ET DIRÉ QUE T'ESTIM
Et diré que t'estim, lluitant amb la tristesa
que m'ofega a moments malgrat tot, malgrat tu.
Et diré que t'estim fent acte de presència
per sentir-me més viu, més de ple en aquest món
on adopta el meu cos la forma d'un llenguatge
amb el qual et puc dir, al vol de la carícia,
que estic trist perquè pens que la vida em curteja,
i també que t'estim. T'ho diré davant gent,
onsevulla, a tothora, en sentir-me capaç
de dir-ho amb nous matisos pel camí dels calfreds.
t'ho diré de rampell, al matí a mitjan feina,
traient el cap enmig de tants de noms que em volten
sense aconseguir més que un foc d'estellicons.
Escriuré que t'estim amb geroglífics propis
pels murs dels excusats dels cinemes de barri
vora aquells mots gravats al cim de la tristesa
que, empetitint la meva, els veig i em fan plorar.
Et diré que t'estim a les cinc de la tarda
quan els àngels condormen amb les ales plegades,
pels pollancres del parc. Pensaré que t'estim
en estar-nos besant, a cos sencer, certíssims,
dins la cambra silent, en punt, enmiquelada,
aquideçà d'un món que ignoram si existeix.
Faré senyals de fum cap allà on et trobis,
t'enviaré coloms amb mots d'escampadissa
travessant un espai d'impossibles distàncies.
T'ho diré de bell nou dins l'ascensor que ens puja
al pis de la badia, on fa fresca i fa tu,
i passaré les tardes, si torna la tristesa,
buidant calaixos plens de dirés-que-t'estim.
"El Pis de la badia"
Columna 1992 1ª edició
Miquel Àngel Riera
Sembla que és dia de buidar calaixos...
ResponEliminaLacònica TU avui He?
ResponEliminaA la tarda amb una calor de 37º varem estar assajant amb el meu fill aquesta cançó que segurament tu no has sentit mai. Lo Pauet , te un talent considerable amb la guitarra i ja toca bastant així que ens vam muntar una jam en plan Nirvana que promet molt... Je Je
Lacònica? Potser sí. M'he tret de sobre ja un llibre, me'n queden dos, però avui dedico el dia a fer neteja d'andròmines, que implica, inevitablement, una bona neteja de records i tonteries, que ja convé buidar de tant en tant el coco...
ResponEliminaI no, aquesta no l'he sentida mai, com tantes altres. A veure si el Pauet et fa espavilar una mica i les deixes sentir ja!
La feinada que em demanes es impossible per ara. Si vulgués grabar tot el que tinc moriria en l'intent... posse-t'hi amb paciència, i no et queixis que saps més que ningú.
ResponEliminaSi no em queixés no podria dir-me Rondinaire de cognom!
ResponEliminaQuina preciositat de poema!!!
ResponEliminaNo sé com he tardat tant a conéixer Miquel Àngel Riera.
Cada vegada m'agrada més.
Si que és bonic el poema. I crec que d'una manera o altra ens hi podem identificar tots.
ResponEliminaPerò jo lo els acabo d e buidar mai els calaixos mentals (els físics si) sempre m'agrada guardare records per si els necessito algun dia.
Els calaixos mentals no s'han de buidar mai del tot, però de tant en tant s'ha de fer neteja, i per fer neteja s'han de remenar, i quan es remenen... uf!
ResponEliminaHey novesflors , a veure si també quedaras tocada de Nai i llavors ja serem mes a parlar en clus... Je Je
ResponEliminaMenja't el llibre de les Benaventurances i no tornaràs a ser la mateixa ...Paraula d'eo eo xim bum bum