cançons que van del Vals cap a la Jota entrant per les garrigues cap a vall i pujant per la franja de Ponent de la ma de gent entussiasta i gratuïta , com jo, que em van aportar materials inèdits que potser jo solet no hauria trobat mai com lo Xavier Massot, qui no es el Monjo de Montserrat , gran savi en aquestes questions sinò un home de Ponent ,qui mai rebrà potser el reconeixement que Lleida li deu, per la seva feinada de recerca. Y també en unaltre ordre i percepció, l'immens treball de la Dolors Sistac, viuda de l'Enrric Farreny, qui va gravar les últimes cançons que quedaven en la memòria de les majorales de la Verge del Roser... Un tresor que potser no interessa a ningú, però a mi si- i  que també fou mare del Joan Enric farreny, el Primer Cantautor Lleidatà a tenir en compte, molt abans que jo. I abans que ningú segurament. ("Miquel, perquè has marxat...- Quanta estona t'he esperat..")
En Pere Salas és un artista integral, és un home que ha profunditzat molt en totes les seves capacitats expressives, tant com a instrumentista, com a actor i director escènic, com a investigador de mètodes d'expresió i com a pedagog de la musica i les arts escèniques. En Pere es la punta d'un gran Iceberg Artístic... i com que és un home sense ínfules, que valora allò que té i s'ha treballat , en la justa mida del que val. Ni mes ni menys . No té cap necessitat d'anar de fantasma com n'hi ha molts .- Que no li arriben a la sola de la sabata i es fan pagar com si fossin genis . La seva connivència emocional i vital amb l'Anna, per a mi hi té molt a veure . "Cherchez la femme", Francesa afirmació de  saviesa popular que en aquest cas es aplicable. Darrera d'un home singular hi acostuma a haver una dona singular..i l'Anna Palàcios és una ballarina compromesa fins al moll de l'os dels peus amb el seu art , tant fisiscament exigent i tant desagraït, en aquest país nostre que va menat per ignorants i per venuts.
De tota la Feinada que vàrem fer amb lo Pere: Les Benignes i en Màrius Torres, algunes cançons esparses de la època , Totes les cançons d'en Riera- "Illa Riera"- que varem presentar a Manacor , i també tot el treball de la Reflotació de la Cia. Ponentina aquesta vegada amb un ambiciós plantejament que va donar fruit just fins arribar a la Fira de Manresa ,on varem fer una actuació memorable. Tot i que jo en aquells temps entrava i sortia de l'Hospital cada dos per tres . El Neuròleg em va literalment comminar a plegar "de Tot" durant al menys 8 mesos. i jo encara anava mirant de mantenir dret tot aquell treball .
Recordo que tornàvem de Manresa i ell m'animava dient que Ara!! ja estava tot apunt i estava madur , que havíem fet una actuació molt bona i que ens havíem de posar les piles i continuar . Ell no em veia però, jo tenia els ulls molls perquè li estava dient que ho tenia que deixar tot. I fou una gran Putada . Perquè amb el Pere jo em potenciava molt , la seva disciplina vital suplia amb escriex la meva dispersió i em permetia treure la veu d'una manera , nova i alliberada, potser era la primera vegada que havia trobat una music que s'adaptava a mi com un guà de seda.
Jo sé que el Pere va patir molt amb tot allò , sé que hi havia possat el coll i que quan era l'hora de recollir, de veremar l'alegria , jo em vaig tenir que replegar. Segurament si no ho hagés fet avui no estaria escrivint això. Però també sé que no podia donar-li explicacions precises, perque Jo no volia deixar-ho, m'obligava la meva situació neurològica .- però desconeixia l'abast de la realitat, i no donava una explicació clara, perquè no la tenia, i perquè encara vaig tardar dos anys en acceptar que segurament mai més podria portar aquell ritme. Com així s'ha demostrat en aquestos últims 11 anys. Encara es va esforçar més, muntant la PO nen Tina de teatre musical infantil i  el conte de la Tirotella, del meu heroi del Montsec d'Ares en "Miquel de la mel" implicant a tot l'staff del seu redós, l'Anna . l`'Olga, l'Oscar Mas... perquè en Pere hi creia en els invents de la meva fantasia, creia en les cançons, en els materials; Però segurament un dia d'aquells va deixar de creure en mi perquè ,  era més que evident que el seu esforç se li escapava de les mans com un liquid volàtil. Jo encara esperava que aquell descans forçat sota amenaça, reparés les meves neurones lo suficient com per a tornar-hi ; Però només era un somni, La Polio i la Síndrome Postpòlio, no son la meva excusa, son la meva realitat diària i tot el demés es fum , i de vegades males llengües, Ja me'n fot. Se que soc un cotxe d'alta gama amb el motor grimpat. I sé que en Pere Salas també ho sap. Perqué ell també ho és . Ell es un Tot-terreny de lujo... Per axò vam anar junts.
Somnio que un dia em curo i tornem a cantar plegats... somnio moltes coses, mentres constato dia rera dia que la meva vida s'escola també com un líquid volàtil...

ES QUE ELS DE TÀRREGA SEMPRE HAN CAPITALEJAT MÉS QUE ELS DE BALAGUER . QUE NOMÉS HAN SAPIGUT INVENTAR-SE AQUELLA ANIMALADA DEL TRANSSEGRE ....

GÀBIES DE VIDRE I POLS
de Montserrat Aloy

Nascuda a Tàrrega l'any 1967, Montserrat Aloy i Roca es llicencià en Filologia Anglesa a la Universitat de Lleida el 1990. Des de llavors ha exercit la docència, principalment a l'IES de Guissona (la Segarra), alhora que ha dedicat molt del seu temps lliure a la literatura. En aquest sentit, ha col·laborat sovint en revistes i publicacions locals com Nova Tàrrega o Culturàlia, i ha conreat gèneres com el relat curt, el teatre i els articles d'opinió. La Col·lecció Natan, sempre receptiva a les propostes dels autors locals, edità el primer llibre de poesia de Na Montserrat, el qual es divideix en quatre grups de poemes: Gàbies de vidre i pols, És l'enveja qui em traeix, L'oli dels inferns i Tragèdies inversemblants. Amb pròleg de Tònia Roca i il·lustracions de Glòria Coma, dues bones amigues de l'autora, el volum és una mostra interessant de la jove poesia que es fa a Tàrrega, ciutat que també serveix a Aloy de matèria primera per a  donar forma a les seves peces. L'autora també diu  inspirar-se en el paisatge de  l'Urgell i d'altres comarques com La Noguera, la Selva i la Conca de Barberà.

Amor amb calçots.(Llibre de viatges, 69)

Ja no massa sovint , 

perquè ens feim vells i rancuniosos 

i se'ns escapa l'alegria, ja per la pròstata avall

com un auguri de malures i por de morir-se demà. Per a dir-ho clar . 

Passa que ens conviden a can'algú que va formar part del nostre patrimoni vital. 

I no et fa massa gracia, per allò que ja he dit, però hi vas 

i pel camí busques lo gel per apaivagar la calentura del cor 

que a mesura que t'atanses s'enfebreix amb tants records 

que ja no vols ni recordar, però recordes - mal te pesi. 

I en arribar a lloc, et trobes de pet amb les cares d'antany,

ja totes amb la seva pròpia singladura gofrada.

Però les cares, al capdavall les mateixes que estimaves.

I ja no ho feies per que la vida és un mal vent que t'esvoletega amunt i avall

i perds els mapes del  panorama cada dos per tres. 

Fins que ja tan se te'n fot quin sigui,

qüestió que hi hagi algú per rematar-te la existència

- et dius quan vas a joca i trobes lo llit calent- 

Pos Totes aquestes coses van passar ahir.

Quan hi vaig anar a menjar cebes i botifarres amb uns vint 

que feia anys que ja no els veia. 

I en resultar que les cares n'aven contant-te la peripècia 

de cada un amb detalls i evidències de que la vida ens passa pel damunt tothom

com un pedrot,  xafant-ho tot. I que aprenem a Hòsties a tornar-mos més humils 

i menys “Paveros”. I que tots i cadascú porta la seva pròpia ració de Dolor dibuixada als ulls 

i rodalies. Llavores t'adones que mai vas estar sol, hi que tots hi érem, 

que encara hi som. I es quan et fotries a plorar com un xicoi 

i els donaries a ca d'un, vint abraçades 

només per haver sobreviscut a la matança que es lo mon. 

Perquè sinó? De què aniràs a menjar carbonilla ? 

De que ens hauríem de trobar, vides tan dispars. Ja? 

A aquestes altures de la Historia; On el vertigen 

i la resoluda veritat de tot; Només vol poc soroll?  

Per amistat? massa poc.

Per amor. El diagnòstic : amor amb calçots.

EL PRIMER SOU HA ESTAT: UNA CARTA D'AMOR, I UN BON GRAPAT DE RABANETS ;JA ERA HORA QUE REBÉS UNA RETRIBUCIÓ PELS MEUS ESFORÇOS I EL MEU EXTRAORDINARI TALENT PER ESCRIURE AMB FALTES D'ORTOGRAFIA I LLETRES DISLÈXIQUES APA A VEURE SI HO SUPEREU!!!

Gràcies , moltissimes gràcies Carme!!! demà mateix els posaré fresquets a l'amanida , son Biològics oi? segur que estan regats amb aigua de braçal que ve de la font,  i sense pesticides ni hormones . El rabanet es molt bo per la salud , es un gran depuratiu i va molt be per evitar les cistitis, i les infeccions renals, encara que no tant com l'aranyó que es molt bo i específic per tot el sistema urinari. Les verdures d'aquesta família son molt variades i n'hi ha de moltes coloraines des-del morat violeta al vermell més pujat passant pel rosa i fins i tot n'hi ha de blancs amb motes violades o vermelles , alguns son una miqueta picants i forts però sempre donen molta alegria a les amanides que sempre haurien d'estar ben farcides de colors els color del menjar son Fotons concentrats i alhora de la veritat els humans i tot el que viu sobre el planeta necessita fotons per a viure .El dia que no tinguem fotons s'acabarà lo mon. Llum !!! com diu lo meu amic Gerard Quintana: Llum!!i llum!!!!. Molta llum !!! fotons per un tub es el que ens fa falta, colors !!! de llum!!! a dojo !!!
Moltes gràcies Carme , la caçadora de Moments , la que sempre està al pèu del canó i sempre té el blog ple de colors!!!

QUIN ANY ERA? NO HI POSA PERÒ PER LA CARONA DEL MONTA PER ALLÀ AL 1972

"El canari"

El meu petit canari
tenia un cant barroc.
Com un electuari
era dolç i era groc.

I vaig pintar un bon dia,
perquè fes més bonic,
la gabia on el tenia
d'un blau de cel antic.

D'aleshores no canta
i vegeta, patètic
i verd, com una planta
- blau i groc, verd sintètic-
el meu pobre canari.

Màrius Torres
Música :Manel Montañés Pau Gabarrella

SE'M HA MORT LO LUCIO , LO LUCIO DALLA S'HA MORT AMB 68 ANYS , AI !!!AI!!!

Perquè els fills de puta estan tots volant i es moren els ocells ?

Silenci. Canta l'ocell:

L'anno che verrà - Lucio Dalla

Letras traducidas por Sara

L'anno che verrà - Lucio Dalla
[Loredana Berté, Riccardo Fogli, Fiorello]

Caro amico ti scrivo così mi distraggo un po'

e siccome sei molto lontano più forte ti scriverò.

Da quando sei partito c'è una grossa novità,

l'anno vecchio è finito ormai

ma qualcosa ancora qui non va.

Si esce poco la sera compreso quando è festa

e c'è chi ha messo dei sacchi di sabbia

vicino alla finestra.

E si sta senza parlare per intere settimane,

e a quelli che hanno niente da dire

del tempo ne rimane.

Ma la televisione ha detto che il nuovo anno

porterà una trasformazione

e tutti quanti stiamo già aspettando

sarà tre volte Natale e festa tutto il giorno,

ogni Cristo scenderà dalla croce

anche gli uccelli faranno ritorno.

Ci sarà da mangiare e luce tutto l'anno,

anche i muti potranno parlare

mentre i sordi già lo fanno.

E si farà l'amore ognuno come gli va,

anche i preti potranno sposarsi

ma soltanto a una certa età,

e senza grandi disturbi qualcuno sparirà,

saranno forse i troppo furbi

e i cretini di ogni età.

Vedi caro amico cosa ti scrivo e ti dico

e come sono contento

di essere qui in questo momento,

vedi, vedi, vedi, vedi,

vedi caro amico cosa si deve inventare

per poterci ridere sopra,

per continuare a sperare.

E se quest'anno poi passasse in un istante,

vedi amico mio, come diventa importante

che in questo istante ci sia anch'io.

L'anno che sta arrivando tra un anno passerà

io mi sto preparando, è questa la novità.

El año que vendrá - Lucio Dalla
[Loredana Berté, Riccardo Fogli, Fiorello]

Querido amigo, te escribo así me distraigo un poco

y como estás muy lejos, más fuerte te escribiré.

Desde que te fuiste, hay una gran novedad

el año viejo ya se acabó

pero algo aquí todavía no va bien.

Se sale poco por la noche incluso cuando es fiesta,

y hay quien ha puesto sacos de arena

cerca de la ventana.

Y se está sin hablar por semanas enteras,

y a los que no tienen nada que decir

les sobra mucho tiempo.

Pero la televisión ha dicho que el nuevo año

traerá una transformación

y todos ya estamos esperando.

Será tres veces Navidad y fiesta todo el día,

cada Cristo bajará de la cruz

también los pájaros volverán.

Habrá comida y luz todo el año,

también los mudos podrán hablar

mientras los sordos ya lo hacen.

Y se hará el amor, cada uno como le parezca

también los curas podrán casarse

pero sólo a una cierta edad,

y sin grandes problemas algunos desaparecerán

quizás los demasiado listos

y los imbéciles de todas las edades.

Mira, querido amigo lo que te escribo y te digo

y como estoy contento

de estar aquí en este momento,

ves, ves, ves, ves,

ves, querido amigo lo que hay que inventarse

para poder reírnos de ello

para seguir esperando.

Y si este año pasase en un instante

mira amigo mío, como se vuelve importante

que en este instante esté yo también.

El año que está a punto de llegar, dentro de un año pasará, yo me estoy preparando, ésta es la novedad.

 http://www.italetras.com/2011/01/lannocheverraluciodallaletraduccionespa.html

NON HO ALTRA COSA CHE PENSARE A TE

Uns anys abans de que això passes , quan en JOAN MANUEL SERRAT I TERESA ( Que Visca!! la mare que el va parir, que n'era Aragonesa igual que el meu Padrí ). Va editar aquesta cançó... Jo Esperava dessolat tota la setmana a que la meva dona vingués de  fer-me lo llit al Prat de Llobregat... M'havia cassat amb ella per anar a viure a una Torre de l'Horta de Gerb a tres Km. de Balaguer tirant per lo riu amunt anant cap a Camarasa. El meu pare tot just havia mort hi voltava una tristesa irreparable per l'ambient;  I vaim fer un Pacte Verbal amb la meva mare de que em faria els papers desprès de la boda. Clar la mestra havia de demanar un trasllat cap a Lleida perquè quan un es casa amb algú es per anar a viure junts. JUNTETS!!. Però vet ací que de que algú se'n va cuidar molt be de que allò no pugues ser. De tornada del viatge de noces a Venècia com està manat em va dir que havia agafat plaça al Prat, que així li anava molt bé perquè seguiria vivint a casa dels seus pares a la Plaça Cerdà  i ho tenia molt còmode ... Jo vaig quedar Xocat .K.O. tècnicament. Tocado i fundido!! M'havia colat un Gol de vintiun botons!! Osia que m'havia casat amb ella, però tot seguia igual ... No ho podia entendre ... em vaig quedar a "La casa prop de la via". Sol, Solet: i mirant al trebol, escoltant aquesta cançó com un idiota. Endementres, cada tres o quatre mesos o sis o 8 ,  agafava una trompa descomunal, perquè no sabia que tenia a dins que em petava els ploms. Ademes el SPP feia via i cada dia que bevia era molt pitjor, perqué l'SPP  causa una intolerancia progresiva a l'alchol. Son incompatibles del tot. -¿No us vau adonar que allò no era normal, ignorants interessats de merda?.  Vaig esperar i desesperar, vaig anar a buscar-la, vaig anar i vaig venir, vaig fer tot lo que un home que estima a una dona ha de fer per estar amb ella, però ja res va funcionar mai com havia d'haber estat ; Aquella traïció, irresponsabilitat, por, manipulació, desconfiança... diguis-li com vulguis va destruir el meu matrimoni. Que encara va durar 17 anys més, i encara varem fer quatre polvos i dos crios.- Més n'era un puto desert emocional i vital. Y Jo: erre que erre, intentant de salvar lo que ja d'entrada era insalvable. Si acabo descobrint la raó profunda, la causa última. La paraula que va decantar d'aquell desgavell  en el que em va sumir el canvi de plantejaments, sobtat i sorpresiu, de la meva ex esposa, només de casar-se , mes afinadament, ja abans de casar-se.

Perquè la plaça la va agafar abans de casar-se amb mi i sense dir-me res. Si arribo a descobrir qui va manipular la qüestió per a que ella fes una tonteria semblant.  No s'acabarà "lo tacó" Perquè ara m'he fet gran i ho veig tot en perspectiva ... I qui manipula la vida d'un altre i el tira per terra i se'n aprofita per gelosia , ambició o simplement per crueltat genètica , es un animal criminal de tapadillu, però criminal . Y deixa ja de remenar- me l'ordinador fill de bruta que se't veu lo plumero com d'aqui allà. Que no veus que no t'he denunciat ja fa anys, per moobing perquè soc un Sant . Marieta pastat!! i que tot el que trobaràs son vies mortes per a confondre't i portar-te a l'hort? ets ben imprudentet  tu, he?

Tanmateix durant l'espera desesperada vaig composar moltíssimes cançons i vaig editar les Benignes, i desprès, mentres estava fent la mínima promoció que es va fer, i un munt de bolos de presentació per tot el país. Va un dia ma mare i em diu "Ara que ja t'has fet passar el capritxo ara posat a treballar d'una vegada, ????¿¿¿¿¿ !!!! I moltes coses més que no dic perquè son cosa de família i no n'heu de fer rés... però jo llavors ja vaig veure que em volia fer fora de "la meva casa" i que per a ells el que jo feia "no era treballar" Nooo!!! , que va!!! jo no he treballat mai!!!!! noooo!! JO i QUE HO SÀPIGUI TOTHOM!!!! Ho diuen els que em van descriar,!!!  soc un gandul de hòstia beneita, que es un antisocial, s'emborratxa i perd lo senderi, i te una relació malaltissa amb la música. Per això se l'ha de castigar, robar-li "la patent" i deshabilitar-lo de facto.... Tanqueu-lo!! tanqueu-lo!! Quina vergonya ... Fixa't el tiu:  Es coix i s'exibeix!!! quina vergonya!!!!----

Jo com que crec que hi ha un Deu bondadós i que la vida és un boomerang , espero... mai em canso d'esperar. Perquè tard o d'hora, la vida passa factura i si no la passa en aquesta la passarà en un altra, per això em tracten de boig...en lloc de Budista

Avui pintaré l'habitació ..ALA!!!

COSES QUE VAM FER QUAN EREM JOVES

Corria el 83? corria el 84? Ara no ho recordo be ja m'ho mirare després.
CLAU DE GRALLA : el primer LP integral de musica de gralla que es va editar a Catalunya , amb el precedent d'un intent del Jaume Arnella, amb un EP(un single de quatre temes) que es va perdre pels magatzems xamuscats d'Edigsa,- ho van cremar tot els fills de la gran  Puta!! (la major estafa musical de la Historia de la Musica Europea). Més encara que lo del Millet, que ja és dir, una estafa de proporcions obscenes que va entregar Tot el catàleg de la cançó i de la Musica catalana editat per "Edigsa" , "Els quatre vents" i "Concèntric" a un paio madrilenyu que l'importava una puta merda lo que tenia entre mans. Ho van fer expressament per a carregarse la Cançó, perquè als CIU. La cançó els "Toca los collons", perquè els cantautors els van dir "Burgesos!! -vosaltres no sabeu que es guardar fusta al moll-" i van pirar cap a les multinacionals .Abans l'Ariola, o Zafiro, o Columbia i la CBS que era lo mateix i ara és SONY, fins hi tot l'intent fallit de la Basf amb lo Quico Pi de la Serra (que no es rendeix!!).-

Que anar menats per les ideies de bombero de L'Espart Ticó i la seva cohort de pelleringossos, Pijos, llepaculs i trepes que es preparaven per assaltar el Poder a Catalunya parapetats en la idea de "País" que es van facturar  amb lo Pujol, amb l'AVUI i la collonada de barretina falsa i  un morro com d'ací allà.

La cançó els tocava els Ous perquè n'erem Esquerrans i el que no ho era s'ho feia ;I Ells: no us en càpiga cap dubte venien per la Dreta. Per molta Catalunyaeeeee!!! que diguin i que se n'omplin la boca, alego voten PP... ells van desde sempre de la maneta de l'enemic... que Raro,graro,graro!!que deia lo catxondo del Paputxi que també era del PEPE PePePePePePe......Tarrariiiiii Fa la Gralla de Constantí !!

Tararaeeeet!! fa la Gralla d'en Barrufet. A qui reto un Homenatge d'es d'ací!!! Ell si que n'era País , ell fou el pal de paller i la casa gran , ell encarnava aquests conceptes usurpats per la dreta més frivola i venuda del Mon. Perquè ÉS una Dreta que fa politiques de Dreta i que enganya al seu País amb mentides i falornies, es una cort de porcs, corruptes i covarts , així ens ha anat , Així i Això es el que heu votat Catalans! vergonya!, una vergonya com una masia de l'Emporda de les Grosses!!

De ben segur que el GRUP LA CLAU DE Lleida , no era ni l'únic ni el millor grup de gralles que en aquells moments sortien com bolets de roureda per tot el nostre país. Arreu  del que s'albirava  la reaparició d'un instrument "infernal de tocar", però lligat íntimament a les tradicions més nobles i més arrelades de la nostra litúrgia col·lectiva. No . Jo be ho sabia , però vaig creure que calia fer-ho, era com empènyer un automóbil sense bateria, era igual si els Almogàvers de Ponent tenien les ideies clares o no , si tocaven massa be, o massa tou, o massa poc, o massa fort, massa o massa poc del que sigui. O segons quin repertori. A mi me'n fotia un porro!!m'en fotia un cevallót!! El que em va semblar important: era fer-ho i fer-ho en aquell moment. Perquè era el moment per donar el tret de sortida d'un gènere sepultat pel Franquisme i que n'era destinat a reomplir les plaçes i els carrers de les nostres festes i feines . I  que avui ja és Universal. La Gralla  i els Castells, la Gralla i les festes populars de Catalunya ja han donat la volta al mon!! Jo no en soc de vanitós i massa que m'ensenyo aquí... però si la clavo la clavo, i n'estic molt ufanós d'haver-hi col·laborat -enquè sigo una miqueta de no res- amb la butxaca i l'empenta; Perquè la falsa modèstia només amaga l'orgull . Però no us meneu a engany; Que  d'orgull,  el Jo,  en tinc molt!!, de ser un  Català de veres, obert de veles al mon i no un botifler de peles. Dels qui ens volen dir qui som!!

TAMBE PLOVIA AVUI?...

Coin de Rue

T'he esperat com abans
a la cantonada del carrer de Migdia,
no gaire lluny del pont,
on ja la nit veritablement comença.

T'he esperat com abans
sota el mateix fanal
que tu trobaves sinistre
i també duia el vell impermeable
amb el coll alçat.

També plovia avui,
com abans, ho recordes?
Estimàvem la pluja,
la fràgil intimitat de la pluja,
i passejàvem pels carrers en silenci,
ran mateix de les cases torbadores,
i et repenjaves tendrament al meu braç.

Tot era com abans,
però tu no has vingut.

Llavors algú ha passat i m'ha mirat amb estranyesa
i una parella, a l'altra cantonada,
s'ha aturat un moment per besar-se.
He encès la darrera cigarreta
i he tornat lentament cap a casa.

En alguna ràdio llunyana
la Greco cantava. 


Miquel Mati i Pol

--.... I COM MENYS ERA QUI ERA , MES FELIÇ ERA....

Veig la Tele, Fan un Monografic sobre Leonard Cohen ; Em cauen llàgrimes de mercuri...

NO PUC ESCRIURE... (TRIBUT INDIRECTE A "NO TINC PRESSA" DEL MANEL MONTAÑÉS)))

No puc escriure; m'empeny un vent de gelaór cap al forat del sisifós, una marfuga de mil anys o mil dimonis de pedra, amb una febre sobtada per una infecció indesxifrable. Una pesta que jo tinc ... No surt als llibres de metge, no la troben per enlloc, però tinc  temperatura de la que emmena a deliris . No puc escriure, tinc el mal del Mal-Aimè, soc un "Cagot" del Sud. Vaig brut i tot ple de ronya. Pels dits em corren rierols de sarna. Tinc un mal lleig... una malura innombrable. Tinc vergonya del carrer, que no em delatés un gest o una mirada furtiva. No us en antanceu a mi. Si;  Us dic que tinc un mal  contagiós, pose-us una careta al menys, si es que heu de venir a veure'm i millor que no vingueu .-No,  no soc gaire, de bon veure. 

No,  puc escriure. Lo riu desborda , ja ha saltat el pont d'Avaix, la riuada es poderosa com un perill sense fre, i sense mida de cap mena. S'ha partit pel mig, del tot, la represa d'Oliana, ja s'ha ensorrat lo Rialb, i ja cau tot Camarasa ... No hi podeu fer res de res, els mots em corren a la velocitat de l'aigua i se m'escapen com peixos brillants de les mans...només alguna escata , només alguna escata... Fugiu-me ! tinc una gravíssima malaltia. Feu-me venir al Notari; Vull dictar-li  testament !! I crideu també al Vicari!!que m'he tornat un fanàtic i ara vull prest!!, prest!!: el Viatic!! toqueu la campaneta que vinguin els Escolans!!, Presbiters i Canonges. La Santa Mare Església dels eunucs em protegeixi !!! Que vingon los Capellans!!!

Que visc a l'infern de la terra !! que m'atrapen los dimonis !!!

No puc escriure; Estic corcat de la sang i se'm enganxa a les venes. Se'm ha bullit lo cervell de tant forta calentura. Poseu-me en gel, tireu-me neu al damunt, ompliu de glaç la banyera .Salveu-me de la trempera!!! I aparteu les criatures, vestiu-me Ja ara mateix!! I porteu-me l'Armadura, porteu-me Llança i Llaüt, i lo cavall mes lluent. Macips, Mesells i Criats!! tots a l'hora al meu servei. Que soc l'amo del castell!! . Soc lo Trobaire mes vell!!. Soc malalt i vull nar a justes, com toca a l'hora, com un valent!!. Abans de morir-me al llit, n'he de cantar quatre fresques, que encara me'n queden restes per a morir-me Trobant ...- Per a morir com Deu mana i com me dongui la gana!!.

Il n'y a pas d'amour heureux

Rien n'est jamais acquis à l'homme Ni sa force
Ni sa faiblesse ni son coeur Et quand il croit
Ouvrir ses bras son ombre est celle d'une croix
Et quand il veut serrer son bonheur il le broie
Sa vie est un étrange et douloureux divorce


Il n'y a pas d'amour heureux

Sa vie Elle ressemble à ces soldats sans armes
Qu'on avait habillés pour un autre destin
A quoi peut leur servir de se lever matin
Eux qu'on retrouve au soir désarmés incertains
Dites ces mots Ma vie Et retenez vos larmes


Il n'y a pas d'amour heureux

Mon bel amour mon cher amour ma déchirure
Je te porte dans moi comme un oiseau blessé
Et ceux-là sans savoir nous regardent passer
Répétant après moi ces mots que j'ai tressés
Et qui pour tes grands yeux tout aussitôt moururent


Il n'y a pas d'amour heureux

Le temps d'apprendre à vivre il est déjà trop tard
Que pleurent dans la nuit nos coeurs à l'unisson
Ce qu'il faut de regrets pour payer un frisson
Ce qu'il faut de malheur pour la moindre chanson
Ce qu'il faut de sanglots pour un air de guitare


Il n'y a pas d'amour heureux

(Derniers vers pas chantés ici)

Il n'y a pas d'amour qui ne soit à douleur
Il n'y a pas d'amour dont on ne soit meurtri
Il n'y a pas d'amour dont on ne soit flétri
Et pas plus que de toi l'amour de la patrie
Il n'y a pas d'amour qui ne vive de pleurs


Il n'y a pas d'amour heureux
Mais c'est notre amour à tous les deux


Louis Aragon (La Diane Francaise, Seghers 1946

DEBILITAS FORMIDINIS

Jast'à

CIRERA

 CIRERA

Amb la teva carn flonja
de cirera
madura,
apagues a la nit,
una fam d'arrelada
tendresa.
Dona de cos manyac:
llavis de gínjol, prims,
pell de mantega...
Et taparé amb llençols
de fil
o amb vànoves de seda...

Però et vull, nua, amb mi.

Pinyols amargs, d'un altre temps,
els llençaré per la finestra.



                    "Cançons de la nit benigna"
                           Tià de sa Real.  Manacor 1980


                        Música: Miquel Àngel Tena

ELS TRITONS

Solfejava amb ma cosina “dale que dale” un dos tres quatre . Do, Sol , Mi, fa . Quin conyassu el LAZ...!! Que no!!! , estiguis atent... va Miquel ....que estem perdent el temps , si no has de estar al cas, et fotre un bolet he? , torne-m'hi ;Un , dos tres quatre...ad infinitum .Quin avorriment. Deus de l'Olimp !! com podien ser les Muses tan soses.??. No vaig aprendre res, i ho vaig entendre tot. .Molts anys mes tard, vaig fer de músic, tot i que jo no ho soc de músic, perquè no en tinc ni puta idea d'allò del un dos tres quatre. L'únic que vaig pillar de tant d'anar a solfa fou quelcom que no em van ensenyar pas .O vaig incorporar sense adonar-me'n i fins molts anys després no vaig saber que ho sabia.. Resulta que la musica te una ànima voluble i variable com una cortesana del segle de les llums, que tan pot ser una ploramiques, com una bagassa contenta o una “d'arrepentida”. O una terrible xisclaire de pel·lícula de terror. Els Intervals et poden transportar per un immens panorama de colors emocionals i per a mi això es la música .Tot lo altre ho deixo pels esportistes, i la gent jove que saben contar de memòria i desenvolupen noves sinapsis neuronals a la velocitat de la llum. El meu cervell Pòlio-encefalític, es un disc dur ple de clústers cremats, inhàbils i funciona sortejant obstacles i fent dreceres entre lòbuls i pre-frontals, còrtex i tàlems. Sistemes d'Activació Reticular e Hipocamps, tan sobrecarregats que ja no es poden ni desfragmentar. Per tant ; No es que jo tinga una relació malaltissa amb la música.  Es que jo estic malalt i la meva relació amb tot : es malaltissa. Que no vol dir forçosament , negativa , insuficient, incapaç, irresponsable . Només soc una mica peculiar. -Que diu la genial i pallassa Linda Perry, la cantant del 4 Non Blonde, a la maravellosa cançó : Wats Up ....; ??...A SI!!! parlàvem dels Intervals i la seva gama Pantone infinita de colors emocionals, cada un te la seva pròpia dèria i “especial” manera d'expressar-se. Per exemple una Sexta Menor pot ser molt trista i una quinta pot resultar Gòtica, com les filles del Sapatero o Antiga de veritat com la muralla de Balaguer i de vegades extremadament forçuda, també com la muralla de Balaguer. Per altra banda es ben cert que aquestes atribucions son aleatòries perquè depenen molt dels context i de la freqüència. Com un Tritó, que es molt dissonant però no ho serà si el col·loques entre acords de 7ª dominant (Si b, Mi, Sol. I també entre acords de DO.) Del Tritó ja en parlarem mes a fons perquè de tots els intervals es el més exòtic...i paorós...

Les Quintes, Ai!! les Quintes m'encanten, tenen una ànima consistent, d'una noblesa arcaica, com els mobles ben fets d'època, o els castells de la vora del Rhin. De tota una octava, les quintes son els intervals més estables. Diguem que s'arrapen be a la carretera com els cotxes de gama alta .Això mateix!!. Podríem dir que les quintes son els intervals de gama alta ; Com un Jaguar, un Rolls Roice, un Mercedes, un Saab i fins i tot un Lamborgini... son de bona família les Quintes, potser una mica Pijis? Si se n'abusa?

I els Tritons dels que parlavam?- Un tritó a part de ser una varietat de sargantana, verinosa. Es de fet una Quarta augmentada o si t'ho mires des de dalt una Quinta disminuïda, de totes les mandangues de les que estem parlant, els tritons son les que provoquen més basarda , angoixa, fins hi tot terror o por declarada i desbocada. Els Tritons son els dolents de la pel·lícula. Ningú com un Tritó per terroritzar a la canalla en una peli de Vampirs .Ja en parlarem , ja en parlarem...

LOS DOMINGOS DE RADIO BALAGUER "COMPLACIENDO A SUS AMISTADES" 

--Emisoras del Mobimiento---

De quines Novenes,  vol que parli, Xiquet de cal Ribera ?, de les de la Verge del Miracle , de les que fan les Clarisses, de les del Sant Crist . Les Monges de la Vetlla, o de les dels antics Franciscans de  Sant Domènec; Hores d'ara. Digna estada precrematoria, per a una Ciutat tant Il·lustre com es la nostra. Clar que amb això de les Novenes depens més dels emoluments que no pas del so en Si. Do? Fa, La Si-ntonia Re-petitiva del Do-sari de les 7 a l'Esglèssia del Mi-racle? Amb les seves rítmiques i pausades respiracions i Avemaries a distintes velocitats. Segons sia el primer misteri, el segon, o els de dolor o els de goig. Potser si ho comparéssim amb els Mantres que diuen els Budistes.- molts més rics en tonalitats i notes greus.- però al capdavall també rítmicament ventilatoris. Arribariem a la conclusió de que ve a ser el mateix . Les novenes corresponen en llenguatge modern al lament de l'insigne trobaire Jueu convertit per obra i gràcia de Jesús el Crist al Catolicisme Romà: Robert Zimmerman alias Bob Dylan en Knockin' On Heaven's Door, es a dir les Novenes son per a plantar-te de morros davant Sant Pere. No es estrany per tan, que l'Anacrusa( pulsió espàstica ad libitum del músic, que executa en estat aparent de trànsit, abans de l'accent fort d'un compàs i que provoca ansietat anticipatória en els oients fanatitzats), sigui un recurs habitual del Ritmat-Blues. -Que Vos coneixeu prou be, segons consta en al anals històrics de la Musica popular Lleidatana.- Perquè produeix una exitació o eufòria taquicàrdica i un pel Lluciferina...No endebades a les portes del cel: Tots serem Jutjats . I Altrament el Nové Manament diu clarament "No consentiràs pensaments ni desitjos impurs". D'ací deu venir el nom de Novena, es a dir passar gana de cuixa durant 9 hores, dies, segons , minuts, intervals sempre de nou en nou. De pensament, que d'obra ja se'n ocupa el cinqué. Encara que per a mi es van equivocar. El sisé si escau molt millor per a fer un capicua perfecte de Manaments!! de deprivacions sexuals...696969696969696969. Per això podriem afirmar que les Novenes combinades amb l'efecte crustricanal, indueixen estats alterats de la consciencia i per tant son fins a cert punt , clarament enteógenes.

També en altres SI-stemes "d'afinació", com per exemple el de  la música dels Sufís, Secta islàmica molt coneguda per tenir la mania de girar en espiral i arribar al nirvana amb tal esotèrica pràctica. Es poden arribar a duplicar el nombre de notes per octava, osia fins a 24 notes. Ço que crea inapelablement unatre sistema d'intervals, on de ben segur hi trobaríem; Les Novenes!! que Vos demaneu amb tanta premura. Essent Vos una mica Tunissià d'adopció , de ben segur en tindrà més informació, que jo mateix al respecte. Perquè jo, d'aixós que li parlo,  no en se rés, ni ganes... Prou feina tinc en conservar intacta la meva ignorant puresa...

Sempre a la seva disposició.

El saluda atentament.

Banga

TOT DEU TENIR UN SIMBOL AMAGAT

Tot deu tenir un símbol amagat:

l'aigua del pou, la lluna que s'hi apaga,
que faci vent i udoli el somni alat,
aquests estels, aquesta nit obaga...
Però no el sé, el fons de les figures
que a sota el fang algú ha inscrit amb signes
d'un alfabet remot: imatges pures
si sou vidents -pels orbs, lletres malignes.
Quan entri al pou tot el que sé ho sabré
a l'inrevés. L'enteniment s'empassa
codis de cec: damunt de l'aigua plou.

(No sap ningú com destriar el clixé
del psalm ocult, però ens hi afanyem amb traça
car som un pou a dins d'un altre pou.)

DIABLES D'ESCUMA (PREMI VICENT ANCRES ESTELLÈS 1980) PROA .OSSA MENOR) JOANN BARCELÒ I CULLERÉS

De les Benignes que es van quedar per a vestir  Sants , aquesta es potser la que més m'agrada , te un aire de blues, però no es un blues i està mes inspirada en Celentano que en BBKing, No quadrara mai perquè la vaig viciar de tan cantar-la sense músics i ara no sabria cantar-la d'una altra amnera sense que perdés l'eixarm. M'es igual un dia faré un disc de cançons descuadrades, que son les més bones que he fet mai , les que no quadren ,ni marquen el pas i van al seu rotllo .Perquè coi la música ha d'anar sempre encotillada pel compàs? i si em dona la gana de saltar- me la norma , que passa , que em fotran una multa o que? , i a mi que m'enfot el que diguin els obsessius del ritme !!! el veritable ritme es aquell que fa que una cosa que no quadra t'agradi igual que una que quadra . Mas difícil todavia señores!!!!salto triple mortal con folre i manilla!!!Ttarrrrrriiiiiiiiii fan les gralles!!! creieu que el primers joglars es preocupaven massa de si quadrava o no el compàs amb que cantaven les cançons dels pijos Nobles desvaguerats que es deien a si mateixos Trobaires (Ara no se per que en diem trobadors?) . Pos No . Jo he vist partitures d'aquells temps i no se si quadraven però per a mi que no.Espera que vaig  a buscar-ne una ara torno....

 Guillaume Apollinaire (Roma, 26 d'agost de 1880 - París, 9 de novembre de 1918) va ser un escriptor en francès, capdavanter del moviment surrealista.

A VORE, ON SON ELS COMPASSOS, ON SON? O COM ESTAN REPRESENTATS ,!!!! jeejejejej: no hi ha compassos. N'aven per lliure a l'any mil!!!!!

Així que jo també i n'iré a partir d'ara ja no quadraré mai més La Insumisió musical comença per fer descuadrar el compàs !!! Visca la revolució!!! 

Tot deu tenir un símbol amagat!!!!

HOME BOSCÓS

Soc un home boscós. Com ja va dir Lo Vilaro de Peramola (Lo Poeta). Tirant a cepat i amb una mata de cabells flonjos d'un negre virolat de vermell de sang de tronc. I de carbó d'alsina. Tinc les mans grosses i amples. Fortes com per donar un mastegot o penjar-me del arbres. Però només hi tinc durícies a les puntes dels dits de la mà esquerra, ja sabeu perquè. I si no ho sabeu us ho diré : de tant tocar lo llaüt. Y els braços els tinc llargs i un pel arquejats, musculats de tant d'anar amb Croses o remar cadires de rodes. De les cames no en parlo gaire perquè no son el meu orgull. Me les estimo molt, i si no fos així ja no caminaria, però només em donen disgustos. Tinc la mirada d'en Banga , la d'un gat , d'un aligot...i a les bultres, els ulls se'm tornen del color milvert de les fulles de l'heura, dels lliris i els pollancres. I també com l'aigua remansada de les tolles del riu. De tant d'anar a pescar de nen, els ulls se'm claven al moviment subtil dels peixos a sota de l'onatge lleu de les voreres i als pensaments dels rostres. Soc un home boscós, em vaig criar entre arnes i carboneres. Vaig créixer de pa amb mel, oli i tomates, figues, mores, anous i avellanes i xocolata del piló. Sota els penya-segats del Montsec, i per aixós; Soc sec i abrupte com la terra que em va fer. I dolç com la fruita madurada amb llum de lluna plena. I soc home de poques hòsties quan m'humilien. També soc  gran devot de la Verge de Colobó i faig exvots a l'ermita de Pedra.I si algun dia em perdo i no apareixo; Busqueu-me pel congost de Montrebei o pels Masos de Millà. I no us oblideu de mirar a dins de la Pertusa o de les Torres de Cas. Podria estar dormint espaterrat a l'ombra de l'abisme. Em sé de ben petit el nom del bolets de les rouredes  i les obagues molsoses del Montclús i  el de les herbes, totes, les bones i les dolentes. A mi ja no em cal viatjar amb avions que no van enlloc. Jo ja em se la barreja per anar on vulgui sense pagar un duro. A mi no em calen Ales Delta per volar. Ja em sé totes les dreceres. Soc un Home boscós. Soc a mig camí de la saviesa i ho sé. I també sé d'aquí a no res, que ja seré un vell venerable. Porteu-me flors- Soc un rebel d'aquells que fracassaren. Però no uns meneu a engany ni m'han vençut ni m'ha virat la idea. Busqueu un roure de mil anys o una alzina de dos mil i enterreu-me  allí als seu peus. No vull que ningú em cremi com fan  amb les deixalles. No vull que m'incinerin  com a una víctima de guerra .Vull que lentament els cucs "facin un sopar fred amb el meu cos" . Com s'ha fet sempre en terres meves. Soc un home boscós. I tinc el "braç potent de les fúries de la terra", d'anar a trompellons per les pedreres, em vaig tornar valent, més que la mort. Tot i que no ho era...

I tan us don un moc com un besuc i tan me val un plor que una abraçada.

  
Miquel Àngel Tena-Rúbies . Dissabte, 11 de febrer de 1912

Fotos: Xavier Romero

BON DILLUMLLS LLUMINOS A TOTHOM

RES MES!!! O Potser No...

Banga. Personatge de L'obra ULLS DE GAT MEQUER de Joann Barceló I Cullerés , Es un dibuix de JORDI BULBENA Primera Edició La Galera .1979 . Narrativa , adaptada al teatre pel director teatral Jaume Jovells als voltants de l'any 1987-88

Novela de literatura infantil que fou un gran èxit tan de vendes com de crítica . En Paraules de Josep Vallverdú ; Possiblement El més gran representat del gènere amb el permís de Joaquim Carbó, clar, "l'únic escriptor de literatura,per a nens i nenes , que em fa por, es en Joan Barceló",Paraules pronunciades pel Josep Vallverdú a la sala D'exposicions de L'Ajuntament de Balaguer durant la presentació d'un interessant i exhaustiu llibre sobre els ocells de Balaguer i les seves rodalies a la Comarca de la Noguera. Obra del seu nebot Xavier Aixalà, llavors resident a Balaguer i bon amic meu. I a qui des-de aquesta  referència, envio una abraçada molt forta.