.UNA FITA MES ALTA...: QUIN ANY ERA? NO HI POSA PERÒ PER LA CARONA DEL MONTA PER ALLÀ AL 1972

dissabte, 3 de març del 2012

QUIN ANY ERA? NO HI POSA PERÒ PER LA CARONA DEL MONTA PER ALLÀ AL 1972

"El canari"

El meu petit canari
tenia un cant barroc.
Com un electuari
era dolç i era groc.

I vaig pintar un bon dia,
perquè fes més bonic,
la gabia on el tenia
d'un blau de cel antic.

D'aleshores no canta
i vegeta, patètic
i verd, com una planta
- blau i groc, verd sintètic-
el meu pobre canari.

Màrius Torres
Música :Manel Montañés Pau Gabarrella

5 comentaris:

Jordi Dorca4 de març del 2012, a les 10:31
Primera peça musical d'aquest diumenge.
ResponElimina
Respostes
marta4 de març del 2012, a les 12:56
M' agrada pero mestre,cal que el gat tingui aquesta cara de mala llet?
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 4 de març del 2012, a les 13:05
Es que el gat està esperant que el canari badi per a cruspirse'l Marta. i per això ja es llepa el llavi de la gana que li té al pobret canari...Je je
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas4 de març del 2012, a les 19:48
Encara que el gat faci aquesta cara... avui per aquesta cançó t'he portat un detallet

Aquesta no la coneixia!

Una abraçada, mestre!
ResponElimina
Respostes
Unknown12 de març del 2012, a les 0:15
Joventuts compartides.Grans moments.
Gràcies Miquel
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...