.UNA FITA MES ALTA...: DEBILITAS FORMIDINIS

dijous, 23 de febrer del 2012

DEBILITAS FORMIDINIS

Jast'à

6 comentaris:

Helena Bonals23 de febrer del 2012, a les 13:54
Quina delícia de cançó, és per sentir-la i tornar-la a sentir!
ResponElimina
Respostes
novesflors23 de febrer del 2012, a les 19:08
Una preciosa cançó que no coneixia. El vídeo l'has posat tan gran que es veu tallat...però la cançó, ja dic, una preciositat.
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 24 de febrer del 2012, a les 23:11
De vegades cal recordar cançons que ens van ajusar en moments dificils!!cal ser agraït peruqe la vida gira en espiral otorna a passar el que ja ha tornat a passar
ResponElimina
Respostes
cantireta25 de febrer del 2012, a les 13:15
MiquelÀngel, no patiscos. Què tal fer-ho el dia 18 de març, diumenge? Al perfil del bloc hi surt la meva adreça electrònica, escriu-me allà. Petons, cuida't!
ResponElimina
Respostes
marta26 de febrer del 2012, a les 11:51
Preciosa la lletra, és el que hauria de ser.
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 26 de febrer del 2012, a les 12:34
Oi que si Marona? es el que es. M'ho dic però molt sovint a mi mateix :Ni lo bo dura per sempre .Ni alló dolent tampoc.
ResponElimina
Respostes

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...