divendres, 9 de maig del 2008

CANÇONS DE LA NIT BENIGNA




DANSA FINAL


Vull resumir què és ser feliç:


menjar, dormir, assaborir el paisatge

i jeure amb dona d’or en llit ben llis,


passar pel món sense pagar peatge.


Jo ja en tinc prou: m’ho dic quan parlo amb mi,

davant l’espill de plata renegrida,

el ventre ple, als dits el vi més fi,

imaginant mullers de molta mida.


(Però no és cert. Llegiu, si no, aquest vers.

L’he fet potser perquè el necessitava,

com l’aigua al mar, com l’òliba la nit.


Per ser feliç cal, doncs, ser ben pervers,

foragitar del rostre moc i bava,

no reflectir en paper el propi neguit.)


Lletra: Joan Barceló

Música: Miquel Àngel Tena







DORM
DORMO COM SI VETLLÉS UN MALALT INCURABLE
J. Barceló
Tenies foc als anys
i ara dorms i no et queixes
la mort ja t’ha posat
les mans de seda als ulls
ta esquena jeu tranquil·la
en el seu llit
i ja no et cal cap més viatge.
Dorm… dorm.
Que el trist ocell
que et vola als ulls
t’ha dit au fes l’antiga dansa de la m
que tu ja hi véns
que vols cremar deu mil instants
per conjurar dissorts que esperes
Dorm… dorm.
Demana el sol, te’l rendiré
per un sol mot seré captiu
si et plau també podrem bullir
damunt d’un llibre encès
que parli d’antics jocs d’atzar
i després riure com folls
Dorm… dorm.

Lletra i música: Miquel Àngel Tena
Miquel Àngel Tena-Rúbies at

9 comentaris:

  1. Miquel Àngel 9 de maig del 2008, a les 12:23

    Parlant de la felicitat... Carme;estás d'allò mes esplèndida d'àvia.Felicitats!!

    ResponElimina
  2. Anònim9 de maig del 2008, a les 21:11

    Ostres! arribo aquí i trobo un missatge per a mi! sorprenent! O no, ja saps que passo a llegir-te.

    Ja veus que el tema de la felicitat m'interessa, tal com el planteja la cançó, no em sembla pas desencaminat. però al final, jo crec que reflectir el prop neguit escrivint està bé, és una bona manera de treure-te'l d e sobre.

    Gràcies pels teus comentaris.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas21 de maig del 2008, a les 0:35

    He deixat el comentari al post equivocat, era aquest el que està canviat i aquesta cançó la que escolto per segon cop. M'arriscaré a deixar que la veu entri ben endins, Rut.

    ResponElimina
  4. Mallerenga21 de maig del 2008, a les 9:32

    Sí, sí, ja vaig veure que era d'aquesta cançó (o veu), que parlaves, i és precisament aquesta la que té més perill! Vigila! Hehehe...

    ResponElimina
  5. Anònim21 de maig del 2008, a les 13:57

    Bé, bé gràcies per avisar. He, he he, sempre puc fer un estudi sobre els efectes psicològics d'una veu. Em sembla que seria original si vols col·laborar-hi...

    ResponElimina
  6. Mallerenga21 de maig del 2008, a les 14:07

    No seria mala idea, hi ha efectes psíquics i físics. Cap problema per col·laborar si decideixes fer-lo, però no sóc gens objectiva...

    ResponElimina
  7. Quelet22 de maig del 2008, a les 15:29

    Va de debò, això de la reedició del disc???
    Me faria molta, molta il·lusió, perquè jo el tenia, el disc, en vinil, i se'm va fer malbé; i el tenia gravat en una cinta, però ja no xuta...
    Espero que sigui aviat!

    ResponElimina
  8. Carme Rosanas22 de maig del 2008, a les 23:16

    Doncs...farem un estudi subjectiu, Rut. Si avisem... ningú es pot queixar. Oi?

    ResponElimina
  9. Mallerenga23 de maig del 2008, a les 0:19

    I si algú es queixa... Que s'hi posi fulles! Hahaha! Quan vulgos comencem.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)