dissabte, 16 de març del 2013

ET VAIG VEURE...



La vaig veure asseguda en un banc de la plaça d'Olot. Desentonava, rodejada de fulles , escombraires i algun borratxí. Tan ben vestida i tan bella , plorava amb un desconsol urgent. Mirava al seu redós amb un tic de confusió .Com si busqués alguna nansa on agafar-se. Com si se l'estigués enduguent un vent secret . Això es el que semblava. I.  Era Tan Bonica que feia patir. Jo, assegut al cotxe esperava que vinguessin de comprar , escoltava  aquesta cançó i la mirava . Llavors la vaig veure... mes aviat ella va veure que la veia... i va fer un esbos de somrrís com si es disculpés... vaig decidir sortir del cotxe i anar-li a dir que; No estava sola . Que la tristesa no dura sempre... I em va dir; - No .. si no estic trista .. ploro d'alegria . M'havien dit que tenia un càncer i ara resulta que fou un error de diagnòstic .No tinc cap càncer !! I jo, perplex per gir inesperat de la situació .Li vaig dir: es igual .No estàs sola!! Em va donar un peto apresurat i va sortir corrent . En quatre gambades es va girar i em va dir : Tu tampoc n'estàs de sol.

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. Rebessets nina feia dies que no ens deim res oi? ha estat extraviat per ses muntanyes...

      Elimina
  2. Plorar de felicitat és el millor que et pot passar. Quina entrada més maca!

    ResponElimina
  3. Pos no es pas literatura va passar tal com va passar ... De vegades si ets capaç de trencar el gel que establim entre nosaltres , trobes que les persones som totes mes bones persones del que ens pensem i de vegades cal ser una mica "poca vergonya" per a fer-ho atrevir-se a anar cap a l'altre amb el cor a la mà .La majoria de les vegades la recompensa es un record com aquest ... i una cançó. Gracies elena .Que be ens ho vam passar he??? No hem de deixar que es perdi mai la flama de l'amistat val???
    Petonets

    ResponElimina
  4. Inesperada felicitat !!
    Quina història més bonica !!
    Bon cap de setmana , Miquel !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Artur ja veus la vida te uns revolteris inesperats que es queden per sempre a la memòria... Sempre em recordaré d'aquella dona preciosa que plorava desconsolada de felicitat!!

      Elimina
  5. Segur que ella tampoc ho ha oblidat! Avui m'has entendrit molt, és preciós saber que no estem sols. Una abraçada de tramuntana :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així m'agrades!! ,ben tendreta i preciosa i ben tramuntanada!! cuida't no se t'em,porti lo vent!!!

      Elimina
  6. No, no estem sols, encara que a vegades ens ho sembli o ens ho pensem.

    M'agrada moltíssim la història. M'agrada molt que sortissis del cotxe. M'agrada molt que parlessis amb ella.

    Crec que fins i tot jo me'n recordaré tota la vida, encara que no ho hagi viscut. És tant bonic el moment!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies carmeta .Ja saps que soc una mica així actuo sovint com si la normativa social m'importees un raba, de vegades, molt poques, m'emporto un moc, però la majoria de vegades faig un amic o conec algú extraordinari , aquest atreviment m'ha deparat moltes satisfaccions . Hi ha qui Pensa que estic boig ...Jo penso que només em salto el protocol i vaig cap a la vida amb el pit per davant. Cosa que a la "tribu" els senta com un tiro perque ells no parlen amb extranys...i son captinguts i reservats com "toca" i clar Jo "el tarat" de la familia tenia que ser discret i encara mes apocadet que ells perque la vergonya Narcissista de ma Mare va contaminar tota la resta i ara la meva familia es tot el mon senser "Un centímetre es prou de pell plorosa per deixar-me enrrampat tota la vida" M'hauria agradat tornar-la a veure algun dia passejant per Olot amb la canalla, feliç .Em va fer un regal ...un passing shot a l'angle més exacte del cor . Jo no n'estic de sol... Per exemple sempre puc comtar amb TU.

      Elimina
  7. Plorar de felicitat... A mars el dia en què, tot i ple de cables, vaig tornar a agafar el meu fill per donar-li el pit. El dia en què ma filla ens va fer un pastís en forma de cor. El dia en què escrius el que sents.

    Abraçades amb fondo ;)


    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus? amb TU també hi puc copmtar No n'estem de sols Cantireta; Potser de vegades ens en sentim, com diu la Carme però no n'estem.Saps que ets la mare més maravellosa del mon??

      Elimina