dissabte, 9 de febrer del 2008

els 27 poemes en tres temps

Em van arribar ciclostilats, l'any de la pera- de la Tia Nuri, que es una progre- i els vaig tenir uns quants anys i en vaig fer algunes cançons. Algú mels va robar, fou un mig amic que ja no és ni això.Vaig escriure al Miquel Martí Pol demanant-li permís a posteriori i em va contestar amb una fitxa escrita a màquina, encara la conservo arxivada en alguna capsa de papers... "no t'encaparris massa en això de venir-me a veure- no soc gaire de bon veure ara..." em deia sorneguer, també em deia algunes altres poques coses, com que el meu entusiasme pels seus poemes li justificava el fet d'escriure. No el vaig anar a veure, però vaig cantar per molts escenaris quatre o cinc cançons de palla trenada. Sobre tot una cançó ...

"El més difícil doncs, es sobreviure
amb escates de vidre a les entranyes,
i plom en lloc de sang a dins les venes.
Sobreviure, cordar-se les sabates
treballar , fer l'amor
llegir poemes, veure envellir a la gent,
cantar amb veu alta..."

Conec molt be la seva por, i la seva enveja, conec el mateix dolor i llavors ja el coneixia i per això cantava rabiut ...amb escates de vidre a les entranyes! i plom en lloc de sang a dins les venes.
Sobreviure.
Avui a Lleida el poeta Jordi Pàmias i Grau, fill de Guissona i mestre i amic, molt bon amic meu, celebrarà els seus setanta anys . Jo no hi seré per cantar-li:

Per codolars d'esglai,
la nostra vida enfila
un ignorat camí...

Vidres a les entranyes
i plom en lloc de sang a dins les venes...


Quasi no puc descordar-me les sabates.
Esguello com un porc ferit aquesta nit!
de por i d'enveja!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada