Pacient de 55 anys. Afectat de Pòliomielitis infantil als 18 mesos
Varies operacions de correcció de atrofia muscular i dismetria, durant l'adolescència.
Història de la simptomatologia SPP:
A partir dels 15-16 anys i després d'una operació múltiple a la cama dreta que va comportar una llarga estada al llit i un d'estres important quan al nivell de dolor i molèsties pots-operatóries.
Comença a presentar problemes diversos com:
marejos, taquicàrdies, problemes digestius i esofàgics, dificultats en l'atenció i la memòria.
Intolerància al fred,somnolència, insomni de conciliació, i estats d'esgotament físic i mental que son esporàdics i de causa difícilment identificable.
Un reputat metge generalista de Barcelona, el tracta amb Diazepam , Polisilan gel , i antiacids,
i atribueix el problema a una estat d'ansietat provocat pel fet d'estar internat en un col·legi.
A pesar del tractament els problemes segueixen. Els estats de fatiga i obnubilació es van repetint i s'associen a una ansietat continua derivada del malestar físic i la inseguretat a l'hora d'afrontar els estudis. El mateix metge el tracta amb Surmontil , un antidepresiu de primera generació.
Es fa una exploració pisicològica i se li fan repetir una serie de probes (el psicòleg que fa l'exploració fa un comentari *(no me lo puedo creer!). A l'informe s'aconsella als pares que facin fer un electroencefalograma per si hi hagés alguna causa orgànica dels resultats de l'exploració sense aclarir massa que es el que han trobat. També es fa una visita psiquiàtrica que només informa de que el xicot esta acomplexat per la seva coixera...
Els pares aconsellats per un metge de família decideixen no fer res.
El rendiment escolar es precari a pesar del esforç , s'adona que no reté les coses i que li falla la memòria.
Paralelament desenvolupa una gran facilitat pel llenguatge i l'escriptura , la poesia i la música (per ser precisos una facilitat per la part melòdica de la música i un cert conflicte amb la part rítmica)
Els estats de fatiga es van repetint i quan arriba a la Universitat es tractat amb antidepressius. Es queixa de fatiga i dolor muscular, indigestió, formigueig i altres símptomes poc específics.
Els metges acaben establint que tot es producte d'un estat depressiu hipocondríac.
Segueix per temporades la medicació amb antidepressius i ansiolítics també amb antiàcids.
A tercer curs abandona la carrera per que li es impossible concentrar-se.
Es dedica a la música per que troba que es un ofici que no li demana un esforç continuat tal com una feina convencional.
L'any 1987 pateix un greu accident automobilístic amb diverses fractures .La fatiga i el dolor augmenten significativament després de l'estança hospitalària així com les dificultats de concentració. Apareixen al·lèrgies, problemes respiratoris i en la deglució, així com dolor articular, muscular i neuropàtic.
Segueix essent diagnosticat de depressiu crònic fins que un psiquiatra l'envia a un neuròleg que inicia una bateria de proves que dura més o menys un any i mig. Al Cap d'aquest temps es diagnosticat de Síndrome Post-polio. I per consell del metge, degut al seu estat de gran fatiga i dolor, agafa la baixa laboral.
Després de uns 8 mesos de descans i en comprovar-se que el seu estat no millora, deixa definitivament el mon laboral.
Han calgut uns 40 anys per establir un diagnòstic correcte. No cal dir que aquesta es una historia comuna en la majoria d'afectats per la sindrome post-polio.
Actualment el pacient no està en absolut deprimit, l'any 2007 se li fa un test psicològic exaustiu per part de l'equip de la unitat de Fatiga Crònica USFC, i es detecta clarament un desequilibri entre la activitat lobular cerebral i pre-frontal. que confirma el diagnòstic , també s'estableix un coeficient intel·lectual de *142!. Amb una estratègia correcta de activitat- descans pot portar una vida satisfactòria dins els límits de la malaltia, segueix dedicant-se en la mida que pot. A la música i a la literatura malgrat els problemes de memòria immediata , memòria del treball, i atenció.
M'has impactat. Abans de queixar-me de res pensaré en aquest post.
ResponEliminaLa música (jo només l'escolte) i la literatura també m'han ajudat a mi sempre, en els moments més baixos d'ànim. (I ara també m'ajuda entrar al blog de Carme, ja veus).
Gràcies per aquest testimoni.
Sí, realment impacta aquest post. Impacta, i jo diré al revés que Noves Flors... si sempre he cregut que havia tingut sort a la vida (als 13 anys) m'ho vaig planteja r per primer cop. M'he sentit sempre afortunada no per res especial, sinó per no haver hagut de patir cap inconvenient greu, ara ho confirmo de nou.
ResponEliminaMiquel Àngel, també podem aprofitar la ocasió per sentir-nos acomplexats al teu costat.
142! Déu meu! si no t'arribem ni a la sola de la sabata....D'això se'n pot dir un centil 98- 99... o sigui: de cada 100 persones només 1 o dues poden ser més intel·ligents que tu.
Seràs el bruixot de la tribu i el cap... tot a la vegada.
Una abraçada.
Novesflors , això nomes es una història clinica subjectiva , un metge comú no en faria ni cas i seguiria pensant que parla un hipocondrìac. Probablement això no mutarà fins que la ciencia no s'imposi al interesos creats. Gràcies per les teves gràcies, no es mereixen, Senyora dels lliris blaus...
ResponEliminaCarme:tu de complexes cap ni un!! això del CI 142 s'ha de matisar per que hi ha una caiguda significativa en certes arees que de fet comporta un rendiment desigual ,irregular, això en lloc de ser una ventatge es un inconvenient per que em provoca molts problemes a l'hora de realitzar
ResponEliminaprocesoss sencills. com per exemple calcular els dies que falten per l'aniversari de la meva dona ...i a l'hora de la veritat quedo com un idiota.
A més la gestió de tot plegat a nivell emocional, que es el que compta no ha estat pas al nivell que es podria esperar, diguem que d'inteligència emocional també en vaig coix. en una epoca bastant fatidica em va donar per autodestruïr-me i això tampoc es massa inteligent , o sigui que una cosa son el números i l'altra la gestió que hom en faci.
T'agraeixo el nomenament però em sembla que he de declinar l'oferta ,no soc partidari d'ocupar càrrecs politics...Je Je. de totes maneres podem ballar l'oeo eo xim bum bum quan vulgueu , em posare la disfressa de chaman i farem ploure .
Amen