SEGUIM

Chronic Fatigue Illnesses

---

Prof. Garth L. Nicolson

Chronic Fatigue Syndrome, Fibromyalgia Syndrome and Other Fatigue Conditions

Chronic fatigue is reported by 20% of all patients seeking medical care and is considered as a nonspecific sign that is associated with many well known medical conditions. Chronic Fatigue Syndrome (CFS), Myalgic Encephalomyelitis (ME), and Fibromyalgia Syndrome (FMS) patients suffer from complex overlapping signs and symptoms. (see 'Signs/Symptoms' Questions, above) CFS is primarily characterized by persisting or relapsing fatigue without previous history of comparable symptoms that does not resolve with rest. In these patients other clinical conditions are absent that can explain the signs and symptoms such as malignancies or autoimmune diseases. In contrast, FMS patients have overall muscle pain, tenderness, and weakness as primary complaints, but they have most if not all of the commonly found signs and symptoms for CFS. We previously proposed that CFS/ME patients might be suffering from chronic infections that can cause, in part, their complex signs and symptoms. For example, systemic mycoplasmal infections can cause chronic fatigue, muscle pain and a variety of additional signs and symptoms, some of which are related to dysfunctional immune responses and in extreme cases autoimmune-like disorders. Some mycoplasmas can invade virtually every human tissue and can compromise the immune system, permitting opportunistic infections by other bacteria, viruses, fungi and yeast. When mycoplasmas exit certain cells, such as synovial cells, nerve cells, among others that can be infected, they can stimulate autoimmune response. Our recently published studies demonstrated a possible link between mycoplasmal infections and CFS and FMS, since we found high frequencies of mycoplasmal infections in these patients. Previously we examined patients with chronic illnesses for the presence of mycoplasmal infections. We found that about one half of patients with Gulf War Illness and two third of patients with CFS/ME and FMS were positive for mycoplasmal infections in their blood. The Gulf War Veterans suffer from signs and symptoms similar to patients diagnosed with CFS and FMS. They can be treated using antibiotics effective against mycoplasmal infections, and once they recover, their blood is no longer positive for the presence of mycoplasmal infections. Our recent results indicate that Rheumatoid Arthritis is also associated with mycoplasmal infections. (see 'Autoimmune Diseases')

Recent reports and publications indicate that in addition to mycoplasmal infections, CFS/ME and FMS patients have other chronic infections caused by other intracellular bacteria and viruses. For example, patients with Lyme Disease, caused by intracellular Borrelia infections, have been diagnosed with CFS/ME. Also, CFS/ME and FMS patients can have intracellular Chlamydia species infections. These patients can also have infections by other bacteria that enter their bodies through 'leaky gut' problems. Chronically ill patients often have inflammatory bowel syndrome and other gut problems, and this can allow pathogenic bacteria to enter their systems.

Patients with CFS/ME and FMS can also have viral infections that complicate their conditions and cause morbidity. Such infections can occur with or without the bacterial infections described above. Viruses that have been associated with CFS/ME and FMS are Human Herpes Virus-6 (HHV-6) and Cytomeglovirus (CMV). These viruses have been found at high incidence in chronically ill patients, and especially those with CFS/ME. Patients with CFS/ME or FMS can have predominantly intracellular bacterial infections, predominantly viral infections, or a combination of intracellular bacterial and viral infections. This may be one reason why the underlying causes of these chronic illnesses are so difficult to determine and effectively treat. The other reason could be the persistent nature of the infections and their ability to hide inside cells where they are essentially refractory to immune system responses, their slow growing natures and their relative insensitivity to therapeutic drugs (see references below).

A new direction at the Institute is studying the role of decreased cellular energy in causing fatigue. Cellular energy is mainly produced by the mitochondria, subcellular organelles that contain the machinery that converts fats and sugars to energy in the form of the high-energy molecules, such as ATP. Mitochondrial function requires an intact inner membrane where the electron transport chain or energy machinery is located. When the inner mitochondrial membrane is damaged, the efficiency of the electron transport chain is reduced along with the ability of cells to produce the energy that they need for vital functions—thus fatigue becomes a problem. Various environmental insults and even aging produce excess oxidation molecules that can damage the mitochondrial membrane, including chronic infections of the type mentioned above. At the Institute for Molecular Medicine clinical studies have shown the benefits of dietary membrane lipids (Lipid Replacement Therapy) in replacing damaged mitochondrial membrane lipids, increasing the efficiency of the electron transport chain, increasing energy and reducing fatigue. A number of non-pharmaceutical approaches to decreasing fatigue are being investigated at the Institute.

Publications

• Metabolic Syndrome and Mitochondrial Function: Molecular Replacement and Antioxidant Supplements to Prevent Membrane Peroxidation and Restore Mitochondrial Function, Garth L. Nicolson, Journal of Cellular Biochemistry 2007; 100:in press. pdf doc

• Considerations when Undergoing Treatment for Chronic Illnesses and Autoimmune Diseases, by Prof. Garth L. Nicolson, Reprint - Intern. J. Medicine 1998; 1:123-128. Plus Supplemental Suggestions: Prof. Nicolson June 15, 2006. rtf doc

• Lipid replacement and antioxidant nutritional therapy for restoring mitochondrial function and reducing fatigue in chronic fatigue syndrome and other fatiguing illnesses, by Nicolson and Ellithorpe, Journal of Chronic Fatigue Syndrome 2006; 13(1): 57-68. pdf doc

• Lipid replacement/antioxidant therapy as an adjunct supplement to reduce the adverse effects of cancer therapy and restore mitochondrial function, by Prof. Nicolson, Pathology & Oncology Research 2005; 11(3): 139-144. pdf doc

• Evidence for Brucella spp. And Mycoplasma ssp. Co-Infections in Blood of Fatigue Syndrome Patients, by Nicolson et al., Journal of Chronic Fatigue Syndrome 2005; 12(2): 5-17. rtf doc

• Deregulation of the 2.5A synthetase RNase L antiviral pathway by Mycoplasma spp. in subsets of Chronic Fatigue Syndrome By J. Nijs et al., J. Chronic Fatigue Syndr. 2003; 11(2):37-50. rtf doc

• Multiple co-infections (Mycoplasma, Chlamydia, human herpes virus-6) in blood of chronic fatigue syndrome patients: association with signs and symptoms. By G. L. Nicolson et al., Acta Pathol. Microbiol. Immunol. Scand.(APMIS) 2003; 111: 557-566. pdf doc

• Immunophenotyping predictive of mycoplasma infection in patients with chronic fatigue Syndrome. By J. Nijs et al., J. Chronic Fatigue Syndr. 2003; 11(2): 51-70. rtf doc

• Evidence for Bacterial (Mycoplasma, Chlamydia) and Viral (HHV-6) Co-Infections in Chronic Fatigue Syndrome Patients by G.L. Nicolson et al., Journal of Chronic Fatigue Syndrome 2003; 11(2):7-20. rtf doc

• High Prevalence of Mycoplasma infections among European Chronic Fatigue Syndrome patients. By J. Nijs et al., FEMS Immunol. Med. Microbiol. 2002; 34:209-214. rtf doc

• Bacterial and Viral Co-Infections in Chronic Fatigue Syndrome (CFS/ME) Patients, by Nicolson et al., Proc. Clinical & Scientific Conference on Myalgic Encephalopathy/Chronic Fatigue Syndrome, the Practitioners Challenge, Alison Hunter Foundation, Sydney, Australia 2002. rtf doc

• Review: Immunology of Chronic Fatigue Syndrome by R. Patarca et al. J. Chronic Fatigue Syndr. 2000; 6(3/4): 69-107. rtf doc

• Examination of mycoplasmas in blood of 565 Chronic Illness patients by polymerase chain reaction. by M. Nasralla, J. Haier, N. Nicolson and G.L. Nicolson, Intern. J. Med. Biol. Environ. 2000; 28(1): 15-23. rtf doc

• Diagnosis and integrative treatment of intracellular bacterial infections in Chronic Fatigue and Fibromyalgia Syndromes, Gulf War Illness, Rheumatoid Arthritis and other chronic illnesses. by G.L. Nicolson et al., Clin. Pract. Alt. Medicine 2000; 1(2): 92-102 rtf doc

• Role of Mycoplasmal Infections in Fatigue Illnesses: Chronic Fatigue and Fibromyalgia Syndromes, Gulf War Illness and Rheumatoid Arthritis, by G.L. Nicolson et al., J. Chronic Fatigue Syndr. 2000; 6(3/4):23-39 rtf doc

• Identification And Treatment Of Chronic Infections In CFIDS, Fibromyalgia Syndrome And Rheumatoid Arthritis, by G.L. Nicolson, CFIDS Chronicle 1999; 12(3): 19-21 rtf doc

• Multiple Mycoplasmal Infections Detected in Blood of Chronic Fatigue Syndrome and Fibromyalgia Syndrome Patients, Eur. J. Clin. Microbiol. Infect. Dis. 1999 ; 18 : 859-865 rtf doc

• Mycoplasmal Infections in Chronic Illnesses: Fibromyalgia and Chronic Fatigue Syndromes, Gulf War Illness, HIV-AIDS and Rheumatoid Arthritis, by G.L. Nicolson et al., Med. Sentinel 1999; 4: 172-176 rtf doc

• The Pathogenesis and Treatment of Mycoplasmal Infections, by G.L. Nicolson et al., Antimicrob. Infect. Dis. Newsl. 1999; 17(11) : 81-88 rtf doc

• Diagnosis and Treatment of Chronic Mycoplasmal Infections in Fibromyalgia and Chronic Fatigue Syndromes: Relationship to Gulf War Illness, by G.L. Nicolson et al., Biomed. Therapy 1998; 16: 266-271 rtf doc

• Diagnosis and Treatment of Chronic Infections in Chronic Fatigue Syndrome, Fibromyalgia Syndrome and Gulf War Illness, by G.L. Nicolson and N.L. Nicolson, International Journal of Occupational Medicine, Immunology and Toxicology 1996 ; 5 : 69-78 rtf doc

*PDF files can be opened by obtaining a free copy of Adobe Acrobat from:
http://www.adobe.com/products/acrobat/readstep2.html

Reports

• Chronic Fatigue Syndrome Patients Subsequently Diagnosed with Lyme Disease Borrelia burgdorferi: Evidence for Mycoplasma species Co-Infections - by Garth L. Nicolson, PhD, Nancy L. Nicolson, PhD and Joerg Haier, MD, PD, Journal of Chronic Fatigue Syndrome 2008. - rtf_doc
  

• Recommendations for Diagnostic Testing, by Prof. Garth Nicolson, updates - 2007 rtf doc

• Co-Infections in Fibromyalgia Syndrome, Chronic Fatigue Syndrome and Other Chronic Illnesses by Prof. Garth Nicolson, Fibromyalgia Frontiers 2002; 10(3):5-9, 27-28. rtf doc

• Update on Gulf War Illnesses: Relationship to Fibromyalgia Syndrome, Chronic Fatigue Syndrome/M.E. and the Possible Role of Vaccines By Prof. Garth Nicolson, The Fibromyalgia Survivor, 2001 rtf doc

• Mycoplasmas: the Missing Link in Fatiguing Illnesses by Michael Guthrie Alternative Medicine; 2001; Sept: 60-70. rtf doc

• Research Overview: Professor Garth Nicolson's Studies and Treatments Explained By Deborah Cooper, ImmuneSupport.com Treatment & Research Library rtf doc

• CFS National Radio Program 11/21/00 with Dr. Roger G. Mazlen interviewing Prof. Garth Nicolson rtf doc

• Chronic Infections in Fibromyalgia Syndrome: Sources of Morbidity and Illness Progression. by Prof. Garth Nicolson, Fibromyalgia Survivor 2000 rtf doc

• New Treatments for Chronic Infections Found in Fibromyalgia Syndrome, Chronic Fatigue Syndrome, Rheumatoid Arthritis and Gulf War Illnesses, by Prof. Garth Nicolson, Kuwait University Faculty of Science and Medicine Newsletter, 1999 rtf doc

• The Role of Chronic Infections in the Maintenance and Progression of Chronic Fatigue Syndrome, Fibromyalgia Syndrome, Rheumatoid Arthritis, Immune Deficiency Syndromes and Gulf War Illness, by G.L. Nicolson et al., ME/CFS Congress, Sydney, Australia, 1999 rtf doc

• Identification and Treatment of Chronic Infections in CFIDS, Fibromyalgia Sydrome and Rheumatoid Arthritis Patients that Cause Morbidity and Illness Progression, by Prof. Garth Nicolson, Doctor's Educational Booklet, CFIDS Assoc. of America, 1998 rtf doc

• Mycoplasmal Infections in Blood from Patients with Chronic Fatigue Syndrome, Fibromyalgia Syndrome or Gulf War Illness, by G.L. Nicolson et al., International CFS Congress, Sydney, Australia, 1998 rtf doc

• New Treatments for Chronic Infections Found in CFS, Fibromyalgia Syndrome and Gulf War Illnesses, by Prof. Garth Nicolson, American Academy of Environmental Medicine Newsletter (Winter 1997) rtf doc

*PDF files can be opened by obtaining a free copy of Adobe Acrobat from:
http://www.adobe.com/products/acrobat/readstep2.html

De part de Libros en Red...

De regalo, aquí y para todos, los 20 consejos para convertirse en escritor.

Esta es una recopilación de las 20 normas básicas y decisivas que todo aspirante a escritor deberá tener en cuenta si quiere llegar a ser un novelista de éxito y codearse con los best-sellers. Algunas nos las han hecho llegar y otras son fruto de nuestra propia experiencia editorial. Cuantas más pautas se dominen, más posibilidades tendrá un autor de destacarse en su nueva profesión. Aquí van:

1. Lo primero: conoser vien la hortografia.

2. Cuide la concordancia, el cual son necesaria para que usted no caigan en aquello errores.

3. Ponga comas puntos signos de interrogación o dos puntos rayas siempre que corresponda si no poco se entienden las relaciones entre las palabras la jerarquía entre las ideas.

Y cuando, use los signos de: puntuación, póngalos; correctamente!.

4. Lo mejor es esquivar la reiteración de sonidos en la oración. La proposición es buscar una opción que no rime con lo dicho con antelación.

5. Evite las repeticiones, evitando así repetir y repetir lo que ya ha repetido reiteradamente.

6. Trate de ser claro; no use hieráticos, herméticos o errabundos gongorismos que puedan jibarizar las más enaltecidas ideas.

7. Imaginando, creando, planificando, un escritor no debe aparecer equivocándose, abusando de los gerundios. Tratando siempre, sobre todo, de no estar empezando una frase con uno.

8. Correcto para ser en la construcción, caer evite en trasposiciones.

9. Tome el toro por las astas, haga de tripas corazón y no caiga en refranes comunes. Calavera no chilla.

10. ¡Voto al chápiro!... creo a pies juntillas que deben evitarse las antiguallas que obscurecen el texto.

11. Si algún lugar es inadecuado en la frase para poner colgado un verbo, el final de un párrafo lo es.

12. ¡¡¡Por el amor de Dios!!!!, no abuse de las exclamaciones. NI de las Mayúsculas. Recuerde, además, que la cantidad de puntos suspensivos es siempre fija....... (¡solo tres!)

13. Pone cuidado en las conjugaciones cuando escribáis.

14. No utilice nunca doble negación.

15. Evite usar el adjetivo "mismo" como si fuera un pronombre; el mismo está para otra cosa.

16. Aunque se usen poco, es importante emplear los apóstrofo's correctamente.

17. No olvide poner las tildes que correspondan. Mas aun cuando es importante conocer cual es la significacion de una palabra, en caso de que haya una opcion con tilde y sin ella.

18. Procure "no poner" comillas "innecesariamente". No es un recurso para "resaltar" sino para "mencionar" una "voz ajena" al texto.

19. Procurar nunca los infinitivos separar demasiado.

20. Y con respecto a frases fragmentadas

Bueno... ya habrán visto que no son las 20 normas definitivas para pasar a ser escritor, aunque eso no quita que lo que sugieren pueda tenerse en cuenta con algún provecho. Queda la pregunta: ¿habrá consejos que de verdad sirvan para aprender a escribir mejor?

En broma (como aquí arriba) o en serio, pensando en pautas que realmente puedan ser útiles para un escritor, ¿qué consignas o recomendaciones aportarían ustedes?

Jep Nuix

(Barcelona 1955-1998) Compositor i flautista, va néixer a Barcelona. Realitzà estudis de flauta, harmonia i contrapunt al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i composició i instrumentació amb Gabriel Brncic. Els seus contactes amb compositors com Witold Lutoslawski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Heinz Holliger, Luis de Pablo, Joan Guinjoan, entre d'altres, el dugueren a escriure per a tot tipus de formació: des d'instruments “a solo” fins a orquestra simfònica, incloent-hi la música electroacústica en totes les seves vessants.
Com a compositor va escriure al voltant d’una seixantena d’obres. Rebé encàrrecs de nombrosos intèrprets especialitzats i institucions, i beques, una de les quals li va permetre ser compositor resident durant un curs a l'estudi de música electrònica del Conservatori de Basilea (Suïssa). La seva dedicació a la música electroacústica es va desenvolupar al Laboratori de Música Electroacústica Phonos‚ de Barcelona, on passà a formar part del grup de compositors habituals. També ho va fer al seu estudi personal i al Centre d'Iniciatives i d'Experimentació per a Joves de la Fundació Caixa de Pensions, del qual en va ser el coordinador del laboratori de so i música entre els anys 1988 i 1991. Fou convidat a participar en el 33. Ferienkurse für Neue Musik‚ (Darmstadt, Alemanya).
Li foren concedits diversos premis i mencions de composició, entre els que destaquen: primer premi del IV Concurso de obras de Polifonía, Madrid (1984, per l’obra En Efecte, per a quatre cors mixts); primer premi del 10è. Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona (1989, per l’obra –4º a Allschwil, per a conjunt de cambra); premi INF-ART'90 de la Fundació Caixa de Pensions al millor treball de música, Barcelona (1990, per l’obra His Master’s Voice, per a cinta magnètica). Va ser sel.leccionat per representar Espanya a la tribuna de la Societat Internacional de Música Contemporània a Varsòvia, Polònia (1992, per l’obra Fax, per a conjunt de cambra).
Les seves obres han estat interpretades en nombrosos concerts i festivals internacionals d’Europa, Amèrica i Austràlia.
Fou membre de l'Associació Catalana de Compositors i membre fundador de l’Asociación de Música Electroacústica de España. Formà part del grup de compositors Grupo del Bierzo.
Com a intèrpret de música contemporània formà part del Grup Instrumental Phonos i de Vol ad Libitum. També actuà com a solista interpretant les seves pròpies obres i a duo amb el percussionista Fede Giberga.
També va escriure música per a teatre, dansa, pallassos (Himne del Festival de Pallassos de Cornellà), vídeo i televisió. Va realitzar arranjaments per a diverses obres de teatre i cinema. Va formar part i compondre peces pels grups de rock simfònic i jazz-rock "Gòtic" i "Mirasol Colores". Va acompanyar diversos cantants com Joan Isaac, Marina Rossell o Ramon Muntaner i va participar com a flautista en diverses obres de teatre.
En la seva discografia destaquen els discos “Intervals” i “jenji”, a part d’altres obres enregistrades en discos en companyia d'altres compositors.

DISCOGRAFIA D'EN JEP NUIX

LPs

“Escenes de la terra en festa i de la mar en calma” i “I tú que ho veies tot tan fàcil” GOTIC. “Escenes”. MOVIEPLAY 17.1302/6. (1978)

“Diòtima” i “Hiperión” MIRASOL COLORES “Linea 5”. RCA-PL 35218. (1979).

"Gloria" (cor mixt i set metalls, 1981) i "En efecte" (4 cors mixts, 1983). Grupo de Cámara Villa de Madrid. Dir.: José Mª Barquín. DIAL DISCOS, 54 9334-9335. (1984)

"Voilà!" (trio de corda,1985). Grupo Círculo. Dir.: José Luis Temes. CIRCULO DE BELLAS ARTES, CBA 8. (1989)

"His Master's Voice" (cinta, 1990). DISCMEDI-BLAU, ADM 503. (1990)

CDs

“Escenes de la terra en festa i de la mar en calma” i “I tú que ho veies tot tan fàcil” GOTIC. “Escenes”.

FONOMUSIC, CD 1024. (1988)

M2U records-1006, Corea (2002)

DISCMEDI DM-752-02 (2002)

"Halterofília I" (grup de cambra (flauta, clarinet, guitarra, contrabaix) i cinta, 1983). Vol ad Libitum “Compositors de Barcelona (I)”. DINO CLASSICS, 30 028. (1991)

"Pensant en Nono" (cinta, 1991) Asociación de Música Electroacústica de España-U.M./UNIO MUSICS, CD·7 (Memorias electroacústicas vol.1 "Presencia de Luigi Nono"). (1992)

"Autoretrat-1" (quartet de flautes de bec, 1987) Quartet de bec "Frullato". “Peces”. DESERT PRODUCCIONS, CD. DP002. (1992)

"Fax" (grup de cambra: flauta, clarinet, vibràfon, piano, violí, violoncel, 1990). Barcelona 216. Dir.: Ernest Martínez Izquierdo. HYADES ARTS, HYS-1. (1993)

“Marxa del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà” Alternativa Produccions Discogràfiques A-CD-062 (1994)

"Escac i mat" (piano, 1993). Albert Nieto. EDICIONS NOVA ERA, NCM 1. (1995)

“Dit a dit, pas a pas” (extracte) (cinta, 1988). “alter músiques natives”. KRTU (Departament de Cultura Generalitat de Catalunya i G3G). G3KRTU1- G3KRTU2. (1995)

JEP NUIX “INTERVALS”: "L'Inizio" (1986, flauta i cinta: Jep Nuix), "Monòleg" (1989, cinta), "Resonanzen für Elisabeth" (1989, guitarra: Elisabeth Roma), "His Master's Voice" (1990, cinta), "Improvisació per a tubs" (1990, tubs d’orgue, cinta i electrònica en viu: Jep Nuix), "Riflessi" (1992, orquesta de cambra: Orquestra de Cambra Teatre Lliure, Dir: Josep Pons) i "Tonightingale" (1994, flauta, clarinet, violí i violoncel: Vol ad Libitum, Dir: Jordi Rossinyol). EDICIONS NOVA ERA, NCM 2. (1995)

“Punt per punt” (Quartet de flautes, 1997) Quartet de Flautes Travesseres “Fu-Mon”. Anacrusí Contemporània AC.004 (1998)

JEP NUIX “jenji”: "Ad valorem" (1984, flauta: Jep Nuix), "Voilà!" (1985, trio de corda: Ala Voronkova, Josephine Fitzpatrick, David B. Runnion), "Percuflú" (1994, flauta, percussió i electrònica en viu: Jep Nuix, Fede Giberga), "-4º a Allschwil" (1989, flauta, oboè, clarinet, vibràfon, piano, violí, viola i violoncel: Grup de Cambra dels Solistes de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, Dir: Ernest Martínez Izquierdo), "... and sax makes six" (1992, saxofonista solista (soprano i baríton) i quintet de corda: Grup Interinstrumental de Barcelona, Josep Mª Aparicio, Dir: Carles Lobo), "Variacions, evolucions, mutacions" (1995, flauta, clarinet, piano, violí i violoncel: Bernat Castillejo, Oriol Romaní, Jordi Masó, Santiago Juan, Lluís Heras), "Espirals" (1994, orquestra: Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya, Dir: Paul Polivnick), i "Stack" (1995, flauta i percussió: Jep Nuix, Fede Giberga). EDICIONS NOVA ERA, NCM 11. (1999)

"Iteracions" (saxo, trompeta i piano, 1995). Grup Interinstrumental de Barcelona. “avuimúsica”. Col.lecció Música Catalana Contemporània vol. 2 Anacrusi, AC.015. (2000)

"Resonanzen für Elisabeth" (guitarra, 1989). David Sanz. “La guitarra del segle XX a Catalunya”. Anacrusi, Formata/Contemporània AC.021. (2001)

Música electroacústica de “Cançó de la terra”

CD Verdaguer 2000. Cançó de la terra, Rafael Subirachs. Edicions Abert Moraleda, 0120 (1999)

"Persecucions" (quintet de vent i piano, 1993). Zauberquintett. El señor guindilla records, D.L. MU-910-2005 (2005)

ALJEPNUIXLINAIXIENESTRELLESALSDITSENPRÈMERLESTECLESDELAREVOX

I jo que ho veia tot tan fàcil

la música i escriure

riure i viure

il·lús Ulisses

en viatge permanent

cap al Parnàs o al Tagamanet

les Walkiries del Walhalla em cridaven

em xisclaven les orelles de tornada dels bolos

a les Guilleries passat de voltes ni dormia

resava pel sorral que s'acabés el viatge

i tu no em coneixies i la Roser se'n reia per sota el nas

em deies gavina i decepció i erraves...

Ai! Salamó Salamó!!

“Quan el sol i la lluna surten del quadre

el desastre ja s'ha produït”

Desperdici de l'Ànima

Miquel de Palol

Miquel Àngel Tena-Rúbies

Abril de 2008

TRES AMIGUES

Màrius Torres i Mercè Figueras al Mas Blanc el 1942

TRES AMIGUES

A la Mercè, l'Esperança i la Maria

Que qui en ditz mal no pot plus larg mentir e qui en ditz bé no pot plus bel ver dir. BERNAT DE VENTADORN

La primera és caliu. Com les llars ben cintrades,
és humana per llei, i espurnejant per joc;
alegre, hospitalària, bon company com el foc,
dóna sempre escalfor, i crema de vegades.

La segona és perfum. Com un matí d'abril,
sols per l'olor que en fa sabem les flors que amaga;
té la suavitat del bàlsam per la llaga,
el seu contacte és fresc com un llençol de fil.

I la tercera és resplendor; segons va l'aire,
a vegades és clar de lluna, i altres llamp;
sap escurçar els camins, i omplir d'ocells el camp,
i quan ve, sentim sempre que ens arriba d'enlaire.

Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat,
viure en la triple gràcia de la seva amistat.

Màrius Torres

...Primer dic groc i després passe al verd...

Sóc tan vell...

Sóc tan vell com París.
La pluja ja no em daura
i he perdut el somrís.

Sense teló de fons
sense escenografia
se me'n van les cançons.

No hi pensaré mai més.
La sal és més salada
que en el record d'un bes.


Josep Palau i Fabre
Atzucac

SOC TAN VELL...

Soc tan vell com París
La pluja ja no em daura
i he perdut el somrís...

JA TE COLLONS LA COSA !!!

La melatonina,

distribuida en todos los países salvo España

30 de julio de 2006 - Son muchos los estudios que avalan las excelencias terapéuticas de la melatonina. Sin embargo en España no se autoriza su venta ni siquiera como complemento dietético.

La melatonina es una hormona que produce nuestro propio organismo en la glándula pineal, que tiene el tamaño de un guisante y que se sitúa en el centro del cerebro. La secreción de melatonina se produce por la noche como respuesta a la oscuridad. Alcanza un máximo en la mitad de la noche y disminuye hasta la mañana.

Son cientos los estudios que dicen que la melatonina regula y controla nuestro reloj biológico: mejora el sueño, estimula el sistema inmunitario y protege el sistema nervioso central. En estudios realizados in Vitro, la melatonina mostró una actividad anti-mutagénica sobre siete tipos diferentes de células cancerígenas humanas, incluyendo las de mama y las de próstata.

La melatonina también influencia positivamente los sistemas reproductores, cardio-vasculares y neurológicos. La melatonina es un anti-oxidante extremadamente potente y versátil que protege cada parte de la célula y cada célula del organismo, incluyendo las neuronas.

Más de 100 enfermedades degenerativas (entre las cuales las cataratas, la degeneración macular de la retina, la enfermedad de Alzeihmer, la enfermedad de Parkinson, la artrosis etc...) se asocian con la reducción de las defensas anti-oxidantes del organismo. La oxidación también es uno de los principales factores de envejecimiento.

Sin embargo, para el Ministerio de Sanidad y Consumo español, y según podemos leer en su página Web:

"La melatonina está disponible en algunos países y puede utilizarse como ayuda para resincronizar el reloj corporal interno. Normalmente se vende como suplemento alimenticio y, por lo tanto, no está sometida al mismo estricto control que los medicamentos (por ejemplo, en Estados Unidos no ha sido aprobada para su uso como medicamento, pero puede venderse como suplemento alimenticio).

No se ha evaluado completamente el mejor momento para tomarse ni la dosificación más eficaz de la melatonina, y se desconocen sus efectos secundarios, especialmente usada a largo plazo. Además, los métodos de fabricación no están normalizados por lo que la dosis de cada tableta puede variar mucho, y pueden estar presentes algunos compuestos dañinos. Por estas razones la melatonina no puede ser recomendada".

Cuando dice que se desconocen los efectos secundarios a largo plazo había que saber cuantos años se consideran largo plazo, pues 20 millones de americanos llevan décadas tomándolo sin que hasta la fecha se hayan constatado efectos secundarios importantes.

También resulta curioso que grandes investigaciones sobre la melatonina se realizan en España con resultados sorprendentes en animales y que no pueden ponerse en práctica en humanos al estar prohibida en nuestro país.

Mª del Pilar Terrón Sánchez, defendió su tesis doctoral sobre los efectos de la melatonina u "hormona de la eterna juventud" en la función fagocítica y en el metabolismo oxidativo de células inmunes de tórtolas collarizas (Streptopelia risoria) en diferentes edades. Un estudio por el que ha obtenido la mención de Doctor Europeo y que ha contado con el asesoramiento del prestigioso catedrático de Neuroendocrinología de la Universidad de Texas (EEUU), Russel J. Reiter, con el que el departamento de Fisiología mantiene una estrecha colaboración.

Esta hormona es la responsable del buen estado de ánimo, favorece el sueño y frena el envejecimiento y el desarrollo de enfermedades degenerativas como el Alzeihmer y o el Parkinson. Igualmente, apunta la directora de la tesis, Ana Beatriz Rodriguez Moratinos, en otros países se usa como coadyuvante para eliminar los efectos secundarios de algunos tratamientos que generan gran cantidad de radicales libres (estrés oxidativo) como los de quimioterapia. Sin embargo su administración no está autorizada en España aún.

En el tribunal participaron además de los doctores Torres Asensio y Pariente Llanos de la UEx, los doctores García García (Universidad de Zaragoza), Sainz Menéndez (Universidad de Oviedo) y William Lea (University of Central Lancashire, Reino Unido).

El trabajo obtuvo la calificación de sobresaliente Cum Laude y ha dado lugar a la publicación de 6 artículos en revistas científicas internacionales de gran prestigio, como Experimental Gerontology, Journal of Neuroendocrinology o Free Radical Research, entre otras.

Científicos de la Universidad de Granada han realizado también diversos estudios sobre la acción de la melatonina frente a las infecciones que afectan a todo el organismo (sepsis).

Los resultados de la investigación, desarrollada por Luis Carlos López García y dirigida por los profesores de la Universidad de Granada, Darío Acuña Castroviejo y Germaine Escames, han sido publicados en tres revistas internacionales de gran impacto "Critical Care of Medicine, Laboratory Investigation y Journal of Experimental Medicine"

Aunque el trabajo ha pasado la fase de experimentación animal con total éxito, aun no podrá aplicarse en seres humanos ya que el uso de la melatonina, una sustancia natural que genera el propio organismo, está prohibido en España.

De hecho, los resultados previos permitieron a un grupo de investigación italiano el uso de la melatonina como terapéutica frente a la sepsis en recién nacidos, con grandes resultados que han valido para su uso habitual en algunos hospitales italianos.

Aunque este y otros estudios ponen de manifiesto las aplicaciones farmacológicas de la melatonina, existe un problema para comprobarlas en pacientes humanos, ya que en España está prohibido el uso de esta sustancia debido a problemas burocráticos y económicos, puesto que al tratarse de una sustancia natural no es patentable y por tanto "tampoco es rentable para las grandes empresas farmacéuticas", denuncia el científico, tras comentar que a pesar de estas dificultades "tenemos la esperanza de que dentro de un corto periodo de tiempo este fármaco esté legalizado e implantado en España siguiendo los pasos de sus vecinos Francia e Italia para dar soluciones a los pacientes que padecen esta enfermedad".

"Las expectativas terapéuticas de la melatonina son enormes", señala Acuña. Y sigue: "En vista de los beneficios y de que en otros países se aprovechan de la investigación básica que realizamos en España, es absurdo que se siga prohibiendo en nuestro país el uso terapéutico de la melatonina en pacientes, siempre en el marco de un control médico".

Por otro lado, investigadores de la Universidad Autónoma de Barcelona han descubierto que la melatonina frena la proliferación de diversos tumores disminuyendo su proliferación hasta en un 50% en cultivos tumorales de rata.

Y suma y sigue:

La melatonina podría ayudar a reducir las cifras de presión arterial, según indica un estudio realizado por especialistas del Brigham and Women´s Hospital y de la Harvard Medical School, publicado en la revista científica ´Hypertension´.

www.elsemanaldigital.com

Melatonina en el síndrome de fátiga crónica

Cristina Tomás-Zapico*, Ana Coto-Montes
1 Departamento de Morfología y Biología Celular, Facultad de Medicina, Universidad de Oviedo, 33006 Oviedo, España.
Recibido: Septiembre 15, 2006; Aceptado: Noviembre 22, 2006; Revisado: Diciembre 13, 2006

Abstracto:

Hay muchas enfermedades que cursan con la formación de radicales libres. Estos desordenes cubren un amplio rango de campos como las enfermedades neurodegenerativas, inmunes, inflamatorias y relacionadas con las mitocondrias. La melatonina es el mayor producto de la glándula pineal y funciona, entre otros como "indicador del tiempo" en la regulación de los ritmos circadianos. Pero las acciones de la melatonina no solamente están restringidas a la fisiología neuroendocrina. De hecho, era conocida como destructor de radicales, un papel que ha sido profundamente estudiado en todas estas condiciones en las que son generados los radicales libres.

Se ha mostrado, además, que la melatonina actúa como antioxidante indirecto, ya que es capaz de incrementar la actividad y la expresión de las enzimas antioxidantes más importantes, la maquinaria para la síntesis del glutatione, y de otras muchas implicadas directamente o indirectamente en la liquidación de los radicales libres. La melatonina también puede disminuir la actividad o la expresión de las enzimas o los factores que se consideran como prooxidantes. Por esto los investigadores han prestado atención a las posibles acciones de la melatonina en la atenuación de aquellos procesos en los que está implicada la sobreproducción de radicales libres.

Esta revisión resume algunos de los mecanismos de la melatonina que se proponen para las diferentes situaciones patológicas radical-dependientes, y también algunas patentes sobre el significado de la melatonina del que recientemente se ha informado para el Tratamiento del déficit de atención, desordenes de hiperactividad, enfermedades relacionadas con el estrés, Síndrome de Fatiga Crónica, diabetes, enfermedad de Parkinson. Alzheimer, disfunción cognitiva asociada con la edad y cáncer.

Palabras clave: Melatonina, estrés oxidativo, radicales libres, antioxidante, prooxidante, inflamación, sistema inmune, neurodegeneración, envejecer, enfermedades relacionadas con las mitocondrias.

Acceso a el documento (en Inglés) Melatonin as Antioxidant Under Pathological Processes

www.fibromialgia.nom.es

I ENCARA DIRÉ MES...

A mi em sembla que la tal Nancy Klimas diu (millor dit diuen que diu per que aquesta suposada entrevista sembla més un comunicat d'agència ...) coses certes però inconcretes i toca moltes tecles ( com la del feminisme victimista, per cert tecla molt gastada ja...) alhora i no es decanta per cap i això em resulta sospitós sobre tot quan es una tipa que ve del sector del sida : sida, micoplasma, guerra del golf, armes de destrucció massiva? de que: de sistemes immunologics?. I ANDEMÉS PRECONITZA COM A FINAL UNA MÉS INTENSA COLABORACIÓ AMB ELS LABORATORIS. Acabaramos!!! pepito. Mossegada al negoci, primer creen la marfuga i endementres ja tenen preparat el remei... Es una Tapà com una casa que te la feina de continuar tirant fum i marejant la perdiu. I a mi ja no em maregen més aquestos. I mira que la Conspiranoia ja cansa, però si que penso que el silenci i l'immobilisme oficial amb el suposat SPP esta relacionat amb els origens del Sida, es a dir amb les probes africanes de les primeres vacunes de la Pólio. Quan a les mutacions armamentístiques de virus i bitxos com els micoplasma es cosa ben documentada a hores d'ara.
Ja se que la dic molt grossa però i que?: més grosses les diu el Bush i sembla que ningú li para els peus...Tots morirem algun dia senyor Bush i al cel diuen que reparteixen Hosties a manta i allí hi ha un milió d'Irakians esperant-lo ...
Però hi ha milions de persones ara a la terra amb Encefalitis miàlgica, fibromiàlgia, Síndrome postpolio, esclerosis múltiple . ELA, Lupus, etc, etc... que passa ací Senyors???!!!

PER A MI JA ESTA BEN CLAR

Questió de noms, tan se val? No, doncs no SenyorS!! La Síndrome Post-Polio es una denominació capciosa, que pretén crear una nova malaltia per tapar una versió falsa de la poliomielitis . Les meves conclusions son determinant al respecte : mai més acceptaré el reduccionisme que implica la denominació de la meva malaltia com a Sindrome Post -Polio: ni es una síndrome, ni es post ni es Polio TAL COM LA VERSIÓ OFICIAL considera la POLIO .

Amics de les associacions del SPP ho sento molt pero em dono de baixa si no canvieu de nomenclatura . Jo proposo POLIOENCEFALITIS MIALGICA. Y TAMBÉ PROPOSO QUE NO ENS DEIXEM ENGANYAR MÉS . L'ADMINISTRACIÓ SAP PERFECTAMENT QUE EN 10 O 15 ANYS ESTAREM TOTS AL CLOT, així que ens donen una nova malaltia per a que breguem i en distreguem i endementres ells s'en foten de nosaltres.
La POLIO senyors. Tal com ens l'han venut es un frau a grandíssima escala. El que cal es desenmascarar als mamons que desde els anys 50 ( em remeto a Bodian) ens estan prenent el pel i al damunt es posen la medalla de les vacunes... vet ací l'epidèmia de Fatiga Crónica (es a dir Encefalitis mialgica) que ara surt a la llum , que extrany que coincideixi amb la del mal anomenat Sindrome Post-Polio... Je je
Soc el JARDINER FIDEL... moriré als 90 a la cadira de rodes com el gran Arthur C. Clark , ell ho va intentar i el van acusar de pederastra...
Per cert tinc un CI de 142 i em podia treure el MIR de neurologia si em deixessin presentar per lliure... ara m'he posat a "llegir" immunologia. Ho dic per si algú es pensa que soc un ignorant que xerra per xerrar . Punt.

Algunes Novetats?

ENTREVISTA A LA Dª KANCY KLIMAS

INMUNÓLOGA, PRESIDENTA DE LA ASOCIACIÓN INTERNACIONAL DEL SÍNDROME DE LA FATIGA CRÓNICA (IACFS)

Notas preliminaresProducciones Dziga
2 de mayo 2006

Entrevistamos a la Dra. Nancy Klimas el 2 de mayo, 2006, en Barcelona durante el congreso internacional del HHV6 (uno de los virus que causa el SFC).La Dra. Klimas, inmunóloga, empezó a trabajar en VIH en el año 1984 y en SFC en 1985. Con su larga experiencia, vemos, durante la entrevista, que hace comparaciones entre estas dos experiencias.

SERVICIOS PARA PERSONAS CON EL SFC: -En un estudio de los CDC que saldrá en los próximos días, se muestra que 85% de las personas con el SFC no están diagnosticadas. Estas personas han acudido a médicos pero la falta de formación, de interés y de no creer que el SFC es una enfermedad, hace que tantos pacientes no reciban el diagnostico correcto. - La Dra. Klimas, aún siendo una gran experta en el SFC (aparte de atender pacientes, hace investigación, docencia y es presidenta de la IACFS), para diagnosticar a un paciente, necesita varias horas. Así es como procede: antes de ver al paciente, hace llegar al paciente cuestionarios que llevan varias horas para rellenar. Mientras tanto Klimas lee todo el historial médico que el paciente ha ido acumulando durante años en su peregrinaje de médico en médico. Entonces hace una primera visita que dura entre una y dos horas y manda al paciente a hacerse pruebas para descartar esclerosis múltiple, lupus, hipotiroidismo, VIH, y muchas otras enfermedades. Cuando tiene los resultados, los analiza y empieza una serie de visitas con el paciente de media hora cada una. Si el paciente no tiene SFC, le deriva al especialista relevante. Si tiene SFC, comienza a trabajar con los síntomas que más afectan al paciente. - La Dra. Klimas cree que Atención Primaria, aunque tiene un rol importante en dar apoyo a los pacientes con el SFC si los médicos de primaria colaboran estrechamente con los especialistas, no son las personas adecuadas ni tienen los recursos necesarios para reemplazar a un especialista en diagnosticar y tratar el SFC. Dice que de la misma manera que la esclerosis múltiple es seguida y tratada por especialistas, el SFC necesita la misma ruta. - La Dra. Klimas cree que podemos aprender mucho de lo que se ha hecho en VIH: crear unidades multidisciplinarias de excelencia sin listas de espera. Klimas está familiarizada con lo que se ha hecho en Catalunya en los servicios sanitarios y cree que el excelente modelo de unidades de VIH debería ser copiado para el SFC. Dice que el copiar un plan de servicios para la diabetes (que es lo que ha hecho el Catsalut para el Nou Pla FM/SFC) no tiene sentido, ya que la diabetes es una enfermedad de fácil diagnóstico, sin grandes misterios y con una evolución predicible.- Klimas dice que, ahora, es mucho más difícil trabajar con el SFC que con el VIH. Los días que trabaja con VIH son, dice ella, días fáciles, en los cuales puede ver a un paciente en 10 minutos, mirar su carga viral, sus defensas (CD4) y sus resistencias (analítica para ver a qué antivirales el virus tiene ya resistencias) y le receta el coctail de antivirales relevante y ella y el paciente saben que va a funcionar. Dice que la angustia emocional de las personas con el VIH que tenían antes de que a mediados de los 90 salieran los nuevos medicamentos (inhibidores de la proteasa), ya es un recuerdo lejano. Pero en cambio, la angustia de los pacientes con el SFC, dice Klimas, no ha podido disminuir. Puede, después de muchas analíticas, entrevistas y pruebas, determinar que tiene el SFC y cree que puede intentar determinar de qué subgrupo (el SFC se está empezando a clasificar por subgrupos según el desarreglo biológico) es parte y tiene un plan de tratamiento, pero la mejoría es siempre muy limitada y la incomprensión y las pérdidas que vive la persona son tan grandes que emocionalmente están muy afectadas. Dice que si pudiera dar medicación eficaz, como en VIH, a las personas con el SFC, sería otra cosa. - La Dra. Klimas conoce el Pla FM/SFC que la Consellería de Salut propone y dice que no tiene sentido, que está hecho al revés y se pregunta cuales pueden ser las razones detrás de un plan tan ineficaz.

EL IMPACTO EMOCIONAL DEL SFC Y LA RESPUESTA DE LA SOCIEDAD Y LOS POLÍTICOS:- Klimas dice que el SFC tiene mucho en común con la esclerosis múltiple (aparte de que muchos casos de las dos enfermedades están causadas por el virus HHV6) en términos de sufrimiento, de brotes, días buenos y malos, no poder planificar, etc. Pero dice Klimas que la gran diferencia es que si un paciente con esclerosis múltiple dice a su entorno que se encuentra mal, que está teniendo un mal día o un brote, recibe la comprensión y es tomada en serio. Su entorno se preocupa y sabe que es algo serio. Klimas dice que con el SFC debería ser igual, pero no lo es. Cuando alguien con el SFC dice que está peor, su entorno (muchas veces incluidos los profesionales sanitarios) no se lo toma en serio (“está cansada, y quién no!”, “está un poco baja de tono”, etc), cuando el sufrimiento físico es muy intenso.- Dice que hay muchos casos de suicidio entre personas con el SFC y hasta entre gente con el SFC que ya parecían que estaban adaptados y eran líderes de asociaciones, etc. También está viendo muchos suicidios entre maridos de mujeres con el SFC. Dice que se deberían recoger los nombres de todos los que se han suicidado y bordarlos en grandes trozos de tela y exponerlos, sacarlos a la calle en manifestaciones, para que la sociedad y los políticos lo vean. - Dice que con VIH la sociedad y los políticos estaban impresionados por todas las muertes que hubo al principio (aquí se refiere a los países desarrollados, no al Tercer Mundo donde la situación no ha cambiado). Dice que en el SFC, como las muertes relacionadas a la enfermedad son pocas, ¿qué se puede hacer para que la sociedad sepa que tantas personas están sufriendo? Klimas se queja que en la sociedad occidental impresiona la muerte, pero el sufrimiento se ignora. Y en el SFC, hay muchísimo sufrimiento: físico, emocional, social, familiar, económico, etc. Dice que la incomprensión y la incertidumbre de la enfermedad son lo peor, añadido a la falta de tratamientos eficaces.- Klimas dice que el nombre de la enfermedad: “Síndrome de la Fatiga Crónica” es un nombre desafortunado que trivializa la enfermedad. Dice que es un nombre que un grupo de expertos (incluida ella) pensaron en una reunión, pero que si se hubieran imaginado que el nombre causaría tanto sufrimiento social (“todos estamos fatigados”, “la fatiga no es para tanto”), lo hubieran pensado mejor y decidido otro nombre. Dice que se siente muy mal por haber decidido este nombre tan trivial que no refleja el sufrimiento físico y que no ayuda a que la sociedad y los políticos se tomen en serio el SFC.GÉNERO Y SFC:- La Dra. Klimas dice que hay una relación muy directa entre el ser mujer y el SFC. Como con muchas enfermedades inmunológicas, como el lupus, hay más SFC entre mujeres ya que las hormonas están implicadas en el sistema inmunológico.- Dice que el que la mayoría de las personas con el SFC son mujeres y por eso esta enfermedad no se ha tomado en serio ni por los políticos, ni por el sistema sanitario, ni por la sociedad. Dice que si tantos hombres estuvieran tan enfermos, la financiación para la investigación sería mucho más alta y esta enfermedad tendría otra imagen en la sociedad y no la que tiene ahora de “mucho cuento”.- Dice que la menopausia afecta profundamente a las mujeres con el SFC. La mayoría empeoran y algunas empeoran pero su enfermedad se estabiliza (es más previsible dentro del empeoramiento). Esto, dice ella, tiene sentido ya que el componente endocrinológico está al centro del SFC. Pero no se está investigando este tema. Porque “sólo son mujeres”, dicen los políticos.- Klimas dice que los embarazos parecen mejorar el SFC ya que aumenta el volumen de la sangre y por otros cambios. En general, en estos 20 años ella ha visto que con el embarazo, la mayoría de las pacientes hacen una cierta mejoría y luego parte de esa mejoría se mantiene. Klimas dice sabe que el estudio de su colega y amigo, Tony Komaroff dice que el embarazo mejora o empeora el SFC en porcentajes iguales pero que su experiencia de 20 años no dice lo mismo que Komaroff.

CAMBIAR LA SITUACIÓN:- La Dra. Nancy Klimas piensa que “one person can change things” (“que una persona puede cambiar la situación”). Cree que los pacientes-expertos, los pacientes-activistas son los que en Norte América están cambiando las cosas: consiguiendo que el gobierno empiece a dar más dinero para investigación, educar a médicos, educar a políticos, hacer asociaciones, hacer grupos de presión política (“lobbying”), salir a la calle, denunciar, participar en todo los planes y comités de los gobiernos. Dice que el paciente-activista es el centro de esta lucha para que esta enfermedad llegue a tener tratamientos y servicios útiles. - Klimas cita a activistas tales como Pat Fero (de la asociación SFC de Madison que su hijo con SFC murió hace poco de muerte súbita) y lo que está haciendo a nivel estatal y federal, a la presidenta de la CFIDS Association (red de asociaciones SFC de America) o las personas (familiares de personas con SFC causado por el HHV6) que han comenzado la muy fuerte y eficaz Fundación HHV6.- A Klimas, que sigue de cerca, via muchos contactos por el Estado Español, lo que ocurre en España y Catalunya, está sorprendida de que hay partidos políticos que interfieren tanto con lo que debería ser el trabajo independiente de asociaciones y fundaciones.- La Dra. Klimas anima a las personas con el SFC en Catalunya y España a luchar, con indenpendencia, por unos servicios sanitarios que sean relevantes para el SFC.

INVESTIGACIÓN Y FUTURO- La Dra. Nancy Klimas dice que el futuro del SFC está en los subgrupos. Que a medida que se puedan ir definiendo biológicamente subgrupos dentro de la enfermedad (los que tiene más afectación de las células NK, los que tienen más afectación del eje HPA, etc), se podrá desarrollar medicaciones para tratar cada grupo. Dice que cada subgrupo tendrá sus biomarcadores específicos y no uno para todos. - Klimas cree que se puede hacer un mejor trabajo de colaboración con las compañías farmacéuticas para que colaboren en las líneas de trabajo en cada subgrupo.

Piquen?

'Tava jo pescant a les bultres del Molí del Comte,

sota el convent de Sant Francesc,

més amunt de la primera volta del pont de pedra picada,

exactament a la llosa dels crancs

i va passar un marrec gratant-se el cul,

va dir-me: piquen?

Sembla que si vaig dir jo...

plegant la canya i tirant els cucs al riu.

Aquella tarda vaig fer pota.

Dia mundial de la poesia

Com que l'autor principal d'aquest blog es troba des de fa un temps en una altra dimensió, i com que em va deixar les claus per si volia regar de tant en tant l'hortet, aprofitaré per festejar el Dia mundial de la poesia.

Existeix un espai, entre tots dos, que alhora
ens separa i uneix: és un àmbit mudable
que modelam tu i jo donant-li formes nostres
amb les quals definim, a cada instant, el demble
de l'esforç rabiüt que feim per vincular-nos.
Ens movem per dins ell segurs: és bla i retràctil,
afavoreix l'avenç d'un cos en cercar l'altre
convertint la distància en una transparència
i es deixa travessar pel vol de la paraula
sense que el seu sentit perdi ni un plomissol.
És el terrer calent on el prodigi arrela!
Quan la vida ens distreu, uns instants, un de l'altre
requerits per mesters o afanys de sobreviure,
engrandeix de volum avançant les fronteres
que, amb el teu cos i el meu, conforma a banda i banda.
Perfila a cada instant l'exacta dependència,
engrandida o minvada, que ens uneix, variable
segons com al moment ens aleni la vida.
És el centre del món i el punt on feim bescanvi
dels confins personals que l'amor configura.
De nosaltres és ple de batecs, de deixalles,
de grafittis urgents, de reclams vius, d'ardències.
Ell és el passadís que embrutam: adorem-lo,
perquè dins ell hi ocorre el millor de nosaltres.

VIII, El pis de la badia
Miquel Àngel Riera

Avec le temps

Avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
on oublie le visage et l'on oublie la voix
le cœur, quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller
chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien

avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
l'autre qu'on adorait, qu'on cherchait sous la pluie
l'autre qu'on devinait au détour d'un regard
entre les mots, entre les lignes et sous le fard
d'un serment maquillé qui s'en va faire sa nuit
avec le temps tout s'évanouit

avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
mêm' les plus chouett's souv'nirs ça t'as un' de ces gueules
à la gal'rie j'farfouille dans les rayons d'la mort
le samedi soir quand la tendresse s'en va tout' seule

avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
l'autre à qui l'on croyait pour un rhume, pour un rien
l'autre à qui l'on donnait du vent et des bijoux
pour qui l'on eût vendu son âme pour quelques sous
devant quoi l'on s'traînait comme traînent les chiens
avec le temps, va, tout va bien

avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
on oublie les passions et l'on oublie les voix
qui vous disaient tout bas les mots des pauvres gens
ne rentre pas trop tard, surtout ne prends pas froid

avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
et l'on se sent blanchi comme un cheval fourbu
et l'on se sent glacé dans un lit de hasard
et l'on se sent tout seul peut-être mais peinard
et l'on se sent floué par les années perdues- alors vraiment
avec le temps on n'aime plus


Lletra i música: Léo Ferré

OASI

IX

Et lliuro l’esperança que em queda
perquè l’aixequis
així com qui pren per les aixelles
i eleva un infant en alegria.
Però no et confiïs,
l’espera en l’aflicció és un extrem sideral,
xucla sovint com un planeta erm, arrasat,
que atrau cossos en deriva.Ve
i cavalca per la tempesta de l'ànima,
on l’home que sóc s’esquinça llampegat
com un arbre gran de les muntanyes.
Això que veus són les estelles,
la fusta rogenca encara.
L’olor de la meva fusta és perdurable
com els pensaments de l’amor,
del temps i de la mort.
Et lliuro l’esperança que em queda.
Ara sé que em pertany fins al punt
de deixar escrit que ningú la posseeixi sinó Tu.

Tornar de Tu 2004 -Quadern de Mahalta

Males Noticies

Els Catarlans ens quedem cada cop més sols...





Jordi, El Pont d'Arcalís


Estic xocat per una notícia terrible.
Aquest vespre m'han dit que la Maria Laffitte,
degut a una greu malaltia, ens ha deixat.
No sé pas què dir-vos.
No tinc cap més informació.
Tot és prou injust.
Estic trasbalsat.
Jordi




us trameto la nota que ha enviat la família.
Jordi
Mor Maria Laffitte, una de les grans veus de la cançó en català

Cofundadora del Tradicionàrius, havia estat membre d'Ara Va de Bo i
d'Els Trobadors

...

La cantant Maria Laffitte i Masjoan, que es va donar a conèixer com una
de les grans veus de la Nova Cançó amb el nom de Dolors Laffitte, va
morir ahir divendres a l'hospital Josep Trueta de Girona, on havia
ingressat per sotmetre's a unes proves mèdiques.
Cofundadora del festival Tradicionàrius, havia estat membre de diversos
grups, entre els quals destaquen la formació per al públic infantil Ara
Va de Bo i el duo Els Trobadors, amb el qual va obtenir un notable
prestigi en els circuits internacionals de les noves músiques i la
música medieval. Oni Wytars, Unicorn i altres conjunts de referència
del panorama europeu de la música antiga li van demanar que col·laborés
amb la seva veu en discos i concerts.
Demà diumenge serà incinerada en la intimitat familiar i dimecres a les
4 de la tarda tindrà lloc a Santa Maria de Porqueres, al Pla de
l'Estany, un acte públic dedicat a la seva memòria.

Laffitte va néixer el 1949 a Roda de Ter en una família d'origen occità
per part del pare. De ben jove va entrar a treballar en una fàbrica com
el seu veí Miquel Martí i Pol. Va estar visquent molts anys a Manlleu i
quan va començar la seva carrera professional va marxar a Barcelona,
Piera, diferents poblacions del Pla de l'Estany i Girona, on va passar
els últims anys.

Es considerava una trobadora catalana i una artista vocacional. Va
començar a cantar en públic als vuit anys. Als divuit, amb la cançó A
cara o creu, va quedar segona amb Lluís Llach al I Festival de la Cançó
de Barcelona, un certamen internacional semblant al d'Eurovisió. També
el 1968 va publicar el seu primer disc, amb cançons occitanes
contemporànies, sota l'estímul de Josep Maria Espinàs, que li va
adaptar diverses cançons estrangeres (com una memorable versió d'Els
vells, de Jacques Brel) i va escriure sobre ella: «No és gens exagerat
de dir que Maria Laffitte té totes les condicions (veu, sensibilitat i
recursos) que caracteritzen una cantant d’excepció. Només cal
escoltar-la».

Com a intèrpret, va destacar per la bellesa del color de la seva veu
(una de les més personals de la cançó en català), per la claredat de la
seva dicció i per la capacitat de matisos de la seva expressivitat.

Va rebre diferents premis, i va actuar amb èxit al Canadà, l'Índia,
Veneçuela i altres estats. Entre la seva extensa discografia
sobresurten els seus primers elapés, Varietat de varietats (1973) i
Hello, Dolors! (1975), una producció molt curiosa de La Trinca
enregistrada amb cançons que van compondre expressament per a ella
Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i altres cantants catalans.

Va formar part dels grups Ara Va de Bo, La Corranda, L’Arc en el Cel,
Ensemble Llull, Joi de Trobar i Els Trobadors, fundat amb Alfons
Encinas, pare dels seus fills Míriam i Pau, també músics. Amb Et ades
sera l’alba, el disc que va publicar el 1991 amb Els Trobadors, va
aconseguir una remarcable projecció arreu del món entre els circuits de
la música de la nova era i va obtenir el reconeixement d'artistes
importants, com Loreena McKennitt o Paul Horn, amb qui va compartir
escenari. Va col·laborar en discos o altres projectes amb Oni Wytars,
Katharco, Unicorn i Accentus, formacions referencials del panorama
europeu de la música antiga. També va col·laborar amb Las Madres del
Cordero (una banda de Moncho Alpuente), Hilario Camacho, L'Ham de Foc i
L'Albera.

Va oferir recitals de cançó d'autor, de cançó tradicional, de lírica
trobadoresca, de música medieval, de música antiga, de cançons
sefardites, de poesia catalana (va ser una de les més tenaces
divulgadores de les obres poètiques de Miquel Martí i Pol, Josep Palau
i Fabre, Jacint Verdaguer i Ramon Llull) i occitana, i d’animació per a
infants. També va treballar a la ràdio, la televisió i el teatre, en
els espectacles musicals Bestiari, muntatge sobre textos de Pere Quart
ideat per La Trinca, i Rocky Horror Show, dirigit per Ventura Pons. Va
ser cofundadora del festival Tradicionàrius i de l'associació cultural
Pangea Music, amb qui organitzava el Cicle de Concerts de La Llum al
Romànic. Va presentar sessions de musicoteràpia. Les seves cançons
evocaven sovint els animals. Atreta per la natura, interessada en la
recerca espiritual i compromesa socialment, va formar part en diverses
ocasions de candidatures d'organitzacions ecologistes en convocatòries
polítiques. Col·laborant als inicis de la revista Integral i amb el Dia
de la Terra (n'era la vice-presidenta). La jovialitat, l'alegria, el
dinamisme, la bondat i l'altruisme són alguns dels trets que van
definir la seva personalitat.

Després de molts anys de presentar-se en públic amb el nom de Dolors
Laffitte, va adoptar el de Maria Dolors Laffitte abans d'acabar triant
el definitiu de Maria Laffitte. «Prefereixo pensar que abans quan em
cridaven em deien D’olors. Afegint l’apòstrof, es converteixen els
Dolors en olors i sempre és més agradable. En tot cas, m'he volgut
treure del damunt tots els dolors de la meva vida, començant pel del
nom», explicava.

Girona, 16 de febrer del 2008

PER A ALBERTI, A TRAVÉS DEL SILENCI

Què puc dir de la font d'on he begut les meves
primeres paraules?
Què puc dir de les ales que van fer volar
la meva impaciència?
Què puc dir d'un camí que jo hauria seguit
si hagués nascut a Cadis?

És com un vell amic o un vell paisatge fos
amb l'esguard que el revifa
o un aire conegut molt endins de nosaltres
amb melodies d'infantesa.

"L'Home refet per versos que s'obren al món
com un gran finestral..."

Què puc dir d'un poeta amb qui em lliga el silenci?

Gener 1968


Francesc Vallverdú
De la meva agenda
Somni, insomni
Llibres de l'escorpí, abril 1974

JORDI PÀMIAS 70 ANYS

els 27 poemes en tres temps

Em van arribar ciclostilats, l'any de la pera- de la Tia Nuri, que es una progre- i els vaig tenir uns quants anys i en vaig fer algunes cançons. Algú mels va robar, fou un mig amic que ja no és ni això.Vaig escriure al Miquel Martí Pol demanant-li permís a posteriori i em va contestar amb una fitxa escrita a màquina, encara la conservo arxivada en alguna capsa de papers... "no t'encaparris massa en això de venir-me a veure- no soc gaire de bon veure ara..." em deia sorneguer, també em deia algunes altres poques coses, com que el meu entusiasme pels seus poemes li justificava el fet d'escriure. No el vaig anar a veure, però vaig cantar per molts escenaris quatre o cinc cançons de palla trenada. Sobre tot una cançó ...

"El més difícil doncs, es sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
i plom en lloc de sang a dins les venes.
Sobreviure, cordar-se les sabates
treballar , fer l'amor
llegir poemes, veure envellir a la gent,
cantar amb veu alta..."

Conec molt be la seva por, i la seva enveja, conec el mateix dolor i llavors ja el coneixia i per això cantava rabiut ...amb escates de vidre a les entranyes! i plom en lloc de sang a dins les venes.
Sobreviure.
Avui a Lleida el poeta Jordi Pàmias i Grau, fill de Guissona i mestre i amic, molt bon amic meu, celebrarà els seus setanta anys . Jo no hi seré per cantar-li:

Per codolars d'esglai,
la nostra vida enfila
un ignorat camí...

Vidres a les entranyes
i plom en lloc de sang a dins les venes...

Quasi no puc descordar-me les sabates.
Esguello com un porc ferit aquesta nit!
de por i d'enveja!!

Endevinalla

"...llisquen dofins per la pell del record que s'encalma..."

7

Tot ho he donat per un retorn al somni,
per un treball a la mida de l'home,
solcar conreus en una terra fèrtil
o navegar per un mar sense tràngol.
Em sé ancorat en antigues fondàries
en el repòs de les aigües de segles,
tot modelant la imperfeta figura
de l'animal que es sosté amb dues cames
i en el reflex del mirall vol refer-se.
No donaré ni un bri d'aquesta història
per remolins de joia fugissera,
LSD de somnis entre límits
teleguiats pel déu de l'or i l'Hades.
No puc tallar la corda que m'hi lliga
ni quedant sol a la ciutat que estimo
ni esdevenint estranyes les paraules,
que sempre he dit, en un cor de rialles.
Rebré l'escarn de l'il·lús i del neci,
em blasmaran per tenir la mirada
contra el dolor de la gran majoria,
i no entendran les coses més senzilles.
Esperaré la meva mort, indòcil,
no doblegat per la reviscolada
dels pretendents que criden en la fosca
contra el meu pas volgudament fidel.
No refiat, ni segur, en la petjada,
perquè el camí no es fa planer ni fàcil,
i sempre hi ha paranys a les garrigues
per aturar l'embranzida més ferma.
Són passos clars d'una vida jugada
fins a la fi pel més llarg dels viatges
sense el consol de tenir res a canvi,
sinó l'amor per les petites coses,
per un borrall de feina ben deixada,
per un somrís d'unes mans endurides,
per un esguard encreuat en silenci
--teu, sobretot, compartint l'aventura.



Alguns poetes fan gran festa de la cordial amor que Penelope hagué a Ulixes, marit seu, per tal com en sa llonga absència no l'oblidà...


Francesc Vallverdú
Somni, insomni
Llibres de l'Escorpí, abril 1971

GLOSSA 3

...e intendi che'l tuo cantare
e'l nostro, che tu ci fai fare,
s'ode da molti e del palagio, e
di fuori; imperocché questo
palagio si guarda per te da
molti uomini armati, i quali
forse ne potrebbono avere
malo esemplo.

Stimmate, IV

Eren cançons totes noves al vent.
Quatre-cents dolls de veus joves rajant
sense grillons, refent la llibertat.
Un nou país germinava en els cants
--no era pas intangible, era allà,
al nostre entorn: dominàvem els mots,
prenien cos els poemes d'Espriu
i Pere Quart, saltant per un moment
el desesper per tothom compartit.
Els punys del mal ens han fet més desperts
per al triomf costós de la cançó,
i al capdavall n'hem sabut que lluitem
perquè mai més no pugui ser ofegada,
perquè mai més no ens prenguin les paraules.

Francesc Vallverdú
Somni, insomni
Els llibres de l'Escorpí, abril 1971

L'ESPERANÇA FA DE MAL ESPERAR

On veille en pense à tout à rien,
On écrit des vers de la prose...
Aragon

Penso en tot i en no-res, escric en vers o en prosa
i així, tot esperant, trafico alguna cosa.
Hi ha rars moments de goig que em pertoca parlar
i faig versos eixuts perquè m'entengueu clar:
no m'atureu, amics, quan el meu puny s'aboca
embriac de cançons per a la vostra boca.
Potser no penso en res, però m'hi confonc tot:
és la joia del cant, l'esperança que bot.
Després, quedant tot sol o llegint el diari,
em sabré empresonat, sense esper que m'amari:
llavors és diferent el batec del meu cor,
que, mentre va esperant, cada goig se li mor...

Desembre 1969

Francesc Vallverdú
Somni, insomni
Els llibres de l'Escorpí, abril 1971

I si el desig...

Fos qui mou les coses? i si fos el desdesig qui obre la porta?. Tot allò que penses actua realment sobre la teva realitat?. Si es així , tal com diuen, tal com ho van dir també els avatars. Llavors entenc ja moltes coses que han passat.
També penso ara que jo puc mutar el meu present moment a moment.
Benvinguda esperança. Ho sabia de sempre .Ho he ignorat sempre.
"Benaventurat aquell qui sempre ensopega amb la mateixa pedra"

ESPERANÇA ....

Francesc Vallverdú va escriure L'ESPERANÇA FA DE MAL ESPERAR amb una cita d'Aragon. (On veille en pense à tout à rien./ On écrit des vers de la prose...) al Desembre de l'any 1969 , l'any en que vaig començar a cantar en públic les primeres cançons. Ben aviat però, al 1970 era raptat per la manada ( Ai!! maleït cau de neurosi!!. Exili i rapte, asfíxia i rebuix) per tal d'allunyar-me de la fal·lera de sortir als escenaris i començava una llarga travesia de quatre anys pels desserts gebrats i boirosos de Lleida. Impedit de ser qui era, ja, definitivament, i per la força eixalat com un colom esclau de no sé quin poder. Ara em sembla absurd que no em revelés molt abans amb la mateixa violència... -Ma che!- Si, que es tractava de violència .

A l'Octubre del 73, precisament la tarda del dia 16, després d'estar una bona estona a l'Ateneu que era just al pis de dalt de la llibreria, escoltant el Dioptria d'en Pau Riba, vaig comprar a la Llibreria La Noguera, la primitiva del carrer de Sant Josep nº 1, el llibre SOMNI, INSOMNI editat per Edicions 62 dins de la col·lecció Els llibres de l'Escorpí. l'Abril de 1971.
Em deleixo en recordar cada detall de l'adquisició d'aquest llibre que ara tinc al devant, entre el teclat i la pantalla i que encara es conserva prou be, després d'un periple de 34 anys, quatre mesos i 10 dies , si no m'erro.

Tres poemes em van penetrar, com una via a la vena, per sostenir la meva ideologia, bastida de versos que anava arreplegant per ací o per ellà, per on passava... el 7 de la pagina 19. La Glossa 3 de la pàgina 35 (que ja pertany a les GLOSES ALS "FIORETTI" DE SANT FRANCESC (1966) i L'ESPERANÇA FA DE MAL ESPERAR de DE LA MEVA AGENDA (1960-1970) La que va esdevenir una cançó a les meves mans i no per que no intentés fer-ho amb les altres dues, el micel·li es encara a l'espera de les humitats i la solana. I jo tinc els records en flama ara.
Em preguntes per qué, Mallerenga?.

Doncs pots ben creure que aquestos tres poemes han estat la meva armadura. TRENTAQUATREANYSQUATREMESOSIDEUDIES fa que lluito amb aquestes armes.

Després va venir l'estètica d'en Pamies, el Dò de Marius Torres, la saviesa d'en Riera ... i tants i tants que m'han creat com soc. Et dono, Mallerenga, entrada per que hi posis tu les poesies, ja saps soc molt gandul i em canso de transcriure.

Tot plegat ve del Dimarts, que vaig anar al metge. El Dr. José Alegre, de Terol i home entusiasta com n'hi ha pocs i que em te al menys il·lusionat en que alguna cosa s'hi pot fer en ço que em passa. Cosa que ningún matasanos havia aconsseguit fins ara. El Dr. Alegre doncs: va dir per primera vegada que s'està investigant un fàrmac que esta donant bons resultats amb la fatiga. Em va donar esperança. Ho va manifestar clarament! que hi ha una llum d'esperança amb un tractament que podria començar ben aviat, va dir que hi ha malalts de fatiga que han pogut tornar a fer una vida normal. Saps el que vol dir això? Mallerenga?!! Fa uns dies que tinc el cor eixalabrat, finalment L'ESPERANÇA FA DE BON ESPERAR!!! Quasi em costa de dir-ho de tant acostumat que tinc l'original d'aquest vers al cap. De tantes vegades que he hagut d'utilitzar-lo per a fer coixí de paciència i de força.
Sàpigues, Mallerenga, que devia tenir 19 anys al 73 i que la fatiga i el dolor ja formaven part de la meva existència i de la meva resistència. Ara em venen, com diria l'estimat Xavier Garcia, unes irresistibles ganes de plorar i alhora de cantar. Si.

VISITA AL MAS LLUERNA

Vàrem baixar de la ribera del Sió, tots tres

a dins del cotxe, envoltats pel baf dels vidres

i una nit al defora que per fosca que fos,

ni gosava apagar la llum que ens envoltava.

Una lluerna de raigs d’alegria,

fent -mos la rateta, ens seguia des del turó.

No dèiem res, per una bona estona, un silenci

d’àngel expectant semblava elaborar un salm.

De sobte la Carme, bruixa com ella sola,

digué en un bot –Ostres!! Quina lluna,- es plena?

Ja érem quasi a la cruïlla de Balaguer

i el salm ja era prou clar- ja era una cantata- i la lluna quasi plena

i a punt per esclatar ben al davant nostre. – No, però ... que be

ens ho hem passat- Oi? - Aquesta gent son molt mes

d’allò que m’esperava.- Has vist quin hort ?

I la cabana de palla?- i els camp dels codonys?

- No heu notat res ?- Jo si, quelcom indefinible, - Un sentiment

d’acollida tendre com un plançó, i, una certa solitud

si, mes aviat melangia. - Una melangia amorosa...Això.

Es com un espai de llibertat, allò dels jardins del Redfield.

Es el findhorn catarlà... Je je! Ho dius per l'incendi?

-A mi m’ha semblat tot d’una fragilitat extremada-

Precisament per aquesta fragilitat enfront del panorama

desolador del mon, per això tenen tanta força. Si i alhora,

la bellesa protectora dels infants. La bellesa que va sempre de la ma de la bondat.

Això també passa amb la natura – La Isel te nom de Mel.

- I en Ricard te nom d’isard !! Ja Ja. - No ho han tingut gens fàcil.

- Els pagesos son arrauxats. Segur que encara els han fet més putades

de les que ens han dit. -A mi em faria por... – A mi no, por de que?

- home si et cremen el cobert, et contaminen l’aigua...

Qui ho te clar s’enfronta amb els de la gleva, encara que només sigui

pel fet de ser diferent . - Aquestes agressions son la confirmació

de que van per bon camí.- La Isel ha dit que hi havia una finca

amb una caseta. –A si? no ho he pescat- Si, diu que n’hi ha a la venda.

-A mi no em faria res. - Jo es que estic feta un embolic- encara no se que vull...

Jo demà, m’he de trobar amb els del Vicente Ferrer...Ja et veig un altre cop a la India...

Pensava sol, passant per la Panadella, que les coses no succeeixen per què si

i que si saps buscar-li el truc. Un dia qualsevol, que has anat a passeig

com qui no vol....o potser esperonat pel desencís i el fàstic .

Pot, per l’art de l’atzar, o sia , la sincronicitat. Lloat sia Jung.

Convertir-se en una autèntica, joiosa, esperançadora, sorprenent, troballa

i de pas en el principi, qui sap, si els Deves volen,

d’una llarga i valuosa amistat.

A la Isel i al Ricard