Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Amor,amor,amor,amor,amor
Joan Barceló i Cullerés
Es probable que estigui en tren de desconrir una manera d'enamorar-me que no coneixia . Ara m'enamoro d'aquells que escriuen coses que em fan enveja...
ResponEliminaUn sonet molt amorós... :)
ResponEliminaTotes les enveges fossin així... jo també m'hi apunto a aquesta enveja.
Gràcies per regalar-me´l. Saps que hi ha moments, que una paraula, un comentari, una icona, poden fer que aquell dia gris, brilli amb gran intensitat, regalant-te el seu pensament, o un sonet!!!
ResponEliminaMil petons de colors!!!!
No és que coste escriure tantes vegades una paraula, la genialitat està en el fet que se t'acudesca aquesta idea, la idea de fer un sonet així. M'ha agradat.
ResponEliminaAixó foren probatures del Joann en el camp de la poesia visual i concreta en aquell temps 1976 va fer algun recital amb Josep Mª Figueres de Tarot de 15 que treballava en aquesta direcció, De fet no es tant extrany ja que en Joann Barceló va començar la seva activitat artistica com a pintor. i Deu ni Do la d'esxposicions i quadre que va pintar . La Casa dels seus pares a Menarguens era un Museu de quadres.
ResponEliminaA mí mes que un sonet em sembla un sospir..
ResponElimina:)