Reso desesperadament, demano com un lladre a punt de robar, prego amb obstinació, m'humilio fins al "glop definitiu", faig una llista dels meus desoris, segueixo traduïnt els moviments de l'ànima, la que em fa ser quelcom més que un simi normatitzat. Parlo amb ell, el crido, l'espero, m'hi entrego, busco qui he faltat, perdono al meu germà, m'acaricio el cor, escombro la meva vorera, faig el que puc, penso en vosaltres, faig amb vosaltres. Llavors desperto. La religió del mon es una matança.
Reso desesperadament, demano...
Altres maneres de buidar calaixos...
ResponEliminaT'estim
ResponEliminaT'estim
T'estim
T'estim
T'estim però m'en fot.
JA ET POTS MORIR QUAN VULGOS !!!!!!
ResponEliminaÉs el que passa quan es buiden calaixos.
ResponElimina"El glop definitiu que em redimeixi, el glop unificant que"...
... que visc a l'espera dels glops"
A MI DE GLOPS NO M'EN PARLIS GAIRE QUE JA M'ELS HE FOTUT TOTS HE?
ResponElimina"Güenu", tot depèn de com s'interpreti el glop.
ResponElimina(Glups! Lo Quelet m'acaba de deixar les claus de ca seva!)
Quin dia tens, Miquel Àngel! Potser no hauria de dir res... oi? però no me'n sé estar.
ResponEliminaResem desesperadament... potser serveix per calmar una mica la ment atabalada, però per poca cosa més I Demanar... encara serveix de menys. Jo crec que cada vegada demano menys. Potser em torno passota no ho sé, però em sento millor sense demanar gens. No me'n facis cas. Coses meves.
Abraçadeta repartida, macos
La clau de l'enigma es Nai, Carme La Mallerenga i jo parlem en clau busca a Nai i ho entendras tot
ResponEliminaNo, no, és igual. No t'amoinis! Si parleu en clau es cosa vostra! No, si ja deia jo que no hagués hagut de dir res!
ResponEliminaAbraçadeta repartida, si, però, oi que puc?
Carme Carme, llegeix Poemes a Nai de Miquel Àngel Riera porfa!!i encara més enllà del significat dels poemes .
ResponEliminaPoesia es allò que queda entre les paraules , que les paraules sumin un significat que va més enllà d'elles mateixes... No et confonguis, amb la Mallerenga no estem parlant d'allò que sembla que parlem , trobem en clus com els catars res sembla lo que es
Amor es igual a romA , m'entens carme?
No t'amoïnis, Carme, pots dir el que vulguis, només faltaria!
ResponEliminaEl que passa és que estem una mica (o molt) tocats de Nai, o més aviat tocats de MAR, i de vegades se'ns en va una mica la perola...
I no et deixis perdre els Poemes a Nai!
Apa mallerenga que això es mereix el Lira Lirà per que no m'envies el text i la pengem?
ResponEliminaEstimats tocats de Nai...
ResponEliminaNO ME'LS DEIXARÉ PERDRE, ELS POEMES, "SUJURU"
Això si que puc assegurar-ho.
Si entendré tot el que hi ha més enllà de les paraules... això no ho sé. A vegades entenc molt, a vegades entenc poc, a vegades entenc massa.
Dius "Que les paraules sumin un significat que va més enllà d'elles mateixes." I que més voldria jo que sortir-me'n amb això! Fa temps i temps que hi estic ficada. Ho intento quan llegeixo. Ho intento quan escric. La poesia no ha estat mai una cosa molt fàcil, ni molt senzilla, ni molt natural en el meu camí de lectora. M'ha atret sempre, això sí, amb força i també amb un punt de barrera i de dificultat que he sentit sovint com un repte.
AU VA! ME'N VAIG A L'ALTRE POST A ESCOLTAR DESESPERADAMENT EL LIRÀ LIRÀ.