...e intendi che'l tuo cantare
e'l nostro, che tu ci fai fare,
s'ode da molti e del palagio, e
di fuori; imperocché questo
palagio si guarda per te da
molti uomini armati, i quali
forse ne potrebbono avere
malo esemplo.
Stimmate, IV
e'l nostro, che tu ci fai fare,
s'ode da molti e del palagio, e
di fuori; imperocché questo
palagio si guarda per te da
molti uomini armati, i quali
forse ne potrebbono avere
malo esemplo.
Stimmate, IV
Eren cançons totes noves al vent.
Quatre-cents dolls de veus joves rajant
sense grillons, refent la llibertat.
Un nou país germinava en els cants
--no era pas intangible, era allà,
al nostre entorn: dominàvem els mots,
prenien cos els poemes d'Espriu
i Pere Quart, saltant per un moment
el desesper per tothom compartit.
Els punys del mal ens han fet més desperts
per al triomf costós de la cançó,
i al capdavall n'hem sabut que lluitem
perquè mai més no pugui ser ofegada,
perquè mai més no ens prenguin les paraules.
Francesc Vallverdú
Somni, insomni
Els llibres de l'Escorpí, abril 1971
No podia ser d'una altra manera:
ResponEliminaUn cop consultat amb el coixí, amb el Cyrano de Gramenet (el meu gat) i amb el primer cafè del matí amb sorpresa agradable, he decidit atorgar el premi Arte y pico als següents blogs:
...el temps de seduir-me, perquè, encara que ara hi tingui una porteta oberta, no és cosa meva i sempre hi és.