dilluns, 27 de febrer del 2012

TAMBE PLOVIA AVUI?...

Coin de Rue

T'he esperat com abans
a la cantonada del carrer de Migdia,
no gaire lluny del pont,
on ja la nit veritablement comença.

T'he esperat com abans
sota el mateix fanal
que tu trobaves sinistre
i també duia el vell impermeable
amb el coll alçat.

També plovia avui,
com abans, ho recordes?
Estimàvem la pluja,
la fràgil intimitat de la pluja,
i passejàvem pels carrers en silenci,
ran mateix de les cases torbadores,
i et repenjaves tendrament al meu braç.

Tot era com abans,
però tu no has vingut.

Llavors algú ha passat i m'ha mirat amb estranyesa
i una parella, a l'altra cantonada,
s'ha aturat un moment per besar-se.
He encès la darrera cigarreta
i he tornat lentament cap a casa.

En alguna ràdio llunyana
la Greco cantava. 



Miquel Mati i Pol

8 comentaris:

  1. Amors i desamors i moments viscuts i records, molt ben plasmat tot per Martí i Pol.

    ResponElimina
  2. Fa molts anys un mig amic meu va fer una cançó amb aquest poema, una cançó molt bona , d'una gran intensitat .Jo sabia que la lletra era del marti i Pol pero el mig amic no ho deia mai deixava que la gent penses que era seva... era un deshonest ... mentia, sobre ell mateix, Avui m'he recordat d'allò i he posat el poema , la música no la recordo ni vull peruqe un Trobador , o un Joglar quan fa una cosa com aquesta es mereix el meu despreci més absolud. Com el Marqués de Mataplana que era d'enganys farcit e plé!!

    ResponElimina
  3. Se'l devia haver fet tan seu, el poema, que es va creure que ho era ;)

    ResponElimina
  4. No el perdonis silvia : es un reincident!!!

    ResponElimina
  5. Llegir Martí Pol sempre és un plaer... cantar-lo encara ho deu ser més!

    ResponElimina
  6. Mira, demà li diré a un amic que hi posi música i el cantaré i serà dedicat a tu, guaita...Dels més profunds i encisers del M.i Pol

    ResponElimina
  7. Miquel Martí i Pol, plagiar-lo és del tot rastrer.
    Recordar-lo un plaer!!!

    ResponElimina
  8. No no ho facis aixòs Carmeta , aquest no es un motiu per a posar una musica a un poema , l'únic motiu que hi ha es que el poema canti la seva musica al music i que el music s'enamori dels versos només llavors es lícit fer una invasió semblant . Ademes en aquest cas ja esta fet i molt ben fet , a mi no m'agradarà cap mes musica que se li posi al poema perqué l'altra la del mig amic era molt bona i Només per aixó no vaig i litrenco la cara , Només perque ells es deshonest però es un gran compositor ... es extrany no? sempre m'ha intrigat que sigui tant capullo , deu se que L'EGO li juga amb cartes marcades...

    ResponElimina