Quan crees alguna cosa
se't posaran potser en contra
tots aquells que volien fer o fan la mateixa cosa.
Tots aquells que en fan el contrari d'allò que fas Tu.
I tots aquells que s'ho miren , critiquen i no fan res.
Si ets prou fort per seguir fent la teva cosa,
sense que els altres puguin desviar el teu camí.
Seràs benaventurat.
Perquè només els lliures d'esperit
poden recrear tot allò que ja està descobert
en la memòria més profunda del simi humà
i mantenir-lo en estat de consciencia d'ell mateix.
Totes les coses que et pots pensar que inventes
ja estaven inventades d'abans...
Només cal una generació
perquè la següent s'oblidi d'ella mateixa.
Totes les lleis i els dogmes que han regit la humanitat,
han estat relligades pels poderosos
per a mantenir-se com a caps de la manada.
No t'oblidis mai que l'home es:
"infinitament més llop que el llop"
(D'una conversa amb Miquel Àngel Riera ,
asseguts en una terrassa de la rambla de Catalunya...)
Mira por on, avui m' he recordat de que havíem comprat bombons per na Roser...
Els creadors nem contracorrent. Però pervivim en la lletra escrita i la memoria col·lectiva. Això ens fa criticables, però supervivents.
ResponEliminaPetons.
No a la gente no gusta que uno tenga su propia fe... La mala reputació ens persegueix per tot arreu perquè ensenyem el plumero de voler pensar per lliure...Però lo mon abança gràcies als poetes ...
Elimina"Totes les coses que et pots pensar que inventes ja estaven inventades d'abans..."
ResponEliminaI és que som tan infinitament petits davant un TOT, i tan enormes(alhora)com individus, cadascun amb els seus tresors, les seves experiències i les seves vivències. Però tot està dit ja, d'una manera o d'una altra. Només cal saber escoltar, mirar, olorar, tocar i assaborir la vida.
Aferrades, més moltes!! :)
I tanmateix "TOT ESTÂ PER FER" cada generació dona un passet endavant ,la nostra ,i mes encara la dels nostres fills, veuran com es derrumba tot un sistema de creences i tot un sistema económic i social que ja fa aigues per tot arreu. A la llum dels avenços cientifics de tota mena ,l'home no es pot continuar regint per la ética de llegendes semítiques dels pastors nómades dels deserts de fa tres o quatre mil anys , Ja no es pot sostenir , esta obsolet i està probocant guerres i matances que son l'anunci d'un gran canvi .
EliminaInteressant conversa, Miquel Àngel. Les diu ben dites i ben certes.
ResponEliminaSeguirem recreant i recreant-nos sobre la corda fluixa entre les lleis del poderosos i la llibertat de ser qui som.
Avui em va com l´anell al dit aquest escrit. Gràcies.
En Miquel Àngel,n'era basicament un filósof que escribia noveles i poesia per a deixar constància del seu pensament i a mi em va influir molt (es nota no?? i no tinc pas perqué amagar-ho ,ni apropiarme'n, com ha fet algú que va de buitre i de trepa... a mi m'interessava aprendre i ell era un bon mestre i un bon amic. Aquestes converses eren una delícia perque a mi m'obrien el pensament en una epoca que estava molt confús...
EliminaI a mi també em va de perles, gràcies per compartir-ho!
ResponEliminaSi m'imagino que ja se per on et toca oi? el que a TU t'ha passat d'una manera o altra ens ha passat a tots , t'en refaràs be Silvia i en sortiràs més forta , mes savia i més bona persona perqué no ets d'aquells a qui el sofriment fa tornar dolents, ets dels qui aprofitent la travalada per aprendre noves tècniques de fotre-te-la per tal d'arribar més lluny. Sinò de que escriuries?
EliminaM'agrada aquesta conversa... que ens serveix, encara, al cap del temps, a tots!
ResponEliminaJo n'era un nen de poble que va descobrir la poesia com a refugi de les riotes de la ignorància ,i vaig tenir tres mestres . En Pàmies que em va posar les bases estètiques, en Màrius Torres que em va donar una visió espiritual del mon, i en Riera que em va esnsenyar a viure plenament com a artista i a entendre els mecanismes de la societat,,, Aquesta fou la meva Universitat i a ella em remeteixo. La meva aportació en realitat es insignificant .només redescobreixo coses, a i poso melodies a l damunt de les paraules... això si.
EliminaM'identifico sobretot en el quart vers. N'hi ha que no només no fan el que fas tu, sinó que creuen que tu no ho hauries de fer tampoc, i n'estan convençuts. Viuen en una caverna.
ResponEliminaAvui Elena m'estava posanten el terreny d'un que no sap viure i deixar viure ,Però encara hi he estat a temps d'adonarme'n que si feia com ell fa doncs ja no podia subscriure el que deia en aquest-ta mes que poema , reflexió. Hi ha qui viu tota la vida en guerra permanent i Jo Passo com d'ací a Roma i tornar per l'strada de l'amore...
Elimina