divendres, 26 d’abril del 2013

Puig que la mort no existeix
mai dels mais m'encalçarà la por per ormeig de la vida
la meva vida perviscuda i lluitada
que m'estimo mes que a mi mateix
perque jo no soc aquell que viu
soc el que mira com l'altre sobreviu
i n'observa les fallides  les alegries
i per damunt de tot em fixo com estima
aquest ninot que diuen que soc jo
al gran teatrí que n'es lo  mon .
No us meneu a confusió
Jo no soc el personatge
Soc el tilellaire del que somnia.

13 comentaris:

  1. I jo em quedo bocabada de veure com lluites i com estimes.

    Feliç de que ja siguis aquí!!
    Bon dia Miquel...bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ja puc obrir lo blog que esta protegit amb set claus i set panys I això d'estimar Lluneta , vols dir que hi quelcom que valgui mes la pena de tot el que feim?

      Elimina
  2. * volia dir bocabadada, i m'he quedat a mitges. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uff passa pas res Lluneta sabessis les faltes que me munto jo!!!

      Elimina
  3. Ara em fas rumiar, jo no sé massa si sóc titellaire o personatge... però en qualsevol cas, em posam contenta que tu siguis el titellaire. I estimar és tot el que tenim, per a mi... res més no és tan real com això. Passa que a vegades es posa difícil, altres no...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un dubte molt comu que gairebe ningú te ben resolt. Ni jo tampoc ,encara que avui em sembli que si i em marqui un farol , molt sovint la linea que separa ambdos ens es molt subtil. Sant Agustí , que n'era un pendó va dir "estima i fes el que vulguis" , . Clar que també era un misògin i un masclista , tal com era la seva circumstància i el seu personatge.

      Elimina
    2. Sant Agustí seria un pendó i també tot això altre que dius, però aquesta frase em sembla genial i sempre he procurat seguir-la: estimo i faig el que vull... :D

      Elimina
  4. M´alegra poder obrir la teva finestra de nou, titellaire!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi també Secreta paisana a veure si de veritat han tapat els forats i no ens donen mes disgustos ni sustos.!!

      Elimina
  5. Et trobava a faltar i encara no sé com he arribat fins aquí, però les teves paraules són vertaderes com el teu no personatge i el titellaire, que si no existís tampoc hi series tu ni ningú dels que aquí rumiem estimem i cerquem abraços en la llunyania més propera dels estels. Bon dia mestre, et trobava a faltar i un sospir de lluna m'acosta a la teva ombra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Hola Trobairitz del sud!"!Que fa molts dies que no ens cantem res he??? Bueno vaig estar callat degut a la meva "suposada mort" endementres buscaven al assassí i de pas em feien una armadura al blog perque es veu qu entraven pel blog al meu correu i varem fer-me una destrossa !! bufff!! encara estic trobant amics enfadats pels correus privats que els varen enviar amb una mala folla inahudita!!. Hi ha gent dolenta de mena. Com va la vidilla??? Encara estudies tant? Va munta un concertet amb 40 persones i vinc al teu pais a cantar i a veure't podiem cantar junst la de l'Alosa oi tant que si!!!

      Elimina
  6. Hola, tu!! :0) Veig que tens bon guix, que s'han tapat els forats de la malvestat... Ara, a sembrar farigola i poesia, i sobretot somriures, que són de franc però donen molts fruits.

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi! I tant! càntir dels càntirs Quan vas estar a BCN que al final ja ni m'aclaro ? has vist que ara vaig de dol pel nom i cognom de Tots el suicides hipotecaris? Lo mon s'ha tornat boig i n'hi ha que encara el jaleien ... pandilla de "capos"

      Elimina