RECORDES?

Me'n havia fet una capseta de fusta amb gravats
amb la tapa d'ivori envellit ,a sabre de quina tecla de piano
vell fumat d'algun cafè del dinou amb dones que fumaven
i pintors embogits d'absenta i opi poetes maleits i tísics
que supuraven gonorrea pel penis i pitejaven encara
com si res  Quina vida recordes la casa una batalla
els calaixos oberts i la roba per terra culleretes i griffa
i bourbon de dissolvent universal de totes les malures
els llençols suats marcaven les postures del coit
que encadenàvem com si s'acabes el mon demà
i a la bocana del sota teulat del barri llatí els teus cabells
s'esventaven enrere com si fossis la  sirena d'un mascaró
Quina vida recordes la posta sobre els teulats de París,
les nits al Sacre Coeur escoltant en Bashung: Ho! Gaby, Gaby!
com tocava l'harmònica!! aquell Francès fill d'un pied-noir
i posat de belga aristocràtic altiu i seriós com un plat de faves
que feia blues com un negre de Alabama
El somriure del sol als matins del cafè i del sexe
amb olor de sexe tot amarat de sexe et feia fotografies i t'escrivia
i Tu escrivies tota molla de suor i feromones  amb aquella Continental negra i
aquella olor de niu d'animal que feia l'engolfa i
que ens embriagava Un amor amb pressures amb data de caducitat
Ho saviem  o mentírem  ho allargàrem i no podria'm explicar-ho ni deixar-ho
recorda'm vinclat sobre el piano enxarolat tocant melodies per a TU
Potser la lluna a dins d'algun fanal t'haurà xiulat una altra cançó estranya
Hi he posat una maquineta de musica amb una cançó de la Piaf
"Milord" a la capseta . Hi ha una petita manivela i un ressort 
Hi ha també les teves fotografies, unes arracades de quincalla
i els teus poemes escrits en quartilles ... "espero dejarte libre para que sigas conmigo"
i un collaret de perles de Manacor que no t'agradava i 
cromos de'n Toulouse Lautrec i un dibuix d'en Ramon Casas 
que vàrem trobar una nit prop d'un container i
un botellí de licor de Pastís encetat i apegalós
He provat si funcionava en obrir la capsa la maquineta de música
et voilà! funciona ! Quina vida!! recordes...

                                                                                       
                                      a Giuseppe Mustacchi : de personatge: Georges Moustaki

RAFAEL SUBIRACHS PRESENTA: OPERA NABÍ DE JOSEP CARNER

Rafael Subirachs

Cantant i compositor, músic en actiu d'ençà l'any 1967 quan va entrar a formar part d'"Els Setze Jutges", com a cantant de música popular moderna, activitat que ha desenvolupat in crescendo en una línia de continuïtat creadora. De fer una simple cançó sobre una poesia pròpia o una poesia de Joan Salvat Papasseit, o d'altres poetes –va ser el primer musicador de poesies de Miquel Martí i Pol–, fins l'elaboració de l'òpera «Nabí», sobre l'obra mestra de Josep Carner, «Passeig d'Aniversari», obra simfonicocoral sobre l'obra homònima en poesia de Joan Vinyoli o «Verdaguer 2000 Cançó de la terra» oratori simfonicocoral sobre poesies de Jacint Verdaguer entre les obres que destaquen de compositor.

Fragment musical que correspon al fragment final del Cant III. La tempesta i correspon també a l'episodi bíblic del Llibre de Jonàs, capítol primer, versicles 14-16, quan els mariners llencen Jonàs per la borda per aplacar la furia de la mar.

Jordi Gasión i la delicadesa

 

Deu ser que em faig vell i tou i que ja estic de sentir cançons fins al capdamunt de la cresta del cap i que em dona la sensació que de cançons ja se'n han fet massa i que ja no calen i no serveixen per a res perquè la gent n'està embotada i ni les compren perquè si de cas ne volen sentir una se la baixen i punto. Serà que allò que abans em motivava tant ara tan se me'n fot i faig com quan tenia que escoltar maquetes a la Discogràfica on feinejava i només amb un minut d'escoltar la veu o el so o de quin pal anaven aquells milers de postulants a ser emuladors d'altri que havia tingut èxit per xiripa, ja entenia prou i em repassava 30 maquetes en un viatge a la Seu d'Urgell a les sis de la tarda per veure que tot anés ve per un bolo dels Sopa de Cabra . Serà que m'he fet vell i cínic i ja tan se me'n fot que un xaval tingui l'ànsia de ser qui no es , ni serà mai , total i al capdavall i per a l'ultima instància follar-se la de la quarta fila que li fa el pes ... Com havíem somniat fer tots .. Que rarament quan m'arriba alguna cosa me l'escolto de dalt a baix i ho torno a fer per trobar-li el mèrit i ho torno a fer per que ja m'agrada i em fa més suportable el el pas lent  del matí . No se perquè serà que aquest  xaval , perquè encara es un xaval , em diu i em mou coses que els altres no remouen ni a tirs d'escopeta "recortà".  I després de pensar-m'ho, ahir a la nit mentes tornava de la congregació i el vaig tornar a posar al aparato del cotxe. Ho vaig descobrir . En Jordi Gasion converteix una cançó d'en Cohen en una preciositat que no sembla del Cohen sinó que sembla seva perquè imprimeix delicadesa i "phatos Humà" a tot allò que fa .I ho fa d'una manera que ratlla la linea que separa als singulars , dels plurals . D'aquells que faran un dos tres discos i no quedara d'ells més que un record llunya entre els amics i els parents i els "Altres" els Singulars, que es quedaran per a fer una obra que durarà i penetrarà amb el temps i una canya en l'inconscient de la gent que encara escolta cançons. I ens acompanyarà la vida com una banda sonora de la nostra pròpia peripècia. Vull pensar que el meu actual desinterès es transitori perquè encara em fa trempar escoltar "delicatessents" ,musiques inspirades, lletres que diuen coses i fan reflexions vitals que valen la pena , preguntes i respostes que creuen en la vida, malgrat que la vida cada dia cotitza menys en borsa... Li he d'agrair al Jordi Gasión que no doni per acabat el mon i que segueixi fent cançons i versions assassines que es com han de ser les versions o no cal pas fer-les. Que nomeni de fracas allò que es tan ben reeixit i tan subtilment interpretat. A cada vegada mes detall en la veu i en l'expressió a cada cop de geni més simplicitat . El Mestre Txopeitia fent dibuixos i paisatges tan delicats com la veu... tot es harmònic, no hi ha escarafalls, ni cal per a res fer demostracions de força. La força rau en la idea mateixa. I es la força de la simplicitat i la delicadesa que arriba directe al seu destí . Al cor ,on rauen les emocions gasoses. En Gasion canta sentiments que son emocions liquades. Sòlides i definitives. Madures. 

Compreu cançons que la cultura es de pagament . Mai va ser propietat de l'ajuntament de turno .

Laisse venir...

Si no t'hagués conegut mai m'hauria perdut

entre mig de les bardisses pels aiguamolls

de la vida que avança estellant No hi a pietat

ni dolçor ni altells on somniar que tot va be

Si no t'hagués vist venir vinclada en el dolor

d'una cadira vella de bova i rodejada

de llibres que llegeixes distreta mirant

per la finestra nova de la casa que vols

de la casa que fas i refàs amb la teva petjada

de ballarina trencada d'esforç del viure ingrat

dolorit d'estar sola mirant com els peus de la gent

inventaven llenguatges ignots que tu interpretaves

Si no t'hagués conegut esperant l'avenir tan incert

si no m'haguessis reptat amb el pas d'una dansa tan bella

Ni jo fora Jo ni TU fores qui ets ara ja tal com ets

Com seràs com seré com voldràs com voldré

Si no t'hagués conegut mai m'hauria perdut.

Laisse venir... laisse venir... se que el temps juga a favor teu.

Puig que la mort no existeix
mai dels mais m'encalçarà la por per ormeig de la vida
la meva vida perviscuda i lluitada
que m'estimo mes que a mi mateix
perque jo no soc aquell que viu
soc el que mira com l'altre sobreviu
i n'observa les fallides  les alegries
i per damunt de tot em fixo com estima
aquest ninot que diuen que soc jo
al gran teatrí que n'es lo  mon .
No us meneu a confusió
Jo no soc el personatge
Soc el tilellaire del que somnia.

L'am.Proba del cotó

cada vegada que li feia la proba del cotó em fallava -
i malgrat cada vegada jo me l'estimava mes.

Cada cop em fotia mes esta clar .Un es un home  integre i home al capdavall
es pot deixar desestimar feins a cert punt .
Pero Ais! cada vegada que li feia la probadel cotò
em feia sentir d'aquella menera---
I pensava millor no fessis com el calamar d'en Ferrater...
No fos que per amor et posseisis una bossa de plastic al cap.
calla calla no digos tonteries!!

ET VAIG VEURE...

La vaig veure asseguda en un banc de la plaça d'Olot. Desentonava, rodejada de fulles , escombraires i algun borratxí. Tan ben vestida i tan bella , plorava amb un desconsol urgent. Mirava al seu redós amb un tic de confusió .Com si busqués alguna nansa on agafar-se. Com si se l'estigués enduguent un vent secret . Això es el que semblava. I.  Era Tan Bonica que feia patir. Jo, assegut al cotxe esperava que vinguessin de comprar , escoltava  aquesta cançó i la mirava . Llavors la vaig veure... mes aviat ella va veure que la veia... i va fer un esbos de somrrís com si es disculpés... vaig decidir sortir del cotxe i anar-li a dir que; No estava sola . Que la tristesa no dura sempre... I em va dir; - No .. si no estic trista .. ploro d'alegria . M'havien dit que tenia un càncer i ara resulta que fou un error de diagnòstic .No tinc cap càncer !! I jo, perplex per gir inesperat de la situació .Li vaig dir: es igual .No estàs sola!! Em va donar un peto apresurat i va sortir corrent . En quatre gambades es va girar i em va dir : Tu tampoc n'estàs de sol.

NO US MENGEU LES FULLES DE LLORER

No us mengeu les fulles de llorer
els uns als altres,
terra endins hi ha massa hams esperant aigües revoltes.
Des del paisatge concret del riu i d'oliveres
a l'angle més meridional
d'aquesta terra tan ben adjectivada ja
en un assaig de càntic
el vostre happening sembla un espectacle brillant
castells de focs desfets en molts colors
de moda i modes,
crits de gavines giravoltant pel port,
pluja que cau inútil i es perd sobre l'asfalt,
llavor germinativa sembrada en terra forra,
força del mar que es desfà en broma contra els penya-segats.
Recordeu la paràbola que ens contaven a l'escola
del feix ben lligat i de la força.

"D'amors d'enyors i d'altres coses" MARIA ZORAÏDA BURGOS

• 
• 
  
  
  Zoraida Burgos (Tortosa, Baix Ebre, 1933) és poeta i narradora. Diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona, ha exercit principalment de bibliotecària. Ha estat, durant molts anys, l’única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa. La seva trajectòria literària s’inicia l’any 1970 amb l’obtenció del premi Màrius Torres pel poemari -D’amors, d’enyors i d’altres coses.- A part d'altres llibres de poemes Com Vespres, Reflexos , Cercle de la nit , Blaus. Cal destacar també la seva obra en prosa (L’obsessió de les dunes, 1993)- que va rebre el guardó Josep Pin i Soler el 1993 i la publicació de diversos llibres de narrativa infantil. com: Les culleretes de Lluna , el Mussol que va obrir els ulls de dia, la negreta Safu i el Narcís... Participa en varis projectes col·lectius sobre les terres de  L'Ebre I realitza la traducció al català de  "Carta desde la presò de Birmingham" de Martin Luther King

MOGUDA A LLEIDA.... SI MOGUDA

Ara fa un temps semblava que a Lleida hi tornava a ploure mes sovint. El Mestre Xavier Abrego Chopeitia havia fet un segell discogràfic: Klamor Discos, probablement l'ocult catalitzador de tota la moguda, que arreplegava la feina de una colla d'arreplegats que de fa mil anys que malden per tocar i passar de la frontera d'Igualada ... Lo Mister Jones , Lo Pardal Roker , els recentment rehabilitats i alliberats Rehenes Amb en A. Guillen Pedra i en Mestre Monge , Lo Fill , Altrament dit Jordi Gasion , i lo Xavier Baró que si no fos d'Almacelles seria de Zincinatti... La Meritxell Gene, Autora .cantant-autora i polivalent corista del que faci falta i més.( Gracies pels coros al Turó he???) Aquella altra Noia Morena de la que mai me'n recordo del nom però que es molt bona ( s'accepten aportacions )A si!! la Clara Vinyals, el Manel Montañes- Monta que ha tornat a fer coses amb lo Mestre Monge i les ha deixat gravades en vídeo cosa d'agraïr...En-Fado i la seva Carol-carismàtica veu cantant. Lo Josep Luis Esquer que n'ha tornat a fer un parell de produccións d'una qualitat increïble. Encara que era d'esperar o no es podia esperar menys del music mes sigilós de Lleida , ara disfressat d'un altre:  un tal Feel. I de ben segur que em deixo un munt de gent que també hi breguen. També en el camp de la Poesia . La sequera con substancial a les terres de l'Oest sempre ha estat una sequera falsa , mai fou veritat de tot que a Lleida no passes mai res .Lo Jordi Prenafeta , L'Amat Baró i els seus sorpresius recitals a traició com cal !!!  en Carles Mª Sanuy sempre entre tramoies ell, treballant amb en Toti Soler com aquell que no fa res i  destil·lant la dossi justa de vitriol per tal de que tot fumeigi i piqui una miqueta , no massa... Només que ara sembla que tot passa a l'hora i resulta engrescador. Si. I no parlem dels cl'assics com lo Pané o lo Borrell , en Pàmias i lo Jaume Pont i lo Rovira , que aquestos sempre hi han sigut ... Fins hi tot la pintura s'engresca amb en Josep Pascul i l'Amic D'Alpicat Ignasi Puente i Marrot que sempre posa el seu local acollidor a disposició de l'Art i de l'Artista . I lo Mestre Astudillo i els altres que encara fan unes fotos que em posen la pell de gallina  i... Fins hi tot sembla que algun "Maneu" s'ha posat les piles hi ha muntat un rondó de bolos (Hey!! que amb un no n'hi ha prou he????) Si no fos tan vell me'n tornaria a Lleida a reviure temps passats, Perquè ara les coses estan aparent-ment mil vegades millor que en els temps del Grup Ponent, però la carcanada no em tira, així que millor m'ho miro en la "Distanssia" que no es el olvido... M'entusiasma que el Gasion tregui un recull de cançons de factura acurada i bellíssima , que el Baró faci forat al Barna Sants i passi de ser un cantant de culte a ser liturgicament reconegut en una gran Missa concelebrada d'una vegada!! Com un dels grans aportadors de materials de la música d'aquest país ingrat que suportem . Materials per cert d'un gran  interès Històric . No conec ningú que hagi fet una síntessi de llenguatges de la categoria de la que ha fet en Baró . Crear un nou llenguatge potser es la proesa mes gran que pot fer un autor . No m'hi valen remix , ni fusions, si no son per a crear un llenguatge nou , i en Baró ho ha fet , pas per pas , com en una dansa premeditada. Aquest home senzill que es fa el Misteriós per tal de passar apercebut...en contra de la seva timidesa... ha creat un llenguatge . I ara gravarà un recopilatori en Directe . Ja era hora !! i benvingut!! que a Lleida passessin coses , i Ara es l'Ara d'aquest Moment , Ara estan passant !! Fora bo que la penya acudís als directes. Massivament, amb desmesura, talment fos un fenòmen de masses desmadrades!! Potser aixi els artistes amortitzarien de lluny, els anys de travessadesserts que han aguantat estoicament. El disc avui ja es un "producte " acabat , i l'artista viu de ser-hi en directe. Mai millor ,  ni més autèntic que ara !! S'acabat la comèdia.  Comença el concert!!! s'acabat la cultura subvencionada de la mediocritat , una entrada val 3 Euros o 6 tan se val, a preu de fa 30 anys!! que voleu més??? A! si!!! que portin als Manel per la Festa Major!! O al Loquillo per Enèssima...Com si aqui no hi hagués ningú que es mereixés cobrar un catxet com Deu mana !!