On veille en pense à tout à rien,
On écrit des vers de la prose...
Aragon
On écrit des vers de la prose...
Aragon
Penso en tot i en no-res, escric en vers o en prosa
i així, tot esperant, trafico alguna cosa.
Hi ha rars moments de goig que em pertoca parlar
i faig versos eixuts perquè m'entengueu clar:
no m'atureu, amics, quan el meu puny s'aboca
embriac de cançons per a la vostra boca.
Potser no penso en res, però m'hi confonc tot:
és la joia del cant, l'esperança que bot.
Després, quedant tot sol o llegint el diari,
em sabré empresonat, sense esper que m'amari:
llavors és diferent el batec del meu cor,
que, mentre va esperant, cada goig se li mor...
Desembre 1969
Francesc Vallverdú
Somni, insomni
Els llibres de l'Escorpí, abril 1971
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada