LLum verda

CANÇONS DE LA VORA DEL FOC

Ara em ve de gust parlar-vos, amics meus, de la meva afició més antiga, encara més antiga que la meva de "cantautor", honorable mot vituperat per una inconfessable tírria que ens tenen els músics als qui som de la raça dels casadors de versos amb melodies. També hi han moltíssims "parlautors" que donen la tabarra tot el dia sortint pels medis sense cap mena de problema i omplin-mos lo cap de merda seca, com ara la radio dels capellans que ja fot una mania que no es pot aguantar. Aquestos mos tenen por i odi als "cantautors" si : los "parlautors" son els nostres enemics, per que no son poetes només son xerraires que fan malbé les paraules i les utilitzen per enganyar a la gent.
Fugiu dels "Parlautors" , no els escolteu , lapideu-los mentalment, escopiu-los la closca pelada i cretina, i sobretot perdoneu-los que no saben el que fan... amen. (val a dir que el mot "Parlautor" es una aportació espontània i Anònima d'un poeta que es diu Manel)

Com anava dient la meva afició més antiga eren les cançons de l'any de la pera, les que escoltava cantar al Silvestre o al Joan, els mitgers de la Torre dels Frares, a la vora d'aquell immens foc a terra que semblava un gran embut negre que m'havia d'engolir cap al cel d'un moment a l'altre.
El Joan, que havia anat al Paruguay i n'havia tornat viu, em cantava cançons estranyes, i fantàstiques, que em feien esgarrifar de gust. També em cantava la del Conde Olinos, que "madrugava" molt i entre mig en deixava anar alguna de Pandero i algunes joies que guardo en el si més profund de la meva memòria...
Mentre pelavem tomates amb la padrina per a fer conserva també cantavem, el repertori de la padrina Montserrat era curtet pero molt bo, sobre tot m'agradava aquella que deia:

Tanqueu les llums tanqueu les llums
que j'arriba lo Miqueleeeet
que sembla una botifarra
tota cagada de mosqueeeees!!

NOOOOOOOOOOOOOO!!! feia jo

Llavors seguia :

Obriu les llums obriu les llums
que j'arriba lo Miqueleeeet
qui sembla una ponselleta
collida del mes d'abriiiiil

Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii feia jo

Val a dir que la beleleta es a dir la cosina Isabel que també pelava tomates de seguida cridava Ara Jo! Ara Jo! i la cançó recomençava canviant lo nom del protagonista...
i així ens podia passar tota la tarda pelant tomates madures que feien una olor que ara per molt que peli i olori les tomates que compro, no puc tornar a sentir.
A part en temps de verema, allà a la sala del foc a terra hi posaven unes fustes encaixades que feien un quadrat amb la paret i llavors treien un gran tap de fusta que hi havia al terra. Venien els homes amb les mules totes carregades a banda i banda de raims i descarregaben al lloc preparat. Llavors era una festa per a tota la canalla que descalços i mig despullats follavem com a bojos tots amarats de dolçor i xarrupant sovint dels punys de molsa dolcíssima que trinxàvem a cops de peu i caient de cul. No m'estanyaria gens que les meves reconegudes i plenament assumides, relacions amb Baco, vinguessin d'aquestes cerimònies bacanàliques infantils i que el pa i vi amb sucre obligat per verenar, també hi tingués molt que veure.

Només volia fer mes o menys una descripció dels orígens de la meva falera per les cançons de l'any de la catapum.
També lo Sr. Sebastianet, el poeta noucentista del meu carrer, hi va contribuir molt, de fet ell escribia corrandes a preu fet i a mi se'm va enganxar al cor aquella cadencia de les estrofes ...

La meva primera cançó, de fet el meu primer exercici de musicació, fou sobre un petit poema d'en Sebastià Armenter que deia axines:

Amb el parell vine,
vine a llaurar,
que la terra ara
en saó està.

Apreta la rella,
fes un bon guaret;
qui malament llaura
la sega malmet.

Aquesta petita joia forma part del recull EL CANT SINCER que porta un lema de F. Mistral que sempre he portat al cap "Cantar vull per vosaltres, pastors i gent del camp"
Mai he sabut per què aquestes coses, sense importància per a la majoria de la gent del meu entorn, a mi em feien tan d'efecte, i m'obrien la imaginació cap a mons futurs plens de versos , cançons i aventures.

Ja més tard a partir dels cançoners de l'Amades, en Valeri Serra i Boldú, en Massot i molts d'altres entre els que cal destacar especialment a la Dolors Sistac per la seva gran aportacio a l'estudi de les Cançons de tambor, a en Jaume Arnella, bondadós amic, al Jordi Fàbregas amb qui m'uneix una tàcita i de vegades massa distant amistat, i també per la seva ingent aportació al gènere a l'Artur Blasco (la seva gran obra de recerca, restauració i fixació de materials es ja una fita essencial per als amants del gènere ).
Jo m'he limitat a ser un intèrpret de les cançons que he anat trobant d'ací i d'allà i que m'han agradat especialment, cosa que amb els pas dels anys ha anat fent un gruix de repertori de bellíssimes cançons que canto sovint amb més plaer i soltura que les meves pròpies, vet- en ací l'entrellat .

SOM LENT

MIQUEL ÀNGEL RIERA NADAL

Arranjament i Producció: Pau Gabarrella

Em deis que som molt lent i que me qued estàtic

com si el meu pensament romangués com un àncora

tirada en el no-res d'unes aigües molt fondes.

Me deis, quan així ho feis, que se'm veu molt enfora

i no sabeu si cal o no fer que retorni.

Doncs vull que sapigueu que estic fent inventari

de les aigües tranquil·les on existiu vosaltres,

i, en trobar tan reblits els prestatges de l'ànima,

m'entra un astorament molt dolç que em deixa immòbil

només que passi el dit pel fris ple de cadències

que en mi configurau: semblantment ho fa l'home

que toca d'amagat l'obra d'art que el fascina

per si hi hagués quedat retengut algun pàlpit

d'aquell autor que estima fins i tot carnalment.

Ell va lent, com jo hi vaig, per que l'amor demana

esser demoratius en perseguir un orgasme

d'aquells que justifiquen haver provat de viure.

"El Pis de la Badia"

Columna 1992 1ª Edició

Varem estar xerrant de les meves dificultats, li deia que la meva progresiva lentitud em desesperava fins a desitjar desaparèixer, que molt sovint n'era la causa dels meus estats d'estordiment. Em mirava amb una intensa preocupació i callava, atorgava assentint amb el cap. Varem baixar pel passeig de Gràcia fins a Diputació, aquella nit parava al Cristal, ens varem acomiadar una mica tristos. L'endemà partia cap a Mallorca.
Aquella mateixa setmana vaig rebre aquest poema, com si tot el silenci acumulat en la nostra conversa, qüasi meu monòleg, s'hagés transmutat en una identificació absoluta. I, alhora en un intent de donar-me pistes per convertir el sofriment en quelcom bell i positiu.
La cançó va sorgir de cop, aquell mateix dia, com si ja estés preparada per nàixer d'ençà de sempre.

LA MALLERENGA M'HA TOUCHÉE

AQUEST ES UN POEMA D'AQUELLS QUE TE MARQUEN LA VIDA I PER AIXÒ EL COPIO AMB EL PERMÍS DE LA MALLERENGA ES CLAR


XII

M’estic posant de tu fins en els colzes,
untat fins als cabells, alçat a espiga,
constel·lades les mans per cels de rampa,
esmussada la veu, la sang corcada.

Aquesta invasió d’heura enfollida
fins al racó més meu d’aquesta cambra
on no hi cabia res més que la pena;
aquest omplir-me tot, deixar els calaixos
sense lloc per guardar una confidència
o el primer llapis amb el qual pintava
el mapa del meu nom, ple de badies.

Aquest encendre el llum amb la certesa
que el seu vol no me basti per recórrer
la longitud de la teva presència.

Aquest sortir al carrer i veure que em vetlen
amb desvergonya cada un dels gestos
sabent inevitable que et descrigui
al primer descuit meu.

M’estan sortint replans a cada vena
on berena repòs la trajectòria
de la teva ascensió vegetal. Puges
fent cruixir els escalons, incontenible,
fendint cada racó com una espasa
o un poema esmolat.

Meticulosa
conquista del sistema planetari
per ús particular, per on me volen
la set i el goig.

Ah, vòmit, torrentera,
resta tenaç i canta en l’envestida
mentre me quedi un os per tirar al foc.

Quan el contagi teu em deixi blava
la carn del meu fervor, i la meva vida
feta un per-mor-de-tu, ben tuejada,
on no hi càpiga res ni sols tu hi càpigues,
i el teu voltor me mati el darrer àngel,
i jo n’estigui fart,

vine i comença.



Miquel Àngel Riera
Poemes a Nai

--~--~---------~--~----~------------~-------~--~----~
Has rebut aquest missatge perquè estàs subscrit al grup "Dels "meus" poetes" de Grups de Google.
Per a publicar missatges a aquest grup, envia'ls per correu electrònic
a: dels-meus-poetes@googlegroups.com
Per a donar-te de baixa d'aquest grup, envia un correu electrònic a dels-meus-poetes-unsubscribe@googlegroups.com
Si vols més opcions, visita aquest grup a http://groups.google.com/group/dels-meus-poetes?hl=ca
-~----------~----~----~----~------~----~------~--~---

ResponderResponder a todos

Mover...Con su permiso missa...contrasenyas i regis...CURSOSMagixPostPolio amigos

CARTES DEL TROBADOR GUIRAUD DE BORNEILH

"Vols saber de mi?"

Josep Mª Divins

Remet a Carner Ribalta "Les Fades de Montmur"
i a Gerard de Sède "El tresor Càtar"
i a Martí de Riquer "Els Trobadors"

...-Vull deixar dit, primer que res, que jo som Feliu de Montmur
qui he trobat arreu i per molts anys, sense saber ni de lluny lo secret
del trobar clus, doncs lo meu cant era leu i pla i entenedor com tal
per a tothom i tan mundà que el temps amb lo seu pas el féu caduc.
fou un matí boirós, gebrat, del pleniluni de desembre, encara en somnis
que a Montmur estant, jugaba amb fades, i em vaig topar amb un munt de pedres
que puc jurar que abans no hi eren. Al capdamunt algu hi deixà durant la nit
un pergamí al meu nom.
Endur-me'l cap al meu recer vaig correr encuriosit. Escrit en un llenguatge molt antic
i deteriorat, com si fes segles fos escrit, em va costar dies d'estudi i acaraments poder-lo dexifrar.
L'autors d'aquell galimaties era un tal Guiraud de Borneilh
Llemosí , trobador del segle XII, qui saludava al pleniluni amb versos críptics i sense més presentacions m'endegava els seguents en la llengua antiga de Tolosa:

"Que sens eschartats
Adui prez e'l dona
Si com l'ochaizona
No- sens escaissatz;
Mai be cre
Que ges chans, ancse,
No val al comensament
Tan com pois, can on l'enten"

Que traduït pot dir poc més o menys:

"Un sentit rebuscat
Té molt més valor
Si se li retreu
Ser un contrasentit engavanyat;
Crec fermament
Que mai cap cant val al començament, tant,
Com després quan es comprèn"

M'eixeco, i reso

Reso desesperadament, demano com un lladre a punt de robar, prego amb obstinació, m'humilio fins al "glop definitiu", faig una llista dels meus desoris, segueixo traduïnt els moviments de l'ànima, la que em fa ser quelcom més que un simi normatitzat. Parlo amb ell, el crido, l'espero, m'hi entrego, busco qui he faltat, perdono al meu germà, m'acaricio el cor, escombro la meva vorera, faig el que puc, penso en vosaltres, faig amb vosaltres. Llavors desperto. La religió del mon es una matança.
Reso desesperadament, demano...

Si, Si que us ho diré...

ET DIRÉ QUE T'ESTIM

Et diré que t'estim, lluitant amb la tristesa
que m'ofega a moments malgrat tot, malgrat tu.
Et diré que t'estim fent acte de presència
per sentir-me més viu, més de ple en aquest món
on adopta el meu cos la forma d'un llenguatge
amb el qual et puc dir, al vol de la carícia,
que estic trist perquè pens que la vida em curteja,
i també que t'estim. T'ho diré davant gent,
onsevulla, a tothora, en sentir-me capaç
de dir-ho amb nous matisos pel camí dels calfreds.
t'ho diré de rampell, al matí a mitjan feina,
traient el cap enmig de tants de noms que em volten
sense aconseguir més que un foc d'estellicons.
Escriuré que t'estim amb geroglífics propis
pels murs dels excusats dels cinemes de barri
vora aquells mots gravats al cim de la tristesa
que, empetitint la meva, els veig i em fan plorar.
Et diré que t'estim a les cinc de la tarda
quan els àngels condormen amb les ales plegades,
pels pollancres del parc. Pensaré que t'estim
en estar-nos besant, a cos sencer, certíssims,
dins la cambra silent, en punt, enmiquelada,
aquideçà d'un món que ignoram si existeix.
Faré senyals de fum cap allà on et trobis,
t'enviaré coloms amb mots d'escampadissa
travessant un espai d'impossibles distàncies.
T'ho diré de bell nou dins l'ascensor que ens puja
al pis de la badia, on fa fresca i fa tu,
i passaré les tardes, si torna la tristesa,
buidant calaixos plens de dirés-que-t'estim.


"El Pis de la badia"
Columna 1992 1ª edició
Miquel Àngel Riera

EL PIS DE LA BADIA

Musica i veu Miquel Àngel Tena
Arranjaments i producció musical Pau Gabarrella

"EL PIS DE LA BADIA"

He estat pujant a peu al pis de la badia

com un infant intens frisós d'anar a fira

i, en veure'm ja pel quart, he trobat que semblava

com si m'hagués quedat l'edat endarrerida

rodolant cap avall mentre jo prosseguia

grimpant el darrer tram amb l'ajut d'unes ales

que essent part del meu cos ja feia temps no usava.

He arribat al sisè lleuger com la pelussa

que escampen els ocells a trenc de primavera

i aborrallona el vent pels racons de la tarda.

Però tot just obrir, he vist per la barana

que circumda el balcó tot un rengler de xifres

simulant no ser més que un estol d'oronelles.

M'he trobat molt feixuc, gravat per la tristesa

de sentir-me ferit per la fredor d'uns signes

que se'm claven al cor talment un escarràs.

I, en guaitar pel balcó, he estat a temps de veure

per un instant molt breu però prou per delmar-me

l'espectre de la mort tombant la cantonada.

Miquel Àngel Riera "El Pis de la Badia"

Columna 1993 2ª edició

Arribaré de nit, sense ni avisar a casa
i faré un escorriall per les hombres del viure.
Tu ja te n'aniràs a jeure a la llitera
deixant-me absurd com mai m'hagués pogut sentir.
Me menjaré l'alcohol que mata la cadència
de l'amor que tenia i que no vindrà mai.
I adormiré potser per l'àmbit de les hores
l'intent d'aconseguir la minsa pau interna.
Més tard me n'aniré, fugiré com un vent,
amb una breu tronada de porta i d'ascensor.
Tronat! Me sents tronant...Plorant em tronen plors
al fons de la mirada, de vidres d'accidents,
de sangs als hospitals, de violències nul·les.
I em refrego amb un mon que mai m'ha d'excedir,
que quan pels regs del cos m'hi corren les urgències:
no em tocarà ni un pèl per l'amor que em pertoca,
sinó que em moriré com qualsevol cosota...

La casa prop de la via 1993 El turó Manacor

UN CAS DE SINDROME POSTPOLIO DETALLAT

Pacient de 55 anys. Afectat de Pòliomielitis infantil als 18 mesos

Varies operacions de correcció de atrofia muscular i dismetria, durant l'adolescència.

Història de la simptomatologia SPP:

A partir dels 15-16 anys i després d'una operació múltiple a la cama dreta que va comportar una llarga estada al llit i un d'estres important quan al nivell de dolor i molèsties pots-operatóries.

Comença a presentar problemes diversos com:

marejos, taquicàrdies, problemes digestius i esofàgics, dificultats en l'atenció i la memòria.

Intolerància al fred,somnolència, insomni de conciliació, i estats d'esgotament físic i mental que son esporàdics i de causa difícilment identificable.

Un reputat metge generalista de Barcelona, el tracta amb Diazepam , Polisilan gel , i antiacids,

i atribueix el problema a una estat d'ansietat provocat pel fet d'estar internat en un col·legi.

A pesar del tractament els problemes segueixen. Els estats de fatiga i obnubilació es van repetint i s'associen a una ansietat continua derivada del malestar físic i la inseguretat a l'hora d'afrontar els estudis. El mateix metge el tracta amb Surmontil , un antidepresiu de primera generació.

Es fa una exploració pisicològica i se li fan repetir una serie de probes (el psicòleg que fa l'exploració fa un comentari *(no me lo puedo creer!). A l'informe s'aconsella als pares que facin fer un electroencefalograma per si hi hagés alguna causa orgànica dels resultats de l'exploració sense aclarir massa que es el que han trobat. També es fa una visita psiquiàtrica que només informa de que el xicot esta acomplexat per la seva coixera...

Els pares aconsellats per un metge de família decideixen no fer res.

El rendiment escolar es precari a pesar del esforç , s'adona que no reté les coses i que li falla la memòria.

Paralelament desenvolupa una gran facilitat pel llenguatge i l'escriptura , la poesia i la música (per ser precisos una facilitat per la part melòdica de la música i un cert conflicte amb la part rítmica)

Els estats de fatiga es van repetint i quan arriba a la Universitat es tractat amb antidepressius. Es queixa de fatiga i dolor muscular, indigestió, formigueig i altres símptomes poc específics.

Els metges acaben establint que tot es producte d'un estat depressiu hipocondríac.

Segueix per temporades la medicació amb antidepressius i ansiolítics també amb antiàcids.

A tercer curs abandona la carrera per que li es impossible concentrar-se.

Es dedica a la música per que troba que es un ofici que no li demana un esforç continuat tal com una feina convencional.

L'any 1987 pateix un greu accident automobilístic amb diverses fractures .La fatiga i el dolor augmenten significativament després de l'estança hospitalària així com les dificultats de concentració. Apareixen al·lèrgies, problemes respiratoris i en la deglució, així com dolor articular, muscular i neuropàtic.

Segueix essent diagnosticat de depressiu crònic fins que un psiquiatra l'envia a un neuròleg que inicia una bateria de proves que dura més o menys un any i mig. Al Cap d'aquest temps es diagnosticat de Síndrome Post-polio. I per consell del metge, degut al seu estat de gran fatiga i dolor, agafa la baixa laboral.

Després de uns 8 mesos de descans i en comprovar-se que el seu estat no millora, deixa definitivament el mon laboral.

Han calgut uns 40 anys per establir un diagnòstic correcte. No cal dir que aquesta es una historia comuna en la majoria d'afectats per la sindrome post-polio.

Actualment el pacient no està en absolut deprimit, l'any 2007 se li fa un test psicològic exaustiu per part de l'equip de la unitat de Fatiga Crònica USFC, i es detecta clarament un desequilibri entre la activitat lobular cerebral i pre-frontal. que confirma el diagnòstic , també s'estableix un coeficient intel·lectual de *142!. Amb una estratègia correcta de activitat- descans pot portar una vida satisfactòria dins els límits de la malaltia, segueix dedicant-se en la mida que pot. A la música i a la literatura malgrat els problemes de memòria immediata , memòria del treball, i atenció.

POEMA

Vaciada de todo contenido egoista,
como una prenda bien limpia i colgada al sol,
me entrego.
Espero que hagas conmigo, de mi, lo que anhelo.
Poco a poco, no oso hacerlo mas deprisa,
te dejo dibujar un proyecto de amor.
Sentí como plasmabas mis formas interiores
y justo en el momento en el que esculpias mi corazón:
vi, quizás lo vimos los dos, caer un rayo
aparentemente circunflexo, como un arcoiris,
con el principio y su fin incontrolables.
Esa luz, a mis ojos una plàstica concordia de los sentidos,
barnizó la obra y la musicó,
con latidos de ritmos asombrosos
dejandola, por el momento,
inacabada.


A. Scano Lai 30.7.95

XIII

Seguiré l'aigua del braçal fins al barranc
i d'allí al riu i fins al mar, que soc raier.
I el camí cap a la via.
I la carretera de l'estació.
A cada tren que passi el saludaré calent d'enveja.
Al ventre colomins berenaré pa amb vi
sota el balcó de la torre.
I al capaltard, ja des de dalt
penjant les cames pels barrots
i els ulls oberts com dos duros de plata,
saludaré la lluna plena d'entusiasme.
Ja ben de nit m'estiraré, furtiu, a l'era
com un crist nen,
provant d'omplir-me d'univers
o be que em xucli ell, que tant me fa, sí, tant me fa.

La casa prop de la via , el Turó, Manacor 1993

Així preparat, l'invitat s'acostarà silenciosament al santuari i, si és samurai, deixarà el seu sabre al prestatge que hi ha sota les bigues, car la cambra de te és, sobretot, la casa de la pau. En acabar, s'inclinarà i entrarà en la cambra per una porteta que no fa més de tres peus d'alçada. Aquesta obligació que incumbia a tots els invitats - qualsevol que fos llur classe- tenia per objecte d'inculcar-los la humilitat.

Okakura Kakuzo El Llibre del Te

El Nadh, medicina ficció, o triomf de les hipótesis ortomoleculars.... Linus Pauling tenia raó

EL NADH (5-nicotinamida adenina dinucleótido)
Se trata de una sustancia natural presente en todos los organismos vivos a la que también se conoce como coenzima I. Ha llegado a atribuirse su presencia en más de un millar de funciones bioquímicas además de estar considerada el antioxidante más eficaz conocido.
Una de sus principales funciones es la producción de energía en la célula. Y es que cuanto más NADH libre haya en la célula mayor energía puede producir ésta. Conviene saber, sin embargo, que aunque existe NADH en todos los alimentos éste se destruye al cocerlos o freírlos. Es más, incluso al ingerir alimentos crudos su nivel de absorción es bajo debido a que el ácido estomacal lo degrada. De ahí que la manera de asegurarse de que la incorporamos a nuestro organismo sea tomarla en forma de pellest (microglóbulos gastrorresistentes).
Sus principales funciones son:
-Aumentar la producción de energía celular (cada molécula de NADH produce 3 moléculas de ATP).
-Intervenir en la regulación celular y reparación del ADN.
-Potenciar el sistema inmunitario (aumenta de forma especialmente notable la Interleukina-6).
-Es un potentísimo antioxidante. Actúa regenerando los antioxidantes naturales de nuestro organismo.
-Estimula la biosíntesis de la dopamina, la adrenalina y la noradrenalina. Tiene un efecto positivo sobre las funciones fisiológicas como la fuerza, el movimiento, la coordinación, el estado de alerta, las funciones cognitivas, el estado anímico, el deseo sexual y la secreción de la hormona de crecimiento.
Debido a las citadas acciones sus aplicaciones son múltiples y beneficiosas como:
-La mejora atlética (al aumentar el transporte de oxígeno a los tejidos, disminuir el tiempo de reacción y mejorar la agudeza mental y la capacidad de alerta). El NADH aumenta la energía atravesando la membrana celular y alcanzando el citoplasma de la célula dando como resultado un aumento de energía en forma de ATP.
-El jet-lag. Al incrementar la producción de ATP en la célula y estimular la biosíntesis de dopamina permite combatir las alteraciones funcionales del cerebro y la somnolencia provocada por el jet-lag.
-Privación del sueño. La privación del sueño es un problema que afecta a la mayoría de la gente en edad adulta, especialmente a individuos sanos que atraviesan franjas horarias, que trabajan en horario nocturnos, padres con hijos pequeños, pacientes con alteraciones del sueño, desórdenes psiquiátricos, situaciones clínicas que cursan con dolor crónico, etc. Se trata de una situación que suele provocar un descenso de las funciones cognitivas así como otros trastornos de conducta. Personas tratadas con NADH obtuvieron muy buenos resultados en pruebas o exámenes cognitivos, en la mejora del estado de ánimo y en disminuir la somnolencia.
-Potencia la memoria (está constatado que el aumento de dopamina, adrenalina y noradrenalina incrementan las funciones cognitivas).

-Posee un efecto antienvejecimiento. Debido a su potente acción antioxidante y a su intervención para reparar el ADN, una mayor cantidad de NADH protege frente a enfermedades degenerativas como la arteriosclerosis, el cáncer, la diabetes y las enfermedades autoinmunes, entre otras.

-Las aplicaciones clínicas del NADH son también muy prometedoras en:
* El Síndrome de fatiga crónica (SFC).
* La depresión.
* El Parkinson.
* El Alzheimer.
-Protege contra los efectos dañinos del alcohol (el NADH interviene en la enzima alcohol deshidrogenasa, presente en la metabolización del alcohol).
-Protege contra la toxicidad del Azatimidina (AZT), fármaco que se usa en enfermos de Sida. El NADH ayuda a minimizar los efectos negativos provocados por el AZT como son la debilitación de las células musculares, la alteración funcional de l


aJosé Ramón Llorente D.S.s mitocondrias y la reducción de la producción y actividad de la NADH citocromo C reductasa.

25 anys

Ara acabo de fer comptes. Enguany fa 25 anys que es va editar el disc si no m'equivoco 83+10=93+10=2003+5=2008 = 25 es una bona data per a reeditar un disc !.
aquest mati m'ha semblat veure a Sant Pere però com que encara piulo serà que encara em queda coses per a fer entre altres passarvos els mp3 als privelegiats entre els quals s'hi comta el Quelet, Per cert Quelet saps com em dein a mi a casa meva quan era un xiquet? Donquis Quelet!! així que des d'ara serem de la tribu dels eo eo xim bum bum!!! ja comencem a ser colla he?

DOS I CANÇONS

Avui a Radio Premià de Mar a les 6 de la tarda parlarem de les "Cançons de la nit Benigna " i la seva reedició , es per si voleu sintonitzar , no tinc ni idea de en quina frequéncia emiteixen .
Val a dir que ... val mes no dir res.
Lo pirata pata palo ataca de nou ... Je Je

Esperarem

Em penso que l'autor del blog torna a estar mandrós, molt mandrós.
En fi, hi posaré una miqueta de música per amenitzar l'espera.
Algun dia hauré de parlar dels efectes de la veu, de segons quines veus, com la del Miquel Gil, que si l'escolto amb auriculars i la deixo entrar fins a l'estómac, m'hi fa un bon nus...

CANÇONS DE LA NIT BENIGNA

DANSA FINAL

Vull resumir què és ser feliç:

menjar, dormir, assaborir el paisatge

i jeure amb dona d’or en llit ben llis,

passar pel món sense pagar peatge.

Jo ja en tinc prou: m’ho dic quan parlo amb mi,

davant l’espill de plata renegrida,

el ventre ple, als dits el vi més fi,

imaginant mullers de molta mida.

(Però no és cert. Llegiu, si no, aquest vers.

L’he fet potser perquè el necessitava,

com l’aigua al mar, com l’òliba la nit.

Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,

foragitar del rostre moc i bava,

no reflectir en paper el propi neguit.)

Lletra: Joan Barceló

Música: Miquel Àngel Tena

DORM

DORMO COM SI VETLLÉS UN MALALT INCURABLE

J. Barceló

Tenies foc als anys