dissabte, 5 de gener del 2013

La Sort

Si perdés la memòria del tot  estimada
llavors fora feliç ja no em recordaria
d'aquelles coses que em feren anar
amb una bicicleta sense rodes
uns patins sense coixinets
uns mínims sense mínim
un res sense dret
una queixa ofegada
una mort anticipada
una fuga en Mi Major desafinada
una vida bastida al damunt d'una mentida
Si perdés la memòria del tot estimada
fora una gran sort un privilegi
tornar de zero a començar la vida
sense memòria ni records ni rancúnies
de cap mena Quina oportunitat!!
Encara que    vols dir que no hi tornaria?
altra vegada a viure entortlligat
amb una bicicleta sense rodes
uns mínims sense mínim   ?
Si perdés la memòria del tot  estimada
N'hauria d'aprendre unaltre cop a viure
una mort anticipada
una Fuga en Mi Major   desafinada
una queixa ofegada
un res sense dret
amb molta sort  potser m'estalviaria
una vida bastida al damunt d'una mentida

17 comentaris:

  1. Et reconec tant, en aquest poema!

    Bé, rectifico, reconec el bocinet de Miquel Àngel que ens has deixat veure per aquí... que sempre dóna la sensació que hi ha molt més per conèixer i per saber.

    Però si perdessis del tot la memòria estimat, potser tu ja no series tu... i quina llàstima seria! :)

    Petonassos desmemoriats ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps que volia publicar el Tornar De TU i el Llibre de Mario? i que em vas preguntar quan ho faria... Doncs em vaig adonar que eren llibres que potser no s'acabaran mai perque sempre hi ha una nova manera de dir alguna cosa mes ... tard o d'hora la perdrem tots la memòria, No fa massa temps em vaig quedar insconscient en un restaurant i despres no em vaig recordar de res durant tres o quatre setmanes... Ni faba del que havia passat !!Ultimament ja van quatre o cins Blak Outs d'aquestos ... Ara sé perque ...Abans no ho sabia..

      Elimina
  2. No sé qui era el Miquel d'abans. Bé, tampoc recordo gaire la Montse... M'agrada més el d'ara, encara que pensi que ser desmemoriat és una murga.

    T'envio petons. Si te n'oblides, te'n tornaré a enviar ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ser desmemoriat no és una murga Montserrat , Ser acusat de tot i més per ser-ho si que ho és però saps que? Tu també saps com passo jo d'aquestes llengues calumnioses, Igual que en Villon , I Tu ves enviant petons per si de cas així en farem probisió i mai ens quedarem sense!!

      Elimina
    2. "probisió" Je je , desmemòria ortogràfica...

      Elimina
    3. Tindrem les endorfines a petar, però no mos les podran prendre. ProbiSIÓ = aplec de pobles mullats entre la Segarra, l'Urgell i la Noguera.

      Més petons, apa!

      Elimina
  3. Jo tinc mala memòria en general, però encara tinc la memòria involuntària que em permet de ser creativa, per sort. M'agrada aquest poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo en dic la memòria "esponja" Helena... Se tantes coses que no se que les sé!! que soc un pou de ciencia sense saber-ho..perque no m'enrecordo pas!!! Oi??? Jo aprenc per òsmossi, per immersió.. si em vull embotir coses al cap .Llavors no aprenc res...i em neguitejo. Es mes o menys això no??

      Elimina
  4. Jo també tinc mala memòria, però hi ha coses que no s'obliden, ara que jo, les que em fan nosa, me les lleve del cap de seguida d'una manotada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ben fet que fas!!Novesflors! la mala memòria es subjectiva realment si tens problemes de memòria nomès ho pots saber del cert amb un test que dura 5 hores...

      Elimina
  5. Ai si pogués tornar a començar...
    sabent el que sé i oblidant el que no vull saber!
    Però ja no seria jo, no creus?
    I a mi m'agrada molt en Miquel Àngel que veig aquí!!

    Aferradetes ben dolces...i somriures, almenys un cada dia :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo pens Lluneta que si tornés començar qualque volta faria es mateix.Nomès que m'agradaria molt almanco, estalviar-me sa gran mentida de sa polio que em va fer anar sempre amb sa llengua fora i sentint-me culpable d'arribar sempre tard. Pel demés sa vida es un aprenentatge que no es pot evitar d'una manera o altra de ben segur que seguiria sent Jo mateix .Tossut com soc!!!

      Elimina
    2. I milions de besitos i aferradetes amb un avion carregat cap a son San Joan ja les pots anar a recollir que han sotit ara mateix!!!

      Elimina
  6. Jo vaig intentar contractar els serveis de Lacunia Inc. però hi ha molta llista d'espera. (http://www.youtube.com/watch?v=1GiLxkDK8sI). En general tinc molt bona memòria però també he viscut blackouts que m'han neguitejat molt.

    M'identifico amb el teu poema, tornar a començar... com ho faria? Si tingués tota l'experiència d'ara segur que faria coses diferents, però l'essencial crec que ho tornaria a repetir.

    No canviïs pas, ens agrades tal com ets!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta si que es bona!! deu ser una epidèmia això de la desmemòria no? Ai!! com m'agrada que em digos coses aixines Silvineta , ets un encantu...he??

      Elimina
  7. Un poema per memoritzar-lo! La malaltia hi és també entre els versos, però qui guanya ets tu, amb tota la teva essència. Hi ets en els teus escrits, en la teva música i en tantes altres creacions que t'acompanyan al llarg de tota la vida. Sempre podràs seguir les teves pròpies petjades. Jo, per suposat, et segueixo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Maijo tot això que em dius també val per a Tu , tanmateix no entendria una obra entesa només com a producte , deslligada del trajecte vital de la persona que la crea. Em nego simplement a "Ser un Mercat" de qualque mena d'art o literatura... Ens hi posem "dejà! dejà" que diu lo meu pianista ...

      Elimina