CIRERA
Amb la teva carn flonja
de cirera
madura,
apagues a la nit,
una fam d'arrelada
tendresa.
Dona de cos manyac:
llavis de gínjol, prims,
pell de mantega...
Et taparé amb llençols
de fil
o amb vànoves de seda...
Però et vull, nua, amb mi.
Pinyols amargs, d'un altre temps,
els llençaré per la finestra.
"Cançons de la nit benigna"
Tià de sa Real. Manacor 1980
Música: Miquel Àngel Tena
Una cançó molt tendra i molt eròtica també. M'encanta el final "pinyols amargs, d'un altre temps els llençaré per la finestra".
ResponEliminaUna més de les que escolto sovint... a mi també m'agrada molt.
ResponEliminaI l'altre dia, amb el bigoti ja ho vaig pensar, però no t'ho vaig dir... com que avui sense bigoti ho torno a pensar... t'ho dic: estàs moooolt guapo, Miquelangelet, jovenet!
"mai donis per finit el temps de seduir.me....." Ara tinc una Época retrospectiva i comprobo lo burro i pedant que arribava a ser quan era jove ... les fotos em delaten narcís de falssa seguretat , en el fons era més fràgil que un cristall de Murano...
ResponEliminaA mi, com a la Sílvia, també m'agrada el final.
ResponEliminadespres de tants anys ja m'es dificil subcriure aquest tema més que eròtic apenes arriba a sensual es ja -la manera d'estimar d'un altre no la meva.Encara que si, l'últim vers es contundent i definitori
ResponEliminaDefinitori d'una exclusivitat en l'amor que jo ara m'esforço en no exercir , a tots els meus amors els pararia la taula amb la vaixella dels Diumenges, si de cop truquessin a la porta fins i tot als mes amargs .Perqué tots tenen un lloc , els seu, lloc dins al meu cor i de tots he après a ser qui soc .
ResponEliminaNo ja no subcric la cançó porò això no vol dir que ella no fós també un dels meus amors...
Llevo desde ayer intentando escuchar la canción, pero no lo consigo....así que voy saltando entre palabras y versos. Lejos de erotismos me parece una canción llena de oxígeno, toda una declaración de amor...tan dolça..
ResponEliminareconfigura el audio de tu ordenador Ló . reinicialo y mira si lo tienes ocupado con alguna otra aplicacion o reproductor de videos Podria ser esto.
ResponElimina"a tots els meus amors els pararia la taula amb la vaixella dels Diumenges, si de cop truquessin a la porta fins i tot als mes amargs. Perquè tots tenen un lloc , el seu lloc dins al meu cor i de tots he après a ser qui sóc"
ResponEliminaM'ha encantat tornar i trobat aquest comentari...
L'amor sempre hauria de ser així, generós i agraït i no possessiu... m'encanta.
Huria de ser aixínes , però no ho es , jo això ho he apres, Carme, al principi, no en tenia ni fava d'aquestes coses ; S'apren a cops, o no s'apren mai, al capdavall la realitat es que l'amor s'acaba enganxant com amb Superglue i forçant una lluita psicofisica per a veure qui domina més i això sempre acaba malament peruqé un guanya i l'altre perd i si no se n'adona, ja ha vegut oli, perque la seva vida es xuclada per l'altre, annulada, destruïda... per això l'amor es tan tràgic de vegades o moltes, perque s'acaba convertint en un joc de dependències, subordinades al mes fort. JO ja passo d'aquesta merda saps Carme? Passo com d'aqui a Roma i Tornar...
ResponEliminaPer això has posat avui la cançó de la F Hardy... que no hi ha cap amor feliç?
ResponEliminaNo et pensis jo també ho penso i ho crec bastant així... el joc de dependències em molesta molt i sovint no hi ha manera de desempallegar-te'n... ja voldria animar-te, ja, però em sembla que avui no trobaré la manera...
Una abraçada, Miquelangelet!
Ep !!Carmeta que tampoc soc cap missògin jo he?, jo aquest assumpte el tinc cobert per pactes adults i molt oberts i soc molt feliç com ho tinc...parlava en retrospectiu de qual els plats volaven a "la Italiana" i tot era enganxifós i malaltis i no era culpa de ningú era el concepte que en tenim del que ha d'esser una relació...
ResponEliminaHome, ni que em diguessis que ets misogin no et creuria pas... apa que no es nota! Doncs que bé que siguis feliç... no saps com me n'alegro, (tampoc ho dubtava, eh?)
ResponElimina