No puc escriure; m'empeny un vent de gelaór cap al forat del sisifós, una marfuga de mil anys o mil dimonis de pedra, amb una febre sobtada per una infecció indesxifrable. Una pesta que jo tinc ... No surt als llibres de metge, no la troben per enlloc, però tinc temperatura de la que emmena a deliris . No puc escriure, tinc el mal del Mal-Aimè, soc un "Cagot" del Sud. Vaig brut i tot ple de ronya. Pels dits em corren rierols de sarna. Tinc un mal lleig... una malura innombrable. Tinc vergonya del carrer, que no em delatés un gest o una mirada furtiva. No us en antanceu a mi. Si; Us dic que tinc un mal contagiós, pose-us una careta al menys, si es que heu de venir a veure'm i millor que no vingueu .-No, no soc gaire, de bon veure.
No, puc escriure. Lo riu desborda , ja ha saltat el pont d'Avaix, la riuada es poderosa com un perill sense fre, i sense mida de cap mena. S'ha partit pel mig, del tot, la represa d'Oliana, ja s'ha ensorrat lo Rialb, i ja cau tot Camarasa ... No hi podeu fer res de res, els mots em corren a la velocitat de l'aigua i se m'escapen com peixos brillants de les mans...només alguna escata , només alguna escata... Fugiu-me ! tinc una gravíssima malaltia. Feu-me venir al Notari; Vull dictar-li testament !! I crideu també al Vicari!!que m'he tornat un fanàtic i ara vull prest!!, prest!!: el Viatic!! toqueu la campaneta que vinguin els Escolans!!, Presbiters i Canonges. La Santa Mare Església dels eunucs em protegeixi !!! Que vingon los Capellans!!!
Que visc a l'infern de la terra !! que m'atrapen los dimonis !!!
No puc escriure; Estic corcat de la sang i se'm enganxa a les venes. Se'm ha bullit lo cervell de tant forta calentura. Poseu-me en gel, tireu-me neu al damunt, ompliu de glaç la banyera .Salveu-me de la trempera!!! I aparteu les criatures, vestiu-me Ja ara mateix!! I porteu-me l'Armadura, porteu-me Llança i Llaüt, i lo cavall mes lluent. Macips, Mesells i Criats!! tots a l'hora al meu servei. Que soc l'amo del castell!! . Soc lo Trobaire mes vell!!. Soc malalt i vull nar a justes, com toca a l'hora, com un valent!!. Abans de morir-me al llit, n'he de cantar quatre fresques, que encara me'n queden restes per a morir-me Trobant ...- Per a morir com Deu mana i com me dongui la gana!!.
NO te'n vagis abans que t'haja abraçat, em faria mal el cor.
ResponEliminaDoncs jo he vist que sí, que has pogut escriure molt... malgrat que el que diguis ens deixi no massa tranquils... d'escriure, has escrit!
ResponEliminaMés val que cantis les 4 de fresques, però que no et moris... més val...
No patiu les meves Dames Les Justes de Tradors es fan amb sang de paraules ,no pas d'espases i llances i la mort no vol dir mort sinó haber perdut lo fil de la glosa que et pertoca i no trobar el rodolí que tothom faci patxoca.Aquestes batalles son de guitarres i llauts de veu i de mots aguts I per Deu!! que Guanyaré!! O pel dimoni perdré, que l'amoR de Roma ve. De ben segur que cauré algun jorn i cremat acabare com los bons homes també al desota Montsegur xisclat també cremaré!!!
ResponEliminaMiquel Àngel, llegir-te els posts i els explicacions és com viatjar o com volar... vols dir que no guanyes sempre? :) Gràcies!
ResponEliminaQue en greu patiment m'he vist
ResponEliminaper vos trobador xisclaire
Però la sang ha esquitxat l'aire i pertot sento l'aroma de les notes que rodolen i... redéu, si fan patxoca.
que per Dèu ben guanyareu o pel dimoni perdreu
I si un bon dia cremeu
per bé, trobador xisclaire,
com un rossinyol fareu
que amb son cant atura l'aire!
Carme de Montpotser
Mes albiro en vos potser
ResponEliminaalguna de dubte flaire
com si no tardessi gaire
de cremar ja el vell xisclaire?
Dama del Montpotser!
Som Lo Feliu de Montmur!!
criat per les fades de l'aire
nodrit per les dides d'Alguaire
lo millor cavaller i trobaire!!
que als seus peus inclina el caire
de tanta bellesa pura
de genolls cau lo guerrer
Que us a de brindar la ventura
de guanyar aquesta també!!
Apa, us aplaudeixo! A tots dos!
ResponElimina