dimarts, 10 d’abril del 2012

Lirà, Lirà!! si tu saps somniar!!

 ES: un dibuix de Jordi Bulbena

Sueño lúcido

Un sueño lúcido es un sueño que se caracteriza porque el soñador es consciente de estar soñando. Este tipo de sueño se puede dar de forma espontánea o bien ser inducido por determinadas prácticas y ejercicios.
La utilización del adjetivo "lúcido" como sinónimo de "consciente" fue introducido en 1867 por el escritor, sinólogo y especialista en sueños francés Léon d'Hervey de Saint-Denys, en su obra Los sueños y cómo controlarlos (en francés Rêves et les moyens de les diriger). La mayoría de los sueños lúcidos suceden en la etapa de sueño paradójico y mediante un proceso fortuito o desencadenado mediante el aprendizaje. La consciencia de soñar le da al soñador la posibilidad de controlar deliberadamente, no sólo sus acciones, sino también el contenido y desarrollo de los sueños. La capacidad de reconocer y controlar los estados oníricos se menciona en textos budistas del siglo VII. En Occidente se ha estudiado el fenómeno en condiciones de laboratorio desde finales de los años 1970.
En 1968 la autora británica Celia Green dio la siguiente definición: "un sueño lúcido es un sueño en el cual el sujeto es consciente de soñar. Aunque es ampliamente aceptada, existe disenso sobre su completud, el psicólogo de la Gestalt Paul Tholey distinguía el sueño normal del lúcido con base en los siguientes siete criterios: el soñador sabe que sueña; dispone de su libre albedrío; cuenta con sus capacidades normales de raciocinio; la percepción de sus cinco sentidos es comparable a la de la vigilia; cuenta con los recuerdos de los que dispone cuando está despierto; al despertar recuerda con claridad su sueño; y es capaz de interpretar el sueño dentro del sueño mismo. Para Tholey es esencial satisfacer los cuatro primeros requisitos. Otros autores insisten sobre la sensación de estar presentes en el aquí y el ahora del sueño así como en la capacidad de poderlos controlar. Se señala con frecuencia que la experiencia de la lucidez en el sueño debe aprehenderse como un continuo y que el grado de lucidez varía desde la toma de conciencia mínima definida por Green hasta el ideal descrito por Tholey.

Definición de los fenómenos asociados al sueño lúcido

Considerar la lucidez onírica como un continuo condujo a los investigadores a asociar a ese estado distintas situaciones oníricas cercanas al sueño lúcido bien por su semejanza, bien por su aparición en el tiempo.
  • Sueños prelúcidos. Celia Green introdujo el término sueños prelúcidos para describir ciertos sueños en los cuales el sujeto emita una duda sobre la realidad de su entorno sin advertir plenamente que está soñando.
  • Sueños de falso despertar. En los sueños de falso despertar, el soñador cree haberse despertado a la vigilia, siendo que sólo ha cambiado de sueño. Aunque no se trata propiamente de sueños lúcidos, sí se los sitúa en las proximidades de la lucidez onírica.
  • Parálisis del sueño. La parálisis del sueño consiste a la vez en la atonía muscular característica del sueño paradójico y del parasomnia que se produce cuando se está comenzando o terminando el sueño. En el trastorno del sueño, el sujeto se siente paralizado, incapaz de moverse o de hablar. También se pueden presentar alucinaciones visuales, auditivas o táctiles. Algunos métodos de inducción del sueño lúcido se dirigen a alcanzar ese estado con el fin de entrar conscientemente en el sueño.
  • Experiencias extracorporales. Algunos sueños lúcidos se caracterizan por la impresión del soñante de salir de su propio cuerpo y observar el entorno desde una posición diferente de la que ocupa su cuerpo.

Desde el punto de vista fenomenológico

Otra forma de definir el sueño lúcido es considerarlo desde la perspectiva fenomenológica, es decir, estudiando el fenómeno tal y como aparece en las descripciones en la literatura, científica o no, y en los relatos personales de los soñadores. Podemos separar esta descripción en tres puntos: los modos de la aparición de la lucidez, las acciones de los soñadores una vez en medio de un sueño lúcido, y cómo desaparece la lucidez onírica.

La aparición de lucidez

Con base en los estudios de Green, se clasifica los sueños lúcidos en dos tipos según los modos en que la lucidez aparece: durante el sueño o al quedarse dormido. Stephen LaBerge acuñó las siglas y DILD y WILD para distinguir: DILD (de dream-initiated lucid dreams) que son aquellos en los que el sujeto se hace consciente de su condición en el curso de un sueño; y WILD (wake-initiated lucid dreams) o aquellos en los que se entra conscientemente al sueño desde un estado de vigilia. Vale la pena anotar que más del 80% de los sueños lúcidos son DILD.
  • Durante el sueño. Cuando la lucidez aparece durante un sueño, el soñador tiene la impresión de despertar dentro del mismo sueño y siente que puede seguir soñando, aun sabiendo que sueña. Según Celia Green hay cuatro factores que inducen al reconocimiento del sueño: las tensiones de una situación de pesadilla, las cuestiones planteadas por un contenido onírico incongruente e irracional, el recuerdo de una observación técnica introspectiva o el reconocimiento espontáneo, sin razón aparente, de que la experiencia es diferente de la del estado de vigilia. Respecto al primer factor, si bien las emociones violentas y sexuales son una causa frecuente de lucidez, esta también puede aparecer por una emoción fuerte pero con connotaciones agradables. Es raro que el sueño lúcido ocurra gradualmente.
  • A partir de la vigilia. Cuando el sueño lúcido es una continuación del estado de vigilia de la conciencia, el sujeto tiene dos indicadores para saber que está soñando: la sensación de ser parte integral del sueño y la pérdida (o modificación) de las sensaciones corporales. Para dormirse conscientemente, el soñador debe pasar por el estado hipnagógico durante el cual las imágenes hipnagógicas, o alucinaciones auditivas, o incluso relativas a la propiocepción (sensación de flotar o girar, sensación de caída, vibraciones, entumecimiento o parálisis, sensasión de estar fuera del cuerpo). En algunos casos, la conciencia del sueño presenta las fluctuaciones, e incluso lapsos de sueño de los que el sujeto no guardó memoria. Sin embargo, se considera que se trata de sueños lúcidos, pues la pérdida temporal de conciencia se produce antes de la actividad onírica.

La experiencia del sueño lúcido

El hecho de saber que se sueña le permite al soñador ampliar su abanico de opciones así como abordar el contexto onírico con una mayor libertad de acción. No sólo puede controlarse a sí mismo y a sus actos, sino también intervenir deliberadamente en el ambiente, los personajes y el desarrollo de su sueño. Ciertas acciones se presentan con una gran regularidad, como soñar que se sueña o se levita. Otras experiencias más inhabituales han sido señaladas, como la salida del propio cuerpo, las transformaciones en animales y otras criaturas fantásticas, el desdoblamiento de la visión, la visión panorámica, la ralentización del tiempo y las experiencias de carácter cósmico como la evolución en espacios con cuatro dimensiones. El soñador también puede influir la dirección del sueño tomando la decisión de prolongarlo, y a veces incluso interrumpirlo y luego retomarlo durmiéndose pocos segundos después.
Aunque en teoría se pueda tener todas las experiencias imaginables, las creencias culturales o personales, las expectativas conscientes o preconscientes del soñador, sus especulaciones sobre la posibilidad o no de cierta acción, en particular la influencia ejercida por otras narraciones, determinan notablemente la apariencia de los sueños así como la capacidad del soñador de modificarlos.
Del mismo modo, la experiencia del sujeto, su grado de lucidez, es decir el punto hasta el cual logra conservar su capacidad de raciocinio, de juicio y de tomar distancia con respecto al aspecto ilusorio de la situación así como respecto a las emociones que desencadena, influyendo así el contenido y los matices de la experiencia. En lo relativo a la percepción, esta puede ir de un estado de confusión a una impresión de gran vivacidad y realismo. Diferentes criterios de la experiencia, que conciernen tanto la conciencia de sí mismo como el contexto onírico, son pues susceptibles de grandes variaciones según el soñador, el sueño, e incluso los diferentes momentos de una misma experiencia onírica.

La pérdida de la lucidez

La manera como la lucidez onírica termina puede definirse como la pérdida de la consciencia de soñar. O bien se vincula a la desaparición del sueño y el soñador se despierta, a veces de manera voluntaria, otras debido a emociones muy intensas; o bien el soñador se relaja en su vigilancia dejándose distraer, favoreciendo la disipación de la lucidez conduciéndolo a un sueño ordinario y sin control. En ciertos casos, la lucidez se pierde en un sueño ordinario debido a la transición de una escena onírica a otra, que puede por ejemplo manifestarse mediante un falso despertar.

 

 Desde el punto de vista de la observación estadística

Una gran parte de la población ha por lo menos vivido en algún momento de su vida la experiencia espontánea del sueño lúcido, así sea furtivamente, por ejemplo en el curso de una pesadilla cuando la toma de consciencia del hecho de soñar precede el despertar.
Se han llevado a cabo varios estudios para determinar el porcentaje de la población que ha tenido sueños lúcidos, variando sus resultados entre el 26% y el 82%. Este rango se explica por el tipo de selección de la muestra (al azar, estudiantes de psicología, interesados por el tema), por diferencias en la definición de sueño lúcido, por la confusión con los sueños prelúcidos o la ausencia de verificación del contenido del sueño. De cualquier modo, es menos frecuente que el fenómeno se presente con frecuencia, situándose entre 21 % y 37 % los sujetos que expresan registrarlos con cierta regularidad (una o más veces por mes). El sueño lúcido parece ser más frecuente en los niños. Según Armstrong-Hickey, el 63% de los niños de diez años aseguran tenerlo todos los meses, bajando a 36 % respecto a los niños de 12 años.
No se han encontrado diferencias significativas entre los sujetos que registran con frecuencia sueños lúcidos en función de su sexo, nivel educativo, o de factores basados en la personalidad.
Varios estudios han mostrado diferencias de contenido entre los sueños lúcidos y los ordinarios. En particular, se ha señalado que los primeros contienen emociones más intensas.
La mayoría de los sueños lúcidos se suceden durante las fases de sueño paradójico y durante las últimas horas de sueño. Algunos informes mencionan su ocurrencia durante los estadios de sueño lento y ligero.Los sueños lúcidos son asimismo más frecuentes durante la siestas al mediodía. LaBerge demostró que una interrupción del sueño durante la noche, seguida por un estado de vigilia de entre cuarenta y cinco minutos y una hora antes de volverse a dormir (este principio se llamó Wake-Back To Bed, en español «despertar, regreso a la cama») aumentaba significativamente las posibilidades de la aparición de la lucidez onírica.

El sueño lúcido en la cultura occidental

Entre la antigüedad y la época moderna

Durante la Antigua Grecia, el sueño lúcido aparece como un fenómeno que registra cierta base cultural, por lo menos en el imaginario: Homero creó personajes que eran conscientes de su sueño. Aristóteles realizó la primera mención explícita del fenómeno estipulando que un soñador puede ser consciente de su estado.
Sin embargo, sólo en la Edad Media se registra en una carta de san Agustín del 415 el primer relato de un sueño lúcido, correspondiente al médico Gennadius. En el siglo XIII, santo Tomás propuso una explicación para el sueño lúcido, notando que se produce con más frecuencia hacia el final del sueño.
Entre el siglo XIV y el siglo XVI los testimonios parecen escasear. Podemos sin embargo preguntarnos junto a Christian Bouchet si no son lúcidos algunos de los sueños registrados por los benandanti del Friuli hacia finales del siglo XVI, así como por los kresniki en Istria, Eslovenia y Croacia en el siglo XVII. En ese análisis, sería sin embargo necesario tener en cuenta que estos registran características cercanas a la proximidad de la lucidez, como los falsos despertares, el sentimiento de dejar el propio cuerpo, metamorfosearse o tener la capacidad de volar.
El último de los tres famosos sueños que tuvo René Descartes en la noche del 10 al 11 de noviembre de 1619 es un sueño lúcido. El filósofo inglés Thomas Reid menciona en una carta de 1779 el hecho de haber inducido voluntariamente un sueño lúcido a la edad de catorce años.

La época contemporánea

En el siglo XIX, el escritor romántico Jean Paul y el filósofo Friedrich Nietzsche señalaron en sus escritos que en ocasiones fueron conscientes de soñar. Sin embargo, las alusiones al sueño lúcido son sucintas. La primera investigación seria sobre la temática fue publicada de manera anónima en 1867 por el sinólogo Léon d'Hervey de Saint-Denys. En Les rêves et les moyens de les diriger (Los sueños y la manera de dirigirlos), obra que resume más de veinte años de investigación, De Saint-Denys es la primera persona que es posible aprender a soñar conscientemente.

Frederik van Eeden y Léond'Hervey de SaintDenys.
Dos pioneros del sueño lúcido.

Aunque un capítulo del texto se titula de hecho "Los sueños lúcidos", De Saint no utiliza la expresión en su acepción actual. El capítulo agrupa en efecto indiferentemente sueños sonde aparece la conciencia de soñar, sueños vivos y sueños programados. Sólo en 1913 el psiquiatra y poeta holandés Frederik van Eeden introduce la expresión "sueño lúcido" en el sentido en que lo conocemos. Su artículo A Study of Dreams, publicado en los Proceedings of the Society for Psychical Research, recapitula las constataciones extraídas de los sueños consignados durante varios años, entre los cuales trescientos cincuenta y dos sueños lúcidos.
Estas publicaciones llaman la atención de muchos investigadores. Sigmund Freud acepta la posibilidad de una conciencia y de un libre albedrío en el sueño y menciona brevemente el trabajo de De Saint-Denys en la segunda edición de la La interpretación de los sueños. Sándor Ferenczi consagra al tema su artículo Rêves orientables. Ambos admiten que se puede modificar voluntariamente el contenido del sueño y consideran que su acepción lúcida permite probar que el objetivo del sueño es la satisfacción de los deseos.
Sin embargo el concepto de "sueño consciente" sigue siendo una paradoja para la mayor parte de la comunidad científica. De la misma manera que Alfred Maury rechazó el siglo precedente las afirmaciones de De Hervey afirmando que "esos sueños no son sueños", el influyente Havelock Ellis excluyó su posibilidad. Para el filósofo Norman Malcolm, "el hecho de tener una experiencia consciente, de la naturaleza que sea, no es lo que se llama dormir".
Así, pese a varias publicaciones como las del biólogo Yves Delage en 1920, de Mary Arnold-Forster en 1921, del filósofo ruso Ouspensky en 1931, de Celia Green en 1968, de Charles Tart en 1969 quien reedita el artículo de Van Eeden en Altered States of Consciousness, de Patricia Garfield en 1974, la comunidad cinetífica sigue siendo escéptica. En 1973, Schwartz y Lefebvre sugieren que el fenómeno no sucede durante el sueño, sino durante micro despertares.

La prueba científica

En 1953, Aserinsky y Kleitman descubrieron que los sueños tendían a producirse en fases marcadas por movimientos oculares rápidos. En 1959, Michel Jouvet notó que, en esos periodos, las ondas registradas en un electroencefalograma eran comparables con las de la vigilia. Para referirse a ellos acuñó el término sueño paradójico, que se caracteriza por una atonía muscular. Sólo los ojos, las extremidades de los miembros y los músculos responsables de la respiración y de la circulación sanguínea no se paralizan.

Los movimientos oculares rápidos señalados por una línea roja.
La existencia del fenómeno sólo se podía demostrar mediante señales enviadas voluntariamente al sujeto dormido. En ese sentido, William Dement y H. P. Roffwarg habían demostrado que la dirección de los movimientos oculares registrados durante el sueño paradójico coincidían a veces con la orientación de la mirada en el sueño, como se había registrado en los informes de los sujetos. Esta constatación brindaba la llave de la comunicación desde el estado de sueño lúcido, pues esto posibilitaba acordar una secuencia específica de movimientos oculares que el sujeto enviaría durante un sueño lúcido y que se registraría mediante una prueba de polisomnografía.
Con base en lo anterior, el de 12 abril de 1975 se produjo la primera prueba del sueño lúcido por Keith Hearne en la Universidad de Hull en el Reino Unido. Su sujeto Alan Worsley señaló la toma de conciencia en un sueño mediante un código ocular acordado de antemano. Estas señales se registraron durante una fase de sueño paradójico. Así se demostró que era posible ser consciente en medio de un sueño.
Los resultados de Hearne no tuvieron una gran difusión. El primer artículo en una revista científica reputada sólo se publicó en 1981, siendo su autor Stephen LaBerge de la Universidad de Stanford, quien realizó independientemente una demostración similar para su tesis de doctorado.

En otras culturas

Fuera de la cultura occidental se encuentran referencias evidentes al sueño lúcido. Sin embargo, algunas de la dificultades encontradas por la antropología son la ausencia del concepto en cuestión o de una comprensión del fenómeno diferente de la del sueño, la mayor importancia que se atribuye al contenido del sueño que la lucidez en sí, así como la validez de la aplicación de conceptos occidentales a fenómenos que no son idénticos.38
El único caso en el que no hay lugar a dudas es el del yoga del sueño desarrollado por el budismo tibetano, un conjunto de prácticas meditativas en estado de sueño lúcido. Su principio consiste en reconocer, durante el sueño, que se está soñando con el fin de percibir la dimensión ilusoria y voluntariamente modificable de las producciones oníricas. Esta práctica tiene sus orígenes en el norte de la India en los Seis yogas de Naropa, redactados en el siglo XI, y en el Tíbet en diversos aspectos de prácticas chamánicas de la religión Bön. Sus principales enseñanzas reposan en la Tradición oral de Zang Zhung, una instrucción plasmada por escrito en el siglo VIII (aunque mucho más antigua según la tradición Bön) y en el Tantra Madre.
En los años 1970, la reedición de los escritos de Kilton Stewart sobre los senoi, una etnia malasia, propagó la opinión según la cual el control del sueño (y de ahí el sueño lúcido) desempeñaba una función preponderante en su vida social y que se enseñaba desde muy temprana edad. Sin embargo, aunque el sueño y sus contenidos son de gran importancia para este grupo, varios estudios recientes han desmentido la hipótesis de que controlan o son lúcidos durante los sueños.

Aprendizaje

Es posible aprender a tener sueños lúcidos. Todos los autores insisten en que la motivación es una condición previa indispensable para llegar a tal fin. Existen varios métodos para inducir el sueño lúcido, que se pueden clasificar en tres grandes categorías.

Adormecimiento consciente

Mediante estos métodos, el sujeto entra deliberadamente en el sueño desde la vigilia evitando perder consciencia durante el proceso. Esta idea de base está sujeta a una gran cantidad de variaciones. Es posible concentrarse en la actividad hipnogógica, en la visualización voluntaria, en una tarea mental o incluso prestar atención a la respiración, a los latidos del corazón u otras sensaciones físicas. Los métodos de adormecimiento consciente son más asequibles a las personas que tienen facilidades para dormirse

Toma de consciencia en el sueño

Este método supone la capacidad de recordar con precisión el contenido de los sueños. Buscan que el sujeto sea consciente de que sueña dentro del sueño en curso. Se pueden aplicar varios principios, basados en el reconocimiento de temas oníricos frecuentes, la sorpresa suscitada por situaciones incongruentes, la intención de encontrar un objeto en el sueño, o simplemente la intención de ser consciente de su estado de soñador.
Algunos de estos métodos dan prioridad a la autosugestión, uno de los más conocidos es el MILD (Mnemonic Induction of Lucid Dreams, es decir "inducción mnemónica de sueños") desarrollado por Stephen LaBerge. El MILD recurre a la memoria prospectiva. Asocia un despertar matinal con una vigilia de cerca de tres cuartos de hora y, antes de volver a dormirse, una visualización y una autosugestión con el fin de recordar tomar consciencia en el próximo sueño. En la misma dirección, la sugestión posthipnótica también se ha empleado.
Otros métodos se basan en el análisis del estado de la consciencia. Es el caso del "reflexivo-crítico" descrito por Paul Tholey. Tiene como objeto ejercer una facultad crítica durante la jornada marcando la autoconsciencia y el entorno, una facultad generalmente inactiva durante el sueño ordinario. Con tal fin, el sujeto duda de la realidad de su entorno y efectúa diferentes "test de realidad". Los textos budistas contienen ideas similares, como cultivar un estado de ánimo particular durante la vigilia o incrementar el nivel de atención consagrado a sí mismo y al entorno (meditación vipassana) con el fin de conservarla durante el sueño e inducir la lucidez onírica.

Empleo de estímulos externos

Estos métodos se basan en el principio de los estímulos externos (luces, palabras, sonidos, vibraciones, etc.) que pueden emitirse durante la fase de sueño paradójico para permitirle al sujeto darse cuenta de que sueña. Hearne utilizó la detección del cambio de ritmo respiratorio para desencadenar un ligero choque eléctrico en la muñeca. LaBerge desarrolló las gafas Novadreamer, que detectaban el movimiento ocular rápido y enviaban señales luminosas. El empleo de estos dispositivos por separado es poco eficaz y debe asociarse con una buena preparación mental, pues de lo contrario los estímulos se incorporan en el imaginario del sueño ordinario.

Investigación y aplicaciones

Desde los años 1980 hasta nuestros días, se han realizado varias investigaciones sobre el sueño lúcido, principalmente por la Universidad Stanford y el Lucidity Institute fundado por Stephen LaBerge.

Psicofisiología del sueño paradójico

Las experiencias realizadas trataron sobre los medios para inducir y prolongar la lucidez onírica; sobre las diferencias de contenido entre los sueños comunes y los lúcidos; sobre la estimación del tiempo pasado en sueño lucido, en comparación con el de la vigilia; sobre las correspondencias fisiológicas entre las actividades reales y soñadas, por ejemplo sobre la facultad del soñador de modificar su ritmo respiratorio o sobre la manera en que su actividad sexual onírica se registra en diferencias fisiológicas; sobre los medios de comunicarse del soñador mediante señales oculares; sobre la relación entre la actividad cerebral y la del sueño (la lateralización de las funciones cerebrales se registra en los sueños lúcidos, siguiendo cada hemisferio especializado las pautas funcionales de la vigilia, como cantar o contar).
Todos estos resultados respaldan la conclusión de que las tareas cognitivas y los movimientos soñados durante el sueño paradójico provocan en el cerebro (y en menor medida en el resto del cuerpo) efectos similares a los de la vigilia. Las zonas cerebrales que se activan durante el sueño son pues las mismas que se ven exigidas durante la vigilia.

Aprendizaje motor en el sueño lúcido

Estos resultados ofrecen una base teórica que permite medir el efecto de un aprendizaje motor gracias a un entrenamiento en estado de sueño lúcido. Los estudios de Tholey han mostrado así que un deportista entrenado podía sin problema reproducir en sus sueños lúcidos movimientos complejos como los del esquí o la gimnasia y que este tipo de aprendizaje podía conducir a un mayor rendimiento.

Aplicaciones clínicas

Se han sugerido varias pistas sobre las aplicaciones terapéuticas y psicológicas del sueño lúcido, como el tratamiento de las fobias o de el trastorno por estrés postraumático.
En un marco inspirado en la psicoanálisis jungiano y en la terapia Gestalt, el punto que con más frecuencia se ha investigado es la integración de los diferentes elementos de la psique, que se supone están representados por los personajes encontrados en el sueño, mediante un comportamiento adecuado con el fin de manejar las situaciones desagradables.
Un primer modelo de interacción con los personajes fue propuesto por Patricia Garfield. En este método, cuyo origen atribuyó al pueblo senoi, se debe afrontar y eliminar sistemáticamente a los personajes hostiles. Tholey, que ha comparado la eficacia de las diferentes actitudes, concluye que un procedimiento basado en el diálogo y la conciliación tenía más posibilidades de conducir a experiencias positivas, permitiendo al soñador conocer el significado del sueño y descubrir el origen de sus conflictos psicológicos. Tholey informa haber mejorado en un contexto terapéutico la condición de los pacientes que sufren de ansiedad, de poca seguridad en sí mismo o de dificultades de adaptación social mediante lo que describe como un "programa de autocuración". Estas afirmaciones se basan sin embargo en estudios de caso y no han sido objeto de estudios controlados.

Otras aplicaciones

Además de dichas aplicaciones, el sueño lúcido se practica con el fin de explorar lúdicamente las posibilidades del mundo onírico, con el fin de satisfacer deseos, efectuar desarrollos personales o para realizar búsquedas espirituales. También se puede emplear con fines artísticos y creativos, con el fin de abordar cuestiones o como "simulador" para las acciones de la vida cotidiana. Además, muchos investigadores han insistido en su interés práctico en los campos de la filosofía y las ciencias de la consciencia.

El sueño lúcido en el arte y en la cultura

El tema de la lucidez onírica ha sido relativamente poco utilizado en las artes y en la lituratura, registrándose el mayor número de referencias en el siglo pasado y antepasado.

En la literatura

El sueño lúcido sólo aparece en la literatura en los siglos XIX y XX, donde se registran sin embargo pocos casos. Se aborda de manera burlesca en el texto de ficción Le pied de momie de 1840 de Théophile Gautier, y es el tema de la novela fantástica Peter Ibbetson de 1891 del escritor inglés George du Maurier.
En la segunda mitad del siglo XX, se presenta el punto de vista chamánico centroamericano del concepto de sueño lúcido en las obras de Carlos Castaneda, desde El viaje a Ixtlán de 1972 hasta El arte de soñar de 1993.
En la serie de ficción iniciada en 2004, La guerra de los sueños de John C. Wright, el protagonista ha sido entrenado en el arte del sueño lúcido ya que tiene la misión de vigilar la puerta entre el mundo de los sueños y el real.

En el cine

Pocas obras cinematrográficas han tratado el tema, y la mayoría son recientes. A parte de la versión de 1935 de la novela de George du Maurier por el director Henry Hathaway, uno de los raros ejemplos explícitos en el siglo XX es Pesadilla en Elm Street de 1988. Por su parte, la película Waking Life de 2001 de Richard Linklater hace un viaje a través de la filosofía a modo de introducción del sueño lúcido, la naturaleza de la consciencia y la existencia. En la italofrancesa La ciencia del sueño de Michel Gondry el protagonista usa los sueños lúcidos para entrar en su propio mundo de fantasía. Michel Gondry también usa el recurso de la lucidez en el sueño, en la norteamericana Eternal Sunshine of the Spotless Mind donde uno de los protagonistas tiene unos momentos de lucidez mientras sueña, si bien su tema principal es otro.
En 2006 se estrenó la cinta de animación japonesa Paprika del director Satoshi Kon, cuyos personajes comparten los mismos sueños mediante dispositivos eléctricos. Retomando algunos de esos elementos, en 2010 se presenta Inception de Christopher Nolan, cuyos protagonistas acceden a los sueños de sus víctimas para conocer sus secretos e implantar creencias.
En el cine español, los sueños lúcidos aparecen en la película Abre los ojos de Alejandro Amenabar, cuyos derechos fueron vendidos a Tom Cruise, quien protagonizó la versión Vanilla Sky.

Referencias

  1. Celia Green, Lucid Dreams, Institute of Psychophysical Research, Oxford, 1982 (primera ed. de 1968), p. 15. citado por Christian Bouchet, Le rêve lucide, capítulo 3, sección 1. Celia Green también ha publicado Lucid Dreams (1968), Out-of-the-body Experiences (1968) y junto a Charles McCreery Lucid Dreaming: The Paradox of Consciousness During Sleep (1994).
  2. Paul Tholey, Kaleb Utecht: Schöpferisch träumen. 3. Aufl. Klotz, Eschborn 1997, ISBN 3-88074-275-8, pp. 61-62
  3. (en inglés) George Gillespie, Can we distinguish between lucid dreams and dreaming-awareness dreams? Lucidity Letter Back Issues, Vol. 3, N° 2 & 3, agosto de 1984, pág. 95.
  4. Christian Bouchet, Le rêve lucide, capítulo 3, sección 1.
  5. (en inglés) Lucid Dreaming, Dream and Nightmare Laboratory, Hospital del Sacré-Coeur de Montreal.
  6. LaBerge, Nagel, Taylor, Dement, & Zarcone, 1981. Cité dans Stephen LaBerge, Donald J. DeGracia, Varieties of Lucid Dreaming Experience, dans R.G. Kunzendorf & B. Wallace (éditeurs.), Individual Differences in Conscious Experience (p. 269-307). Ámsterdam, 2000, John Benjamins. (lien)
  7. L'état hypnagogique est l’état de demi-sommeil précédant l’endormissement (Dictionnaire médical, de Jacques Quevauvilliers, Alexandre Somogyi, Abe Fingerhut, éditeur Elsevier Masson, 2007). Il correspond au stade 1 du sommeil. « Les yeux sont fermés et la détente commence. Le dormeur ressent une impression de flotter: on appelle cela l'état hypnagogique. [...] L'électroencéphalogramme montre des ondes appelées alpha. Ces ondes sont peu à peu remplacées par des ondes appelées thêta. Si une stimulation survenait à cet instant, l'éveil serait immédiat.» (article État hypnagogique de l’encyclopédie en ligne Vulgaris Médical (lien)); état psychique caractérisé par une activité intense de type hallucinatoire (article Hypnagogique du Dictionnaire de l'Académie, 9ème édition).
  8. Paul Tholey, Overview of the German Research in the Field of Lucid Dreaming, en "Lucidity Letter", 7(1), 1988, p. 29. citado por Bouchet, op. cit., ch. 3.
  9.  Stephen Laberge, Exploring the World of Lucid Dreaming, capítulo 5, pág. 87.
  10. Patricia Garfield, op. cit., p.138.
  11. Christian Bouchet, Le rêve lucide, cap. 3.
  12. Schredl, M. & Erlacher, D. (2004). Lucid dreaming frequency and personality, 2004, en Personal and individual differences, vol. 37 (7), pp. 1463-1473 (enlace); Susan Blackmore, Lucid Dreaming: Awake in your Sleep, publicado en el Skeptical Inquirer 1991, 15, pp. 362-370 (enlace)
  13.  cf. Blackmore, op. cit. o Erlacher, op. cit.; respecto a la edad en los estudios de Gackenbach, Bouchet anota que esta sólo se consideró dentro de una población de estudiantes. Bouchet, op.cit, cap. 8 sección 1
  14.  cf. Erlacher, op. cit.
  15.  Mylène Duval, Antonio Zadra, Analyse quantitative du contenu des rêves lucides, Universidad de Montreal, Laboratorio de los sueños, en 26to Congreso Anual de la Sociedad Quebequense por la Investigación en Psicología (lien)
  16.  Billiard por ejemplo señala que pueden producirse durante el estado del sueño en Le Sommeil normal et pathologique. Troubles du sommeil et de l'éveil (París ed. Masson 1998, segunda edición), citado en Rêves récurrents de Christian Beaubernard (ed. Publibook, pasaje 140, París, 2009). LaBerge menciona un caso observado en el laboratorio durante el estado del sueño en Le rêve lucide ed. Oniros, 1997, segunda ed. pasaje 168). Voir aussi Plantilla:Article, lequel rapporte des rêves lucides dans les stades I et II.
  17. Stephen LaBerge, Exploring the World of Lucid Dreaming.
  18. « Le rêveur ne se croit pas ailleurs que dans son lit, et il sait très bien qu'il est endormi, puisque le personnage onirique se donne la peine de le lui faire remarquer: - Tu es endormi, fils d'Atrée, dit le mauvais rêve au chant II de l'Iliade; - Tu es endormi Achille, dit le fantôme de Patrocle.» Eric Robertson Dodds, Les Grecs et l'Irrationnel, Aubier Montaigne, París, 1965, cité par C. Bouchet, op. cit. ch.2, section 1.
  19. « Dans le sommeil, si l'on a conscience que l'on dort et si l'on se rend compte de l'état qui révèle la sensation du sommeil, il y a l'apparence, mais il y a quelque chose en soi qui dit que c'est l'apparence de Coriscus et non Coriscus lui-même (car souvent, quand on dort, il y a quelque chose dans l'âme qui dit que ce qui apparaît est un rêve).» Aristote, Des Rêves, 460 a, dans Petits Traités d'Histoire naturelle, Les Belles Lettres, París, 1965, pp. 77-87.
  20.  « La nuit suivante ce même jeune homme lui apparut encore, et lui demanda s'il le reconnaissait. Gennadius l'ayant assuré qu'il le reconnaissait fort bien, le jeune homme lui demanda où il l'avait vu, à quoi Gennadius [...] n'eut pas de peine à répondre. Mais ce que vous me marquez-là, lui dit le jeune homme, l'avez-vous vu en songe ou éveillé? En songe, répond Gennadius. Il est vrai, reprit le jeune homme, c'est en songe que vous l'avez vu; et ce qui se passe encore présentement, ce n'est qu'en songe que vous le voyez; je le crois, répond Gennadius. Et où est présentement votre corps, reprit le jeune homme qui l'instruisait? Dans mon lit, répond Gennadius.» Saint Augustin, Lettre CLIX, dans Les Lettres de Saint Augustin, t.IV, P.G. Le Mercier, 1737, p. 394.
  21. Il écrit qu'on « juge parfois en dormant que ce qu'on voit est un rêve, comme si l'on discernait entre les réalités et leurs images. […] Quand le mouvement des vapeurs est plus lent, il y a bien des images, mais déformées et sans ordre […]. Et si le mouvement est encore plus calme, on a des images ordonnées: cela se produit surtout vers la fin du sommeil […]. Si le mouvement est faible, non seulement l'imagination se trouve libre, mais même le sens commun est partiellement délié: à ce point qu'on juge parfois en dormant que ce qu'on voit est un rêve.» Saint Thomas d'Aquin, Somme théologique, Editions du Cerf, 1954, t.X: La pensée humaine, pp. 63 à 65.
  22.  cf. Bouchet, op. cit., ch. 2, section 1. lien
  23.  Les benandanti croyaient que l'on pouvait voyager la nuit « en esprit», celui-ci pouvant « sortir du corps et y revenir à son gré» (Ginzburg, Les batailles nocturnes, p.259). Pour Christian Bouchet, les procès de Moducco et Gasparutto (ibid., p.235-249) impliquent « la conscience d'être dans un état différent de celui de l'état de veille». Les kresniki « vont en esprit la nuit aux carrefours des routes et dans les maisons» (Ginzburg, Le sabbat des sorcières, p.158). Ginzburg, qui suit Mircea Eliade et ne connaît manifestement pas le rêve lucide, appelle de manière générique ces phénomènes des « extases» et les rapproche du « vol magique» du chaman. Or ce dernier est fréquemment interprété comme une « expérience hors du corps».
  24. « Ce qu’il y a de singulier à remarquer, c’est que doutant si ce qu’il venait de voir était songe ou vision, non seulement il décida en dormant que c’était un songe, mais il en fit encore l’interprétation avant que le sommeil le quittât.» Adrien Baillet, la Vie de M. Descartes, biographie, 1691. lien
  25.  Dans une lettre de Reid au Révérend William Grégory datant de janvier 1779. Thomas Reid, The works of Thomas Reid, D. D., Longman, Green, Longman, Roberts and Green, 1863, vol.I, pp. 33-34., cité par C. Bouchet, op. cit., ch.2, section 1.
  26.  Jean Paul, Choix de rêves, Fourcade, París, 1931, pp. 38-39., citado por C. Bouchet, op. cit., cap. 2, sección 2. lien
  27. « Plus d'un sans doute, comme moi, se souvient d'avoir parfois réussi à se dire, pour se donner courage au milieu des périls et des terreurs du rêve: C'est un rêve ! Continuons de rêver !» Nietzsche, Naissance de la Tragédie, Folio, París, 1991, p. 29.
  28. Freud parle d'un rôle de maintien du sommeil et aussi, dans les cas de cauchemars, de défense face à un désir inconscient; dans un autre texte où il analyse les rêves lucides d’Hervey de Saint-Denys, il envisage le désir préconscient « d’observer ses rêves et de s’en amuser». Pour Sándor Ferenczi, « ces rêves orientables sont également intéressants du point de vue théorique car ils représentent en quelque sorte la reconnaissance implicite des objectifs du rêve: la satisfaction de désirs. Ce phénomène éclaire aussi dans une certaine mesure le sens des changements de scène dans le rêve, et le rapport entre les rêves d’une même nuit.» Sándor Ferenczi Rêves orientables 1912 en Psychanalyse, tome 1, Œuvres complètes: 1908-1912, París, Payot, 1970, pp.194-195)
  29.  Norman Malcolm, Dreaming, Routledge & Kegan Paul, 1959.
  30.  Plantilla:Ouvrage
  31.  Mary Arnold-Forster, Studies in Dreams, The Macmillan company, New York, 1921.
  32. Piotr Demianovich Ouspensky, Un nouveau modèle de l'univers, Stock, 1996 (première édition 1931, New York, Alfred A. Knopf).
  33.  Schwartz B.A. & Lefebvre A., Contacts veille/P.M.O. II. Les P.M.O. morcellés, Revue d'Electroencéphalographie et de Neurophysiologie Clinique, 1973, 3, 165-176.
  34. Incluso en 2007, Magali Chetrit seguía afirmando, con base en el psicoanálisis y pese a la aceptación actual del sueño lúcido por la comunidad científica, que ser consciente en un sueño es imposible. Magali Chetrit, Le rêveur lucide.
  35.  Charles McPhee, L'aventure du rêve lucide, page 100.
  36.  Plantilla:Ouvrage.
  37.  La thèse doctorale de Stephen LaBerge Lucid dreaming: An exploratory study of consciousness during sleep a été présentée à l'Université Stanford en 1980. Son article « Lucid dreaming verified by volitional communication during REM sleep» fut deux fois refusé en mars et septembre 1980 par la revue américaine Science, puis par la revue britannique Nature. Il fut enfin publié en juin 1981 par la revue de psychologie Perceptual and Motor Skills. Si Keith Hearne avait bien publié un peu plus d'un an auparavant, en mars 1980, l'article « Insight into lucid dreams», c'était toutefois dans un périodique professionnel pour infirmières, le Nursing Mirror. Stephen LaBerge, Lynn Nagel, William Dement y Vincent Zarcone Jr. Lucid dreaming verified by volitional communication during REM sleep en el "Perceptual and Motor Skills" de 1981, no. 52 pp. 727-732; Keith Hearne Insight into lucid dreams en el "Nursing Mirror" del 6 de marzo de 1980, pp. 20–22; citados en Stephen LaBerge Le rêve lucide, Oniros, Chitry Mont Sabotpp. 1997. Segunda ed. pp. 87-91.
  38.  Deborah Jay Hillman and Patric Giesler, Anthropological Perspectives on Lucid Dreaming, Lucidity Letter, 1986, 5 (1), pp. 6-25. (lien)
  39. Tenzin Wangyal Rinpoché, Yogas tibétains du rêve et du sommeil, Editions Claire Lumière, 2001.
  40.  Kilton R. Stewart, Dream Theory in Malaya, Complex, 6, 1951. (lien)
  41.  G. William Domhoff, Senoi Dream Theory: Myth, Scientific Method, and the Dreamwork Movement, 2003. Non publié. (lien)
  42.  Por ejemplo, en el estudio de Joe Dane Non-REM Lucid Dreaming publicado en "Lucidity Letter" volumen 5 número de junio de 1986 , que trata sobre 30 sujetos que nunca antes habían tenido sueños lúcidos. Voir aussi Plantilla:Article.
  43. El capítulo Apprentissage de cet article s'appuie sur Stephen LaBerge, Exploring the World of Lucid Dreaming, ch. 3 pour les méthodes DILD, ch. 4 pour les méthodes WILD; et Susan Blackmore, Lucid Dreaming: Awake in Your Sleep? publié dans le Skeptical Inquirer 1991, 15, 362-370, (lien)
  44. Stephen LaBerge, Lucidity Research, Past And Future, en NightLight 5(3), 1993. (enlace)
  45.  Lynne Levitan, A Thousand and One Nights of Exploring Lucid Dreaming, en Nightlight 4(2),1992, (enlace)
  46.  Paul Tholey, Applications of Lucid Dreaming in Sports (enlace)
  47.  Daniel Erlacher, Lucid dreaming and sport science - A research startegy. Dans J. Mester, G. King, H. Strüder, E. Tsolakidis & A. Osterburg, European College of Sport Science: Book of Abstracts. 6th annual congress of the ECSS (S. 742). Köln: Sport und Buch Strauss, 2001. (enlace)
  48.  Kelzer, 1989; LaBerge, 1985; Malamud, 1988; Tholey, 1988
  49.  Patricia Garfield, op. cit.
  50. Paul Tholey, A model for lucidity training as a means of self-healing and psychological growth, en Conscious mind, sleeping brain: New perspectives on lucid dreaming, de Jayne Gackenbach y Stephen LaBerge, editores. Nueva York, Plenum Press, 1988.
  51.  Entre otros Susan Blackmore, Stephen LaBerge, Allan Hobson o Christian Bouchet.
  52.  Antonio Zadra y Elizabeth Décary, Analyse quantitative du contenu des récits de rêves littéraires du Moyen Age au XXe siècle, publicado en Le récit de rêve. Colectivo bajo la dirección de Christian Vandendorpe. Quebec. Ed. Nota Bene. 2005.

Bibliografía

  • Léon d'Hervey de Saint-Denys, Les Rêves et les moyens de les diriger, Éditions Oniros, 1995 (première édition 1867) (ISBN 978-2-909318-04-2)
  • Patricia Garfield, La Créativité Onirique, du rêve ordinaire au rêve lucide, Éditions de La Table Ronde, 1983 (ISBN 978-2-7103-0122-6)
  • Olivier Clerc, Vivre ses rêves: Techniques pour se rappeler, interpréter, programmer ses rêves, et pour induire des rêves lucides, Éditions Hélios, 1984 (ISBN 2-88063-005-7)
  • Stephen LaBerge, Le Rêve lucide, Éditions Oniros, 1991 (ISBN 978-2-90931-806-0)
  • Stephen LaBerge, Howard Rheingold, Exploring the World of Lucid Dreaming, Ballantine Books, 1991 (ISBN 978-2-35118-024-0)
  • Carlos Castaneda, El arte de soñar, Emecé, 1994 (ISBN 987-1144-91-1)
  • Charles McPhee, L'aventure du rêve lucide: comment traverser vos nuits en pleine conscience, Éditions JC Lattès, 1997 (ISBN 2-7096-1799-4)
  • Olivier Moyano, Rêve et Chamanisme, Accarias L'Originel, París, 1998 (ISBN 2-86316-068-0)
  • Tenzin Wangyal Rinpoché, Yogas tibétains du rêve et du sommeil, Éditions Claire Lumière, 2001 (ISBN 2-905998-57-1)
  • Sandrine Colas, La pratique du rêve lucide, Anagramme éditions, 2001 (ISBN 978-2-35035-061-5)
  • Lalie Walker, Vivre le rêve, accéder au rêve lucide, Éditions de la Martinière, 2007 (ISBN 978-2-84675-229-9)
  • Alexandre Quaranta, Rêver pour S'éveiller - Manuel pour l'exploration paradoxale du rêve lucide, éditeur Alexandre Quaranta, 2007
  • Magali Chétrit, Le rêveur lucide, Economica, 2007 (ISBN 978-2-7178-5464-0)
  • Sófocles Dans, Onironáutica, Oeral Ediciones, 2011 (ISBN 978-84-938123-2-4)

dilluns, 9 d’abril del 2012

EM SÉ UN GUERRER, VAIG SER UN BÖN .DE LA TRISTESA EN FAIG PA, I DE LA FEBLESA ALES PER VOLAR...

Hi ha nits que al llit m’adorm una mà d’ungles
arrapada al pit
i una boira de malson m’acull com un hospici cruel.
I en eixir,
només de posar els peus a terra,
ni tot l’amor que et tinc em salva
que es perllongui als meus replecs
el lladre de l’alegria, el doll de la tristesa,
prou de temps com per creuar-me la vida,
un altre cop, d’una ganivetada.
Te’n parlava com d’una terra llunyana
on havia viscut una malura innombrable,
o d’una guerra antiga
que m’havia fet més viu, més fort, més savi...
Ho volia així, però sospitava que hauria de tornar-hi,
com un soldat que enfila un camp de mines,
tan incert i extens com l’horitzó de la vida.
Fa dies que el silenci em necessita i l’alè em pesa,
com un hoste que ve lent,
com un canvi d’estació
m’avisa amb signes de tardor i em pren la saba..
M’hi revolto furiós i em deixa exhaust.
I si em dono ja ni fa estalvi de la culpa
per no assolir ni l’esma de vestir-me.
Ve poderós com una religió, profund com un presagi...
contemplo, inert, l’incendi dels meus sembrats...
del blat madur i de la nostra casa nova.
Ja en veig les restes,
desolat,
només amb un bri d’herba al puny,
tens i tenaç cap al Deu, alçat
mes a prop de l’improperi
que del prec.
I torno com sempre tornaré,
encara que em costi la sang de tots els dies,
com qui arriba a un port estrany
sense diners ni equipatge,
amb un paper arrugat a la butxaca
on duu escrit, borrós,
el teu telèfon.

Miquel Àngel Tena-Rúbies .TORNAR DE TU. Lo Petit Plató. Suports virtuals AC -Mollet del vallès 2004

diumenge, 8 d’abril del 2012

NO SE , TU COM HO SENTS...

No sé tu com ho sents .A  mi la pena
me fa volar pels ulls estels de fosca
i m'ha deixat la sang amb gest d'eclipsi,
com si m'entràs la son d'un deu cansat.
No se tu com ho sents. Ja no me queda
ni un múscul per tensar amb una rialla,
ni un arrecés de sang per jugar a barques,
ni un os que enacara cregui en horitzons.
Un plor encés, com una gran mordala
m'estima peixos pel caló del coll,
i, ellà del crit, el mon ja ni és llegenda.
Estic alegre perqué estic tristíssim
patin religions teves que els àngels
no podrien gaudir. Tu, Nai, apaga't:
combregaré calfreds, dejunant albes.
Un centímetre és prou de pell plorosa
per deixar-me enrrampat tota la vida.

Poemes a Nai-  Miquel Àngel Riera Daedalus, 1965 Palma.

dimecres, 4 d’abril del 2012

MONTA AND TUNISIA BLUES BAND 19 anys després

Tunísia estava formada per Manel Montañés, Eduard Ribera,Òscar Gutiérrez i Josep M.
 Viola. Enregistrada el 1993 amb producció de Hendrick Roever (Los Del Tonos). Inèdita.



Qualsevol diria que no es veia venir TOT el que està passant ara ; Ho veiem venir de fa molt de temps - Altres,molts, es venien Lo cul mentres sols alguns romaniem fidels a la Idea de que UNALTRE MON ERA-ES POSSIBLE!!!!

dijous, 22 de març del 2012

Ja m'ho semblava a mi que el cor em papalloneja massa....

"El cor té cervell"

Que el cor té cervell és una metàfora, no?

No .S'ha descobert que el cor compta amb un sistema nerviós independent i ben desenvolupat amb més de 40.000 neurones i una complexa i atapeïda xarxa de neurotransmissors, proteïnes i cèl · lules de suport.


És intel · ligent?

Gràcies a aquests circuits tan elaborats, sembla que el cor pot prendre decisions i passar a l'acció independentment del cervell, i que pot aprendre, recordar i fins i tot percebre. Hi ha quatre tipus de connexions que parteixen del cor i van cap al cervell del cap.

Primera ...La comunicació neurològica mitjançant la transmissió d'impulsos nerviosos. El cor envia més informació al cervell de la que rep, és l'únic òrgan del cos amb aquesta propietat, i pot inhibir o activar determinades parts del cervell segons les circumstàncies.


Significa això que el cor pot influir en la nostra manera de pensar?

Pot influir en la nostra percepció de la realitat i per tant en les nostres reaccions.

Segona connexió ...La informació bioquímica mitjançant hormones i neurotransmissors. És el cor el que produeix l'hormona ANF, la qual assegura l'equilibri general del cos: l'homeòstasi. Un dels seus efectes és inhibir la producció de l'hormona de l'estrès i produir i alliberar oxitocina, la que es coneix com a hormona de l'amor.

Tercera ...La comunicació biofísica mitjançant ones de pressió. Sembla que a través del ritme cardíac i les seves variacions el cor envia missatges al cervell i a la resta del cos.

Quarta ...La comunicació energètica: el camp electromagnètic del cor és el més potent de tots els òrgans del cos, 5.000 vegades més intens que el del cervell. I s'ha observat que canvia en funció de l'estat emocional. Quan tenim por, frustració o estrès es torna caòtic.

I s'ordena amb les emocions positives?

.I sabem que el camp magnètic del cor s'estén al voltant del cos entre dos i quatre metres, és a dir, que tots els que ens envolten reben la informació energètica continguda en el nostre cor.

A quines conclusions ens porten aquests descobriments?
El circuit del cervell del cor és el primer en tractar la informació que després passa pel cervell del cap.

No serà aquest nou circuit un pas més en l'evolució humana?

¿...?

Hi ha dues classes de variació de la freqüència cardíaca: una és harmoniosa, d'ones àmplies i regulars, i pren aquesta forma quan la persona té emocions i pensaments positius, elevats i generosos. L'altra és desordenada, amb ones incoherents.

Apareix amb les emocions negatives?

Sí, amb la por, la ira o la desconfiança. Però hi ha més: les ones cerebrals es sincronitzen amb aquestes variacions del ritme cardíac, és a dir, que el cor arrossega al cap. La conclusió és que l'amor del cor no és una emoció, és un estat de consciència intel · ligent.

..., el cervell del cor activa en el cervell del cap centres superiors de percepció completament nous que interpreten la realitat sense recolzar-se en experiències passades. Aquest nou circuit no passa per les velles memòries, el seu coneixement és immediat, instantani, i per això, té una percepció exacta de la realitat.

Sembla ciència ficció.

Està demostrat que quan l'ésser humà utilitza el cervell del cor crea un estat de coherència biològic, tot s'harmonitza i funciona correctament, és una intel · ligència superior que s'activa a través de les emocions positives.

Doncs sembla que ningú l'utilitzi ...

És un potencial no activat, però comença a estar accessible per a un gran nombre de persones
.
I com puc activar aquest circuit?

Cultivant les qualitats del cor: l'obertura cap al proïsme, l' escoltar, la paciència, la cooperació, l'acceptació de les diferències, el coratge ...

Sants les 24 hores?

És la pràctica de pensaments i emocions positives. En essència, alliberar l'esperit de separació i dels tres mecanismes primaris: la por, el desig i l'ànsia de domini, mecanismes que estan ancorats profundament en l'ésser humà perquè ens han servit per sobreviure milions d'anys.

I com ens lliurem d'ells?

Prenent la posició de testimonis, observant els nostres pensaments i emocions sense jutjar-los, i escollint les emocions que ens poden fer sentir bé. Hem d'aprendre a confiar en la intuïció i reconèixer que el veritable origen de les nostres reaccions emocionals no està en el que passa a l'exterior, sinó dins nostre.

Ja.

Cultivi el silenci, contacti amb la natura, visqui períodes de soledat, mediti, contempli, cuidi el seu entorn vibratori, treballi en grup, visqui amb senzillesa. I pregunti al seu cor quan no sàpiga què fer.


Annie Marquier, matemàtica i investigadora de la consciència

(Extret de la contra de la vanguardia)

dimarts, 20 de març del 2012

ELS DIUMENGES... (Llibre de viatges- 70)

Ja  resulta que de fa un temps ençà,
més aviat ens fa mandra d'anar a veure coses
o a menjar a fora ... perquè potser ja ho em vist tot.
I ens sembla que ni ens fa falta que ens facin companyia.
Potser que ens fet grans? i el nostre temps vol poc soroll...
Ocorreix un fet que tampoc es rés de l'atre mon.
Un dia quedes per conèixer una altra gent que només has vist
per la cara bona de la foto. Que és la que tots posem
al nostre currículum de seduccions amb el que juguem a
tocar i parar a la plaça del poble, que ara resulta que es lo mon sencer.
I com més t'hi atanses, més et creix una mà ampla, i l'altra mà també,
com si es fessin ja el resum de que hauran de donar abraçades a granel.
I aquell brunzir d'abelles que et pessigolleja el cor... que ja conèixes.
I que sempre tens al pit quan vas a can'algú a fer encanteris...
I et dius que avui les arts de la seducció que es fan servir al teu ofici...
Avui, perquè es avui, no valen, ni toquen, ni tocaran.
I t'obligues a romandre quiet de llengua i de gest
per tal de no passar la ratlla del mocador de colors que tots duim al coll
per tal de seduir-mos a cor ple , perquè ens agrada compartir-mos
i remenar-mos i fregar-mos com als gats.
I saber-mos l'entrellat de més enllà de la careta.
L'aulor de la cara, la lluïssor dels ulls, la rialla clara,
la vergonya de saber-mos exposats a l'escrutini d'altri,
per mor de la nostra pròpia necessitar de fer-mos saber.
I aquest neguit alegre de cosa nova i de principi...
Com si s'inaugurés una casa  o una plaça amb bancs
i ombra i una font , com han de ser les places ...fins i tot les virtuals.
I en arribar a lloc ja voldries saber-te els noms-Tots- de memòria
per poder tractar de TU a -Tots- amb lo seu nom.
Fins i tot les criatures, que estan atents a l'alegria i cal que hi siguin,
perquè al·lego se'n recorden d'aquell dia que va fer
una llum més forta que els altres dies, que sempre son iguals...
I ens porteu a casa per ensenya-mos la pedra de la que esteu fets
i la vida de diari amb la que aprofiteu el temps que teniu per estimar.
I en veure que els petits ja son amics donem per començada
la missa major i passem per alt les oracions preliminars.
De cop  ja no ens cal  vigilanr-mos tant per si de cas, com fan
tots els animals , també, nosaltres... Peruqé ho som -I ja en fem consagració.
Ja som un grup amb intenció d'anar plegats la resta de la cerimònia.
Es llavors quan comença l'intercanvi sense revolegis
i ens preguntem les dèries i ens coneixem les xacres
i ens trèiem els polls i ens toquem sense por, ja sense por de cap mena.
Perquè em fet tribu, i em començat a estimar-mos les diferències
i a admirar-mos de la nostra pròpia singularitat.
I tot passa tan depressa que no tenim prou temps
per aprendrens de memòria, com voldriem, els trets distintius
de cadascú, que ens fan persones amb nom, i cognom i epitafi.
I mengem el pa junts perquè es Diumenge.
I els Diumenges es va a Missa...

dilluns, 19 de març del 2012

AQUESTA CANÇO ES DEDICADA AL LLUC, A LA JANA, AL JUGADOR DE LA NINTENDO...en POL A LA BEATRIU A L'ARIANNA Palà, ALS FILLETS DE LA LYDIA D'OLIOLA, I ALS GATETS DE COLORS DE CA LA CANTIRETA...QUE SON ELS PROTAGONISTES DEL NOSTRE FUTUR...




A punta de sol se'ls veu traficar
quan munyen la nit les últimes bruixes
s'apleguen al cor d'un sec canyissar
els nens febrosencs que planten maduixes

i enxarxen estels amb amples filats.
Xarrupen la llum que escampa la Plata
penjada d'un cel on astres daurats
són peixos de gel que arruixen escata.

AI turó de cada vila
un ramat d'escolanets
disfressats de focs follets
ballen amb sotana lila.

Apunten al sol rocs de purpurina:
li volen buidar els Monstres benignes
per treure el secret d'aquesta metzina
que ens ruixa els teulats de mots i de signes.

Compte amb I 'Assassí que us volta els sembrats!
Es menja els infants i penja les fades,
escanya els ocells i ofega els guillats.
EI Crim un cop més té cames alades.

AI turó de cada vila
un ramat d'escolanets
disfressats de focs follets
ballen amb sotana lila.
POEMA: JOANN BARCELO 
MUSICA: MIQUEL ÀNGEL TENA







PER CERT AQUESTA ES UNA MOLT BONA GUITARRA PER A TOCAR TRASH METAL TAMBÉ HE? ENCARA QUE NO PORTI AMBUKERS MG. I DUGI UN PONT PATENTAT DE PEAVEY QUE ES COM L'ALTRE QUE NO T'AGRADA. SI LI TREUS LA PALANCA NO ES MOURÀ NI MICA ,NOMÉS CAL DESENRROSCAR-LA... A I NO ES MOLT CARA!!!PERUQE SI VOLS UNA JAKSSON PREPARA LA BUTXACA... A i també et pots fer les MG a part i posar-ne una o dues substituint les originals .A l'igual et surt un cacharro de matar!! matar!!


I AQUESTA ES D'UN LUTHIER BASILERO MESTRE BELLUCCI QUE FA UNES GUITARRES PRECIOSES ... I TE LA PAGINA WEB SOBRE GUITARRES MES INERESSANT DEL MON MUNDIAL.

dijous, 15 de març del 2012

AVUI TOCA PARLAR D'EN PERE SALAS , UN GRAN MÚSIC ,UN AMIC, UN ARTISTA I UN PEDAGOG...UNA PERSONA HUMANA.


Pere Salas

Nascut a Barcelona (La Sagrera) ,1959


Estudia Música moderna i Jazz a l’ESCOLA DE MÚSICA ZELESTE i posteriorment al Taller de Músics de Barcelona.
Estudia Guitarra amb Toni Xuclà i David Mitchel i armonía amb Frederic Sesé , i Mario Lecaros.

Ha estat cantautor associat a l' A.C.I.C (Associació de Cantants i intèrprets professionals en llengua catalana) i ha estat vinculat amb projectes diversos dins de circuïts de música tradicional amb formacions com "La Companyia Ponentina de cançons de pagesia, Marmara, Suara, u Ondiana-xana participant en diverses edicions del "Tradicionarius” tocant guitarres i ,mandola. Ha acompanyat a Miquel Àngel Tena (Cantautor Lleidatà) , i és membre fundador de formacions com Vai Varina (músiques de La Lusitània, música portuguesa i Fado) o La Orchestrina della Luna ( músiques del Món) tocant guitarra clàssica ,mandola ,cavaquinho i guitarra portuguesa . També és fundador i membre de la Cia de Teatre musical infantil( la POnenTINA de cançons de pagesia)on ha treballat arreu del país com actor ,músic i cantant. Ofereix també un ample ventall d'espectàcles teatralitzats dirigits a escoles Breçol, treballant la sensopercepció musical a traves de la música i el gest . Actualment es dedica també a l'ensenyament en diverses escoles de música com Els Amics de la Unió de Granollers, Praeludium de Sabadell ,Centre Cultural de Canovelles i CLAP de Mataró.


Vaig conèixer al Pere Salas per casualitat , un dia que voltava per l'Ateneu Barcelonès, vaig anar a trucar per telèfon i allí, a la cabina de fusta, antiga que hi ha just al davant de la porta de l'ascenssor, em vaig trobar un Nº antic de la revista del Tradicionàrius - el CAT, on ell havia posat un anunci . Quelcom així : com  "Guitarrista, polivalent, s'ofereix per acompanyar tot el que calgui acompanyar..." Jo que n'ava desganat feia temps, de cantar i distret de mi mateix perquè estava abduït en la feinada inacabable de seguir-li la veta al Salvador Escriba ,"l'amo, el Patró, el Boss, de la Salseta del Poble Sec , a qui donava vidilla, idees i nits amb blanc, a cambi d'un sou de merda i un tracte consemblant. Perquè heu de saber que el Jo, durant una gran part de la vida ha estat un gilipollas del 4,5 , justet en la linea del "suspenso" vital, per mor d'entregar la meva energia , idees, i esforços a  altri sense ni la més elemental retribució: es a dir, gratis. i amb negre. Osia que he estat fent de "negre" quasi sempre...
Donquis em va agradar l'anunci i jo que vaig i el truco de pet allí mateix . I ell , que es veu que havia possat l'anunci feia molts mesos enrrera , es va sorprendre que el truqués. I jo li vaig dir : Mira que fa molt temps que no canto , perquè l'estrés se'm menja i m'agradaria assajar una miqueta encara que d'entrada no tinc previst fer cap bolo ... i em va dir buenu, pos si vols ens trobem i anem preparant el teu repertori i desprès ja ho veure'm ...o potser vaig ser jo qui va dir això o alguna cosa semblant ...Total que ens varem trobar a Argentona que era lo seu Poble perquè s'havia casat amb l'Anna Palàcios, una ballarina, ballarina de veritat.. que es una dona preciosa i molt bona artista i persona.. i ademes es Pubilla d'Argentona Que no és cualsevol cosa... ser d'una vila que te més de quaranta fonts ...
I jo deseguida m'hi vaig trobar molt a gust assajant amb el Pere ; Tot i que n'ava rovellat de compàs com sempre i de veu i al principi no me'n sortia gairebé , com em passa quan perdo la vocació i desprès m'he de posar al dia , que em costa un colló perquè això que faig jo , aquestes cançons que no semblen gran cosa de l'atre mon , costen un ou de cantar perquè em surten aixines i no hi ha volta de full .O treus lo fetge per la boca o no sona una merdeta , i clar tot plegat vol molt d'esforç i de picar pedra, abans ni et plantegis de sortir al teatrí a fer Alló que et saps de memòria però se t'ha oblidat...
Varem estar potser ben be dos anys assajant regularment i replantejat repertoris amb lo Pere, ell , que es un home disciplinat i seriós , va entregar lo millor que tenia a dins seu , i va fer una feina molt gran també, d'armonitzacions i arranjaments , amb les guitarres , la mandola , la guitarra Portuguesa,,, percussions i veus , va fer una nova construcció del meu edifici de tres plantes :la primera les meves pròpies cançons  sobre els poetes que estimo i em fan cantar, la segona la meva dèria de remenar la memòria del país cercant els orígens del que i perquè cantem i com ho fem, amb les cançons tradicionals que mes que trobar- perquè ja tot està trobat i només cal desenterrar-ho - he interpretat a la meva manera ; Les Cançons de Ronda , i les de Pandero ...les cançons que van del Vals cap a la Jota entrant per les garrigues cap a vall i pujant per la franja de Ponent de la ma de gent entussiasta i gratuïta , com jo, que em van aportar materials inèdits que potser jo solet no hauria trobat mai com lo Xavier Massot, qui no es el Monjo de Montserrat , gran savi en aquestes questions sinò un home de Ponent ,qui mai rebrà potser el reconeixement que Lleida li deu, per la seva feinada de recerca. Y també en unaltre ordre i percepció, l'immens treball de la Dolors Sistac, viuda de l'Enrric Farreny, qui va gravar les últimes cançons que quedaven en la memòria de les majorales de la Verge del Roser... Un tresor que potser no interessa a ningú, però a mi si- i  que també fou mare del Joan Enric farreny, el Primer Cantautor Lleidatà a tenir en compte, molt abans que jo. I abans que ningú segurament. ("Miquel, perquè has marxat...- Quanta estona t'he esperat..")
En Pere Salas és un artista integral, és un home que ha profunditzat molt en totes les seves capacitats expressives, tant com a instrumentista, com a actor i director escènic, com a investigador de mètodes d'expresió i com a pedagog de la musica i les arts escèniques. En Pere es la punta d'un gran Iceberg Artístic... i com que és un home sense ínfules, que valora allò que té i s'ha treballat , en la justa mida del que val. Ni mes ni menys . No té cap necessitat d'anar de fantasma com n'hi ha molts .- Que no li arriben a la sola de la sabata i es fan pagar com si fossin genis . La seva connivència emocional i vital amb l'Anna, per a mi hi té molt a veure . "Cherchez la femme", Francesa afirmació de  saviesa popular que en aquest cas es aplicable. Darrera d'un home singular hi acostuma a haver una dona singular..i l'Anna Palàcios és una ballarina compromesa fins al moll de l'os dels peus amb el seu art , tant fisiscament exigent i tant desagraït, en aquest país nostre que va menat per ignorants i per venuts.
De tota la Feinada que vàrem fer amb lo Pere: Les Benignes i en Màrius Torres, algunes cançons esparses de la època , Totes les cançons d'en Riera- "Illa Riera"- que varem presentar a Manacor , i també tot el treball de la Reflotació de la Cia. Ponentina aquesta vegada amb un ambiciós plantejament que va donar fruit just fins arribar a la Fira de Manresa ,on varem fer una actuació memorable. Tot i que jo en aquells temps entrava i sortia de l'Hospital cada dos per tres . El Neuròleg em va literalment comminar a plegar "de Tot" durant al menys 8 mesos. i jo encara anava mirant de mantenir dret tot aquell treball .
Recordo que tornàvem de Manresa i ell m'animava dient que Ara!! ja estava tot apunt i estava madur , que havíem fet una actuació molt bona i que ens havíem de posar les piles i continuar . Ell no em veia però, jo tenia els ulls molls perquè li estava dient que ho tenia que deixar tot. I fou una gran Putada . Perquè amb el Pere jo em potenciava molt , la seva disciplina vital suplia amb escriex la meva dispersió i em permetia treure la veu d'una manera , nova i alliberada, potser era la primera vegada que havia trobat una music que s'adaptava a mi com un guà de seda.
Jo sé que el Pere va patir molt amb tot allò , sé que hi havia possat el coll i que quan era l'hora de recollir, de veremar l'alegria , jo em vaig tenir que replegar. Segurament si no ho hagés fet avui no estaria escrivint això. Però també sé que no podia donar-li explicacions precises, perque Jo no volia deixar-ho, m'obligava la meva situació neurològica .- però desconeixia l'abast de la realitat, i no donava una explicació clara, perquè no la tenia, i perquè encara vaig tardar dos anys en acceptar que segurament mai més podria portar aquell ritme. Com així s'ha demostrat en aquestos últims 11 anys. Encara es va esforçar més, muntant la PO nen Tina de teatre musical infantil i  el conte de la Tirotella, del meu heroi del Montsec d'Ares en "Miquel de la mel" implicant a tot l'staff del seu redós, l'Anna . l`'Olga, l'Oscar Mas... perquè en Pere hi creia en els invents de la meva fantasia, creia en les cançons, en els materials; Però segurament un dia d'aquells va deixar de creure en mi perquè ,  era més que evident que el seu esforç se li escapava de les mans com un liquid volàtil. Jo encara esperava que aquell descans forçat sota amenaça, reparés les meves neurones lo suficient com per a tornar-hi ; Però només era un somni, La Polio i la Síndrome Postpòlio, no son la meva excusa, son la meva realitat diària i tot el demés es fum , i de vegades males llengües, Ja me'n fot. Se que soc un cotxe d'alta gama amb el motor grimpat. I sé que en Pere Salas també ho sap. Perqué ell també ho és . Ell es un Tot-terreny de lujo... Per axò vam anar junts.
Somnio que un dia em curo i tornem a cantar plegats... somnio moltes coses, mentres constato dia rera dia que la meva vida s'escola també com un líquid volàtil...



dimarts, 13 de març del 2012

ES QUE ELS DE TÀRREGA SEMPRE HAN CAPITALEJAT MÉS QUE ELS DE BALAGUER . QUE NOMÉS HAN SAPIGUT INVENTAR-SE AQUELLA ANIMALADA DEL TRANSSEGRE ....

GÀBIES DE VIDRE I POLS
de Montserrat Aloy

Nascuda a Tàrrega l'any 1967, Montserrat Aloy i Roca es llicencià en Filologia Anglesa a la Universitat de Lleida el 1990. Des de llavors ha exercit la docència, principalment a l'IES de Guissona (la Segarra), alhora que ha dedicat molt del seu temps lliure a la literatura. En aquest sentit, ha col·laborat sovint en revistes i publicacions locals com Nova Tàrrega o Culturàlia, i ha conreat gèneres com el relat curt, el teatre i els articles d'opinió. La Col·lecció Natan, sempre receptiva a les propostes dels autors locals, edità el primer llibre de poesia de Na Montserrat, el qual es divideix en quatre grups de poemes: Gàbies de vidre i pols, És l'enveja qui em traeix, L'oli dels inferns i Tragèdies inversemblants. Amb pròleg de Tònia Roca i il·lustracions de Glòria Coma, dues bones amigues de l'autora, el volum és una mostra interessant de la jove poesia que es fa a Tàrrega, ciutat que també serveix a Aloy de matèria primera per a  donar forma a les seves peces. L'autora també diu  inspirar-se en el paisatge de  l'Urgell i d'altres comarques com La Noguera, la Selva i la Conca de Barberà.

dilluns, 12 de març del 2012

Amor amb calçots.(Llibre de viatges, 69)

Ja no massa sovint , 
perquè ens feim vells i rancuniosos 
i se'ns escapa l'alegria, ja per la pròstata avall
com un auguri de malures i por de morir-se demà. Per a dir-ho clar . 
Passa que ens conviden a can'algú que va formar part del nostre patrimoni vital. 
I no et fa massa gracia, per allò que ja he dit, però hi vas 
i pel camí busques lo gel per apaivagar la calentura del cor 
que a mesura que t'atanses s'enfebreix amb tants records 
que ja no vols ni recordar, però recordes - mal te pesi. 
I en arribar a lloc, et trobes de pet amb les cares d'antany,
ja totes amb la seva pròpia singladura gofrada.
Però les cares, al capdavall les mateixes que estimaves.
I ja no ho feies per que la vida és un mal vent que t'esvoletega amunt i avall
i perds els mapes del  panorama cada dos per tres. 
Fins que ja tan se te'n fot quin sigui,
qüestió que hi hagi algú per rematar-te la existència
- et dius quan vas a joca i trobes lo llit calent- 
Pos Totes aquestes coses van passar ahir.
Quan hi vaig anar a menjar cebes i botifarres amb uns vint 
que feia anys que ja no els veia. 
I en resultar que les cares n'aven contant-te la peripècia 
de cada un amb detalls i evidències de que la vida ens passa pel damunt tothom
com un pedrot,  xafant-ho tot. I que aprenem a Hòsties a tornar-mos més humils 
i menys “Paveros”. I que tots i cadascú porta la seva pròpia ració de Dolor dibuixada als ulls 
i rodalies. Llavores t'adones que mai vas estar sol, hi que tots hi érem, 
que encara hi som. I es quan et fotries a plorar com un xicoi 
i els donaries a ca d'un, vint abraçades 
només per haver sobreviscut a la matança que es lo mon. 
Perquè sinó? De què aniràs a menjar carbonilla ? 
De que ens hauríem de trobar, vides tan dispars. Ja? 
A aquestes altures de la Historia; On el vertigen 
i la resoluda veritat de tot; Només vol poc soroll?  
Per amistat? massa poc.
Per amor. El diagnòstic : amor amb calçots.

dilluns, 5 de març del 2012

EL PRIMER SOU HA ESTAT: UNA CARTA D'AMOR, I UN BON GRAPAT DE RABANETS ;JA ERA HORA QUE REBÉS UNA RETRIBUCIÓ PELS MEUS ESFORÇOS I EL MEU EXTRAORDINARI TALENT PER ESCRIURE AMB FALTES D'ORTOGRAFIA I LLETRES DISLÈXIQUES APA A VEURE SI HO SUPEREU!!!

Gràcies , moltissimes gràcies Carme!!! demà mateix els posaré fresquets a l'amanida , son Biològics oi? segur que estan regats amb aigua de braçal que ve de la font,  i sense pesticides ni hormones . El rabanet es molt bo per la salud , es un gran depuratiu i va molt be per evitar les cistitis, i les infeccions renals, encara que no tant com l'aranyó que es molt bo i específic per tot el sistema urinari. Les verdures d'aquesta família son molt variades i n'hi ha de moltes coloraines des-del morat violeta al vermell més pujat passant pel rosa i fins i tot n'hi ha de blancs amb motes violades o vermelles , alguns son una miqueta picants i forts però sempre donen molta alegria a les amanides que sempre haurien d'estar ben farcides de colors els color del menjar son Fotons concentrats i alhora de la veritat els humans i tot el que viu sobre el planeta necessita fotons per a viure .El dia que no tinguem fotons s'acabarà lo mon. Llum !!! com diu lo meu amic Gerard Quintana: Llum!!i llum!!!!. Molta llum !!! fotons per un tub es el que ens fa falta, colors !!! de llum!!! a dojo !!!
Moltes gràcies Carme , la caçadora de Moments , la que sempre està al pèu del canó i sempre té el blog ple de colors!!!

dissabte, 3 de març del 2012

QUIN ANY ERA? NO HI POSA PERÒ PER LA CARONA DEL MONTA PER ALLÀ AL 1972


"El canari"

El meu petit canari
tenia un cant barroc.
Com un electuari
era dolç i era groc.

I vaig pintar un bon dia,
perquè fes més bonic,
la gabia on el tenia
d'un blau de cel antic.

D'aleshores no canta
i vegeta, patètic
i verd, com una planta
- blau i groc, verd sintètic-
el meu pobre canari.

Màrius Torres
Música :Manel Montañés Pau Gabarrella

dijous, 1 de març del 2012

SE'M HA MORT LO LUCIO , LO LUCIO DALLA S'HA MORT AMB 68 ANYS , AI !!!AI!!!

Perquè els fills de puta estan tots volant i es moren els ocells ?

Silenci. Canta l'ocell:







L'anno che verrà - Lucio Dalla


L'anno che verrà - Lucio Dalla
[Loredana Berté, Riccardo Fogli, Fiorello]

Caro amico ti scrivo così mi distraggo un po'
e siccome sei molto lontano più forte ti scriverò.
Da quando sei partito c'è una grossa novità,
l'anno vecchio è finito ormai
ma qualcosa ancora qui non va.

Si esce poco la sera compreso quando è festa
e c'è chi ha messo dei sacchi di sabbia
vicino alla finestra.
E si sta senza parlare per intere settimane,
e a quelli che hanno niente da dire
del tempo ne rimane.

Ma la televisione ha detto che il nuovo anno
porterà una trasformazione
e tutti quanti stiamo già aspettando
sarà tre volte Natale e festa tutto il giorno,
ogni Cristo scenderà dalla croce
anche gli uccelli faranno ritorno.

Ci sarà da mangiare e luce tutto l'anno,
anche i muti potranno parlare
mentre i sordi già lo fanno.

E si farà l'amore ognuno come gli va,
anche i preti potranno sposarsi
ma soltanto a una certa età,
e senza grandi disturbi qualcuno sparirà,
saranno forse i troppo furbi
e i cretini di ogni età.

Vedi caro amico cosa ti scrivo e ti dico
e come sono contento
di essere qui in questo momento,
vedi, vedi, vedi, vedi,
vedi caro amico cosa si deve inventare
per poterci ridere sopra,
per continuare a sperare.

E se quest'anno poi passasse in un istante,
vedi amico mio, come diventa importante
che in questo istante ci sia anch'io.

L'anno che sta arrivando tra un anno passerà
io mi sto preparando, è questa la novità.

El año que vendrá - Lucio Dalla
[Loredana Berté, Riccardo Fogli, Fiorello]

Querido amigo, te escribo así me distraigo un poco
y como estás muy lejos, más fuerte te escribiré.
Desde que te fuiste, hay una gran novedad
el año viejo ya se acabó
pero algo aquí todavía no va bien.

Se sale poco por la noche incluso cuando es fiesta,
y hay quien ha puesto sacos de arena
cerca de la ventana.
Y se está sin hablar por semanas enteras,
y a los que no tienen nada que decir
les sobra mucho tiempo.

Pero la televisión ha dicho que el nuevo año
traerá una transformación
y todos ya estamos esperando.
Será tres veces Navidad y fiesta todo el día,
cada Cristo bajará de la cruz
también los pájaros volverán.

Habrá comida y luz todo el año,
también los mudos podrán hablar
mientras los sordos ya lo hacen.

Y se hará el amor, cada uno como le parezca
también los curas podrán casarse
pero sólo a una cierta edad,
y sin grandes problemas algunos desaparecerán
quizás los demasiado listos
y los imbéciles de todas las edades.

Mira, querido amigo lo que te escribo y te digo
y como estoy contento
de estar aquí en este momento,
ves, ves, ves, ves,
ves, querido amigo lo que hay que inventarse
para poder reírnos de ello
para seguir esperando.

Y si este año pasase en un instante
mira amigo mío, como se vuelve importante
que en este instante esté yo también.

El año que está a punto de llegar, dentro de un año pasará, yo me estoy preparando, ésta es la novedad.

 http://www.italetras.com/2011/01/lannocheverraluciodallaletraduccionespa.html

NON HO ALTRA COSA CHE PENSARE A TE



Uns anys abans de que això passes , quan en JOAN MANUEL SERRAT I TERESA ( Que Visca!! la mare que el va parir, que n'era Aragonesa igual que el meu Padrí ). Va editar aquesta cançó... Jo Esperava dessolat tota la setmana a que la meva dona vingués de  fer-me lo llit al Prat de Llobregat... M'havia cassat amb ella per anar a viure a una Torre de l'Horta de Gerb a tres Km. de Balaguer tirant per lo riu amunt anant cap a Camarasa. El meu pare tot just havia mort hi voltava una tristesa irreparable per l'ambient;  I vaim fer un Pacte Verbal amb la meva mare de que em faria els papers desprès de la boda. Clar la mestra havia de demanar un trasllat cap a Lleida perquè quan un es casa amb algú es per anar a viure junts. JUNTETS!!. Però vet ací que de que algú se'n va cuidar molt be de que allò no pugues ser. De tornada del viatge de noces a Venècia com està manat em va dir que havia agafat plaça al Prat, que així li anava molt bé perquè seguiria vivint a casa dels seus pares a la Plaça Cerdà  i ho tenia molt còmode ... Jo vaig quedar Xocat .K.O. tècnicament. Tocado i fundido!! M'havia colat un Gol de vintiun botons!! Osia que m'havia casat amb ella, però tot seguia igual ... No ho podia entendre ... em vaig quedar a "La casa prop de la via". Sol, Solet: i mirant al trebol, escoltant aquesta cançó com un idiota. Endementres, cada tres o quatre mesos o sis o 8 ,  agafava una trompa descomunal, perquè no sabia que tenia a dins que em petava els ploms. Ademes el SPP feia via i cada dia que bevia era molt pitjor, perqué l'SPP  causa una intolerancia progresiva a l'alchol. Son incompatibles del tot. -¿No us vau adonar que allò no era normal, ignorants interessats de merda?.  Vaig esperar i desesperar, vaig anar a buscar-la, vaig anar i vaig venir, vaig fer tot lo que un home que estima a una dona ha de fer per estar amb ella, però ja res va funcionar mai com havia d'haber estat ; Aquella traïció, irresponsabilitat, por, manipulació, desconfiança... diguis-li com vulguis va destruir el meu matrimoni. Que encara va durar 17 anys més, i encara varem fer quatre polvos i dos crios.- Més n'era un puto desert emocional i vital. Y Jo: erre que erre, intentant de salvar lo que ja d'entrada era insalvable. Si acabo descobrint la raó profunda, la causa última. La paraula que va decantar d'aquell desgavell  en el que em va sumir el canvi de plantejaments, sobtat i sorpresiu, de la meva ex esposa, només de casar-se , mes afinadament, ja abans de casar-se.
Perquè la plaça la va agafar abans de casar-se amb mi i sense dir-me res. Si arribo a descobrir qui va manipular la qüestió per a que ella fes una tonteria semblant.  No s'acabarà "lo tacó" Perquè ara m'he fet gran i ho veig tot en perspectiva ... I qui manipula la vida d'un altre i el tira per terra i se'n aprofita per gelosia , ambició o simplement per crueltat genètica , es un animal criminal de tapadillu, però criminal . Y deixa ja de remenar- me l'ordinador fill de bruta que se't veu lo plumero com d'aqui allà. Que no veus que no t'he denunciat ja fa anys, per moobing perquè soc un Sant . Marieta pastat!! i que tot el que trobaràs son vies mortes per a confondre't i portar-te a l'hort? ets ben imprudentet  tu, he?
Tanmateix durant l'espera desesperada vaig composar moltíssimes cançons i vaig editar les Benignes, i desprès, mentres estava fent la mínima promoció que es va fer, i un munt de bolos de presentació per tot el país. Va un dia ma mare i em diu "Ara que ja t'has fet passar el capritxo ara posat a treballar d'una vegada, ????¿¿¿¿¿ !!!! I moltes coses més que no dic perquè son cosa de família i no n'heu de fer rés... però jo llavors ja vaig veure que em volia fer fora de "la meva casa" i que per a ells el que jo feia "no era treballar" Nooo!!! , que va!!! jo no he treballat mai!!!!! noooo!! JO i QUE HO SÀPIGUI TOTHOM!!!! Ho diuen els que em van descriar,!!!  soc un gandul de hòstia beneita, que es un antisocial, s'emborratxa i perd lo senderi, i te una relació malaltissa amb la música. Per això se l'ha de castigar, robar-li "la patent" i deshabilitar-lo de facto.... Tanqueu-lo!! tanqueu-lo!! Quina vergonya ... Fixa't el tiu:  Es coix i s'exibeix!!! quina vergonya!!!!----
Jo com que crec que hi ha un Deu bondadós i que la vida és un boomerang , espero... mai em canso d'esperar. Perquè tard o d'hora, la vida passa factura i si no la passa en aquesta la passarà en un altra, per això em tracten de boig...en lloc de Budista
Avui pintaré l'habitació ..ALA!!!

dimarts, 28 de febrer del 2012

COSES QUE VAM FER QUAN EREM JOVES

Corria el 83? corria el 84? Ara no ho recordo be ja m'ho mirare després.
CLAU DE GRALLA : el primer LP integral de musica de gralla que es va editar a Catalunya , amb el precedent d'un intent del Jaume Arnella, amb un EP(un single de quatre temes) que es va perdre pels magatzems xamuscats d'Edigsa,- ho van cremar tot els fills de la gran  Puta!! (la major estafa musical de la Historia de la Musica Europea). Més encara que lo del Millet, que ja és dir, una estafa de proporcions obscenes que va entregar Tot el catàleg de la cançó i de la Musica catalana editat per "Edigsa" , "Els quatre vents" i "Concèntric" a un paio madrilenyu que l'importava una puta merda lo que tenia entre mans. Ho van fer expressament per a carregarse la Cançó, perquè als CIU. La cançó els "Toca los collons", perquè els cantautors els van dir "Burgesos!! -vosaltres no sabeu que es guardar fusta al moll-" i van pirar cap a les multinacionals .Abans l'Ariola, o Zafiro, o Columbia i la CBS que era lo mateix i ara és SONY, fins hi tot l'intent fallit de la Basf amb lo Quico Pi de la Serra (que no es rendeix!!).-
Que anar menats per les ideies de bombero de L'Espart Ticó i la seva cohort de pelleringossos, Pijos, llepaculs i trepes que es preparaven per assaltar el Poder a Catalunya parapetats en la idea de "País" que es van facturar  amb lo Pujol, amb l'AVUI i la collonada de barretina falsa i  un morro com d'ací allà.
La cançó els tocava els Ous perquè n'erem Esquerrans i el que no ho era s'ho feia ;I Ells: no us en càpiga cap dubte venien per la Dreta. Per molta Catalunyaeeeee!!! que diguin i que se n'omplin la boca, alego voten PP... ells van desde sempre de la maneta de l'enemic... que Raro,graro,graro!!que deia lo catxondo del Paputxi que també era del PEPE PePePePePePe......Tarrariiiiii Fa la Gralla de Constantí !!
Tararaeeeet!! fa la Gralla d'en Barrufet. A qui reto un Homenatge d'es d'ací!!! Ell si que n'era País , ell fou el pal de paller i la casa gran , ell encarnava aquests conceptes usurpats per la dreta més frivola i venuda del Mon. Perquè ÉS una Dreta que fa politiques de Dreta i que enganya al seu País amb mentides i falornies, es una cort de porcs, corruptes i covarts , així ens ha anat , Així i Això es el que heu votat Catalans! vergonya!, una vergonya com una masia de l'Emporda de les Grosses!!


De ben segur que el GRUP LA CLAU DE Lleida , no era ni l'únic ni el millor grup de gralles que en aquells moments sortien com bolets de roureda per tot el nostre país. Arreu  del que s'albirava  la reaparició d'un instrument "infernal de tocar", però lligat íntimament a les tradicions més nobles i més arrelades de la nostra litúrgia col·lectiva. No . Jo be ho sabia , però vaig creure que calia fer-ho, era com empènyer un automóbil sense bateria, era igual si els Almogàvers de Ponent tenien les ideies clares o no , si tocaven massa be, o massa tou, o massa poc, o massa fort, massa o massa poc del que sigui. O segons quin repertori. A mi me'n fotia un porro!!m'en fotia un cevallót!! El que em va semblar important: era fer-ho i fer-ho en aquell moment. Perquè era el moment per donar el tret de sortida d'un gènere sepultat pel Franquisme i que n'era destinat a reomplir les plaçes i els carrers de les nostres festes i feines . I  que avui ja és Universal. La Gralla  i els Castells, la Gralla i les festes populars de Catalunya ja han donat la volta al mon!! Jo no en soc de vanitós i massa que m'ensenyo aquí... però si la clavo la clavo, i n'estic molt ufanós d'haver-hi col·laborat -enquè sigo una miqueta de no res- amb la butxaca i l'empenta; Perquè la falsa modèstia només amaga l'orgull . Però no us meneu a engany; Que  d'orgull,  el Jo,  en tinc molt!!, de ser un  Català de veres, obert de veles al mon i no un botifler de peles. Dels qui ens volen dir qui som!!

dilluns, 27 de febrer del 2012

TAMBE PLOVIA AVUI?...

Coin de Rue

T'he esperat com abans
a la cantonada del carrer de Migdia,
no gaire lluny del pont,
on ja la nit veritablement comença.

T'he esperat com abans
sota el mateix fanal
que tu trobaves sinistre
i també duia el vell impermeable
amb el coll alçat.

També plovia avui,
com abans, ho recordes?
Estimàvem la pluja,
la fràgil intimitat de la pluja,
i passejàvem pels carrers en silenci,
ran mateix de les cases torbadores,
i et repenjaves tendrament al meu braç.

Tot era com abans,
però tu no has vingut.

Llavors algú ha passat i m'ha mirat amb estranyesa
i una parella, a l'altra cantonada,
s'ha aturat un moment per besar-se.
He encès la darrera cigarreta
i he tornat lentament cap a casa.

En alguna ràdio llunyana
la Greco cantava. 



Miquel Mati i Pol

diumenge, 26 de febrer del 2012

--.... I COM MENYS ERA QUI ERA , MES FELIÇ ERA....

Veig la Tele, Fan un Monografic sobre Leonard Cohen ; Em cauen llàgrimes de mercuri...

NO PUC ESCRIURE... (TRIBUT INDIRECTE A "NO TINC PRESSA" DEL MANEL MONTAÑÉS)))

No puc escriure; m'empeny un vent de gelaór cap al forat del sisifós, una marfuga de mil anys o mil dimonis de pedra, amb una febre sobtada per una infecció indesxifrable. Una pesta que jo tinc ... No surt als llibres de metge, no la troben per enlloc, però tinc  temperatura de la que emmena a deliris . No puc escriure, tinc el mal del Mal-Aimè, soc un "Cagot" del Sud. Vaig brut i tot ple de ronya. Pels dits em corren rierols de sarna. Tinc un mal lleig... una malura innombrable. Tinc vergonya del carrer, que no em delatés un gest o una mirada furtiva. No us en antanceu a mi. Si;  Us dic que tinc un mal  contagiós, pose-us una careta al menys, si es que heu de venir a veure'm i millor que no vingueu .-No,  no soc gaire, de bon veure. 
No,  puc escriure. Lo riu desborda , ja ha saltat el pont d'Avaix, la riuada es poderosa com un perill sense fre, i sense mida de cap mena. S'ha partit pel mig, del tot, la represa d'Oliana, ja s'ha ensorrat lo Rialb, i ja cau tot Camarasa ... No hi podeu fer res de res, els mots em corren a la velocitat de l'aigua i se m'escapen com peixos brillants de les mans...només alguna escata , només alguna escata... Fugiu-me ! tinc una gravíssima malaltia. Feu-me venir al Notari; Vull dictar-li  testament !! I crideu també al Vicari!!que m'he tornat un fanàtic i ara vull prest!!, prest!!: el Viatic!! toqueu la campaneta que vinguin els Escolans!!, Presbiters i Canonges. La Santa Mare Església dels eunucs em protegeixi !!! Que vingon los Capellans!!!
Que visc a l'infern de la terra !! que m'atrapen los dimonis !!!
No puc escriure; Estic corcat de la sang i se'm enganxa a les venes. Se'm ha bullit lo cervell de tant forta calentura. Poseu-me en gel, tireu-me neu al damunt, ompliu de glaç la banyera .Salveu-me de la trempera!!! I aparteu les criatures, vestiu-me Ja ara mateix!! I porteu-me l'Armadura, porteu-me Llança i Llaüt, i lo cavall mes lluent. Macips, Mesells i Criats!! tots a l'hora al meu servei. Que soc l'amo del castell!! . Soc lo Trobaire mes vell!!. Soc malalt i vull nar a justes, com toca a l'hora, com un valent!!. Abans de morir-me al llit, n'he de cantar quatre fresques, que encara me'n queden restes per a morir-me Trobant ...- Per a morir com Deu mana i com me dongui la gana!!.


Il n'y a pas d'amour heureux




Rien n'est jamais acquis à l'homme Ni sa force
Ni sa faiblesse ni son coeur Et quand il croit
Ouvrir ses bras son ombre est celle d'une croix
Et quand il veut serrer son bonheur il le broie
Sa vie est un étrange et douloureux divorce


Il n'y a pas d'amour heureux

Sa vie Elle ressemble à ces soldats sans armes
Qu'on avait habillés pour un autre destin
A quoi peut leur servir de se lever matin
Eux qu'on retrouve au soir désarmés incertains
Dites ces mots Ma vie Et retenez vos larmes


Il n'y a pas d'amour heureux

Mon bel amour mon cher amour ma déchirure
Je te porte dans moi comme un oiseau blessé
Et ceux-là sans savoir nous regardent passer
Répétant après moi ces mots que j'ai tressés
Et qui pour tes grands yeux tout aussitôt moururent


Il n'y a pas d'amour heureux

Le temps d'apprendre à vivre il est déjà trop tard
Que pleurent dans la nuit nos coeurs à l'unisson
Ce qu'il faut de regrets pour payer un frisson
Ce qu'il faut de malheur pour la moindre chanson
Ce qu'il faut de sanglots pour un air de guitare


Il n'y a pas d'amour heureux

(Derniers vers pas chantés ici)

Il n'y a pas d'amour qui ne soit à douleur
Il n'y a pas d'amour dont on ne soit meurtri
Il n'y a pas d'amour dont on ne soit flétri
Et pas plus que de toi l'amour de la patrie
Il n'y a pas d'amour qui ne vive de pleurs


Il n'y a pas d'amour heureux
Mais c'est notre amour à tous les deux


Louis Aragon (La Diane Francaise, Seghers 1946



dimecres, 22 de febrer del 2012

CIRERA







 CIRERA

Amb la teva carn flonja
de cirera
madura,
apagues a la nit,
una fam d'arrelada
tendresa.
Dona de cos manyac:
llavis de gínjol, prims,
pell de mantega...
Et taparé amb llençols
de fil
o amb vànoves de seda...

Però et vull, nua, amb mi.

Pinyols amargs, d'un altre temps,
els llençaré per la finestra.



                    "Cançons de la nit benigna"
                           Tià de sa Real.  Manacor 1980


                        Música: Miquel Àngel Tena