l'aigua del pou, la lluna que s'hi apaga,
que faci vent i udoli el somni alat,
aquests estels, aquesta nit obaga...
Però no el sé, el fons de les figures
que a sota el fang algú ha inscrit amb signes
d'un alfabet remot: imatges pures
si sou vidents -pels orbs, lletres malignes.
Quan entri al pou tot el que sé ho sabré
a l'inrevés. L'enteniment s'empassa
codis de cec: damunt de l'aigua plou.
(No sap ningú com destriar el clixé
del psalm ocult, però ens hi afanyem amb traça
car som un pou a dins d'un altre pou.)
DIABLES D'ESCUMA (PREMI VICENT ANCRES ESTELLÈS 1980) PROA .OSSA MENOR) JOANN BARCELÒ I CULLERÉS
De les Benignes que es van quedar per a vestir Sants , aquesta es potser la que més m'agrada , te un aire de blues, però no es un blues i està mes inspirada en Celentano que en BBKing, No quadrara mai perquè la vaig viciar de tan cantar-la sense músics i ara no sabria cantar-la d'una altra amnera sense que perdés l'eixarm. M'es igual un dia faré un disc de cançons descuadrades, que son les més bones que he fet mai , les que no quadren ,ni marquen el pas i van al seu rotllo .Perquè coi la música ha d'anar sempre encotillada pel compàs? i si em dona la gana de saltar- me la norma , que passa , que em fotran una multa o que? , i a mi que m'enfot el que diguin els obsessius del ritme !!! el veritable ritme es aquell que fa que una cosa que no quadra t'agradi igual que una que quadra . Mas difícil todavia señores!!!!salto triple mortal con folre i manilla!!!Ttarrrrrriiiiiiiiii fan les gralles!!! creieu que el primers joglars es preocupaven massa de si quadrava o no el compàs amb que cantaven les cançons dels pijos Nobles desvaguerats que es deien a si mateixos Trobaires (Ara no se per que en diem trobadors?) . Pos No . Jo he vist partitures d'aquells temps i no se si quadraven però per a mi que no.Espera que vaig a buscar-ne una ara torno....
A VORE, ON SON ELS COMPASSOS, ON SON? O COM ESTAN REPRESENTATS ,!!!! jeejejejej: no hi ha compassos. N'aven per lliure a l'any mil!!!!!
Així que jo també i n'iré a partir d'ara ja no quadraré mai més La Insumisió musical comença per fer descuadrar el compàs !!! Visca la revolució!!!
Tot deu tenir un símbol amagat!!!!
Visca!
ResponEliminaEns hem de guiar per la musica del cor Miquelangelet i aquesta batega sense compàs i com li dona la gana. Jo no entenc ni sé escoltar (ni vull) cap altre melodia que no tingui aquesta llibertat al anima..
(("Trobaire" = persona que troba? jeje ;))
Peton-ets
O bon migdia!
ResponEliminaNo hi ha manera de deixar-te cap comentari al blog... fa mesos que tinc problemes amb els comentaris a molts llocs... fins a ra atu te'ls podia deixar, ara ja no... quina llauna!
Volia dir-te que em fas dentetes de els cançons que no quadren... jo que sóc una completa ignorant en música, m'agradaria sentir-les i entendre ben bé què vol dir que no quadrin... :)
També volia dir-te que m'has fet descobrir dos poetes que no coneixia i que m'encanten. Miquel Àngel Riera i aquest Joan Barceló, que aquí o amb la teva veu a les Benignes em fa gaudir de les paraules intensament. Gràcies.
I finalment la partitura... que preciosa! M'ha encantat i si a sobre no té compassos i s'afegeix a les transgressions... doncs fantàstic! :)
Bon dia i una abraçada.
Carme
A veure si ara...
ResponEliminaPrimer he de demostrar que no sóc un robot, amb aquestes lletres tan antipàtiques que han posat ara...
Ara SIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!
ResponEliminaTot deu tenir un símbol, o això pensava Baudelaire.
ResponEliminaSi, Novesflors; Baudelaire, Rimbaud, ,Lautrémon i els cants de maldoror..
ResponEliminaLes fonts ... Artaud... jugar, amb aquesta baralla pot costar la vida ...Jo només soc un supervivent que intenta minimitzar aquell desastre... Constato en el meu cos i el meu esperit les sequeles de la mort...I no sé perqué m'ha tocat a mi. "Tot deu tenir un simbol amagat doncs.... car som un pou a dins d'un altre pou."
Lo Jo soc un Trobaire i un Joglar les dues coses, els trobaires acostumaven a ser Nobles i els Joglars mes aviat eren una mica bómadeas que anaven pels castells a cantar les cançobetes dels trobaires i també les seves no et penseis que eren tontos .Eren els "discos" d'ara pero en directe per aixó enamoraven a le Dames dels Castells i de vegades acababen malament . que es la segona lectura d'aquest post i que la Novesflors ha intuit molt be ... Isidore Ducase : Comte de Lautréamont. "Els Cants de Maldoror"
ResponElimina