glups!!

CONVERSA...

Quan crees  alguna cosa
se't posaran potser en contra
tots aquells que volien fer o fan la  mateixa cosa.
Tots aquells que en fan el contrari d'allò que fas Tu.
I tots aquells que s'ho miren , critiquen i no fan res.
Si ets prou fort per seguir fent la teva  cosa,
sense que els altres puguin desviar el teu camí.
Seràs benaventurat.
Perquè només els lliures d'esperit
poden recrear tot allò que ja està descobert
en la memòria més profunda del simi humà
i mantenir-lo en estat de consciencia d'ell mateix.
Totes les coses que et pots pensar que inventes
ja estaven inventades d'abans...
Només cal una generació
perquè la següent s'oblidi d'ella mateixa.
Totes les lleis i els dogmes que han regit la humanitat,
han estat relligades pels poderosos
per a mantenir-se com a caps de la manada.
No t'oblidis mai que l'home es:
"infinitament més llop que el llop"

(D'una conversa amb Miquel Àngel Riera ,
asseguts en una terrassa de la rambla de Catalunya...)
Mira por on, avui m' he recordat de  que havíem comprat bombons per na Roser...

La Sort

Si perdés la memòria del tot  estimada
llavors fora feliç ja no em recordaria
d'aquelles coses que em feren anar
amb una bicicleta sense rodes
uns patins sense coixinets
uns mínims sense mínim
un res sense dret
una queixa ofegada
una mort anticipada
una fuga en Mi Major desafinada
una vida bastida al damunt d'una mentida
Si perdés la memòria del tot estimada
fora una gran sort un privilegi
tornar de zero a començar la vida
sense memòria ni records ni rancúnies
de cap mena Quina oportunitat!!
Encara que    vols dir que no hi tornaria?
altra vegada a viure entortlligat
amb una bicicleta sense rodes
uns mínims sense mínim   ?
Si perdés la memòria del tot  estimada
N'hauria d'aprendre unaltre cop a viure
una mort anticipada
una Fuga en Mi Major   desafinada
una queixa ofegada
un res sense dret
amb molta sort  potser m'estalviaria
una vida bastida al damunt d'una mentida

ILLES DINS UN RIU AIXÒ ES LO QUE SOM....

Títol: Illes dins un riu 

 Tomeu Penya amb Adriana Ceballos
Disc: Una aclucada d'ull
Any: 1994

El 1994 Tomeu Penya i la cantant argentina Adriana Ceballos graven aquesta versió del tema de Bee Gees, Islands in the stream, a duet amb producció de Gabriel Mesquida.



Nina quan te vaig conèixer canvià tot
vaig venir cap a tu amb lo meu millor
ben suau dins jo
era un sentiment tot nou

Tu me fas coses que jo no sé explicar
Aferra't molt fort que no sent mal
Cada cop del meu cor és un sentiment tot nou

L'amor tendre és cec i demana dedicació
L'amor que sentim no cal conversar
I plegats sense pressa ah ah
Fent l'amor l'un amb l'altre ah ah

Illes dins d'un riu, això és lo que som
Ningú més en mig, com pot ser millor
Vine lluny amb mi a un altre món
Si estem plegats no tenc por de res ah ah
Recolzant-nos l'un amb l'altre ah ah

No puc viure quan l'amor ja s'ha acabat
Res no té importància si no tens ningú
Que et doni calor en sa nit
Per perdre el sentit de la realitat

Això no ens passarà, dubte no n'hi ha cap
Aquest amor mai no s'aturarà
I el missatge és ben clar
si a aquest dic hem vist que no hi ha fi

No ploraràs més
i estimar-me no et faré mal
I enamorats viurem com ara i sempre
anem plegats sense pressa ah ah
Fent l'amor l'un amb l'altre ah ah

• Llicència estàndard de YouTube

Mantiguem doncs, malgrat lo material ofuscament del Mon , els Mites i els Arquetips , que tenen el sentit de preservar la memòria de l'Home, en tant que ser trasncendent... ja veiem el que es capaç de fer "L'homus Económicus",

Nosaltres no som d'eixe Mon!! cantava fort el Trobaire Raimon de Xàtiva , Doctor en Filosofia...

33333

Si quan vaig començar aquest blog m'haguessin jurat que en aquestos anys entrarien a llegir les meves parides 33333 persones o vegades...no m'ho hauria pas cregut. Per a què publicar un llibre de poesia, per exemple, que no compraran ni trecentes persones si pots arribar a tota aquesta ingent quantitat de gent o de lectures a partir d'un suport virtual com es un blog??? quin sentit té ? Només es una qüestió Romàntica, i de Ego , potser de Prestigi? i encara ...Perquè no es pas econòmica això segur i de fa molt de temps ja. Ja penso que avui en dia publicar un llibre o un disc es més una qüestió promocional, i res més. potser estic equivocat o potser no ...

DUBTE

No sé si dir
ni si vull dir
ço que encara no sé
que diré...







CALLA !! CALLA!!  Ditxosa la paraula que queda per dir!!!

SI ... SILVINA, SI ... VIU, RIU I LA PENA AL RIU....

Molt ferm i resolut m'escolto i em destrio
d'allò que em val me'n faig la bona provisió
pels dies  a venir, han d'arribar per força
allò que em pena massa al riu ho  tiraré
com un sacot de gats corcats de sarna negra
d'allò que hagués estat ara ni me'n recordo
d'allò que soc n'estic joiós i satisfet
I ja podeu anar badant la boca molla
_ ja podeu fer i desfer de mi lo que vulgueu.
No passareu ni un dit de l'àmpit de la porta
d'aquest meu cor valent tan prest a la revolta._
_Que tria mots aguts per cada raig de vida
i els té comptats precís perquè tot just s'acabin
en expirar la veu el meu alè darrer._
No cal dir i dir tant per acabar en res
m'estimo més  no fer de savi ruc al pés
que cada idea  surt d'alguna boca bruta
per acabar essent tota una mala guerra.
- Així n'és boig orat com està demostrat
l'home que fa i desfà pacte amb la circumstància
i es creu al vent vanal que li bufa l'orella.
Si n'he viscut alat com m'ha donat la gana
ha estat per mor de TU ,d'AQUELL, o per mor d'ELLA-
I així n'he aprés poquet de tot una miqueta
i no us diré res més: puig la paraula dita
n'es un tallant rodó  de baster  afilat
es un aucell que vola cap a on vol i no ho sap
i el tinc fermat de mà i fa molts anys que ho sé
no faig pas com aquell que txerra que te txerra
sembla que diu i diu i al capdavall no diu...(re.)
si m'has entès prou be serà que ets el mes llest!!


 Miquel Àngel Tena-Rúbies:  Paraules i Melodia

 Dimarts 11 de Desembre de 2012

De vegades -massa poques_ quan cau una cançó. Perque cau,  o surt quan vol com d'un forat d'abellerol... es trena sola, tota sencera alhora; El tralarà i alhora el dit ben clar o potser no tan  de clar , que en això de trobar, lo Clus i lo Sirventés, es pot mesclar tal qual  i no és ni una cosa ni unaltra aquest gènere hibridat.- En aquest cas, la musiqueta torç el vers cap allà on vol i n'és quasi un miracle que acabi semblant que vol dir alguna cosa, perquè quan mana la música no mana la mètrica o si de cas la mètrica varia al caprici de la melodia que fa rodolins com vol  i no al'inrevès com acostumo i em plau més de inventar. Aquestos engendres.  Mai els he considerat poesia... de veres,  son, si d'un cas, versets oportunistes per bastir-ne una cançó . Lo altre que faig, no son cançons nomès tampoc, son poemes als que s'hi ha extret una melodia que ja portaven a dins...  Molt complicat tot plegat aquest aufici de Trobaire...i mal pagat per cert ; Ingrat. Ja d'ençà l'any mil, potser i ja d'abans ..Oi Trobairitz?Dama del castell de Belvis? Antigai dolça amant que em precedí en el foc per molt poc temps. Ella al Castell i jo al Camp dels cremats...

HE SOMNIAT CODONYS....

SI EM DEIXAU... US DIRÉ QUE JO SI QUE HO SÉ...

POEMES INCORPORATS

Per desig exprés de Miquel Àngel Riera, en el disc “TORNAR DE TU” s’hi afegiran algunes cançons que vaig composar durant les  estades convidat a “Miamar”, la casa familiar del poeta al port de Manacor i que tenen un clar referent a l’amistat que tan Miquel Àngel Riera com na Roser Vallés i els seus fills Miquel Àngel, Maria del Mar i Roser  em van lliurar.

Durant la presentació dels llibre de poemes “LA CASA PROP DE LA VIA” a L’Ateneu Barcelonés, l'any 1994, Miquel Àngel Riera va llegir el poema “PASSO UN TEMPS D’ESPERA” com a mostra definitòria de  la meva  poesia.

Recuperat aquell recitat, posteriorment d’una gravació quasi accidental de l’acte,( vagi aquí el meu agraïment a en Key Macias, tècnic de só del acte i del concert posterior , que va enrregistrar-ho tot ) he cregut avinent incorporar-ho al disc com un document sonor inèdit de la veu del Poeta i com a justificació i agraïment. 

En breu adjuntaré l'audio recuperat i corregit de la cinta original. 

PASSO UN TEMPS D’ESPERA

Recita : Miquel Àngel Riera

Passo un temps d’espera repassant dies

que son només descans i flor d’oblits.

I sé ben cert que llisco per la vida

I que en passar amb la quilla esmolada,

Tallo la pell del temps

que m’ha tocat per viure

fent-ne dues meitats:

la veritable i l’altra

que encara és més i més insuportable.

Em fa fàstic

Això de fer balanç per que l’edat m’empeny.

D’això que en diem el temps, no en trobo els albarans,

Si les factures: Deutes, omissions,

Coses per a fer, llacunes molt salades,

On el present aixeca el braç

Dient qui soc.

Quan sol fondejo

en badines de temps dins la ferida,

ni la memòria és prou evocadora.

Com per negar-li-ho tot. Entre nosaltres:

El temps em balda clivellant-me en excés.

Vull oblidar-me de que el tinc per eina.

I emprendre per ma pell més singladures.

Si encara és prou tibant per acarar;

L’embat de les onades del passat.

L’aiguat de la crescuda del present.

Desig de serenor pel futur, fent meandres...

Miquel Àngel Tena “La Casa Prop de la Via”

“EL TURÓ” Sa Nostra , Manacor 1993