.UNA FITA MES ALTA...: FOIX

dilluns, 30 de gener del 2012

FOIX

Ai!! mestre Foix, mestre Foix , que be que cantaves tu i que inòcuos i bordegassos els teus fills... ...Quina llàstima que el teu art, fos tan mal utilitzat per una colleta de trepes i mamons per a distreure la parla de tot un poble .Tanmateix no es culpa teva que et prenguessin de model per fer emmudir la protesta de socarrel.

"Ho sap tohom i és profecia...

"diu mestre Foix prop del taulell.

Ho sap tothom: son vint, la sara,
i trenta duros, el tortell.

Josep Miquel Servià

4 comentaris:

Carme Rosanas30 de gener del 2012, a les 10:12
Totes les coses es poden mirar des de tants punts de vista que al final tot és una confusió total.

Però tanta gent s'entesten a mirar-ho només d'un costat, o només de l'altre...

He llegit el post d'homenatge a Foix d'en Josep Miquel Servià i m'ha agradat molt com ho diu i com posa aquesta quarteta amb tota l'admiració i el bon humor.
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 30 de gener del 2012, a les 12:43
Aquesta ,meva , es una mirada esllavissada parcial i en molta mida subjectiva però no deixa de ser una miqueta veritat , encara que ara , avui en dia "pelillos a la Mar" en Foix fou Un grandissim Poeta i un home molt savi i generós , al mens amb mi...
ResponElimina
Respostes
cantireta31 de gener del 2012, a les 21:46
Jo ja vaig fer un poema d'homenatge, Miquelâ! I dolç i irònic, que era.
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 1 de febrer del 2012, a les 0:01
I prou que em va agradar Cantireta els teu poemes m'intriguen, em fan botar, em sorprenen i de vegades alucino pepinos anglesos, de veritat, que m'agrada motissim com escrius i no es per a fer-te la pilota ni marcar-me cap farol amb TU he? que els de Tàrrega i rodalies sou una colla de reconsagrats... ho sabré jo que me les he tingut tota la vida amb lo Xavier Ribalta del collons que es més tossut que una mula de secà!!!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...