Amor amb calçots.(Llibre de viatges, 69)

Ja no massa sovint , 

perquè ens feim vells i rancuniosos 

i se'ns escapa l'alegria, ja per la pròstata avall

com un auguri de malures i por de morir-se demà. Per a dir-ho clar . 

Passa que ens conviden a can'algú que va formar part del nostre patrimoni vital. 

I no et fa massa gracia, per allò que ja he dit, però hi vas 

i pel camí busques lo gel per apaivagar la calentura del cor 

que a mesura que t'atanses s'enfebreix amb tants records 

que ja no vols ni recordar, però recordes - mal te pesi. 

I en arribar a lloc, et trobes de pet amb les cares d'antany,

ja totes amb la seva pròpia singladura gofrada.

Però les cares, al capdavall les mateixes que estimaves.

I ja no ho feies per que la vida és un mal vent que t'esvoletega amunt i avall

i perds els mapes del  panorama cada dos per tres. 

Fins que ja tan se te'n fot quin sigui,

qüestió que hi hagi algú per rematar-te la existència

- et dius quan vas a joca i trobes lo llit calent- 

Pos Totes aquestes coses van passar ahir.

Quan hi vaig anar a menjar cebes i botifarres amb uns vint 

que feia anys que ja no els veia. 

I en resultar que les cares n'aven contant-te la peripècia 

de cada un amb detalls i evidències de que la vida ens passa pel damunt tothom

com un pedrot,  xafant-ho tot. I que aprenem a Hòsties a tornar-mos més humils 

i menys “Paveros”. I que tots i cadascú porta la seva pròpia ració de Dolor dibuixada als ulls 

i rodalies. Llavores t'adones que mai vas estar sol, hi que tots hi érem, 

que encara hi som. I es quan et fotries a plorar com un xicoi 

i els donaries a ca d'un, vint abraçades 

només per haver sobreviscut a la matança que es lo mon. 

Perquè sinó? De què aniràs a menjar carbonilla ? 

De que ens hauríem de trobar, vides tan dispars. Ja? 

A aquestes altures de la Historia; On el vertigen 

i la resoluda veritat de tot; Només vol poc soroll?  

Per amistat? massa poc.

Per amor. El diagnòstic : amor amb calçots.