Novesflors, en Riera era capaç de mantenir una conversa amb decasilabs, Però l'importava més tenir que dir ,que dir en si mateix com passa molt sovint i "Cruiant-se de per tot com una casa vella" era un mot que feia servir sovint ,tenia un lèxic molt auto-confegit s'inventava paraules compostes i escrivia en Manacorí que no parle igual que a Sòller... De fet feia el que li donava la gana.
"tot ell fa olor de tot" i no sap olorar o no pot. Quin poema, déu n'hi do!! és costosa de trobar la benaurança sense la consciència. M'agrada molt! Com les novesflors també vinc de mirar cruis al diccionari.
Ostras!! Ostrats!! Aquesta es l'última cançó que vaig fer sobre l'obra poetica d'en Riera ,tot i que encara en posaré unes quantes més per que tingueu una idea de com serà "I que dirà el disc,projecte, obra, monografic,que ja fa molts anys que tragino i que em vull treure del damunt d'una vegada . Tardo anys en estar concvençut de que una cosa es vàlida i l'altra no , tardo molt perque SOM LENT i a molta honrra , que es tarda tota una vida en assolir la lentitud!!! Cantireta TU que sembpre vas com una moto , hauries de aprendre de mi i anar mes a poc a poc .Que digon lo que vulgon d'ací a cent anys tots farem net de cucs i tot!!!
És allò del rei que li deia al criat: "vesteix-me a poc a poc que tinc pressa". Cadascú té un ritme propi per fer les coses, l'important és fer-les a consciència i que el resultat sigui bo. En el teu cas, Miquel Àngel no en dubto gens ni mica que ho serà. Tot el que estàs penjant és boníssim i vol el seu temps pensar-ho, destriar-ho i fer-ho créixer. M'ha agradat molt això que es triga tota una vida a assolir la lentitud. Sovint tenim masses presses per fer les coses i no les gaudim com hauríem.
Quins decasíl·labs tan ben aconseguits! M'encanta el ritme… ah, i m'has fet cercar al diccionari "cruiar", no ho havia sentit mai.
ResponEliminaNovesflors, en Riera era capaç de mantenir una conversa amb decasilabs, Però l'importava més tenir que dir ,que dir en si mateix com passa molt sovint i "Cruiant-se de per tot com una casa vella" era un mot que feia servir sovint ,tenia un lèxic molt auto-confegit s'inventava paraules compostes i escrivia en Manacorí que no parle igual que a Sòller... De fet feia el que li donava la gana.
ResponElimina"tot ell fa olor de tot" i no sap olorar o no pot. Quin poema, déu n'hi do!! és costosa de trobar la benaurança sense la consciència. M'agrada molt! Com les novesflors també vinc de mirar cruis al diccionari.
ResponEliminaOstras...
ResponEliminaAquí, a Inca, també es diu cruia.
ResponEliminaMolt intens el poema.
Aferrades!
Dis que si Lluneta!! Aiiisss quines ganes tienc de venir a vore't quasi tantes com les de quedar-me a s'illa per morir-me a la mallorquina ...
ResponEliminaA casa meva diem molt sovint "avui estic cruixit" Silvineta ,passa que la paraula i l'uls varien unpoc però al capdavall es el mateix... no???
ResponEliminaOstras!! Ostrats!! Aquesta es l'última cançó que vaig fer sobre l'obra poetica d'en Riera ,tot i que encara en posaré unes quantes més per que tingueu una idea de com serà "I que dirà el disc,projecte, obra, monografic,que ja fa molts anys que tragino i que em vull treure del damunt d'una vegada . Tardo anys en estar concvençut de que una cosa es vàlida i l'altra no , tardo molt perque SOM LENT i a molta honrra , que es tarda tota una vida en assolir la lentitud!!! Cantireta TU que sembpre vas com una moto , hauries de aprendre de mi i anar mes a poc a poc .Que digon lo que vulgon d'ací a cent anys tots farem net de cucs i tot!!!
ResponEliminaÉs allò del rei que li deia al criat: "vesteix-me a poc a poc que tinc pressa". Cadascú té un ritme propi per fer les coses, l'important és fer-les a consciència i que el resultat sigui bo. En el teu cas, Miquel Àngel no en dubto gens ni mica que ho serà. Tot el que estàs penjant és boníssim i vol el seu temps pensar-ho, destriar-ho i fer-ho créixer. M'ha agradat molt això que es triga tota una vida a assolir la lentitud. Sovint tenim masses presses per fer les coses i no les gaudim com hauríem.
ResponElimina