No sé tu com ho sents .A mi la pena
me fa volar pels ulls estels de fosca
i m'ha deixat la sang amb gest d'eclipsi,
com si m'entràs la son d'un deu cansat.
No se tu com ho sents. Ja no me queda
ni un múscul per tensar amb una rialla,
ni un arrecés de sang per jugar a barques,
ni un os que enacara cregui en horitzons.
Un plor encés, com una gran mordala
m'estima peixos pel caló del coll,
i, ellà del crit, el mon ja ni és llegenda.
Estic alegre perqué estic tristíssim
patin religions teves que els àngels
no podrien gaudir. Tu, Nai, apaga't:
combregaré calfreds, dejunant albes.
Un centímetre és prou de pell plorosa
per deixar-me enrrampat tota la vida.
Poemes a Nai- Miquel Àngel Riera Daedalus, 1965 Palma.
He provat de llegir Miquel Àngel Riera (Els déus inaccessibles)algun cop i no he pogut. Com aquest poema, no puc amb ell. Ni rellegint-me'l. Si tu pots t'envejo! "Estic alegre perquè estic tristíssim" m'agrada molt, de totes maneres.
ResponEliminaEn Riera era espés com Proust ,i profund.com el pou de Bearn. Però si començes per: Illa Flauvert, potser et serà més mengívol.en poesia separa el -Llibre de les Benaventurances- de tot lo altre i t'entrarà millor. Els Deus Inaccessibles equival a Mort en Venècia de Mann. Està clar que salvant el context i les distàncies enormes que hi ha entre l'un i l'altre. Aquest poema es la quintaesència de la tristesa. De Quan la tristor fa mal de veres. per això és insofrible.
ResponEliminaLa tristor sempre fa mal, fins arribar al punt
ResponEliminade no poder amb ella.
Crec que mai l´havia vista explicada amb tanta força
com en aquest poema.
He de donar-te les gràcies per mostrar-me en Riera
i per dir-ho com ho dius amb la teva veu, per tot plegat,
gràcies Miquel Àngel!
Bona tarda.
La tristor sempre és ben difícil...
ResponEliminaPerò si la sents, a vegades fa bé, llegir-la i identificar.te amb el poema.
És molt profund i té molt a força, m'agrada escoltar-lo de la teva veu.
Una abraçada, Miquelangelet.
Carmeta Tu sempre hi ets quan van maldades...
ResponEliminaLluna lluneta de vegades la tristor te la busques i no ho saps fins que la tens...de vegades saltes quan no toca i dorms perquè a la sang del cor hi han turbulències que no pots controlar...
ResponElimina