POEMES
INCORPORATS
Per desig
exprés de Miquel Àngel Riera, en el disc “TORNAR DE TU” s’hi
afegiran algunes cançons que vaig composar durant
les estades convidat a “Miamar”, la casa familiar del
poeta al port de Manacor i que tenen un clar referent a l’amistat
que tan Miquel Àngel Riera com na Roser Vallés i els seus fills Miquel
Àngel, Maria del Mar i Roser em van lliurar.
Durant
la presentació dels llibre de poemes “LA
CASA PROP DE LA VIA” a L’Ateneu Barcelonés, l'any 1994, Miquel Àngel Riera
va llegir el poema “PASSO UN TEMPS D’ESPERA” com a mostra
definitòria de la meva poesia.
Recuperat aquell recitat, posteriorment d’una gravació quasi accidental de l’acte,( vagi aquí el meu agraïment a en Key Macias, tècnic de só del acte i del concert posterior , que va enrregistrar-ho tot ) he
cregut avinent incorporar-ho al disc com un document sonor inèdit
de la veu del Poeta i com a justificació i agraïment.
En breu adjuntaré l'audio recuperat i corregit de la cinta original.
PASSO UN TEMPS D’ESPERA
Recita
: Miquel Àngel Riera
Passo
un temps d’espera repassant dies
que
son només descans i flor d’oblits.
I
sé ben cert que llisco per la vida
I
que en passar amb la quilla esmolada,
Tallo
la pell del temps
que
m’ha tocat per viure
fent-ne
dues meitats:
la
veritable i l’altra
que
encara és més i més insuportable.
Em
fa fàstic
Això
de fer balanç per que l’edat m’empeny.
D’això
que en diem el temps, no en trobo els albarans,
Si
les factures: Deutes, omissions,
Coses
per a fer, llacunes molt salades,
On
el present aixeca el braç
Dient
qui soc.
Quan
sol fondejo
en
badines de temps dins la ferida,
ni
la memòria és prou evocadora.
Com
per negar-li-ho tot. Entre nosaltres:
El
temps em balda clivellant-me en excés.
Vull
oblidar-me de que el tinc per eina.
I
emprendre per ma pell més singladures.
Si
encara és prou tibant per acarar;
L’embat
de les onades del passat.
L’aiguat
de la crescuda del present.
Desig
de serenor pel futur, fent meandres...
Miquel
Àngel Tena “La Casa Prop de la Via”
“EL
TURÓ” Sa Nostra , Manacor 1993
No m'agrada, no, m'encanta! I llegit pel Miquel Àngel Riera deu posar la pell de gallina, és ple de profunditats i relleus. També està musicat? Com m'agradaria saber fer aquests meandres. Preciós!
ResponEliminaSi que ho està però dubto si posar la cançó i el recitat d'en Riera , A! el dubte , sempre el dubte ...dubto tant que sempre tardo massa en decidir-me . Diria que soc un Home fundamentalment dubitatiu...
ResponEliminaGracies pels teus elogis , aquest poema remet a una época en la que la vida s'em feia molt costeruda ...
Doncs, posa-les totes dues! Els embats de la vida, bufen bona poesia. Petons
ResponElimina"la veritable i l’altra/
ResponEliminaque encara és més i més insuportable", amb la falsa et refereixes a la de l'art, o a l'inrevés?
La veritable era jo que estava fet una merda i l'altra era el personatge que representava que no lligava amb mi ni amb cola de sabater... vul dir tota la comèdia de fer de cantant i de sotir a la foto i tota la mandanga que sempre m'ha fotut un pepino i tal... L'art no hi te res a veure. Ahuria estat igual de fet caldo, si hagués estat advocat o veterinari o farmacèutic o fuster ... era Jo qui no estava be amb mi mateix. Perque no podia fer les coses i sempre estava fet papilla i ningú em deia que em passava i em donaven antidepresius que em sentaven com un tiro i era com viure en un Tiovivo...
ResponEliminaNo estaves bé, però igualment escrivies bé...
ResponEliminaM'agrada molt aquest final, serenor i fent meandres...
Ens agradarà poder escoltar les versions musicades i recitades !!....ara , en has fet "dentetes".... i ens manca !!
ResponEliminaBona nit !!
Canta'ns-ho, Miquel. Fes del mos de tu un dinar excels i perdurable.
ResponEliminaRescatar un arxiu d'audio d'un cassete de l'any 94 i treure-l'hi el soroll de fons i el deterioro sonor em portarà un temps aixì que tingueu paciència i la cançó no està enrregistrada en un estudi si de cas potser també la trobaré en algun directe d'algun recital també d'aquells anys. Em penso que la tinc però també estarà feta unos "zorros" així que paciència que "SOM LENT" ja ho sabeu....
ResponElimina