AQUEST ES UN POEMA D'AQUELLS QUE TE MARQUEN LA VIDA I PER AIXÒ EL COPIO AMB EL PERMÍS DE LA MALLERENGA ES CLAR
XII
M’estic posant de tu fins en els colzes,
untat fins als cabells, alçat a espiga,
constel·lades les mans per cels de rampa,
esmussada la veu, la sang corcada.
Aquesta invasió d’heura enfollida
fins al racó més meu d’aquesta cambra
on no hi cabia res més que la pena;
aquest omplir-me tot, deixar els calaixos
sense lloc per guardar una confidència
o el primer llapis amb el qual pintava
el mapa del meu nom, ple de badies.
Aquest encendre el llum amb la certesa
que el seu vol no me basti per recórrer
la longitud de la teva presència.
Aquest sortir al carrer i veure que em vetlen
amb desvergonya cada un dels gestos
sabent inevitable que et descrigui
al primer descuit meu.
M’estan sortint replans a cada vena
on berena repòs la trajectòria
de la teva ascensió vegetal. Puges
fent cruixir els escalons, incontenible,
fendint cada racó com una espasa
o un poema esmolat.
Meticulosa
conquista del sistema planetari
per ús particular, per on me volen
la set i el goig.
Ah, vòmit, torrentera,
resta tenaç i canta en l’envestida
mentre me quedi un os per tirar al foc.
Quan el contagi teu em deixi blava
la carn del meu fervor, i la meva vida
feta un per-mor-de-tu, ben tuejada,
on no hi càpiga res ni sols tu hi càpigues,
i el teu voltor me mati el darrer àngel,
i jo n’estigui fart,
vine i comença.
Miquel Àngel Riera
Poemes a Nai
--~--~---------~--~----~------------~-------~--~----~
Has rebut aquest missatge perquè estàs subscrit al grup "Dels "meus" poetes" de Grups de Google.
Per a publicar missatges a aquest grup, envia'ls per correu electrònic
a: dels-meus-poetes@googlegroups.com
Per a donar-te de baixa d'aquest grup, envia un correu electrònic a dels-meus-poetes-unsubscribe@googlegroups.com
Si vols més opcions, visita aquest grup a http://groups.google.com/group/dels-meus-poetes?hl=ca
-~----------~----~----~----~------~----~------~--~---
Touchée, de touchés va la cosa.
ResponEliminaVine i comença.
Entraré, si em deixau, a dins a ca vostra,/ com Jan Steen ho feia, /i us mullaré, com ell, dins l'escudella/ el dit i la paraula,tot tasta-vos...
ResponEliminaEl seu telèfon és el quatre-cents.
ResponEliminaEl muscul tens, el bot imminentissim,...
ResponEliminaI ja res més. I tot.
ResponEliminaI la vida
ResponEliminacomença a fer renou d'amplària
perquè l'home
tenia la soledat tendra
i duia l'amistat desocupada.
Tots els altres,
ResponEliminauna forma noble
de ser
panorama.
Tots els altres,
ResponEliminala forma més noble
ser panorana i ser
okupes de l'amistat desocupada.
Ahir havia deixat un comentari, (que veig no no va quedar) que deia que ja que va de touchés, estic touchée del poema i touché dels comentaris. Continuo...
"Güenu", Carme, podríem dir que és un poema dels més "punyeteros"...
ResponEliminaBenaventurat aquell
que sempre ensopega amb la mateixa pedra